Deu noms de coses que veiem pel carrer i potser no sabem com es diuen

De segur que alguna vegada, anant pel carrer, us heu demanat com s’havia d’anomenar el clot que envolta un arbre. I la part inferior d’una finestra on ens repengem quan volem sortir a mirar? Té nom aquella renglera de teules que hi ha al capdamunt d’una teulada, on s’ajunten els dos vessants? Avui us presentem deu noms d’elements arquitectònics i urbanístics quotidians, d’aquells que podem trobar cada dia anant pel carrer o mirant per la finestra.

• La part inferior d’una finestra on ens recolzem per mirar és l’ampit. També se’n diu muralleta i catxapit. I si és la barana d’un balcó o d’una escala en podem dir arrambador.
• Un carreró sense sortida és un atzucac. També en podem dir carreró que no passa, cul-de-sac o, simplement, carreró sense sortida.
• L’estructura on s’enfilen els paletes per treballar és la bastida. Segons com sigui feta, en diem encavallada o castellet.
• El forat on s’evacua l’aigua d’un carrer és un embornal.
• Del clot que hi ha al voltant d’un arbre perquè retingui l’aigua en diem escocell.
• Un banc fet de pedra o de maons és un pedrís. Quan és col·locat a la part inferior d’una finestra, se’n diu festejador.
• L’aparell que serveix per a il·luminar una via pública és un fanal.
• La part extrema de la teulada, que sobresurt de la façana, és el ràfec (o ràfel). També en diem barbacana o volada.
• Sense moure’ns de la teulada, el rengle de teules del capdamunt, on s’ajunten els dos vessants, s’anomena carener. També se’n pot dir cavalló, carena i tremujal.
• La filera de peces de pedra o de formigó que forma la vora d’una vorera o d’una andana és la vorada.

La idea d’aquest article va ser del meu company de VilaWeb Enric Galli.