‘Deu lliçons per a salvar el català’: un recull d’articles de Carme Junyent publicats a VilaWeb

Ja ha arribat a les llibreries Deu lliçons per a salvar el català (la Campana), un recull d’articles i entrevistes de la lingüista M. Carme Junyent publicats a VilaWeb durant més de deu anys (2013-2023). El llibre és prologat per l’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma. De l’edició i selecció del contingut se n’ha encarregat el cap d’estil de la casa, Jordi Badia. El llibre conté trenta-sis articles i quatre entrevistes i és dividit en deu apartats: “El català, llengua de convivència”, “El multilingüisme supera el parany del bilingüisme”, “Llengües amenaçades, ments colonitzades”, “Contra les polítiques lingüístiques”, “El fracàs de la immersió”, “Lingüistes i filòlegs”, “Llengua inclusiva?”, “Mites, tòpics i prejudicis”, “Els joves tenen la clau”, “Encara hi som a temps”.

El nou llibre serà presentat el dilluns dia 18 a les set del vespre a la llibreria Ona de Barcelona.

Deu anys de combat compartit amb VilaWeb

Carme Junyent va començar a publicar articles a VilaWeb l’any 2013. Ja feia anys que era una lingüista reconeguda. Experta en llengües africanes, va centrar la investigació en les llengües amenaçades i en perill d’extinció. Fins l’any 1999, quan Antoni Dalmau li va encarregar un article per a la Revista d’Igualada (“El català, una llengua en perill d’extinció?”), es pot dir que no havia fet públics els coneixements lingüístics de la seva especialitat aplicats a la seva llengua. I a partir de llavors aquest interès va anar creixent, juntament amb una crítica contra la “imposició” de l’anomenada “llengua inclusiva”.

El 6 de juny de 2013, doncs, surt el seu primer article a VilaWeb, “Les llengües en la Catalunya independent” (publicat originalment, pocs mesos abans, a la revista SomAnoia). I el 31 d’octubre d’aquell mateix any, es va publicar una entrevista de Bel Zaballa que va tenir una gran repercussió, “Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení”.

De llavors ençà, Junyent va anar publicant articles en aquest diari, de primer esporàdicament i després periòdicament. També hi van sortir entrevistes, de vegades amb motiu de la publicació d’algun llibre, o bé perquè s’havia pronunciat sobre alguna qüestió polèmica (com ara el 25% de castellà a l’ensenyament), o bé, simplement, perquè VilaWeb volia recollir i deixar testimoni de la seva opinió sobre l’estat de la llengua.

Per una altra banda, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), que havia fundat i dirigit Junyent, també publicava (i encara publica) un article setmanal a VilaWeb, i alguns d’aquests articles anaven signats per ella.

A més, el novembre del 2020 Carme Junyent va dirigir i coordinar a VilaWeb una sèrie d’articles de lingüistes de tot el país, titulada “El futur del català”, i que va inaugurar ella amb “El futur del català, un quadern de tardor per a un debat pendent”.

I encara cal tenir en compte tots els articles seus que no tenen relació directa amb la llengua, com ara els que havia publicat cada dilluns aquests darrers anys i, finalment, la sèrie “No patiu per mi”, de l’estiu de l’any passat, en què es va acomiadar dels lectors amb l’esperit positiu i vital que tant la caracteritzava. Amb els articles d’aquesta darrera sèrie, se’n va fer un llibre, No patiu per mi, publicat per Comanegra. El dia que es va morir va sortir el seu darrer article, que va tenir un gran impacte: “Morir-se en català”.