19.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.02.2023 - 04:22
Damià del Clot va publicar el 2021 Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana Edicions), un llibre exemplar per a tothom qui vulga entendre com funciona la repressió al nostre país. I ara ens acaba de fer un altre regal impagable, el nou llibre Anatomia del Deep State espanyol. Els mecanismes ocults d’un poder que opera impunement dins de l’Estat (Pòrtic).
Aquests dos volums excel·lents converteixen aquest professor de dret constitucional de la UAB i batlle de Vilassar de Mar per ERC en una de les referències intel·lectuals bàsiques per a qualsevol qui tinga interès a entendre la realitat profunda de la situació del nostre país de fa anys, però també –en el cas d’aquest segon volum– del món.
La idea que hi ha un deep state ha estat molt acceptada de fa dècades per a descriure l’existència dins l’estat d’una mena de “estat profund” que funciona al marge dels polítics elegits per la població; que, a diferència d’ells, és permanent i estable i determina les polítiques més fonamentals de l’estat, les quals, per tant, resten fora de l’abast d’allò que els ciutadans poden modificar amb la participació política. Militars, policies, jutges, alts funcionaris…: tot això i més és el deep state, un entramat de persones i interessos que poden arribar a convertir la política en una simple màscara utilitària que els recobreix i que legitima les seues pràctiques, per definició antidemocràtiques.
El deep state existeix més o menys a tot el món. En el llibre, per exemple, Damià del Clot explica el cas de l’assassinat d’Aldo Moro, un cas que Leonardo Sciacia va documentar d’una manera insuperable en L’affaire Moro. L’existència d’un deep state en un complex militar-industrial va ser denunciada molt enèrgicament pel president dels Estats Units Dwight D. Eisenhower en el seu discurs de comiat. La KGB era un “estat dins l’estat” de manual. I així tants i tants casos arreu del món.
Però en el nostre cas hi ha una diferència fonamental, molt ben explicada en el capítol del llibre titulat “A l’espanyola manera”. I és que el deep state espanyol no tan sols representa un estat dins l’estat, sinó que representa la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es fa passar per democràtic. I per aquesta raó són tan necessaris exercicis com els que fa Damià del Clot d’una manera sistemàtica, precisa, documentada i demostrable en aquests dos volums. Especialment en aquest moment en què, gràcies a les sentències judicials europees, es va posant en relleu, també a fora, la realitat profunda de l’estat espanyol i la seua incompatibilitat amb els patrons democràtics de la Unió.
Dissabte, en la cerimònia de comiat de Maria Lluïsa Oliveres que es va fer a Sant Miquel de Cuixà, un dels seus fills –crec recordar que va ser Toni Comín– va explicar que aquesta dona, lluitadora incansable d’ençà del temps del franquisme, remarcava sempre que l’exili català anava aconseguint finalment de despullar i posar en evidència l’essència franquista de l’estat espanyol, més enllà de la disfressa política que puga aportar en qualsevol moment el partit que governe les institucions.
I si això, per si, ja és prou important, encara ho és més ara que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha obert la porta a parlar del “grup objectivament identificable”. Perquè aquest camí, lentament però consistentment i amb l’ajut del Tribunal Europeu dels Drets Humans i dels organismes de l’ONU, ens pot dur i ens ha de dur a fer del cas de la independència de Catalunya una “causa justa”, assumible internacionalment, basada precisament en la manca de democràcia per a la nació catalana, els ciutadans de la qual som discriminats de manera sistemàtica, com a minoria nacional dins l’estat.
Per arribar-hi ens cal, com el tribunal reclamava, el gran esforç de documentar i endreçar els casos, de classificar-los, d’explicar-ne la lògica interna, per a poder passar la denúncia de l’àmbit personal al col·lectiu. Una feina en què el conjunt de l’independentisme no hauria de tenir cap dificultat a cooperar per impulsar-la. Entre més raons, perquè ja hi ha molta feina feta, dins la qual els llibres de Damià del Clot són una part imprescindible.
PS1. Ahir vam publicar aquest article de Berria, en què Irate Urdalleta Lete parla amb sis dels treballadors d’Egunkaria, tot rememorant el tancament del diari per l’estat espanyol, del qual ahir va fer justament vint anys. El treball de documentació de la repressió envers les minories nacionals per part de l’estat espanyol, estic segur que cal centrar-lo en els Països Catalans, però també hauria de tenir en compte els episodis més descarnats que han sofert els bascs, els gallecs i totes les altres minories que viuen encara dins l’estat espanyol.
PS2. Si voleu, podeu adquirir el llibre de Damià Clot a la Botiga de VilaWeb i us l’enviarem a casa. Recordeu que si sou subscriptors de VilaWeb el podreu obtenir amb descompte.
Sembla molt lent; però la rabia que manifesten en no poder as Mb l’exili els va deixant a poc a poc a la vista de tothom. Seguim.