Dels vots a Tallinn al ciberatac al Clínic: els grans contrasts del món en què vivim

  • La digitalització pot permetre avanços enormes, com les eleccions de diumenge a Estònia, però a condició que hi haja un projecte clar, sostingut i prioritari, que és allò que nosaltres no tenim

Vicent Partal
06.03.2023 - 21:40
Actualització: 06.03.2023 - 21:49
VilaWeb
La primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, votant electrònicament al Literaat café de Tallinn.

Diumenge a la nit les eleccions parlamentàries d’Estònia van ser les primeres en la història mundial en què va votar més gent per via electrònica que no pas amb butlleta de vot i urna. 312.181 estonians van votar electrònicament i 298.139 van preferir acudir als col·legis electorals i votar –si em permeteu de dir-ho així– a l’antiga, amb una urna.

La divisió entre els dos sistemes de votació ha tingut, a més, un interessant component ideològic. El 68% dels vots al Partit Reformista de la primera ministra Kaja Kallas van arribar pel vot electrònic i els vots a l’extrema dreta va ser en un 72% presencials. Els sociòlegs ja s’hi han començat a capbussar, però sembla evident que la gent jove, urbana, habituada a la tecnologia s’ha sentit més cridada a votar fent servir les noves eines –no tan noves, de fet, perquè a Estònia des del 2005 és possible de votar per internet. A la capital, Tallinn, el percentatge de vots electrònics es va enfilar fins al 67% i l’abstenció que hi havia hagut en eleccions anteriors es reduí molt clarament.

El format de votació electrònica fet servir a Estònia té uns quants avantatges. S’hi podia votar tota la setmana anterior a les eleccions i s’hi podia canviar de vot tantes voltes com fos necessari, fins al darrer minut. I, evidentment, s’hi podia votar des de qualsevol lloc –la primera ministra va votar al cafè d’una coneguda llibreria– i en qualsevol moment del dia o la nit. Des de l’ordinador, el mòbil o la pissarreta. I encara els qui havien votat per internet, si ho volien, diumenge podien votar en un col·legi electoral i s’anul·lava automàticament el seu vot electrònic.

Diumenge, mentre passava això a Tallinn, un conegut grup criminal aconseguia el control del sistema informàtic de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb què causava dos problemes molt greus. Per una banda, les dades personals i extremadament sensibles dels malalts passaven a unes mans que no saps què en faran; i, per una altra, el funcionament de l’hospital restava bàsicament aturat perquè el personal no pot accedir a les dades clíniques dels pacients –només els qui són internats han continuat el seu tractament, gràcies a l’existència dels historials en paper. Ara demanen un rescat per a deixar tornar l’hospital a la normalitat, i ja veurem quant dura la situació.

El contrast positiu-negatiu entre les dues històries és molt fort i té molt a veure amb la infrastructura. Amb la infrastructura i, per tant, amb les decisions polítiques que els diversos governs adopten en el pressupost. I amb què considera estratègic cada país.

Estònia és el país més avançat del món pel que fa al govern digital i a la digitalització de la societat. L’estat estonià, de fet, té una rèplica d’ell mateix al núvol que, en cas d’invasió del país, li permetria de continuar existint virtualment. Ha creat un ciberescut protector d’una enorme i demostrada efectivitat i un servei de ciutadania digital que atreu gent de tot el món. Tots els ciutadans estonians tenen identitat digital i poden relacionar-se amb les administracions públiques i fer qualsevol gestió que els siga necessària amb el seu mòbil.

Però això ha estat el resultat d’una decisió política sòlida en què s’ha treballat de fa dècades i amb independència de quin partit hi havia al govern. Perquè la infrastructura i el coneixement necessaris per a fer funcionar amb les màximes garanties una societat tan digitalitzada i eficaç no s’improvisa en un any ni en deu.

La declaració de la renda, per exemple, a Estònia la prepara l’estat i els ciutadans simplement l’autoritzen amb el mòbil. Des de l’any 2000 tots els xiquets estonians tenen assegurat l’accés a un ordinador escolar i la gent gran té cursos constants per a fer servir el mòbil. Evidentment, totes les operacions que un ciutadà pot tenir necessitat de fer amb l’administració es poden fer per internet i a qualsevol hora. D’ençà del 2002, ja fa vint anys, els DNI estonians són electrònics i serveixen no solament per a identificar-se, sinó, per exemple, també per a fer operacions bancàries o accedir, precisament, a les dades de salut personal. I, òbviament, la seguretat de les comunicacions i el dret de privadesa són una preocupació bàsica, fonamental, del govern d’Estònia. Per exemple, en aquesta pàgina (traduïda en català amb traductor automàtic) podeu veure l’estricte procés seguit per a fer segures i fiables les eleccions de despús-ahir.

La inversió, en diners i coneixement, feta durant dècades a Estònia és tan gran i tan encertada que fins i tot l’OTAN ha decidit de traure’n profit: ha instal·lat en aquesta petita república bàltica, independent del 1991 ençà, el seu Centre de Ciberdefensa.

El contrast amb tot això, dissortadament, som nosaltres. Al començament del gran desplegament d’internet, als anys noranta, els catalans vam ser un referent també, al costat dels estonians, però avui ja no ho som. Perquè ací les administracions no s’han pres seriosament la tasca que havien de fer.

Hi ha hagut, és cert, experiments interessants –les eleccions al Consell de la República, per exemple, van ser completament digitals i van funcionar molt bé. Tenim infrastructures que podem considerar de les millors d’Europa i segurament del món –com és el cas del superordinador Mare Nostrum. Algunes àrees del país, com Mallorca, tenen un dels índexs de penetració de la xarxa més alts de la UE.

Però no hi ha hagut mai cap pla estratègic de les nostres administracions que haja tingut una mínima continuïtat ni s’han esmerçat els diners necessaris per a fer front a aquest enorme envit que tots els països del món tenen davant –quants hospitals, per dir tan sols una cosa, funcionen encara avui amb Windows 95, un programari que ja no té ni el suport de l’empresa fabricant?

Per acabar-ho d’adobar, els canvis de govern, al revés que a Estònia, ací sí que afecten les polítiques digitals –algú s’ho pot prendre com una anècdota, però no ho és pas el fet que quan Junts abandonà el govern de Catalunya la conselleria que va desaparèixer precisament va ser la de Polítiques Digitals. I, pitjor encara!, hi ha governs com el valencià i el balear que no han tingut mai un departament propi dedicat a posar el país al nivell que cal en aquesta revolució –el govern andorrà encara té un ministeri de Turisme i Telecomunicacions, que, si bé és un poti-poti rar, si més no manté una direcció estratègica de què cal fer.

Hem de ser conscients que perdre pistonada en aquest terreny, com en perdem nosaltres, és molt mal negoci. Nefast, amb vista al futur. És cert que el govern espanyol ha fet mans i mànegues per a frenar qualsevol avanç, temorós de la “república digital catalana”. Però nosaltres també hem fallat. No hi ha hagut constància, no hi ha hagut visió i no hi ha hagut diners. I d’ací plora la criatura. I d’això viuen els cibercriminals…

 

PS. Avui hem estrenat un altre pòdcast de VilaWeb. És Ai mare, un espai sobre maternitats, conduït per Bel Zaballa. En el primer episodi, Zaballa parla amb la psiquiatra Alba Roca sobre la depressió postpart. Una dona de cada cinc té algun trastorn mental durant l’embaràs o el postpart, i una de cada deu passa, concretament, per una depressió durant aquest període. No és un fet gens extraordinari, doncs, tot i que encara se’n parle poc.

“Ai mare” s’afegeix a la llista de pòdcasts de VilaWeb: Santa Eulàlia, el programa que condueix Ot Bou sobre la ciutat de Barcelona, i Closcadelletra, la versió en àudio de l’article que cada diumenge Biel Mesquida escriu amb la seua particular visió poètica del món. Tots aquests pòdcasts, als quals s’unirà una sorpresa molt especial aquestes setmanes vinents, els podeu trobar en aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.03.2023  ·  22:31

Els incompetents en llocs de responsabilitat només generen problemes. I d’aquests en tenim massa. Al capdavall, els partits polítics és el que promocionen. Obediència a un líder sense gaire substància. Tenim molta feina a fer.

jaume vall
jaume vall
06.03.2023  ·  22:47

Estònia model a seguir en aquesta qüestió tecnològica. Països Baixos, model a seguir com a dinamisme econòmic, Irlanda, model a seguir com a node de connexió nord-americà / europeu, Finlàndia, a seguir en sistema educatiu, Suïssa, model en democràcia participativa, productivitat i pau social. Nova Zelanda, pionera en vot femení, ja al segle XIX, i model d’economia verda.
(Sí, ja sé que no hi ha angelets en cap d’aquestes societats, a tot arreu hi ha la quota d’indesitjables, però focalitzem la mirada en la classe mitjana)

Fixem-nos, països petits, molt més efiients que Espanya.
Qui diu que és un error tenir un estat petit?
Per què el model del nostre govern (els nostres governs) enlloc d’emmirallar-se en països petits, progressistes i de progrés, sembla tan espanyolitzat, i/o permet que la societat s’espanyolitzi tant?

Joan Guasch
Joan Guasch
06.03.2023  ·  22:53

Cal tornar a repetir que de fa dècades el Govern i part de l’administració ha esta ocupat, com bé diu en Josep Usó en un altre comentari, per incompetents? No hi ha cap camp que se’n salvi, ni un; des del món digital a l’escola passant per la llengua, infraestructures o el model energètic. Són els adeptes del qui dia passa any empeny. No tenen ni idees ni, sobretot, caràcter per parlar clar i prendre el camí de futur que Catalunya necessita.

Joan Guasch

joan rovira
joan rovira
06.03.2023  ·  23:03

Sr. director, importantíssim posar en relleu la quotidianitat del (model democràtic de benestar) a Estònia que li permet participar i desenvolupar de manera reglada alguns dels avantatges de l’era digital enfront del (model colonial de precarietat) al qual estem sotmesos que no.

Mentre aquest model colonial de precarietat permet a Barcelona requalificacions urbanístiques com el NOU Clínic substituint les pistes universitàries (29 Has = 29 illes de l’eixample) o, les
TRES xemeneies (32 Has. = 32 illes de l’eixample), sense cap participació ciutadana.

La qual cosa està arribant a uns extrems d’abús de què pertany a tots “per uns quants” que no hi cap en cap format raonable de convivència, pels abusos de l’estat borbònic, ni de dignitat pels partits intermediaris, de totes les coloraines, que menyspreen als ciutadans.

D’aquí que el “foc colgat” s’estengui cada cop de manera més profusa tant als diferents col·lectius professionals al servei dels ciutadans -ensenyament, metges, etc.- com per tot el territori dels Pirineus, Vallès, Tarragona, Delta, Plana Alta, València, Eivissa, Mallorca i Menorca.

La conclusió és ben senzilla, tal com va fer Estònia i la resta de països del continent independents i lliures que consisteix a organitzar-se d’acord amb els seus recursos propis de manera convivencial amb la resta de països confrontants per tal de participar directament del canvi d’era global.

Norbert Botella
Norbert Botella
06.03.2023  ·  23:12

Disculpeu, tot i que admiro els mots i el pensament de Vicent Partal, deixeu-me que aporti a la contra alguna cosa. Si l’Administració es digitalitza completament, no perdem encara més el control d’aquest Ens Monstruós que ens regula a pleret i subvencionem a pleret? Una de les característiques de la postmodernitat actual és l’anonimat de qui ens dirigeix, dels qui ens envien les factures a pagar, dels qui ens diuen quin han de ser els processos per accedir a ells o a elles, tot és impersonal, i, llunyà. Si l’Administració s’impersonalitza a través d’Internet, hem perdut la possibilitat de desemmascarar les me, ntides de l’Estat o de l’administració local, qui dirà què és cert o fals, just o injust en un flux continu de contacte digital, en què tot és ambigu i digital i kafkià…. No crec que tot siguin avantatges amb aquesta ideal societat digital, ans al contrari, crec que els permetem que facin de nosaltres encara més un experiment cibernètic.
Dic tot això, tot i reconèixer que en Vicent ha fet un gran article i valuós. Que consti això darrer! Ara bé segur que aquesta imposició cibernètica a Estònia, ha provocat que el govern nacional o local s’allunyi encara més del ciutadà. Salut!

Joan Benavent
Joan Benavent
06.03.2023  ·  23:21

De la mateixa manera que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, podriem també dir que tota digitalització que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I no només en forma de ciberatacs a les infraestructures més crítiques del país, de tots els nostres països. Qualsevol espai que la pròpia administració autonòmica no planifiqui digitalitzar, complint tots els estàndars de qualitat i totes les mesures de seguretat, els castellans, tan bon punt tinguin ocasió d’ocupar aquest forat no s’ho pensaran dues vegades i ho faran per, i per tant, contra, nosaltres. Aquest deu ser l’inconfessable desig de l’actual govern de la Gene, en estreta col·laboració amb els castellanistes cínics instal·lats a casa nostra, psc i comuns. Una prova n’és la campanya contra l’adcripció al Consell de la República perpetrada per l’indultat Junqueras i companyia. La gent tampoc no acaba de ser-ne conscient, de la importància que els catalans poguem disposar d’una identitat digital independent dels castellans. Amb l’objectiu de reivindicar-nos de cara al món com a subjecte polític independent o com a goi, no té la mateixa força un Consell de la República amb 100,000 adscrits que amb 1,000,000.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.03.2023  ·  23:29

Amb un govern catala que ens sotmet a ultratge continuat mai hi podrà haver un sistema de comunicació com el d’Estònia. MAI.

Rebo sovint informació de tot tipus d’Estònia (i qualsevol la pot rebre demanant la ciutadania digital al govern de Tallinn) cosa impossible amb els polítics catalans actuals.

Ramon Perera
Ramon Perera
06.03.2023  ·  23:34

En la meva opinió, les dues frases que segueixen constitueixen el cor de l’editorial.

“Però això ha estat el resultat d’una decisió política sòlida en què s’ha treballat de fa dècades i amb independència de quin partit hi havia al govern.”

“La inversió, en diners i coneixement, feta durant dècades a Estònia és tan gran i tan encertada que fins i tot…”

Si agafem les dues frases i les adaptem a la situació de Catalunya i la independència, ens trobarem amb que per fer la independència també fa falta una decisió política sòlida, decisió política que no poden prendre una partits emanats del sistema polític espanyol. I cal tenir en compte que la independència per si sola no pot assegurar l’aparició d’uns partits que siguin capaços de prendre decisions polítiques sòlides. Aquesta capacitat política ha de precedir la independència.

I, evidentment, per fer funcionar bé el país cal una inversió en diners i coneixement gran i encertada. Un tipus d’inversió que també cal per fer la independència.

Nota. Estònia té 45.227 km2 [1,5 vegades Catalunya] i 1.340.000 habitants [dada de 2010]. Té frontera amb Rússia. Trobo que allotjar el Centre de Ciberdefensa de l’OTAN li assegura una bona defensa.

Enric Roca
Enric Roca
06.03.2023  ·  23:36

Amb aquestes dades, els partits espanyols (i per desgràcia també els catalans) deuen estar ja fent mans i mànigues per veure com frenar el progrés digital… i així no podem anar enlloc.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
06.03.2023  ·  23:37

Vicent, és molt interessant tot que expliques. Gràcies!

Ferran Agelet
Ferran Agelet
06.03.2023  ·  23:40

Bona nit. Aquesta és la primera vegada que faig un comentari a l’editorial. Per això vull començar per agrair aquest correu electrònic que rebo totes les nits, la lectura del qual s’ha convertit per a mi en un hàbit deliciós. I vull agrair la valentia, l’honestedat, la qualitat, la professionalitat i la perseverança d’aquest diari. Continueu així per molts anys.
Pel que fa al vot electrònic a Estònia, només comentar la indignació crònica que sento perquè els nostres partits que diuen voler treballar per la independència, ni tan sols han estat capaços d’elaborar una proposta de llei electoral catalana. Hi ha tant que es pot fer, en tants àmbits i tant poc que veiem fet, … quina llàstima.
Pel que fa al darrer ciberatac, ara a l’Hospital Clínic, em sorprèn llegir tantes notícies que es queden en allò anecdòtic. Hem faig preguntes:
-Perquè tantes empreses públiques s’han posat a externalitzar tants serveis? Entre més, les seves dades a empreses que lloguen servidors virtuals, fins i tot les més sensibles
-Han deixat aquestes empreses en les seves plantilles, com el Clínic ara, informàtics prou qualificats i ben posicionats en l’organigrama, per prendre decisions tecnològiques adequades? O tot passa per rebaixar responsabilitat i abaratir costos, sobre tot de personal?
-Què està passant amb aquest programa SAP, que fa servir tothom i sembla que ja li han trobat la porta del darrera?
-S’ha demostrat la importància de mantenir els documents en paper. Com veuen les coses els responsables de l’arxiu a l’hospital? No he vist cap diari que els entrevistés
-Quin paper juga en tot això l’Agència Catalana de Ciberseguretat? Cal una llei catalana de mínims que tothom hagi de complir?
-Si s’acaben filtrant expedients mèdics del Clínic, l’hospital ha de ser responsable. N’hi ha prou amb una multa?
Salutacions,
Ferran Agelet

Jaume Riu
Jaume Riu
06.03.2023  ·  23:51

ENS EN SORTIREM
Fa deu anys, a Madrid em recriminaven que a Catalunya vulguem ser un país petit, perquè el meu interlocutor no podia entendre que defugim l’avantatge de poder pertànyer a un país gran com Espanya. No ve al cas que espliqui aquí com va derivar aquella conversa que ja us podeu imaginar, però hi he pensar avui al llegir a l’editorial que descriu l’excel·lència del vot electrònic dels estonians, ciutadans d’un altre país petit.
Estònia continental té un territori una mica més gran que Catalunya però amb una població només com la de les Illes Balears, i resulta que són un referent mundial en la gestió digital segura.
L’estructura de l’administració d’Estònia està dissenyada perquè la població hi pugui accedir per votar en les eleccions legislatives i per fer tots els tràmits amb identitat digital. Només això ja desmunta el concepte d’una administració amb milers de funcionaris i la despesa electoral innecessària que tenim per aquí.
La independència de Catalunya també -o sobretot-, és una oportunitat per repensar com ha de ser un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, en forma de república, amb administració digital, sense economia extractiva, i sense rei.
En el referèndum de l’1-O de 2017, els que estàvem a les meses electorals protegint les urnes i fent possible les votacions amb un cens universal que va funcionar perfectament, també vam patir un seguit d’atacs informàtics que vam superar amb un suport tècnic de guerra que ens solucionava cada incident a través del mòbil.
Aquell dia vaig saber que ens en sortirem.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
06.03.2023  ·  23:58

Aquí el problema de votar digitalment no el tenim. Després de 40 anys de Parlament, no tenim llei electoral pròpia ni se l’espera.

Gerber van
Gerber van
07.03.2023  ·  01:08

El problema del vot electrònic, Vicent, és que ha de ser secret i el votant ha de romandre en l’anonimat. Com a resultat, el ciutadà no pot comprovar després si tots els vots emesos són correctes o si el sistema ha estat hackejat en alguna manera. Si un votant ha d’iniciar la sessió en un sistema per votar, per definició ja no és anònim. Si després emet el seu vot, ja no és secret perquè el vot està relacionat amb la sessió, en qualsevol manera com ho miris. L’encriptació de la identitat del votant o el seu vot sempre és pot, o es podrà, trencar.

A més, aquest sistema es basa en la confiança del govern (perquè és ell qui proveeix el sistema de votar) i no en la transparència i el control dels ciutadans. En un sistema democràtic, cada ciutadà, inclosos els analfabets (informàtics), ha de poder tenir l’entés completa del procediment electoral. I l’últim que vol un govern en el poder (inclosos els de les millors democràcies) és perdre el poder.

Per no poguer donar totes les garanties democràtiques, crec que des del 2009, s’ha abolit el vot electrònic als Països Baixos. Ara només estan estudiant un sistema amb el qual es llegeixen les paperetes de vot on s’ha marcat el candidat per tenir l’escrutinació més rapid. El requisit de presentació personal en un col·legi electoral continuarà vigent. S’espera que aquest sistema funcioni correctament i amb totes garanties en l’any 2030.

Em pregunto com pot Estònia tenir un sistema de votació electrònic amb totes les garanties democràtiques, mentre una democràcia avançada com els Països Baixos ja no s’atreveix a fer-ho?

Una e-República trobo fantasic. Però el vot electrònic és una història completament diferent a causa dels requisits combinats d’anonimat i secret de vot. Per tant, em sembla frívol.

El ciberatac a l’Hospital Clinic ens ensenya com de difícil és per preveure noves tecnologies d’hackejar.

P.D. No es pot comprovar que la votació electrònica al Consell de República ‘va funcionar molt bé’, com afirma l’editorial. Qui garanteix que no hi ha hagut un ‘home al mig’ que hagi canviat els vots?

Núria Castells
Núria Castells
07.03.2023  ·  03:43

Trobo que avui, parlant de totes aquestes coses tan “avançades”, el decalatge entre el nostre país i qualsevol d’aquests altres països que s’han esmentat, entre editorial i comentaris, és més dolorós que mai.

Les dècades que fa que patim governs ineficients i el fracàs de la temptativa d’independència (i tot va lligat) ens ha anat reduint a l’estat penós en què ens trobem. Per “sort”, com a mínim, aviat ja no es podrà dissimular i serà del tot inevitable negar que el rei va nu.
Ja tocava.

Personalment, només espero això: que ens fem conscients que cap de les “infraestructures” polítiques que actualment arrosseguem/patim ja no serveix i cal que siguin substituïdes. En primer lloc, els partits pseudoindependentistes/neoautonomistes i els sindicats subvencionats d’obediència espanyola.

Han demostrat amb escreix que són traves per a l’avenç del nostre país; rèmores costosíssimes que només ens paralitzen.
Per això, si no volem seguir pel mal camí, perdent llençols a cada bugada, cal fer FOC NOU.
Apartar les traves.
Si no, seguirem com ara… i empitjorant.
Comentant èxits aliens, molt lluny del nostre abast, mentre el nostre país es va ensorrant, sense treva,
pel llast de la incompetència, la covardia i l’egoisme d’unes classes dirigents nefastes que pretenen seguir arrapades a un estat nefast.
Pensem-hi. Venen eleccions.

Joan López
Joan López
07.03.2023  ·  06:21

La mentalitat te molt a veure,estonia treu de la digitalizatciò les coses bones,aqui malauradament la ciberdelincuencia la tenim per tot arreu. Molta gent no confìa gens en internet…..i lo del clinic es una mostra mes.

Josep Calbet
Josep Calbet
07.03.2023  ·  06:54

L’ editorial d’ avui em fa pensar en una cisa que va dir en Joan Ramon Resina el dia de la seva conversa presencial i amb la que no estic pas d’ acord.
Deia que, cara a fora, hem de fer més incidència en la vesant nacional que en la econòmica. Que, quan els americans del nord venen aqui, no veuen que estem pas malament.
Pe veure que si, que ho estem de malament, només cal projectar d’ on venim i cap on anem.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.03.2023  ·  08:00

MIOPIA CATALANA O COVARDIA CATALANA… O TOT PLEGAT

Certament, aquesta visió de futur es veu en les decisions polítiques que els diversos governs adopten en el pressupost. Pressupost que sempre va coix, per dir-ho suau, pel famós espoli fiscal de l’Estat espanyol, tolerat i normalitzat per la Generalitat i silenciat per la majoria de mitjans…

Podríem preguntar al ChatGPT com resoldre-ho…

Carles Serra
Carles Serra
07.03.2023  ·  08:38

Gràcies Vicent per l’editorial, com també gràcies per les aportacions dels subcriptors que una majoria de les mateixes les comparteixo.
Com ja han dit, posen ” polítics” vividors amb responsabilitat que no entenen ni idea, simplement és això de repartir la menjadora i comprar fidelitats.
Ja em direu posar responsable de Salut d’aquesta gestoria mal anomenada govern, aquest El Homrani i després aquesta nyorda de Vergés, com molt bé va denunciar en el seu llibre el doctor Oriol Mitjà, fart i avorrit ha volgut desaparèixer d’aquesta societat ple de cínics i hipòcrites.
Tenim una societat en aquesta colònia que en un % important ens ha sigut imposada, aportar-nos valors de molt baixa qualitat democràtica i de coneixement, per això tenim Carrizosas i Colaus.

Victor Serra
Victor Serra
07.03.2023  ·  09:16

Editorial molt necessari i per reflexionar. Els comentaris dels lectors crec que aporten moltes reflexions interessants. Sembla que aquí l’únic Conseller ( Puigneró) que tenia les coses clares al respecta va ser cessat. La feina és ingent. La quantitat d’incompetents que ocupen l’administració la fa molt difícil. Quasi totes les administracions ( i Universitats) catalanes encarta funcionen amb models Windows absolutament obsolets i no es posen al dia. Fins fa poc encara hi havia alguna gestió que només s’hi podia accedir amb Explorer ( que ja no existeix) . Aquest és el nivell.

Vicent Tur
Vicent Tur
07.03.2023  ·  09:47

“Diumenge, mentre passava això a Tallinn, un conegut grup criminal aconseguia el control del sistema informàtic de l’Hospital Clínic de Barcelona.”

És un conegut grup criminal però no en podem saber el nom?

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
07.03.2023  ·  10:13

Moltes gràcies al director Partal per haver lligat aquests dos temes amb les evidents mancances dels organismes catalans en infrastructures, planificació i gestió digitals. I moltes gràcies també al col·laborador habitual Gerber Van per haver-nos avisat de les febleses intrínsiques d’un sistema electoral purament digital. Rumiem-ho bé tot plegat, que ens resta molt camí digital per córrer i tenim poc temps si no volem perdre el tren.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
07.03.2023  ·  11:11

Estònia un model a seguir però els politics que tenim son horrorosos llástima que no tiguem més voluntat per crear politiques comunicació digital al nivell d´estònia

Ricard Pradell
Ricard Pradell
07.03.2023  ·  13:31

A les portes del clínic m’ha semblat veure un pingüí, de nom Linux, amb un trist somriure condescendent…
Mentre continuem depenent de manera exclusiva de sistemes operatius privatius i tancats, això anirà passant.
Vaig patir a la feina un atac ransomware. M’en vaig sortir prou bé i ràpid gràcies a una encertada política de còpies de seguretat i de que les màquines que funcionaven amb Linux en van sortir il·leses.

Antoni Morros
Antoni Morros
07.03.2023  ·  18:13

A mi de tot el que he llegit em sembla sorprenent que ningú, absolutament ningú, ni el director, s’hagi plantejat mínimament que una societat tan informatitzada o digitalitzada (i tot al núvol!!!) està evidentment subjecte a un control total del seu ciutadans i en mans de no se sap ben bé qui. Ben segur, per exemple, en mans del les Big Tech que, com sabem o hauriem de saber, estan en mans, no precisament dels Governs, sinó de les propies Big Tech, que si alguna cosa no són, és,precisament, innocents. Les mou el negoci, exclusivament. I pel que es veu, els ciutadans, contents i enganyats, ni ens ho plantejem. Quí les controla a elles?

Marc Mateos
Marc Mateos
07.03.2023  ·  22:30

Això que explica avui en Vicent és una més de tantes estafes que ens han fet els nostres politiquets inútils, covards i botiflers de pa sucat amb oli. En 40 anys no han fet altra cosa que anar rendint Catalunya i anar perdent llençols en cada bugada fent el dontancredo a Merdit. Catalunya necessita gent que lluiti per ella, no que se’n serveixi.
Fora els 3 partidets estafadors! Provem nova gent, nous partits… els actuals ja an esgotat tots els crèdits. GAME OVER.
Visca Catalunya Lliure!
//*//

Salvador Molins
Salvador Molins
07.03.2023  ·  23:11

Avui també vull anar a la contra. M’agrada i comparteixo l’opinió de Norbert Botella
06.03.2023 · 23:12

Res pitjor que caure en mans de la dictadura espanyola i de la niciesa d’aquest governet, que li fa costat en tot, que mata el català i té els pebrots de dir que calla perquè el català ho passa malament a molts llocs, principalment a les escoles, a la sanitat, als jutjats i als carrers i també als patis de les escoles. Aquest governet i el seu partit que amaga la paraula “Catalunya”, que traeix la seva quota del 52% de vots del 14F, etcètera, etcètera …
Caure cibernèticament en mans d’aquests enemics del Poble Català, sense veure la seva cara, i ajudats per un Matrix combinat, del que només en saps el nom “Mare Nostrum” però no veus quines mans en mouen els fils.

No aquesta dictadura cibernètica! Controlats fins al moll dels ossos i espoliats a cor que vols, més encara que no pas ara, no fins que siguem lliures i propis amos del nostre país, capaços de fer justícia i democràcia veritables.

Altra cosa ben diferent és que el Consell de la República perfeccioni al màxim la seva vessant digital.

Aquest greu ensurt recomana fer millor les còpies de seguretat.

I, com diu Jaume Riu
06.03.2023 · 23:51 “sí que ens en sortirem!”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any