pressupost

Les Corts Valencianes viuran a partir d’aquest dilluns el segon debat de política general de la desena legislatura. També és el segon de la pandèmia, però amb unes perspectives epidemiològiques molt més bones que no les del setembre passat, i amb una vida quotidiana molt més normalitzada.

No és l’única novetat respecte del debat del 2020. Quan el president Ximo Puig puge a la trona a llegir la seua declaració política general, hauran canviat les cares d’alguns dels seus interlocutors. Durant el darrer curs, s’han viscut convulsions importants en el si dels diferents partits polítics. Algunes tan sols han tingut repercussions internes i orgàniques, però unes altres han afectat el cor del Consell.

Fotografia oficial del Consell després de la incorporació del vice-president segon, Héctor Illueca.

La més recent, i de la qual encara no se saben del tot les conseqüències per als engranatges del Botànic, és la crisi de govern que Puig ha hagut de fer a la força per a substituir el vice-president segon. Les disputes internes a Podem, després del control absolut de la formació per part de Pilar Lima, han acabat amb la caiguda de Rubén Martínez Dalmau, l’home dialogant en qui Puig sabia que podia confiar. La direcció espanyola de Podem ha triat, per a ocupar la vice-presidència i la Conselleria d’Habitatge, Héctor Illueca, fitxatge personal fa uns anys de Pablo Iglesias, i persona de la màxima confiança de Lima. Pilar Lima, que també va destituir Naiara Davó com a síndica, serà qui farà el debat amb Ximo Puig.

Naiara Davó: “Ara mateix, Podem necessita parar i repensar-se”

A l’altra pota del pacte del Botànic hi ha la vice-presidenta Mónica Oltra, que aquests dies manté un enfrontament públic i obert amb el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, per l’elaboració del pressupost del 2022. És una discussió que es repeteix cada any quan s’acosta la data del 31 d’octubre i s’han de tancar els comptes per a presentar-los a les Corts. Però, aquesta volta, Oltra s’ha aliat amb Illueca per a proposar una qüestió que enerva molt el PSPV: la taxa turística. Els socialistes no volen ni sentir-ne a parlar, però Oltra va dir, divendres mateix, després de la reunió del Consell, que era un debat ajornat d’ençà del 2016 perquè mai semblava el moment adequat. Per Oltra, ara ja toca abordar-lo, i l’any vinent seria l’indicat per a aplicar-la.

Mónica Oltra i Héctor Illueca reunits aquesta setmana al despatx de la vicepresidència primera (fotografia: EFE / Ana Escobar).

Convulsions al Consell: Puig s’entén amb Moreno Bonilla mentre Oltra i Illueca pacten l’impost turístic

Canvi de cara a l’oposició

On més ha canviat el paisatge d’un any ençà, és als bancs de l’oposició. El Partit Popular va defenestrar Isabel Bonig i, al seu lloc, va entronitzar Carlos Mazón, fill polític d’Eduardo Zaplana i president de la Diputació d’Alacant. Probablement, Mazón serà a les Corts, però s’haurà d’asseure a la tribuna de convidats i no podrà replicar ni debatre amb el president Puig. L’encarregada de parlar serà María José Català, la seua lloctinenta a València, la persona en qui ha bolcat tota la confiança i que prepara minuciosament l’aterratge de Mazón al cap i casal. Català, que també és regidora a l’Ajuntament de València i aspira a ser-ne la batllessa, té una carrera política molt llarga. Va ser consellera amb el PP i batllessa de Torrent. Per això, s’espera que el cara a cara amb el president siga d’alt voltatge amb moltes dosis d’acidesa si Català prova d’aprofitar alguns d’aquests clevills per a furgar en les ferides.

María José Català i Carlos Mazón, en un acte de partit (fotografia: EFE/ Biel Aliño)

Carlos Mazón: Madrid tria un virrei zaplanista per al PP valencià

A Ciutadans, el panorama és encara més desolador. L’any passat, el president Puig enfrontava el debat de política general amb una mena de festeig amb Toni Cantó, que era el síndic del partit. Tots dos insinuaven certes ganes de pactar el pressupost. Es van reunir un parell de voltes i es van fer fotografies, cosa que va enutjar moltíssim Compromís i Unides Podem. Finalment, no tan sols no hi va haver acord, sinó que Cantó va ser víctima, el mes de març, del tsunami que va ensorrar el partit a tot l’estat espanyol. Va dimitir i va trobar conhort i salari al govern d’Isabel Díaz Ayuso a la comunitat de Madrid. Uns quants diputats se’n van anar al grup de no adscrits, i ara, entre les restes del naufragi, Ximo Puig haurà de debatre propostes amb la nova síndica, Ruth Merino, que no té la capacitat dialèctica de l’actor Toni Cantó, sinó que és molt més directa i aspra en les formes.

Toni Cantó, el polític que no ha deixat mai d’actuar

I com arriba al debat, Ximo Puig?

Al llarg d’aquest darrer any, Ximo Puig ha mantingut la mateixa dinàmica de lideratge i sobreexposició que va agafar al començament de la pandèmia. Ha explicat l’evolució de les onades. La de Nadal i la de Pasqua, per exemple. Ha estat també qui ha eixit a anunciar els canvis en les mesures restrictives, i qui ha justificat per què, per exemple, el País Valencià va ser el darrer de tot l’estat espanyol d’eliminar el confinament nocturn i el perimetral. I per què va tan lenta la recuperació del lleure nocturn.

A més de gestionar la crisi, Puig ha treballat perquè es fes visible el problema endèmic de l’infrafinançament. I no ho ha fet sol. Ha engegat l’estratègia d’externalitzar el conflicte. De fer partícips els presidents de més territoris que també se senten maltractats pel govern espanyol. Siguen del color que siguen.

La darrera trobada l’ha tinguda aquesta setmana mateix a Sevilla amb el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, amb qui no es va estalviar gests de complicitat i de comprensió perquè arribassen ben nítids al govern espanyol.

Unes setmanes abans, s’havia reunit a València amb el president Pere Aragonès. Puig no va aconseguir un compromís gaire estret perquè les reivindicacions valencianes no coincideixen amb les del Principat quant a la modificació del sistema, però la fotografia del desglaç ja va ser important per a tots dos presidents.

Un corredor d’interessos compartits. Puig i Aragonès desglacen les relacions

El primer gran intercanvi de complicitats es va fer a Mallorca el mes de juliol, amb la presidenta, Francina Armengol. En aquest cas, tots dos tenen en comú la militància socialista, i amb la presència de desenes d’empresaris i agents socials, es van assegurar també que el govern espanyol sentira el crit que arribava del Mediterrani.

Són tres casos de maltractament del centre cap a la perifèria amb orígens i conseqüències diferents. Puig presumeix, menystenint els esforços que el diputat de Compromís Joan Baldoví fa cada dia al congrés espanyol per a incomodar la ministra d’Hisenda, d’haver aconseguit de posar la qüestió del finançament a l’agenda de Pedro Sánchez. El govern espanyol deia, fins fa ben poc, que la reforma del model no era a l’agenda, que no hi havia pressa.

La recuperació postpandèmica al discurs d’enguany

Com sempre en aquests casos, enguany també s’esperen anuncis. Segons les línies generals que el gabinet del president ha donat a conèixer, el discurs de Puig se centrarà en la recuperació econòmica i social postpandèmica. La primera cosa que farà serà agrair a la població tots els esforços que ha fet i la responsabilitat que ha demostrat per a arribar a uns índexs de vaccinació que voregen el 50% i a una incidència acumulada per davall dels cinquanta casos per cent mil habitants.

Justament, abans del començament del ple, previst per a les deu del matí, es reunirà la interdepartamental per a decidir les noves mesures anticovid. Tal com va avançar divendres la vice-presidenta Mónica Oltra, es tractarà d’obrir al màxim les activitats del lleure nocturn per a arribar a una situació tan normal com siga possible.

En aquest context, Puig exposarà les línies estratègiques de futur en què el Consell fixarà els esforços els mesos vinents. Se centrarà, sobretot, en com aprofitar els recursos europeus que, segons que diuen, compleixen les expectatives quant a l’arribada de fons al País Valencià.

El disseny del discurs de Puig tindrà quatre grans línies: la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic; l’enfortiment de l’estat del benestar; l’impuls de l’economia i de la creació de llocs de feina, i la transformació tecnològica i l’aposta per la investigació. I, és clar, tornarà a llançar el crit sobre la reforma del sistema de finançament, i sobre la necessitat que, mentre no arribe, s’establisca un sistema d’anivellament.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.