“Un miler de representants de la societat civil i del sector empresarial català ha assistit avui a un acte acadèmic convocat per reclamar millores a l’aeroport de Barcelona i més presència de vols intercontinentals. L’acte ha estat convocat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball i el RACC i s’ha fet a l’escola de negocis IESE. Germà Bel, catedràtic d’economia aplicada de la UB, ha dit que amb l’acte d’avui es volia demanar el millor aeroport possible per a Barcelona. Bel ha assegurat que no es pretén que el Prat sigui un aeroport de connexió, redistribuïdor de vols, com el de Frankfurt, sinó que tingui una plataforma de vols intercontinentals. Ara com ara, és el vuitè aeroport d’Europa en trànsit agregat, però ocupa el lloc 25è o 30è en vols intercontinentals.”

Aquestes línies corresponen a una crònica d’agència del dia 2 de març de 2007, fa catorze anys. I ha plogut molt de llavors ençà, però demà passat es repetirà l’acte, aquesta vegada a ESADE, amb el mateix motiu de fons, l’aeroport.

Va servir de res aquell acte del 2007? Al cap de deu anys, Germà Bel declarava a La Vanguardia que, tot i que l’acte del IESE no havia tingut efecte en el govern espanyol, “va significar el principi d’un canvi en la societat catalana, que va començar a conscienciar-se del gran potencial de l’aeroport i de la importància de les infrastructures”. Per Bel, gràcies a l’acte es va posar un cost polític a una infrastructura molt important. Tanmateix, afegia: “Tot i que la gestió individualitzada era la millor manera de gestionar l’aeroport, ni es va aconseguir ni s’aconseguirà mai.”

I, efectivament, continua a les mans d’AENA. Però vet aquí que, arran de les discordances  entre els partits polítics i de la negativa a l’ampliació de l’Ajuntament de Barcelona, ha renascut l’esperit del IESE i ara se’n va a ESADE, però amb moltes més entitats al darrere. Entre els convocants a l’acte de dimecres, 2 de juny, hi ha les patronals Foment del Treball, PIMEC, la Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona Tech City, Mobile World Capital, el Cercle d’Economia, el Círculo Ecuestre, el RACC, ESADE i Barcelona Global. En total, més de dues-centes entitats. Totes demanen que es confirmi l’ampliació de les instal·lacions per reforçar el Prat com a hub internacional.

Al document de convocatòria es diu que per assolir la recuperació i la consolidació de les connexions intercontinentals de Catalunya, és imprescindible que les institucions i els agents del territori arribin a un acord, perquè “esdevingui una realitat la inversió de 1.700 milions d’euros que AENA ha compromès per al desenvolupament de l’aeroport, que inclou la construcció d’una nova terminal i actuacions vinculades per a utilitzar la capacitat aprovada al pla director vigent per al camp de vol, com ara l’allargament de 500 metres a la tercera pista. Aquesta inversió, a més, generaria 20.000 llocs de treball”.

Per què és tan important i per què es fa la mobilització? Molt simple. N’hi ha prou de veure les xifres que ha fet la Cambra, en què explica que a l’aeroport de Barcelona hi hagué un augment mitjà de trànsit anual del 5,3% durant el període 2000-2019, que va fer que passés de 19,5 milions de passatgers a 52,7 en aquests vint anys, i que els deu últims anys dupliqués el trànsit internacional. El màxim estimat que pot gestionar amb les instal·lacions actuals és de 55 milions. A més, el 2019 va ser el sisè aeroport de la Unió Europea en volum de trànsit.

Fa poc que el Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona ha fet l’estudi d’impacte econòmic de l’aeroport: amb dades del 2018, el nombre de treballadors ocupats directes és de 38.117 i de 218.181 com a efecte global. La contribució al PIB de Catalunya és d’un 6,8%. Si es fes l’ampliació, la contribució pujaria al 9%. Realment, això no es pot deixar perdre per discrepàncies entre partits i municipis.

Quin problema hi ha? Per què hi ha tanta por de perdre aquest tren de 1.700 milions? AENA ha dit que vol que hi hagi consens general per a fer la inversió. I, de moment, no és que hi hagi discrepàncies entre institucions, sinó que n’hi ha dins l’Ajuntament de Barcelona… I ja veurem a la Generalitat. Ja he dit que Ada Colau ha dit que no. Si la línia que segueix ERC és la mateixa que la del seu grup municipal barceloní, imperarà la negativa també a la Generalitat? No ho sé. Més ambigua –i per a mi, sorprenent– va ser la posició de Junts per Catalunya, que va optar per l’abstenció mentre demanava que tots els agents implicats s’asseguessin per cercar un acord majoritari. Segons que es va dir, hi hauria d’haver el Ministeri de Transports espanyol, però també el de Transició Ecològica, juntament amb la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Barcelona i del Prat. Què farà la Generalitat?

I els socialistes? En principi, estan d’acord amb l’ampliació, però no van voler entrar en l’embolic i van tirar la pilota enlaire, tot destacant la necessitat de tenir el vist-i-plau de la Unió Europea per a complir les compensacions ambientals proposades. Bé, un altre agent per a la taula del consens. En realitat, és l’última baula de la cadena, però és fonamental: la Comissió Europea és l’administració que té la clau del projecte d’AENA, perquè la prolongació de la tercera pista afecta la Ricarda, un espai natural amb la màxima protecció possible. Tanta, que qualsevol modificació en aquests terrenys pertanyents a la xarxa Natura 2000 ha de tenir el vist-i-plau de Brussel·les. I la possibilitat de fer-hi modificacions és recollida en la legislació europea, però el procediment és molt rigorós i exigent.

Ves per on, la Ricarda és la clau de milers de llocs de feina i d’una part gens negligible del futur de Catalunya! Segons la nota que va passar ahir la Cambra –i que publicà VilaWeb–, un dels principals arguments contraris a allargar cinc-cents metres la pista curta és precisament la invasió de la Ricarda. Per això, les entitats signants manifesten que l’ampliació de l’aeroport ha de ser “perfectament compatible amb la protecció de la biodiversitat mitjançant l’adopció de les mesures compensatòries adequades i proporcionades”. I afegeixen: “Cal un diàleg sincer entre les administracions i les associacions implicades que permeti la recerca del consens i l’adopció que millori la situació de partida econòmicament i ambiental.”

Al mateix temps, fan una crida a AENA perquè es comprometi amb les compensacions i amb la creació d’un nou espai natural del delta del Llobregat. “L’ampliació de l’aeroport s’ha de fer amb respecte ple a l’ordenament jurídic, català, espanyol i europeu en general i especialment de protecció de la biodiversitat, amb plena seguretat jurídica”, diu el text.

Els ajuntaments de Gavà i Castelldefels s’oposen a l’ampliació, però el de Viladecans hi està d’acord. Curiós, perquè tots tres en són afectats. Diverses entitats ecologistes també s’oposen aferrissadament a l’ampliació per motius diversos, tots en relació amb la Ricarda i el soroll, i s’han agrupat sota una plataforma, Zeroport, per a frenar aquests plans. A més, hi ha sempre al fons les queixes veïnals per l’impacte acústic dels avions. No vull entrar –perquè desconec el camp– en el món de les bestioles i plantes que puguin resultar afectades, si bé sembla que AENA té previst de posar uns altres terrenys a la seva disposició i ajuntaments com el de Viladecans acceptarien de cedir-los. Quant al problema del soroll, que no dubto que és molt molest, sempre m’he preguntat si quan la gent s’hi va fer la casa, o la hi va comprar, no hi havia aeroport. Crec que sí. I no ho entenc gaire, això, de comprar una casa al costat d’un polvorí i després demanar que l’eliminin perquè pot explotar.

En definitiva, som davant una cruïlla que no hauria de ser tan problemàtica. Aquesta vegada és qüestió interna, això sí, amb Brussel·les al fons. No sé quina repercussió tindrà l’acte de dimecres entre els opositors a l’ampliació. Però seria bo que els polítics se’n fessin ressò i que recordessin que el bé comú passa per damunt dels problemes particulars o dels partits. I que maximitzar-lo és la seva feina. Per això hi són i per això cobren.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.