Crisi a la DO Tarragona

  • Després de la dimissió del president, Vicenç Ferré, una junta col·legiada i encapçalada pel president anterior, Josep Lluís Grogués, serà al capdavant del Consell Regulador fins a les eleccions del mes de maig · Parlem del projecte que va impulsar Ferré i que ara és qüestionat

VilaWeb
Panoràmica de vinyes de la DO Tarragona.
Montserrat Serra
21.01.2023 - 21:50
Actualització: 21.01.2023 - 21:52

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El dimecres 11 de gener, Vicenç Ferrer, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Tarragona, anunciava inesperadament que plegava. La nota enviada pel consell deia: “Després de tres anys i mig de presidència, una etapa de clara transformació i evolució de la DO Tarragona, Vicenç Ferré ha dimitit aquest matí a causa de les pressions internes exercides per part dels membres del consell regulador i l’àrea tècnica de la institució.” S’obria una crisi a la DO Tarragona.

L’endemà, Ferré compareixia en conferència de premsa per explicar amb més detall les raons que l’havien dut a deixar el càrrec. Reiterava les pressions internes exercides per una part de l’equip tècnic de l’administració de l’entitat i també els entrebancs sistemàtics d’una part dels membres del consell, que li van fer saber que volien tirar endavant una moció de reprovació cap a la seva gestió.

Segons que va explicar Ferré, el detonant de la crisi havia estat la voluntat de canviar la seu del consell, que ara com ara és a Valls, en un espai molt reduït, i obrir-ne una de nova a Tarragona, a l’edifici de la Cooperativa Obrera, per articular un programa d’activitats i poder disposar d’un espai per a fer tasts, presentacions i reunions, i que fos un punt de venda dels vins de la DO i km 0 de la Ruta del Vi, per posicionar la marca.

Vicenç Ferré.

Vicenç Ferré té trenta-vuit anys, és enòleg i copropietari del celler Mas Vicenç a Cabra del Camp. La seva arribada al Consell Regulador representava una etapa de renovació després de dotze anys de la mateixa presidència, la del viticultor Josep Lluís Grogués. El seu mandat ha coincidit amb la crisi de la covid, amb mesos d’inactivitat, amb la restauració del país tancada i les exportacions del sector molt minvades. Amb tot, durant el mandat de Ferré s’han impulsat la creació de la Ruta del Vi, la galeria de la macabeu, la nova Festa del Vi i la recuperació de la varietat tarragoní.

Un relat, una identitat

I, per sobre de tot això, aquests darrers mesos s’ha començat a transmetre més enllà del territori un relat sobre la DO Tarragona, amb la voluntat de recuperar una identitat desdibuixada en les darreres dècades, posant la varietat macabeu en la centralitat del discurs, sense deixar de reivindicar l’esplendor de la història d’aquest territori vinícola. La DO Tarragona ha articulat un discurs que la posiciona i la fa visible per la qualitat: el relat de la macabeu com a varietat singular i pròpia s’ha basat en un seguit d’estudis sobre aquest raïm (fruit del conreu de la macabeu en vinyes a diferents altures, rendiments i grau a partir de la poda, localització de clons diferents) finançats per la Unió Europea i amb la implicació de l’INCAVI. I s’han traçat vincles amb la Universitat Rovira i Virgili. A més de l’acadèmia i la recerca, també s’han treballat els maridatges del vi de la DO Tarragona i, en concret, els monovarietals de macabeu amb plats elaborats per alguns dels restaurants i xefs més prestigiosos del territori, per posicionar-los en l’alta gastronomia i vincular-los a àpats tan populars com les calçotades.

L’INCAVI no ha volgut fer declaracions sobre la situació de la DO Tarragona, adduint que els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen són entitats que tenen plena sobirania per a l’elecció dels seus vocals i president. I sobre els projectes que la presidència anterior va engegar amb ells, diuen que continuaran endavant.

Un nou consell col·legiat

Tot i la feina feta i la projecció de futur que transmetia el projecte de Vicenç Ferré, no ha sabut articular un suport prou sòlid entorn de la seva gestió i no ha tingut el suport que s’esperava. Ferré s’ha sentit sol en aquest moment de crisi, sobretot perquè alguns petits cellers amb els quals comptava no li han donat suport.

Per la seva banda, els membres que es mantenen al Consell Regulador i la part tècnica de l’organisme han reaccionat de pressa i han tancat files per minimitzar la crisi oberta, tot esperant les eleccions vinents, que s’han de fer el mes de maig d’enguany. I ho han fet en dues direccions.

El nou president de la DO Tarragona, Josep Lluís Grogués, i els nou membres del consell rector: Roger Soler, de Cellers Blanch; els viticultors Joan Carles Armenijach, Joan Saperas i Enric Vives; Jordi Sánchez, de la Vinícola de Nulles; Josep Anton Llaquet, de Cellers Unió; Gerard Galofré, d’Estol Verd Celler, i Josep M. Llauradó, de Mas del Botó.

Primer, contra les acusacions de Vicenç Ferré de pressions internes, dilluns passat, dia 16, la institució ha emès un comunicat deixant clar que la DO Tarragona no s’aturaria i continuaria treballant “amb el màxim consens intern”. I també diu: “Des de la DO Tarragona es vol deixar molt clar que allò que és realment important és la institució i que aquesta sempre estarà per damunt de personalismes i de qualsevol mena de protagonisme individual. […]Els diversos projectes en els quals treballa la DO Tarragona continuaran fent-se en els mesos vinents i s’implantaran amb respecte cap a totes les opinions dels interessats i amb el màxim consens de tots els implicats.”

I, en segon terme, dijous (dia 19), després d’una reunió al Consell Regulador, s’ha escollit un nou president, Josep Lluís Grogués, que ja havia ocupat la mateixa presidència just abans de Ferré i durant dotze anys (2007-2019), i s’ha anunciat que nou membres del Consell Regulador faran una direcció col·legiada de la institució amb ell, fins a les eleccions del maig.

Els mesos vinents seran clau per a definir el nou rumb de la DO Tarragona perquè s’articularan les candidatures i programes que es presentaran i la que finalment s’elegirà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes