María Obelleiro: “Gràcies a les subscripcions podem fer un periodisme més valent”

El diari gallec Nós publicarà dissabte el número 1.000. També accessible via web, Nós és l’única capçalera en paper escrita en gallec que es troba a Galícia, on hi ha una dotzena de diaris que arriben al quiosc. El diari Nós l’aixequen 18 treballadors que fan 32 planes que surten cinc dies la setmana d’ençà del 2020, i una activa pàgina web diària. VilaWeb entrevista María Obelleiro, la jove directora de Nós, que resumeix en aquesta entrevista telefònica el projecte periodístic del seu diari. María Obelleiro (1985) cada dissabte escriu a VilaWeb, mitjà germà.

—Dissabte fareu el diari número mil.
—La celebració d’aquest número mil per a nosaltres és tota una gesta, tenint en compte el sistema de mitjans de comunicació que hi ha a Galícia. El diari Nós és tota una gesta.

—Com ho celebreu?
—A començament d’octubre vam començar una publicació col·leccionable que té 32 fascicles, sobre castells i torres gallegues, per fer valer el regne de Galícia i impugnar una mica el relat espanyolista de la historiografia que ens ve de fora. També comencem una sèrie de trobades d’actes oberts al públic com les que feu a VilaWeb per a subscriptors. Però, en aquest cas, seria obert als lectors. Dissabte ja haurem fet deu actes, amb els quals recorrerem totes les comarques de Galícia. Dissabte mateix, publicarem l’especial número 1.000, amb les personalitats protagonistes d’aquests gairebé quatre anys de Nós Diario als quioscs.

—Nós Diario és l’únic diari en paper escrit en gallec?
—Lamentablement o infeliçment, sí. És una anomalia total que, d’una dotzena aproximadament de capçaleres diàries que hi ha a Galícia, només una sigui en gallec.

—De precedents de diaris en gallec en paper no n’hi ha?
—Diari en paper com a tal no n’hi ha hagut cap. Nosa Terra era un setmanari. El Correo Gallego havia publicat continguts abocats de l’espanyol al gallec. Com una traducció. Com teniu La Vanguardia en espanyol i en català.

—Ni als anys trenta no hi havia diaris en gallec?
—No, als anys trenta, no. A final del segle XIX, començament del segle XX, hi havia publicacions periòdiques en gallec, i algunes intentaven sortir dia a dia, però no era possible per les limitacions materials que hi havia en aquell moment. Diguem que, com a tal, el primer diari en gallec és el nostre.

—Quin és el vostre lector típic?
—Ens adrecem a tothom, això és clar, però els qui s’hi subscriuen són gent que, en primer lloc, vol donar suport a la llengua gallega i a un periodisme gallec amb agenda pròpia, i que informa de qüestions que els altres mitjans en paper no poden informar, per aquest model clientelista que hi ha de subvencions. A Nós Diario hi pots veure informacions sobre portes giratòries entre el govern gallec i el sistema energètic de l’energia eòlica. O més exemples.

—Com ara quins?
—Per exemple, el fet que la gerent del SERGAS, que és el sistema públic de salut gallec és la germana del gerent d’AHOSGAL, que és la patronal gallega de sanitat privada. Crec que els subscriptors ho valoren i volen llegir informacions també crítiques i no un periodisme tan acrític com el que hi ha.

—Les llengües que feu servir són gallec i portuguès.
—Sí, portuguès en molt menor mesura. Hi va haver moments en què vam tenir secció de literatura lusòfona, atès que la lusofonia és un àmbit que també uneix els gallecs amb més països. I tenim col·laboradors o analistes que escriuen sobre diverses qüestions –tant d’economia, com d’internacional o de política– que també poden emprar el portuguès.

—Quanta gent hi treballa, a Nós?
—El total del quadre de personal, comptant amb administratius, comercials, etc., som divuit. A la redacció som uns dotze.

—He llegit que el govern no us dóna ajudes amb l’excusa que hi ha dos dies la setmana que no sortiu.
—Sí. Però segons l’OJD, per exemple, per a ser diari has de sortir quatre dies la setmana. Nosaltres sortim cinc dies. La publicitat representa un percentatge molt, molt i molt escàs del nostre sistema de finançament. I deixa’m dir que els diners que dedica la Junta de Galícia a subvencionar els mitjans en paper són una barbaritat, no solament per via directa, sinó també per via dels convenis que se signen per la porta del darrere i que són completament obscurantistes. Són convenis milionaris entre mitjans de comunicació i govern gallec. Òbviament, nosaltres no hi entrem, com tampoc no entrem en la publicitat institucional de la Junta. Hem recorregut judicialment contra l’últim repartiment gran de publicitat que va haver-hi, perquè l’únic mitjà que van deixar fora va ser Nós Diario, i amb això ja t’ho dic tot.

—El vostre model de negoci és com el de VilaWeb, doncs, basat més en subscripcions que en publicitat?
—Sí. Nós Diario neix arran de l’estrena de Sermos Galiza, un setmanari, el 2012. Quan vam fer cinc anys vam començar a veure que econòmicament era possible un diari, però calien 3.000 subscriptors. Un cop s’aconsegueixen els 3.000 compromisos de subscripció és quan ens hi llancem.

—Quants subscriptors teniu ara?
—Una mica més de 3.000. També tenim la figura del mecenes, que si algú vol fer una aportació, la pot fer.

—I lectors?
—175.000 el mes d’octubre a digital. I diaris, una mitjana d’11.000. El balanç és positiu, però allò que ens diferencia en relació amb el 2020, que va ser quan vam sortir, són els costos de producció, que van augmentar moltíssim. Pagàvem crec que a 30 euros la tona de paper, i ara mateix n’hem arribat a pagar 800, i amb plusos. La guerra d’Ucraïna ha dut això. Amb els costos tots disparats, necessitem més subscripcions.

—Heu arribat a mil números, però amb vista al futur, teniu algun projecte?
—El principal projecte és que aquest mitjà de comunicació continuï viu. És tota una gesta que Nós es mantingui. Jo crec que la societat gallega no es perdonaria, o jo com a gallega mai no em perdonaria, el fet de deixar morir o de no optar decididament per un projecte com aquest. Si em demanes en l’àmbit comunicatiu, l’objectiu seria augmentar el quadre de personal per fer més periodisme de qualitat i no recórrer tant a agències i poder fer més peces audiovisuals.

—Alguna cosa que volguéssiu dir i que no hagi preguntat.
—Vull donar les gràcies sobretot als qui ho fan possible en un context tan hostil com el que vivim. Amb aquest atac ja directe i aquesta intenció, sembla, del govern gallec d’ofegar-nos econòmicament. I també vull subratllar que gràcies a les subscripcions podem fer un periodisme sense les mans lligades, sense mordasses. Gràcies a les subscripcions podem fer un periodisme més valent.