Quan la crema catalana es converteix en el millor ‘souvenir’ de Barcelona

Hi ha postres que es tenen com a predilectes i s’espera aquell dia especial per a anar a dinar o a sopar a casa de la mare o de l’àvia, o bé al restaurant on sabem que les fan bones, per tornar-les a menjar. És aquella elaboració tradicional que ens agrada molt, però que no ens posem mai a fer perquè sabem que sempre hi ha qui la fa boníssima. O, senzillament, perquè no ens donem el temps per a aprendre-la a fer bé.

En aquesta presentació de postres encaixa molt bé la crema catalana, que, a diferència d’uns altres dolços vinculats a la cultura catalana, com la coca de Sant Joan, els panellets, el torró, la coca de vidre o de recapte, es consumeix normalment com a postres de sobretaula, però no es pot comprar al forn i a les pastisseries i supermercats i a qualsevol botiga de queviures, a més de les especialitzades en aquests productes típics. La crema catalana no ho tenia, encara, això. Algunes pastisseries sí que en preparen per a emportar-se, pels volts de la celebració del dia de Sant Josep, el 19 de març, però un establiment especialitzat en crema catalana no hi era, fins que Sofia Fortuna i Mario Quintero, una parella, de Portugal ella i del Brasil ell, van trobar a faltar aquest negoci a la capital catalana i l’han obert.

“Fa força anys que vivim a Barcelona i treballem en el món de l’hostaleria –ell és un dels socis del restaurant Arcano, emplaçat en una cavallerissa del segle XVII al carrer dels Mercaders, 10–. Volíem muntar alguna cosa pel nostre compte, amb un producte tradicional. Coneixem molt bé el barri, sabem que hi passen molts turistes, però vam veure que no hi havia disponible res tradicional d’aquí per menjar, i no hi ha gaires coses tan emblemàtiques com la crema catalana”, explica Fortuna.

Dit i fet. Van trobar un petit local cantoner entre els carrers dels Canvis Vells i el dels Canvis Nous i hi han obert una botiga de crema catalana per a endur-se. L’han batejat amb el nom de Sucre Cremat, perquè aquesta és la cirereta del procés de preparació i presentació de la crema catalana, cremar el sucre que s’hi afegeix a sobre. I això és el que veuen els clients quan hi entren per comprar la seva terrina de crema catalana, al preu de cinc euros.

Fortuna es va inspirar al seu país en els establiments dedicats en exclusiva als pastissos de Belém, el típic dolç de Portugal, amb forma de cassoleta, fet de pasta fullada ple de crema d’ou. De botigues dedicades a aquest dolç portuguès ja n’hi ha també fora de Portugal. I Fortuna va veure que ací una cosa semblant amb un dolç tradicional català per a endur-se de manera individual no existia. Això els va fer decidir la mena de negoci que volien obrir. “Tastar les postres típiques d’un lloc és part de l’experiència cultural”, expressa la creadora d’aquesta botigueta que serveix una ració de tradició catalana per a menjar-se allà on es vulgui.

A la porta del local hi ha un parell de bancs per a seure, per si la crema es vol menjar allà mateix. També es pot demanar cafè de Café de Finca, o una de les tres begudes d’estiu que serveixen: cafè gelat infusionat vint-i-quatre hores, o una de les dues menes de cafè amb llet gelat que ofereixen, un dels quals porta crema catalana.

A banda, a la botiga es poden comprar carquinyolis fets a l’Espluga de Francolí i ratafia de l’Hòstia, produïda a l’Alt Penedès, a la finca Mas Farreny de Sant Miquel d’Olèrdola. La venen en dosis de mida xarrup per a endur-se’n un de sol o sis dins un original envàs que és una ouera. També es poden adquirir els paquets que inclouen la recepta d’aquestes postres, en diferents llengües, acompanyats de sis terrines, de ceràmica Regás de Sant Celoni i del cremador per al sucre, el toc final de la crema catalana. Tots són productes pensats per al consum propi o per a regalar com a record de la visita a Barcelona.

Gelat de crema catalana

Aquests dies, el nou establiment dedicat a la crema catalana d’elaboració pròpia ha afegit a la seva oferta un altre producte basat en aquest dolç. És el gelat de crema catalana, fet pel gelater italià Massimo Pignata, que en les tres gelateries que té a Barcelona serveix gelats molt vinculats a la terra catalana, fa servir productes de proximitat i s’inspira en postres catalanes com la coca de Sant Joan, que transforma en un dels seus deliciosos gelats, igual que amb la crema catalana. Així, Delacrem, la firma dels gelats de Pignata, gelats italians amb gust català, esdevé proveïdora de Sucre Cremat, amb la seva versió en gelat de la crema catalana.

De fet, els dolços italians també van servir d’inspiració a Fortuna i Pintero a l’hora d’imaginar la seva botiga de crema catalana. “Veient com són de coneguts els cannoli sicilians i el tiramisú, pensàvem que aquí no hi havia res igual. Potser els xuixos de Girona, però no és una proposta igual.”

I han volgut donar l’oportunitat als turistes a qui agrada la crema catalana, perquè ja l’han tastada al restaurant, de menjar-ne sempre que vulguin. Bé, Sucre Cremat obre de dimecres a diumenge de dos quarts d’una fins a la nit, les nou o les deu, segons el dia.

Veure com cremen el sucre és part d’aquesta cultura culinària al voltant de la crema típica que ara al Born es mostra al públic. El balanç, d’ençà del 23 de juliol, que és el dia que van obrir, expliquen que ha estat ben positiu. “Estem molt contents. Sabíem que era una opció més d’hivern, no tant d’estiu, però la gent passa igualment i en prenen, i com que la cremem al moment, l’experiència és total”, explica Sofia Fortuna. I detalla que ho serveixen amb terrina d’alumini de color de la terrina de ceràmica. A sobre, un parell de petits carquinyolis acaben de donar contingut a la presentació. En realitat, la crema es pot comprar en la presentació tradicional, solament amb el sucre cremat, o bé afegir-li carquinyolis, trossos de gerds deshidratats, festucs o fragments de galeta Lotus caramel·litzada. “Això ho vaig decidir el mateix dia de l’obertura, perquè algú m’ho havia suggerit. I aquell primer dia vam fer vuitanta-cinc cremes i vint-i-sis ens les van demanar amb alguna cosa a sobre. M’ha sorprès molt que principalment això agrada als italians, que ho fan molt amb els gelats, i també als americans. Als francesos no tant, però els catalans també senten curiositat i ho proven. En general, la majoria demanen la crema catalana tradicional, solament amb el sucre cremat a dalt”, comenta.

El petit local crida l’atenció pels colors de la crema i del sucre cremat que acompanyen el projecte amb la decoració. És un lloc de pas per a anar a l’església de Santa Maria del Mar o cap a la Barceloneta travessant l’entramat de carrerons d’un extrem del Born.

Les fotografies a les xarxes socials van donant a conèixer aquest nou comerç a la ciutat, que esdevé també un bon reclam per als guies turístics, que hi tenen més contingut de cultura catalana per als estrangers, amb tast inclòs.

De seguit es veu que Sofia Fortuna ha estudiat màrqueting i relacions públiques. Ho té tot ben estudiat. Tant ella com el seu marit estudiaven a Barcelona, on van viure primer un parell d’anys i del 2016 ençà s’hi van establir. “Volíem tenir família i ens identifiquem més amb la cultura i la llibertat d’aquesta ciutat”, exposa Fortuna, tan exigent amb el seu català com amb el seu projecte, que vol ser un homenatge a la cultura local i als avantpassats catalans del seu home. L’avi era català i vivia al Born, i va anar al Brasil i es va casar amb una brasilera. I una tia, Clàudia Quintero, que ja fa vint anys que viu a Barcelona, ha volgut ser sòcia d’aquest negoci al barri on havia viscut el seu pare. “Li feia il·lusió un projecte català com a llavor aquí”, explica Fortuna, que és l’ànima del projecte. “El 80% del projecte el porto jo, i el meu marit porta l’administració”, explica. Ella és qui va veure, tal com recorda, que “quan cercava a Google què menjar a Barcelona, una de les coses que sortien era crema catalana, però no hi havia ni un lloc on tastar-la de la manera com ho fem nosaltres, per a emportar-se o menjar-la passejant pel Born. La crema catalana té un sentit, una influència, no és solament un dolç, la gent d’aquí té records vinculats a aquestes postres, no només del gust”. Per tant, sap que no ven unes postres, sinó que dóna a tastar un bocí de cultura local, amb prou contingut i història per a personalitzar un negoci especialitzat i dedicat exclusivament a aquest bocí.