
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
La pandèmia va entrant en una fase particularment difícil. Totes les xifres són preocupants. No sabem encara –i ja és gros, això– si aquest augment tan inquietant de casos és conseqüència de l’impacte de la variant anglesa o no. Però sabem que aquest equilibri impossible entre salut i economia, que per Nadal va fer prendre decisions molt difícils d’entendre, cada vegada ensenya més les pròpies limitacions.
Ahir vam assistir a alguns fets colpidors, que ens haurien de fer reflexionar. Ho fou la manifestació davant el parlament balear, tensa com no s’havia vist fins ara, i que no fa preveure res de bo: ni pel suport de l’extrema dreta, ni per la violència dels participants ni, dit tot això, per l’explosió de ràbia que s’hi va veure i que canalitza una desorientació i un malestar evidents arran de l’actuació del govern.
I al País Valencià, també ahir, un grapat d’ajuntaments van demanar als ciutadans que es confinessin totalment, de manera voluntària i sense esperar ordres, perquè aquesta decisió només pot ser aprovada pel govern espanyol. El fet que entre aquests ajuntaments n’hi haja de governants pel PSOE –com Paterna o Bunyol–, per Compromís –com la Font de la Figuera–, o pel PP –com Bétera–, demostra que açò no és un moviment polític pensat tan sols per a comprometre el Consell. Més aviat fa la sensació que, arran de les xifres alarmants d’aquestes darreres hores al País Valencià (ahir, noranta-dos morts, la xifra més alta d’ençà que començà la pandèmia), algunes autoritats locals comencen a perdre el respecte al govern i decideixen d’actuar pel seu compte, a partir del seu coneixement del terreny i de l’alarma que constaten de primera mà.
Tot plegat, tanmateix, no fa sinó acréixer la sensació de caos i improvisació, de mala direcció en la resposta. Una sensació que té un reflex sensacionalment increïble en l’entusiasta dedicació partidista del ministre de Sanitat espanyol. Illa, en el moment culminant i decisiu de la pandèmia, està més preocupat perquè es facen les eleccions catalanes que no per res més –es veu que amb dues enquestes i molta dedicació dels mitjans antics, el PSOE local ha aconseguit de crear l’efecte que pot recuperar una mica l’alè perdut fa anys, però sap que és una sensació que no aguantarà el pas de les setmanes…
Aquest és el caos, aquest és el descontrol i tot fa pensar que aquest caos i aquest descontrol creixeran encara més. Perquè al cap i a la fi es posa en relleu que no funciona la tesi aquella que diu no es pot prioritzar la salut, sinó que cal anar fent trampetes ara i adés perquè l’economia no s’afone del tot ni es col·lapse. Trampetes que són necessàries només perquè l’estat no vol posar sobre la taula els diners que caldrien per a permetre a les famílies i a les empreses d’estar-se en casa, protegits, mentre el vaccí no puga permetre una certa normalitat. Aquest és el debat imprescindible, però aquest és també el debat en què el poder no es vol entrar.
I per això cal recordar que aquesta trampeta de l’anar fent és la tesi oficial posada en circulació per l’ala més dretana del govern espanyol ja el mes de març. I la responsable, per tant, d’allò que només es pot considerar un desastre. Ahir es va saber que el conjunt de l’estat va acabar l’any amb 70.703 morts més de les previstes, cosa que vol dir que el 2020 ha estat l’any amb un augment més alt del nombre de morts des que es calcula aquesta diferència entre els morts prevists i els reals. I això no hi ha prou propaganda que ho puga amagar.
Som a mitjan gener del 2021 i ja fa un any que va començar oficialment la pandèmia. Els sanitaris estan exhausts. Els han espremut sense cap consideració i, tal i com es comprova ja, no s’han aprofitat els mesos de relativa bonança per a assegurar-los la recuperació que necessitaven i els mitjans que els haurien de permetre de fer front a la covid en més bones condicions. Però al mateix temps som a mitjan gener i els petits negocis i els autònoms, moltíssimes empreses, també estan exhaustes. Perquè no han rebut els ajuts directes que necessitaven. Perquè, caram!, ni tan sols els han estalviat la mossegada de vampir que els arriba en imposts, lloguers o, aquests dies, factures escandalosament inflades de la llum o el gas. Perquè les mesures de protecció social de cap manera no són les que caldria.
I és per això, i per la por raonable que fa veure com es tornen a multiplicar al nostre voltant les estatístiques més negatives, que la gent està enfadada i desconfia. I per això cada dia serà més difícil als governs de gestionar aquesta sensació creixent de descontrol i inseguretat, de frustració i ràbia, que plana, inevitablement, sobre la nostra cansada societat.
PS1. Us recomane molt l’article de Julià de Jòdar que publiquem avui: “La Nova Baratària, o l’Illa-Salvador com a símptoma i desraó“.
PS2. Ahir vam fer públics aquests documents en àudio que desmunten el lawfare que l’estat espanyol ha activat contra l’advocat Gonzalo Boye. Els poden fer circular també, i és important, en la versió anglesa: “Wiretaps undermine key charge against Puigdemont’s lawyer“.
34 comentaris dels subscriptors

Carmen Vizcarra
12.01.2021 | 22:23
Quan dius 2019 vols dir 2020 i quan 2020 vols dir 2021, o jo no se a quin any soc. Em faig vell. Una abraçada

Carme Bes
12.01.2021 | 22:27
Benvolgut. Més clar impossible. Cúmul de decisions polítiques, o encara més partidistes, que deixen al final tota la feina (per no dir el “merder”-amb perdó) a la gent. I a més amb la sensació que tot és culpa(respinsabilitat) de la gent.
Un partit socialista que passa de la situació enviant ek ministro a colònies a intentar reconquerir espai, i deixant absolutament de vanda la pitjor crisi després de la guerra civil. Absoluta desídia i manca de responsabilitat envers els ciutadans .( i amb això extrapolo, què, un personatge que en la situació més important de la seva feina, la deixa de banda, ben empantanegada, per un afer partidista… quina confiança dóna de ser eficient en qualsevol cisa que faci? Tipus M. Valls?: uff quin marron , marxo i ja està.
En fi
Només una puntualització. Sr. Partal heu tornat al passat.( horror😱, no!)Estem al 2021 i l’any passat va ser el 2020.
Gràcies per fer.

Josep Usó
12.01.2021 | 22:46
Quan un es dedica només a promoure la seua pròpia persona, acaba perdent de vista la realitat. I de vegades, aquesta realitat és prou terrible com perquè no es puga amagar de cap manera. Llavors, aquells que estan més propers a la realitat reaccionen. I el problema és que la gent, una vegada arriba a un nivell de frustració i d’impotència suficient, esclata. ja ho va dir el mestre Vicent Andrés Estellés: “Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Sembla que el dia és arribat.

Manel Vaque
12.01.2021 | 23:32
Pregunta tonta: Sabem de quants diners es la despesa militar que s’ha aprovat i per a què serveix?

Gemma R.
12.01.2021 | 23:38
Estem assistint a la generació de polítics més cínics uns (grans mandataris) i inútils els altres (els de segona fila) de la història. Òn són els diners europeus?? ón són? sóm nosaltres, el poble, que fem rodar el món eh? Si ens obliguen a parar-lo perquè els malparits de dalt de tot del món ara ja no volen dependre del petroli, i aposten per les renovables, i el 5G, i han de fer el punyetero reset per a fer el canvi de model, ens han de compensar.-Això i les seves guerres de poder EEUU, Xijna i Russia per a veure qui arriba primer i s´imposa, Doncs els nostres no ens poden deixar morir com rates , en hospitals poc preparats, amb sanitaris explotats, i deixant-nos sense modus vivendi amb la gestió pèssima de la pandèmia aquesta tant natural i tant oportuna, però que ens deixa a tots als peus dels cavalls. I què fan els que haurien de vetllar per a nosaltres, protegir-nos, salvaguardar-nos? Doncs posar els diners en un calaix i esperar que les èlits facin els deures i aportin els documents necessàris per demostrar que qui més mereix aquests diners, perquè millor farà el món seran ells! i això ho estem permetent tots. Ens ho estan prenent tot als nostres morros, i ens dediquem a insultar al que qüestiona la oficialitat del discurs. Com si la oficialitat fós tant normal, tant racional i ens estés fés algun bé. Despertem d´una vegada. Sortim a reclamar el que és nostre, i demostrem que ens han de respectar, que no sóm rates, que organitzats ens podem salvar. Estem en una guerra que no hem buscat, però que tampoc tenim perquè pagar nosaltres, els de sempre. Que ens dónin els diners i ja veuras com l´arma bacterològica aquesta desapareix. Ens tanquem un mes i llestos. A més a més no serà l´ultima. El vident Bill Gates que ja ens va advertir fa 2 anys d´aquest coronavirus, ara ens adverteix d´un pròxim- Ja ho ténen els llestos, parlen amb la mare terra i tot. En fi, que podem fer veure que plou, o exigir que ens protegeixin, i aquesta guerra es protegeix amb diners, no amb coves anti-metralla.

Rosa Gispert
12.01.2021 | 23:42
Què desmemoriats que som!. Tan sols fa dues o tres setmanes els tècnics ens avisaven que no s’havia de celebrar Nadal ni cap d’any. Ara ja tenim aquí les conseqüències i tot són lamentacions i els polítics amagant el cap sota l’ala amb el nombre de morts disparat i l’epidèmia desbocada.
El gobierno de Madrid no ha demanat a Europa ni la meitat de les ajudes a que té dret però cada cop hi ha més gent arruïnada. I els governs regionals, incloent-hi el català, tampoc li han exigit, com tampoc un nou confinament al que sembla que no tenim dret si Madrid no ho autoritza.
Recordi sr Partal que ER va votar a favor del pla de Sánchez de mantenir el control de l’epidèmia a Madrid, per tan, ells també en són responsables, de les morts i de la ruïna econòmica d’aquest país. Massa desmemoriats sou els periodistes, també.

Esteve Freixa Baqué
12.01.2021 | 23:49
Segur que el psicoanalista de torn ja deu estar fent cabòries per a interpretar el teu lapsus respecte al 2019 en lloc del 2020 i del 2020 en lloc del 2021… No l’hi facis cap cas, eh ? Tothom pot tenir una distracció i cometre una errada sense que això signifiqui res de particular, àdhuc a nivell inconscient…

Joan Sebastià Valls
12.01.2021 | 23:59
Gemma R. Per fi un comentari que no va a remolc de la paranoia col·lectiva que han creat els poderosos del món. I que per cert Vilaweb ajuda a mantenir en no donar la paraula a la dissidència.
La prova per a mi més evident de que no es vol resoldre la catàstrofe si no que es vol allargar fins ves a saber quan, es la persecució difamació prohibició i censura del remei eficaç com cap, econòmic autosuficient, verificat cientificament (encara que es negui) i comprobat a la pràctica a Bolívia, que resoldria la pandèmia (o plandemia) en poc temps sense ficarnos en un camí perillossisim de la vaccinació amb ARN que pot acabar en un desastre mil cops pitjor.
Per si algú encara no n’ha sentit a parlar es diu DIÒXID DE CLOR

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
12.01.2021 | 23:59
Prou d’acord amb tu, Vicent.
N’afigiria unes quantes consderacions al teueditorial:
1. No som a un estat descentralitzat com cal, on el “poder” ha d’emanar des d’avall cap amunt.
2. Això comporta que ciutats o viles grans i mitjanes puguen decidir el confinament des de llurs batlies i consells municipals.
3. Dénia, Gandia, Alcoi, Granollers, Calvià, Vic, Reus o Xàtiva etc no poden decretar-lo…i molt menys ciutats mitjanes com ara Castelló, Alacant, Tarragona, Elx etc. i impossible engrans com València, Ciutat de Mallorca o Barcelona on les infraestructures d’estat colonial assenten llurs negocis (Corte Inglés, Basf, petroquímiques, etc…) que comportarien un reguitzell de demandes per part de llurs consells d’adminitració contra batlies i les guanyarien. Perquè l’arquitectura piramidal d’estat colonial així ho té dissenyat. Pura estructura legislativa, judicial i executiva dinovesca.
4. Hi ha l’economia i hi ha la salut. Però el plantejament discursiu divergent entre ambdues és un parany que ens han parat des del punt de vista de la lògica del “Racionalisme Oligàrquic” tal i com el va definir Lluís-Vicent Aracil en la sociolingüística.
5. L’economia de l’estat español per a la població d’una colònia com som nosaltres és la roda del hàmster. Ens pelem el cul treballant, estalviant al màxim, pafguem els nostres proveïdors i col·laboradors, paguem els impostos a HACIENDA i quan fem el balanç annual rte n’adones que estàs igual o pitjor que fa un any. Això sí: “qui dia passa, any que empeny”.
6. L’economia en un estat colonial no és “de mercat” sinó d’agafar al rebuf quelcom a qui arrosega cap endavant l’estat monopolístic español.
7. Per això les nostres indústries s’han espavilat a exportar des de sempre (Baix Camp, Safor, Alcoià-Comtat, Vallesos, etc) o adherir-se a aquell rebuf dels 1910′ o del franquisme 1960′ a que al·ludia anteriorment eminentment.
8. La salut d’una societat és un valor preuat perquè sense societat sana, no hi ha economia sana que calga.
9. Com l’estructura estatal és la que patim, com sempre ens passa als colonitzats no queda res més queprendre mesures individuals que com una funció matemàtica F(x) puga ser integrar a cada diferencial (dx) en un contínuum que, al remat, puga veure’s una tendència social d’autoprotecció.
10. Dit això, i com a paradigma fefaent, a l’Estudi estem telefaenejant desde les nostres llars 5 persones mitjançant l’extranet que posseïm des de 2005 per a casos puntuals aleshores, i que en els darrers anys s’han anat implementant per casos com operacions de meniscd’algun col·laborador o en l’actual pandèmia.
11. Ull viu!… amb els grups organitzats jacobino-colonials queestan organitzant-se des de negocis de “restauració alimentària” per a atacar administradors de les Generalitats i Consell Insular en base a que el Gobierno d’EspaÑa ha lliurat les “competències” però l’estructura de confinar la tenen allà, a España, tancades constitucionalment a pany i clau.
12. Per tant, el joc d’espills del poder ara i ací, és pur teatre. Ara eixos “comandants” de bars, xibius, restaurants, etc. ja no miren rabiüts cap a Sánchez, sinó a Puig, Armengol i a eixe “espectre invisible” que fa de President de la Generalitat Catalunyesa. D’ací la batalla entre Compromís i PodemPV contra el PSPV de Puig que deslegitimitza la colla jacobina d’Ábalos des de Màdrix.
Josep Blesa (València. Catalunya Tropical)

Lluí Mor
13.01.2021 | 01:23
És una guerra bruta, les CCAA han de enfrontar-se amb el problema i donar la cara als diversos colectius afectats i a la societat en general i l’Estat que te les eines i la capacitat monetaria, tanquen la porta i escolten el soroll desde darrera, saben que el cop fort se l’endurant les administracions locals i regionals. Encarà més, l’Estat sap que en aquests casos sempre hi ha elements que sembren el pànic i acusen a les autoritats regioinals, perquè no volen ni les CCAA ni la democràcia, un bon brou de cultiu i prou perillos. Sense cap mena de dubte, és el que cerque l’Estat, els motius suficients cap a una recentralització, és dir, volen acabar amb les CCAA, perquè volen acabar i tancar d’una vegsda per totes amb el problema català.
I ara han ficat la directa, -que deiem abans- perquè tenen amordasats als politics colaboracionistes de la nostra nació, que és l’única que els hi pot impedir. Vull dir, si aquestes eleccions, siguin quan siguin, no guanya un partit independentista de debo de llarg, tornarem al’Espanya del maestro, el alcalde el cura i el medico, si, tornarem als anys 50, no en tinc cap dubte, i no m’he tornat boig, hi ha moltissims paisos al planeta que encará funcionen així i no tenen cap intenció de canviar.

Salvador Molins
13.01.2021 | 05:15
Què hi podem fer? -Avançar cap a la Independència. Continuar sense titubejar el camí que vam començar l’1 d’octubre del 2017. Aturar l’espoliació que constantment patim de 40 milions d’euros cada dia. Ara ja no és només qüestió econòmica sinó de vides, allò que va frenar Puigdemont i Marta Rovira el 28 d’octubre del 2017. Aquest 14-F o quan sigui votem junts qui es comprometi en completar la DUI per aturar la sagnia de L’espoliació i el desgavell de la submissió a un estat corrupte i arruïnat. Si no votem tots junts perdrem.

PAU BOLDU
13.01.2021 | 06:44
Que cal ferper tindre politics capacitats? Qualsevol inepte es conseller i continuem votant ineptes i criminals? Cal fer examens a aquests indecents i indignes consellers de la mort

Jaume Ortí
13.01.2021 | 07:27
Permeteu-me una petita correcció. L’11 de març del 2019 és el dia que l’OMS va declarar oficialment que hi havia una pandèmia en lloc d’epidèmia, per tant falten encara poc més de dos mesos per a l’any.

Jordi Torres
13.01.2021 | 08:10
Aquest any 2020 que deixem enrera i, molt em temo, el que ara encetem, són una tempesta perfecta feta amb els pitjors ingredients: inèpcia, cinisme, frivolitat, manca d’empatia i humanitat (vorejant la psicopatia, diria jo), ambició desmesurada i por, practicats tots ells de forma tenaç pels poders: polítics i no polítics. En una altra època, amb la meitat d’aquests ingredients el poble ja s’hagués revoltat, tallant uns quants caps, en l’època actual de pandèmia i anestèsia digital, sembla que estem disposats a aguantar-ho tot i més.

Albert Miret
13.01.2021 | 08:26
Aquest país,-si se’n pot dir així- , governat per feixistes i dropos és inviable econòmicament. Això ja ho sabíem, i la covid només ho ha fet del tot evident. Per això, i com que saben que se’ls acaba la moma de viure robant a tothom, aboquen el que els queda a tenir els exèrcits contents, perquè tornen a ser la seva única i última esperança de supervivència quan el poble digui prou!

Victor Serra
13.01.2021 | 08:29
El sistema autonòmic espanyol, es així. Autonomia en despesa però no en ingressos ( excepte els que tenen cConcert) . D’aquesta manera el poder central de Madrid ho té tot controlat. Et pot fer cremar en la gestió sense donar-te els recursos necessaris . La majoria de gent no ho enten i es rebela contra qui té menys culpa. Per això seria bo un frnt comú de Catalunya , País Valencià i les Illes per exigir un Concert. Ja sé que alguns diran que els catalans estem en una altra fase, bla ,bla bla. Però sento dir-los que mai serem independents sense controlar primer les nostres bases fiscals. Es un primer pas imprescindible.
En segon lloc, l’estratègia del poder madrileny de fer fora l’independentisme de la Generalitat ja fa temps que està en marxa. Fins ara han fracassat. Ara ho proven amb Illa . Esperem que fracassin, perquè si ho aconsegueixen la derrota seria per molts anys. A diferència d’altres vegades l’atomització i les picabaralles independentistes els ho posen més fàcil.

Josep Salart
13.01.2021 | 09:28
Suposo que a Dinamarca o a Islàndia o a… les coses els van millor. Probablement només hi ha una raó, si una sola raó que és que el grau de responsabilitat dels seus habitants, dels seus polítics, dels seus empresaris i dels seus jutges, està dins els paràmetres de la normalitat.
Nosaltres, amb l’ajut de tothom podem tenir un país ric, que serviría per ordenar-ho tot: des del’ensenyament a l’educació, des de la sanitat a les funcions de polícia i a no tenir gent que es mor de fred pel carrer sense que la Colau se n’assabenti.
Malauradament molts catalans estan espanyolitzats i es pensen que són més putes que ningú. Els tanquen les discoteques i les munten a casa seva, els posen unes pautes i se les passes per allà, i d’aquí dos dies tothom es revolucionarà.
Demostrem d’una vegada als nostres polítics que no ens mamem el dit, que volem un país per nosaltres i no per les seves martingales , sense presos polítics i sense botiflers que només aspiren a les engrunes de poder i a fer de cambrers a madrid com són la camarilla d’ERC, Sergi Sol i dos més inclossos en el clan terrorista, manipulador i amb menys escrúpols per estafar que el senyor Bernard Madoff.
Es tant difícil veure que nosaltres tenim el poder i no els polítics?
.. i Vilaweb també hauría d’escriure més sobre les solucions al virus, el diòxid de clor, les mentides que haviat sabrem i algún article seriós sobre Wuhan i tot lo que l’envolta.

Eduard Samarra
13.01.2021 | 09:36
És que senyor Partal, la gent cada cop està més cansada i enrabiada. És tot tant cruel i tant injustificable! Hi ha un interès clar en mantenir aquest estat de paranoia i aquest mitjà hi contribueix (no cola això de fotre la culpa de tot a la incompetència dels polítics). Algunes coses que fan els mitjans:
-Instigar por amb el report diari de casos (no tant de morts que no n’hi ha tantes), amenaces de col·lapse sanitari i noves onades que no s’acaben de produir (ara resulta que el que va passar al març no era una onada, sinó que era un tsunami, però això es va redefenir a l’estiu per poder seguir dient que hi havia onades quan no n’hi havia).
-Donar veu a un grup tancat de científics que sabran molt del seu camp, però parlen sense tenir en compte les conseqüències d’aquesta política salvatge. Soc jo l’únic que troba insensible i irresponsable que un Oriol Mitjà de torn surti a esbroncar al govern (que no dóna més de sí) i reclamar confinament i “duresa”?
-No publicant res, ni que sigui per salut democràtica i llibertat d’opinió, que sigui contrari a aquest relat. En aquest mitjà el més a prop que he vist era un article del Thomas Carrington, parlant de la casudèmia i no recordo que se li donés gaire publicitat.
-Obviant informació científica crucial per entendre el que està passant amb la vacuna, reproduint aquesta idea que la ciència és increïble i que li debem la vida, quan la ciència és una activitat humana subjecte a corrupció, soborns i sobretot a la jerarquia del “need to know”. Podríem començar per debatre la idea que una injecció no és igual a una vacuna.
En fi, deixo un parell d’enallaços que realment recomano. Un és un vídeo sobre l’epidemiologia de la pandèmia, amb dades reals i informes científics. L’altre és una anàlisi empírica del que anomenen “test” de les vacunes. Molt aclaridor.

Maria Villarroya
13.01.2021 | 10:00
POR POR i més POR
A mi particularment, el que em calma una mica és treballar per la independència (sé que depèn del meu granet de sorra, la pandèmia a casa ja ens cuidem però vés hem d’anar a treballar i…..bé ….les mesures dels treballs….en fi ….suposo que tothom té històries)
Aleshores, passo el blog del Professor, avui molt interessant pels que encara pensen votar ER
https://cotarelo.blogspot.com/2021/01/la-reial-esquerra-corrupta-espanyola.html

Pep Agulló
13.01.2021 | 10:03
DESPRÉS DE LA QUEIXA, QUÈ?
Una política criminal irresponsable d’asfíxia econòmica des de Madrid. Una incompetència del govern català, valencià o mallorquí que no compleixen ni les recomanacions dels gurus de la sanitat ni les exigències dels sectors econòmics. Han de fer trampetes…
Una ciutadania passiva, amb sectors que practiquen l’individualisme a tot fer, que no se li exigeix cap responsabilitat en el que són milers de nous contagis diaris malgrat el crit al cel dels epidemiòlegs (això en Vicent ni paraula)…
¿Som súbdits que hem d’esperar que ens ho facin tot des de dalt (queixa permanent), o ciutadans responsables auto-organitzats amb iniciatives? ¿Hem de facilitar que el feixisme tregui rèdit de la situació o hem de ser nosaltres que ens revoltem?
Tot plegat un desgavell social, polític i econòmic descomunal que requereix un empoderament social. Posar les llargues…
“… Sensació creixent de descontrol i inseguretat, de frustració i ràbia, que plana, inevitablement, sobre la nostra cansada societat”.
Doncs no tenim treva. ¿On són ara les tres P: Paciència, Perseverança i Persistència de què parlàvem per aconseguir la independència?

PERE SIO
13.01.2021 | 10:14
L’espectacle denigrant i els dubtes dels darrers dies de si s’han d’ajornar o no les eleccions, en plena tercera onada de la pandèmia no ens pot sorprendre. Quan s’està governat i dirigit per persones inútils l’espectacle sempre está garantit.
Al desembre, abans del famós pont, vaig escriure aquí mateix a Vilaweb, que feia responsable als dirigents d’ERC com a gestors de la pandèmia, de les conseqüències de no prendre, per por i per electoralisme, les mesures que aleshores el món sanitari exigia, i el resultat va ser que les xifres es van doblar. I al Nadal ERC torna a repetir la mateixa jugada i ara ja comencem a veure els efectes catastròfics que ens venen al damunt.
Però ara es produeix una curiosa coincidència, ERC, coincideix amb Iceta, el bufó de Pedro Sánchez, per raons d’interès electoral i amb el oligarca i botifler, Sánchez Llibre, per raons econòmiques, que són els únics que tenen presa per fer-les. Tots tres volen pel seu egoisme, càlcul electoral i interessos espuris, que les seves conveniències estiguin per damunt de la salut i la vida de les persones i ben poc els importen si hi ha més de 5.000 persones als hospitals, els avis de les residències que estan confinats, els que viuen a l’estranger que no poden votar pel culpa de l’ineficiència administrativa, o la gent que tingui por a sortir. Els seus interessos estan per damunt de tot.
Però ara quan els sanitaris exigeixen l’ajornament i la majoria de partits; amb sentit comú, aposten per ajornar-les a Pere Aragonés se li planteja un altra problema i ja li tremolen les cames, no ser ell sol, malgrat sigui el president en funcions, qui signi el decret d’ajornament, el que ens demostra un cop més que Aragonés a part de no liderar res a més és un pusil·lànime,

Agnès Buscart
13.01.2021 | 10:38
c
Cada dia llegeixo menys les notícies…
per descomptat que la tv està tancada des del 13 de març per no deixar-me enverinar…
Semblava que ja havia quedat clar la pantomima política i que ja ningú hi creia…
llavors perquè els facilitem espais i energia…som ramat.
I quins motius tinc per creure el que diuen a sanitat, no estant governats pels mateixos poders?
Fàcil el problema i per això posa en evidència a qui estem servint…
I no és gratuït…pagarem un preu molt alt per tanta ignorància…FAM.
CONSTRUÏM LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Carles Farre
13.01.2021 | 11:01
Ara comencem a veure i viure en pròpia carn, un dels molts problemes derivats de la sobre població o massificació, dieu-li com vulgueu, la proliferació i ràpida expansió de les epidèmies n’és una de tals, que te les seves conseqüències no només en la salut biològica, si no també en l’econòmica, vivim cada vegada mes en un mon virtual i allunyat del real, fins que arriba una microscòpica forma de pseudo vida, mes antiga que qualsevol altre forma de vida coneguda, i ens recorda la nostra fragilitat i sobretot la nostra psicopatia com a espècie que es vanta de ser intel.ligent.
També es de psicòpates perillosos la manera com s’està aprofitant la pandèmia per accelerar la transició cap al nou model de societat, la societat 4.0, basada en una tecnocràcia en que les persones no seran gaire mes que simples dígits. En aquests sentit, te sentit allargar la pandèmia tant com sia possible, en la societat 4.0 que està contemplada en l’agenda de la ONU 2030, hi sobra molta gent, ja ho han deixat anar diferents personalitats en el temps:
Henry Kisinger ( ex-secretari d’estat dels EUA) “ Si molta gent morirà quan s’estableixi el nou ordre mundial, però serà un mon millor pels que sobrevisquin”
Ted Turner (fundador de la cadena de noticies internacional de la CNN) “Necessitem reduir la població a 2 mil milions, i tenir una política d’un nen per família durant uns 100 anys”
Biil Gates (magnat de Microsoft, i suposat filantrop, i valedor de les vacunes) “ Tenim sobrepoblació. El mon te uns 6.8 mil milions d’habitants ( això era fa uns anys, ara ja voregen els 9 milions, perquè entre d’altres, molts no estan censats). Ara be si fem un bon treball amb les vacunes, atenció mèdica i serveis de salut reproductiva, podríem potser reduïrla en un 10 o 15%”
David Rockefeller ( Banquer i magnat del petroli) “Estem al caure d’una transformació global. Tot el que fa falta es una gran crisis i les nacions acceptaran el Nou Ordre Mundial “.Aquest em sembla especialment rellevant
Christine Legarde ( presidenta del Banc Central Europeu, exdirectora del FMI) “ Els ancians viuen massa temps, i això es un risc per a l’economia global. Tenim que fer-hi alguna cosa ja!!”, això també em sembla especialment rellevant.
I no ens oblidem del Sr Soros, que a través de l’Open Foundation, financia diversos moviments, suposadament llibertaris, en diferents llocs i diferents àmbits del planeta, però que quan els analitzes una mica mes a fons, semblen mes aviat destinats a fer desaparèixer de forma progressiva la cultura europea, amb tots els seus defectes i virtuts, fomentant la immigració massiva dels països africans cap a Europa, des del meu punt de vista, tinc pocs dubtes de que l’ideari Open Arms, es també una campanya molt ben orquestrada per part d’aquesta fundació, i que segueix també esquerra republicana, il igual que aquest diari.
I si parlem ja estrictament del tema sanitari, també es de calaix que el diòxid funciona, malgrat la persistent campanya de difamació oficial, i també la que molts subscriptors fan en aquest diari, no crec que amb cap altre diari, s‘hagi posat tanta informació, i tant contrastada com a Vilaweb, la majoria de difamadors, només saben que remetre’s a la wilquipèdia, o a suposades pàgines de verificació, com maldita, newtral, verificat.Cat etc per argumentar la seva posició, de pena vaja, i el que a mi mes em crida l’atenció, no es tant que verificat.cat tingui el mateix discurs sobre el diòxid que tota l’oficialitat, si no que depengui del suport de l’Open Society, i que el 2020 hagués rebut una quantiosa donació de 52.892,65 euros, això dona que pensar.
Resumint, massa gent a l’envellida Europa que està vivint de pensions, i molts altres que aviat també ho faran quan els hi arribi l’edat de jubilació, us heu de morir com mes aviat millor, i ser substituïts progressivament per nou vinguts que acceptaran de bon grat les condicions dels amos del taulell d’escacs, es a dir, la de ser simples fitxes del maquiavèl·lic joc d’escacs d’una elit de intel·ligents psicòpates, aquests la majoria jugaran com a peons, i se’ls permetrà, com natres, votar a qui volen d’alfil, cavall, fins i tot potser de torra, però el rei i la reina, no…i no em refereixo a monarquies
.
https://www.youtube.com/watch?v=HQISXr-liYw

Salvador Aregall
13.01.2021 | 11:15
Sabem algunes coses del coronavirus (SarsCov-2) que cal explicar bé per no caure en discussions fútils i bizantines. En general sabem que una infecció per a la que no hi ha un tractament eficaç es tracta aïllant totalment els infectats de la resta de la població. De fet això encara es fa en algunes infeccions, tot i tenir tractament, com és el cas de la tuberculosi. Si fóssim capaços de confinar-nos indefinidament, separant els malalts i els infectats coneguts de la resta, mentre esperem a vacunar la massa crítica de la població mundial per crear immunitat de ramat (això seria 4.500.000.000) segurament no hi hauria morts. Això voldria dir aturar el món. Que cada u reflexioni si aquest remei és possible. Sabem que el virus va patir una mutació just al començament de la primera onada. Aquesta mutació fa que sigui molt més contagiós, que afecti a gent més jove però sense ser més letal, de fet a l’estat espanyol , en aquesta segona onada, hi ha la meitat de morts que en la primera. Sabem que hi ha, entre els infectats, un 8% que en diem “super infectadors” perquè poden infectar a 60% de persones que hi ha contactat. Sabem la majoria d’infeccions -situacions d’alt risc- es produeixen en zones tancades on hi ha molta gent i interacció entre elles. Una enquesta feta a 700 epidemiòlegs americans on es pregunta què no farien per evitar infectar-se, la majoria respon que no aniria a un restaurant (a l’interior), a un funeral o a un casament, ni esdeveniments esportius, concerts o actes en auditoris tancats. Cal saber més, la quantitat d’investigadors i de publicacions sobre la Covid-19 és ingent. Si aneu a https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/?term=covid-19 veureu que en els darrers 9 mesos hi ha més de 80.000 publicacions on es mira i s’investiga tot el que és possible. Hi ha moltes variables que no coneixem prou bé. Països que en la primera onada van tenir poca repercussió -el periodisme ho atribuïa a la bona gestió dels seus polítics- veiem que en la segona onada estant patint més. La conclusió de tot plegat és que no controlem la pandèmia, que hi ha moltes variables del virus que no coneixem, que hi ha variables en els sistemes de salut que influeixen en el nº d’infectats i morts, que és obvi que els països pobres no poden cobrir les necessitats dels que han d’aturar la seva activitat laboral per confinament. No s’ha de fer anàlisi lleugers ni incendiaris. Dit tot això jo crec que les eleccions del 14 de febrer s’haurien de posposar fins a l’estiu, crec que la majoria d’epidemiòlegs i ciutadans informats hi estarien d’acord.

ramon Feixas
13.01.2021 | 11:16
Deixant a part allò que es ven com a protecció a la salut , però amb un motor negoci al darrere, que seria un tema agre i escabrós de tractar, alhora que s’aconseguiria més intensificació de proselitisme blindat, alhora que si hi hagués algun acusat no seria el subjecte, com és habitual que passi (encara no saben qui és M, per exemple, o el caràcter de la defenestració del que ara és President del govern espanyol), un dels manaments que el seu incompliment és més penat a la religió capitalista, és el de la trampa. No és considerat negativament trampós i castigat judicialment el que té més sagrat en trampejar, sinó el que es deixa atrapar, sovint per alguna venjança o per interpretar el bé comú com el bé integrador de tota la ciutadania. La dita “feta la llei, feta la trampa” sovint queda curta i que la llei es fa en funció de fer possible una trampa ja pensada. No s’amaguen pas els partits de com treballen les seves estratègies per aconseguir quotes de poder (bé, segurament també amaguen). De la Wiquipedia: ” Una trampa es un dispositivo o una táctica prevista para dañar, capturar, detectar, o incomodar a un intruso.”Queda bastant clar que la definició permet perfectament que l’individu que aconsegueix dipositar i sortir-ne guanyador, és admirat té molta gent disposada a defensar-li els interessos. En una societat on la propietat privada és sagradament il·limitada, no pas una garantia de que a l’individu no se li robi el resultat del seu esforç i la garantia dels seus drets bàsics, i que els sistema concursal o competitiu és el mètode per situar-se dins la perversa piràmide del déu diner, és normal que trampejar és un exercici virtuós fins que a algú és atrapat i penat i no ha fet racó trampós com per es riure dels que si un càstig els hi arruïna la vida.
Qui està al poder per saber-se totes les trampetes electorals. Fer quelcom innoble però no perseguit pe la justícia, com passar de de ministre de sanitat a candidat a encapçalar un govern autonòmic, en un moment de pandèmia i quan fins i tot quan el resultat se’n pugui veure afectat, seria impensable en una societat amb principis democràtics. De fet els medis d’adoctrinament imparteixen un sentiment pel qual no és estrany que un ciutadà sense malícia digui ” jo també ho faria” Forma part de l’admiració que reben els líders de par dels seus seguidors. O potser simplement és la necessitat detenir la clau de la seguretat que no te res a veure amb l’ambició d’un escalador social.
Els de ciutadans varen portar un polític format a França. per sort sense èxit. Els del PSC han portat a formar el candidat a Madrid, amb més protagonisme del compte donat ser un ministeri molt relacionat amb la pandèmia. De ben segur que han pogut estudiar millor la sorpresa ben guardada, encara que les prioritats d’aquest grup siguin més vistoses que un gegant.
Tot plegar confirma una vegada més la necessitat d’activar el procés català tant com la vela sigui capaç d’agafar vent. Recordem que el nostre govern legítim és l’exilia i a la presó per no haver seguit les normes no escrites del trampejar impunement. De fet el diner és on és i generosament se n’hi aporta i el deute és on és on tothom li reclama que s’endeuti més. El capitalisme és caricaturesc fins a punt inimaginables en una societat amb bases democràtiques autèntiques.

Josep Maria Martín
13.01.2021 | 11:23
Ja ningú parla de la Renda Bàsica Universal?
Per març/abril teníem l’esperança d’aprofitar la conjuntura dramàtica del virus per fer millorar les condicions de vida.
Ara sembla que hem vist que aquesta tercera guerra mundial ens supera i ens contentem acceptant que tot, socialment, empitjorarà.
La Renda Bàsica Universal dins d’Europa ÉS POSSIBLE. Per què ja no la reclamem?
Potser hem deixat de ser creatius (hem deixat de ser persones?) Acceptant la condició de manipulats perpetus tal com volia els poders econòmics dels Estats Profunds.
Tornem a la creativitat? O no??
Acceptem que no hi ha res a fer??

Carles Viñals
13.01.2021 | 12:58
Els somnis del famolenc són fets de pans. Somiàvem el pà de la llibertat i pensàvem tenir els capitans que ens conduirien al futur desitjat; fou també un somni. Bona part dels capitans no eren tals; fingien ser-ho i ens ho creguérem, perquè necessitàvem creure-ho; què havíem de fer sinó ?
Eren tafurs i no creien en el somni;, només calculaban els rèdits a obtenir d’un adversari que pensaven atemorir anb la carta d’un poble mobilitzat com mai no havien esperat; mobilització però, que ells no promogueren, que havía assolit sense ells unes proporcions indesitjades, que se’ls escapava de les mans i que no volien liderar.
Quan l’adversari acceptà l’envit, ells, sense res per respondre (perquè mai no es proposaren de tenir-lo), s’alçaren de la taula i fugiren cames ajudeu-me. Cap a l’exii els qui encara creien poder preservar el somni i lluitar lluny de les urpes d’Espanya; liurant-se a l’enemic els altres, confiant en la magnanimitat del mateixos que havien volgut enganyar. Restava un poble orfe de guía i direcció, objecte de la venjança d’un poder hostil que, encertadament, veia en ell lúnica força que, ben comandada i dirigida, no hauría pogut vèncer.
Però tampoc nosaltres estem lliures de culpa. No podem al.legar sense mentir que ignoràvem la naturalesa de l’adversari que desafiàvem ni podíem en conseqüència esperar d’ell altre comportament que el que desfermà contra nosaltres. Una resposta de legítima defensa, responent a la seva violència legal però il.legítima, amb la nostra pròpia violència il.legal però legítima (érem deu contra un) hauría estat no només la resposta que l’estat mereixía, ans també l’única capaç d’infondre-li respecte i potser, -només potser- la que hauría decantat per la nostra causa més d’un i de dos països de la UE. Hauríem de tenir-ho present si se’ns presentava una nova oportunitat.
Del pou de desastre, impotència i confusió que no necessiteu que us descrigui, herència i conseqüència d’aquella collita abandonada i perduda, no sé veure, ni crec que ho sàpiga veure ningú, ni la forma concreta de sortir-ne, ni de quí podría encapçalar-la i dirigirr-la. No descarto en absolut, però tampoc no confío gaire, com tants comentaristes, editorialistes i opinadors semblen fer-ho, en l’ensulsiada d’un Estat tan corrupte i degenerat, com posseïdor demostrat d’una mala salut de ferro. Només sé que un estat de coses com el que vivim no pot perllongar-se indefinidament i que l’olla reventarà el día que menys ens ho pensem, no sabem on, de la mà de quí, ni de quina manera, com més d’una vegada ha passat al llarg de la Història. Espero que l’esclafit no es faci esperar i sobretot… sobretot, que sapiguem aprofitar-lo.

Anna Jiménez
13.01.2021 | 16:09
Moltes gràcies Eduard Samarra pel comentari i per la informació. Llegir comentaris com el teu anima una mica. La veritat és que jo vaig veure una mica la llum dins de Vilaweb amb l’article de Thomas Carrington però després he vist que ha quedat en res. Sembla que costa ser crític amb el corrent de pensament establert sobre el virus, la pandèmia i les restriccions. I no, ja no cola culpar de tot plegat a la incompetència dels polítics. Ni a la irresponsabilitat de la gent. Potser al principi sí però a aquestes alçades penso que hi ha hagut temps i oportunitats vàries per adonar-se que tot plegat no pot ser únicament de la manera que ens ho presenten tots els grans mitjans sense excepció. I és dur veure que l’esquerra no té pràcticament gens de pensament crític en aquest tema i que qualsevol mena de pensament crític s’associi a l’extrema dreta o es titlli de negacionista per treure-li credibilitat. Pensava que Vilaweb no entraria en aquest joc però veig dia rere dia com contribueix a mantenir la por. Aquesta por que fa que no només s’acceptin les restriccions de tota mena sinó que es tendeixi fins i tot a anar més allà de la norma per ser més responsables que ningú. Estem arribant a l’absurd i no sé quan de temps haurem d’esperar per adonar-nos que l’emperador va despullat.

Francesc Contreras
13.01.2021 | 17:01
Tota La gent d’ERC especialment, i d JXCAT hauríen d’estar a les cues del SOC com a demandants d feina. Es el quees mereixen.

jordi Rovira
13.01.2021 | 17:28
Ahir deixàvem ben clar que sotmès a la voluntat de reprimir la lliure expressió dels drets polítics que no agraden, l’Estat espanyol incompleix la separació de poders i els drets humans. I avui veiem com davant la pandèmia l’estat espanyol incompleix la lletra i el sentit de la seva pròpia constitució. La mateixa a qui feia referència en els diferents discursos d’investidura ( diem diferents per recordar aquella investidura interruptus i a fases ) el Presidente Sánchez. Aquella constitució que remarca que l’estat espanyol és un estat social i de dret en el seu preàmbul. Un estat social on s’han de garantir els mínims per la supervivència i el dret a la salut. Ambdues es salten sempre i quan convé, amb aquest joc colpista on l’economia i l’interès d’unes elits de la societat, posa en perill la salut i el mitjans de subsistència de la majoria de la població. Veiem com sistemàticament les administracions en mans de l’ultradreta atempten contra aquests drets i ningú no surt a dir ni fer res. I veiem també com el mateix govern de l’estat incompleix les seves obligacions, i ningú no es mou al respecte. Fet que contrasta amb com sí s’instrumentalitzen les institucions de l’estat amb finalitats partidistes, fins i tot quan són manifestament contraries a l’ordre constitucional, per una dreta que ha sobrepassat tots els límits. Una dreta que veiem dibuixada més enllà del que és admissible, i que té ramificacions a tots els partits espanyols excepte UP.
Una volta més, què li queda a l’estat espanyol que els ciutadans tinguem l’obligació de respectar, quan el mateix estat no ho fa? On resten les obligacions ciutadanes expressades en el contracte social que representa una Constitució que ha estat del tot sobrepassada i que ha perdut tota credibilitat? Estem segurs en un estat on grups d’extrema dreta surten al carrer de forma cada volta més violenta sense que ningú digui res?

Sergi Barreda
13.01.2021 | 17:56
És fals que hi hagi hagut un augment de morts de 70.000 persones. És una trampa perquè es calcula sobre la mitjana de fa molts anys. Cada vegada hi ha més morts perquè sóm més població. Any 1990: 333.000, any 2000: 360.000, 2010: 382.000.
Si es mira la mitjana des del 2015-2019 i es compara amb el 2020 tenim que hi ha un augment de 45.000 morts aproximadament. És a dir, un augment d’un 10%.
Dins d’aquestes morts suposo que s’hauria d’incloure els suicidis provocats pel confinament, els atacs de cor que es van produir a casa perquè la gent no gosava anar a l’hospital durant el confinament, etc. Però no cal fer-ho, si no surt als mitjans de comunicació no cal ni parlar-ne, oi?
És surrealista com ens manipulen per a que actuem exactament com el poder vol.
Com pot ser que 45.000 morts paralitzin la nostra societat i per la resta, 380.000 no en fem ni cas? A cas algú creu que els més de 100.000 morts anuals per càncer (més uns altres 200.000 anuals que es curen) no tenen cap relació amb la nostra manera de viure? Tan cecs som?

Maria Cinta Comet
13.01.2021 | 17:58
Ufff….30 comentaris!
Bé caldrà dedicar-hi molt de temps.
El tema d’avui: “la trampeta per anar tirant durant la pandèmia”. Després de mesos, més de deu, en aquesta situació sanitària-docial-econòmica hem vist de tot.
Quan ho manegaven des de Madrid va anar com ca anar (malament, regulin, malament, i etc.)
Quan en Sanchez va decidir no cremar-se més i traspassar a “mitges” la responsabilitat i acció (limitada per llei) a les CCAA tampoc es va fer gaire bé. Aquí i allà i més enllà hi hagué de tot (regulin, semi-malament, malament i tirnem a conençar i barrejar.
Ara seguim si fa o no da igual.
Hi ha algun encert, una pífia, més restriccions, moltes restriccions….però el virus no s’atura i els contagis augmenten.
Semblava i es creia que en començar a vaccinar les coses començaruen a millorar i no, just wuan més es necessita uns conragis a la baixa i també les hispiralitzacions i les UCI; res va com caldria.
Així tenim arreu
Sanitàriament malament i empitjorant.
Econòmicament pèssimament i més malament encara.
I socialment: empipada general.
Vaja, un panorama galdós i diuen que el.puc de la tercera onada està arribant.
Ufff… el sistema sanitari:
petarà?
resustirà?
a quin preu? (Per sanitaris, per malalts, per defuncions …)
I els governants de Ñ i de les CCAA no tenen clar què cal fer, com ho cal fer, que és prioritari…
Costa ser optimista (essent realista de verirat) en aquests moments.
La solució: ???? i la deurem trobar demà.
Gràcies VW i gràcies Sr. Partal.

Lola Tomàs
13.01.2021 | 21:40
Senzillament no ho entenc. No em cap al cap. Però sento que ens estan/esteu (la premsa, polítics…) portant a l’hort.
Hi ha morts? Sí. Sempre n’hi ha hagut, abans del covid 19 tb.
Són molts més els morts? En tinc molts dubtes, tant per dades que dona el mateix Ministeri de Sanitat com per altres informacions que he anat pescant. Deixem-nos de tot aquest embolic de morts estimades i martingales d’aquestes per jugar amb la realitat. Jo vull dades REALS, no estimades.
Els de cap científic reclameu dades. Aquí hi ha una magnífica anàlisi feta a partir de dades que va recomanar Eduard Samarra:
https://www.youtube.com/watch?v=p_vAQyVlXzU
Aquí un article que explica què és el diòxid de clor. A Bolívia ja fa mesos que tracten el covid amb CDS. Entre bambolines hi ha molta gent, metges inclosos, que tb en prenen.
https://cienciaysaludnatural.com/cds-mms-dioxido-de-cloro/
Deixem ja de comprar el discurs de les empreses farmacèutiques i de tots aquests polítics i potser periodistes que els deuen favors?

Jordi Casanellas
13.01.2021 | 23:29
A l’inici de la pandèmia hi veia desorientació, tant en els polítics com en els epidemiòlegs d’arreu, però vaig optar per no jutjar a ningú i creure.
A l’estiu hi vaig veure desgavell, tant en els polítics com en els epidemiòlegs d’arreu, però vaig optar per no jutjar a ningú i creure.
Ara, ja fa uns mesos, a casa hem començat a posar noms i cognoms als afectats i morts pel Covid però ara, tant en els polítics com en els epidemiòlegs d’arreu, hi veig desconcert.
Considero que fan tot el que bonament poden per minimitzar els danys, però estant desconcertats i espantats. Esperen que la vacuna solucioni el problema.
Si no és així, s’hauran acabat les trampetes. Un gran silenci es farà i començarem a sentir lluny, però clares, les trompetes del Apocalipsis.
Llavors, potser, haurem de rellegir el Sr. Carles Farré i tindrem la certesa del que està passant realment. Mentrestant, jo també espero que funcioni la vacuna.
S'ha afegit la noticia a Favorits