Coses de la cambra de bany que potser no sabem com es diuen

Sembla mentida que hi hagi tantes coses que veiem o fem servir cada dia i que no sapiguem exactament com es diuen. De vegades és perquè no les solem anomenar, però també pot passar que les designem amb un mot genèric o bé en una altra llengua.

Si pensem, per exemple, en la cambra de bany de casa nostra, o en el lavabo d’un establiment, ben probablement trobarem elements o peces que ens fan dubtar a l’hora de designar-les.

Per començar, l’espai on hi ha la banyera, el lavabo, el vàter, el bidet, etc. l’anomenem així: cambra de bany o, simplement, bany. També hi ha qui en diu lavabo, tot i que aquest mot, lavabo, es fa servir amb uns quants significats. D’entrada, és un sinònim de pica, és a dir, el recipient on ens rentem les mans o la cara. També es fa servir com a sinònim de vàter; així mateix, designa, genèricament, una cambra destinada a rentar-s’hi (sense banyera); i, com hem vist, serveix per a anomenar la cambra on hi ha tots els elements d’higiene.

Una simple pica petita amb aixeta s’anomena rentamans. I què hi trobem, en una pica? L’aixeta sol tenir un broc (o bec), per on passa l’aigua que raja. El forat per on es buida l’aigua de la pica (o de la banyera) es diu bonera i el tap és el bonó. Però tant la pica com la banyera solen tenir un altre forat, situat més amunt, per on surt l’aigua i evita que es vessi: és el sobreeixidor. Quan es buida l’aigua de la pica se’n va pel desguàs. Si en un lavabo o una banyera fem bromera o escuma amb el sabó en diem sabonera, tot i que la sabonera també és el receptacle (de plàstic, metall, etc.) on es guarda la pastilla de sabó. Les mans (i els cabells) ens els eixuguem (no ens els sequem ni ens els assequem). Per això de la tovallola o drap per a eixugar-se les mans en diem eixugamà o eixugamans. I el suport on pengem les tovalloles és el tovalloler. 

La instal·lació on s’orina i es defeca l’anomenem vàter (escrit així, amb ve, i no pas amb ve doble). De fet, vàter també és el mot per a designar la cambra destinada a aquest ús. Abans s’anomenava comuna, però més endavant es va agafar el nom anglès water, de water-closet (‘recambró amb aigua’), abreujat amb la sigla WC. Avui dia, comuna designa tan sols la instal·lació antiga, generalment un banc amb un seient proveït d’un forat que comunica amb un dipòsit on s’acumulen les matèries brutes. D’un vàter o d’una comuna també se’n diu, col·loquialment, caganera o cagadora; més formalment, excusat, lloc excusat o lloc comú; i encara latrina, terme que es reserva per al de llocs públics, com ara una caserna o una estació. 

El recipient del vàter l’anomenem tassa i, concretament, la part on hom s’asseu és el seient. Els vàters més vells van proveïts d’una cadena (que de vegades és simplement un cordill, una tira de plàstic, etc.) i, estirant-la, es descarrega el dipòsit per netejar el vàter. Avui aquest mecanisme de descàrrega és diferent: sol ésser una palanca o, més sovint, un botó que es pitja, però l’acció es continua dient estirar la cadena. El recipient on s’acumula l’aigua per a netejar el vàter és el dipòsit (i no pas la cisterna, que té un altre significat). 

El suport per al paper higiènic es diu porta-rotlles. I la reixa de ventilació de la cambra se sol anomenar respirador. En els lavabos d’homes dels restaurants –i establiments públics en general– hi ha unes petites piques adossades a la paret, que serveixen per a orinar-hi; se’n diuen orinadors (popularment, pixadors).

En algunes cambres de bany hi ha una mena de tassa o banyera petita per a rentar les parts íntimes. Es diu bidet, un mot francès d’origen incert.

Suara hem insistit que caldria dir eixugar-se les mans i eixugar-se els cabells (i no pas assecar-se’ls ni secar-se’ls). Tanmateix, si volem referir-nos a l’aparell elèctric per a eixugar-se els cabells, segons el diccionari en podem dir assecador, per bé que recomanem eixugador o eixugacabells (aquest darrer mot no és al DIEC, però sí al diccionari de l’Enciclopèdia i al Diccionari normatiu valencià).

Finalment, deixem constància que el diccionari registra fer la toaleta (del nom francès toilette): acció de rentar-se, pentinar-se, afaitar-se, abillar-se.