El govern espanyol aprova la llei trans, que reconeix l’autodeterminació de gènere

La nova legislació deixa de considerar una malaltia el fet de ser trans i elimina la intervenció de metges i psicòlegs

VilaWeb
Redacció / ACN
27.06.2022 - 14:47
Actualització: 27.06.2022 - 20:52

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Consell de Ministres espanyol ha aprovat avui en segona volta la llei trans, que reconeix l’autodeterminació de gènere. El projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI elimina els requisits actuals -dos anys d’hormonació i un informe mèdic- per canviar el sexe al DNI.

El text estableix que n’hi haurà prou a presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin setze anys o més. Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l’orientació sexual de les persones.

De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar una malaltia el fet de ser trans, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis. Ara, una vegada fet el canvi de registre, s’oficialitza en un mes, de manera que tot el procés dura quatre mesos. El canvi es pot revertir en un màxim de sis mesos. Després d’aquests sis mesos qualsevol reversió requerirà la intervenció d’un jutge.

Dels catorze anys als setze el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels dotze a catorze requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de dotze anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.

Una novetat que incorpora la norma, en relació amb el text aprovat en primera volta, és el reconeixement del dret de persones trans migrants a canviar el sexe dels seus documents expedits a l’estat espanyol si al seu país d’origen no tenen garantits els seus drets com a persones trans.

Polèmica amb la norma

Una part del moviment feminista recela de la norma i s’oposa a l’autodeterminació de gènere perquè considera que “esborra a les dones” perquè permetria que un home pogués canviar el sexe registrat per a entrar en espais reservats a dones, com ara vestuaris, presons de dones, quotes a les llistes electorals o equips femenins. El moviment transfeminista nega aquesta possibilitat i recorda que quinze països del món han regulat l’autodeterminació de gènere sense que això hagi suposat cap problema a les dones cis (no trans).

El Consell General del Poder Judicial espanyol també va posar traves a la llei trans amb un dictamen crític al text que deia que discriminava les dones cis. També demanava d’elevar a divuit anys l’edat mínima per sol·licitar el canvi de sexe al registre.

El ministeri d’Igualtat espanyol ha incorporat algunes modificacions en el text arran de l’informe, que és preceptiu, però no vinculant, però no ha modificat els aspectes centrals de la llei. Igualtat va criticar que la tardança del CGPJ en emetre’l va retardar l’aprovació de la norma, que es va aprovar en primera volta fa un any.

Altres elements de la norma

Un altre dels elements és la legislació sobre persones intersexuals, persones que neixen amb trets biològics masculins i femenins alhora que dificulta classificar-lo en un dels dos gèneres. Prohibeix que se li mutilin els genitals que consideren que no encaixen amb la resta de trets biològics i reconeix el dret que els pares no les hagin d’inscriure en un dels dos sexes reconeguts.

El text també estableix que les parelles de mares lesbianes o bisexuals poden tenir la consideració de mares biològiques davant l’administració independentment del fet que estiguin casades. Fins ara es veien forçades a fer un procés d’adopció.

La llei estableix un sistema de multes per prevenir actes de discriminació. Van entre 200 i 2.000 euros per infraccions considerades lleus com serien els insults o missatges discriminatoris, entre 2.001 i 10.000 per infraccions greus com excloure la contractació d’algú per ser LGTBI o obstruir una inspecció. Les sancions per a conductes molt greus van dels 10.001 als 150.000 euros per negar l’accés a béns i serveis com per exemple el lloguer d’un pis per raons discriminatòries per l’orientació sexual.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes