Concòrdia: un fenomen polític a copiar per l’independentisme?

  • Creat fa tan sols vuit mesos, aquest partit, marcat pel fet de ser format per gent jove i independent, s'ha convertit en el segon d'Andorra, gràcies al resultat espectacular de diumenge

Vicent Partal
04.04.2023 - 21:40
Actualització: 04.04.2023 - 23:03
VilaWeb

Les eleccions al parlament andorrà han tingut un guanyador clar, Demòcrates, que governarà amb majoria absoluta. Però la gran sorpresa ha estat Concòrdia, un grup polític format bàsicament per joves que en les primeres eleccions en què es presentava –es va crear fa tan sols vuit mesos– ha aconseguit cinc diputats i s’ha situat, doncs, com a segon partit i al capdavant de l’oposició.

Concòrdia és un fenomen molt interessant del punt de vista polític. És un grup marcat per l’edat. Per entendre’ns, els seus dirigents es mouen en la franja dels trenta anys i són gent que no havia estat present en la política fins ara; gent nova. Són joves professionals, politòlegs, economistes, molts dels quals han estudiat a fora i s’han amerat de les maneres de fer de diversos països. I que han sabut crear en molt poc temps un projecte polític que no és tòpic. No són l’esquerra sectària que es perd en disquisicions esotèriques ni tenen por d’adoptar mesures que en alguns països serien considerades de dretes, però que ells creuen que s’adapten millor a la peculiaritat del país. I, alhora, es mantenen clarament ancorats en la cohesió i la justícia socials i en la millora de vida de tothom, i mantenen un sistema horitzontal i assembleari de funcionament que els distingeix del dirigisme dels partits tradicionals.

Evidentment, ja veurem quin camí segueix tot plegat. Acaben d’arribar a la política i ara hauran d’enfrontar-se als condicionaments institucionals i a les temptacions que acompanyen sempre l’entrada en el circuit professional de la política. Però l’èxit que han tingut, això sol, ja és significatiu i cridaner. Probablement, Concòrdia té bona part de la culpa de la desfeta dels socialistes i, si és així, segurament és perquè en són l’antítesi. Contra el vell partit tancat en el partidisme i farcit de gent que no sap fer res més que viure de les institucions, Concòrdia es presenta amb una cara fresca, una imatge nova, gens contaminada pel passat recent –per bé que, com és lògic en un país petit com és Andorra, els vincles familiars siguen inevitables.

La qüestió, la pregunta que em faig és si és possible de repetir un fenomen com el de Concòrdia a la resta dels Països Catalans i molt específicament dins el món independentista. És a dir: seria possible un projecte de recanvi polític generacional radical, no amb les joventuts d’aquest partit o aquell, sinó amb gent nova? O, si més no, en aquest rum-rum que hi ha entorn de la possible consolidació d’una alternativa als partits polítics actuals, el relleu generacional nítid pot tenir-hi un paper clau? Tots sabem que hi ha gent jove, preparada, cosmopolita, desintoxicada de les maneres de fer espanyoles, ferma i allunyada del caïnisme i les baralles personals que tant ho han empastifat tot aquests darrers anys. Poden ser una força política que ens ajude a girar full i a anar avant?

Si els interessa, és evident que són ells que ho han de fer. Com també és evident que ho faran, si ho fan, a la seua manera. Jo ja sóc un vell que no m’hauria de ficar on no em criden. Però part de la meua faena és fer veure connexions, suggerir coses, posar sobre la taula possibilitats, i és amb aquest propòsit que ho faig. Per què no un relleu que és un trencament amb el passat, com aquest de Concòrdia a Andorra?

PS1. VilaWeb va fer una entrevista electoral al cap de la formació, Cerni Escalé: “S’ha de legalitzar l’avortament a Andorra”.

PS2. El govern de Catalunya va anunciar ahir, casualment, que obria una delegació a Andorra, que dependrà del Departament d’Acció Exterior. Va tractar Andorra, per tant, com si fos un país estranger. És lamentable, i un indicador del tomb autonomista, que l’actual govern siga incapaç de seguir la política que va definir temps enrere el conseller en cap Carod-Rovira, que féu que delegacions com la Casa de la Generalitat a Perpinyà o la de l’Alguer no depenguessen orgànicament de l’acció exterior, sinó de la presidència. Per una raó tan simple com és que eren en ciutats catalanes; tan catalanes com Barcelona. O fins i tot, en el cas d’Andorra la Vella, més catalanes que Barcelona i tot.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pere Guarch
Pere Guarch
04.04.2023  ·  22:14

Que jo sàpiga, Andorra és independent.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
04.04.2023  ·  22:21

Sóc també un vell que donaria tot el meu suport a qui faci una política engrescadora com la de Concòrdia. Ja n’hi prou de fer el mateix que els espanyols.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
04.04.2023  ·  22:31

No tinc intenció de votar ningú, però un partit desvinculat dels actuals autoanomenats independentistes, m’ho faria repensar.

Carles Serra
Carles Serra
04.04.2023  ·  22:40

L’única esperança és la llista cívica.
Comentar sobre els gestors Vichy d’aquesta gestoria mal anomenada govern alçades d’ara Vicent que vols que et digui; no hi han proutes demostracions que són botiflers, traïdors i per la mentida per bandera.
No cal perdre ni fer perdre el temps seguint comentant aquest immorals.

Josep Usó
Josep Usó
04.04.2023  ·  22:42

És normal que els joves amb preparació no opten pel partit socialista. Estructura rígida i comandaments mediocres i que mai han fet res més que ser càrrecs buits de contingut real. Espere que els vaja bé, als de Concòrdia. La Generalitat del nord ha perdut el nord. I més que perdrà, encara, presoners com és dels seus botxins. Al maig, foc nou.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.04.2023  ·  22:51

Hi ha gent gran com C Ponsatí que són joves políticament i mental.

Hi ha joves polítics estupiditzats molt més vells Matusalem. D’aquests en tenim a tots els partits.

Harien de ser joves alumnes d’Arcadi Oliveres o la mateixa Clara. En veig pocs.

Lluí Mor
Lluí Mor
04.04.2023  ·  23:05

Concordia és la que ha demostrat avui l’home més bo de Catalunya, que estima a tothom i que, segons el senyor Partal, és millor que no se’l insulti, és clar, pobre home, nosaltres insultat-lo despues de tot el que ha fet per la nostra nació, els nostres fills i el seu futur. Som uns cretins, uns ignorants, uns pocasoltes.
Avui ha fet unes declaracions que, no han deixat passar per alt a TV3,…estan en tot, que bons, a l’hora que tots els catalans l’escoltem perquè som millors que ells, al contrari del que deien algúns comentaristes, il·luminats per l’editorial.
El senyor Junqueràs deia entre pinçes i cotofluix que la senyora Borras era una corrupta…….Si us plau, no l’insulteu.

Jaume Riu
Jaume Riu
04.04.2023  ·  23:42

NECESSITEM UNA REVOLUCIÓ
Concòrdia comença amb C com Ciutadans i com Comuns i, tot i les evidents diferències que tenen, només faltaria, coincideixen en un èxit polític que és inesperat, però temporal i fugisser.
En unes societats cada cop més informades preval la necessitat d’un canvi ràpid per fugir del malson del mal govern, i els tres exemples que diem han estat inicialment benvinguts perquè canvien l’escenari d’una manera sobtada i molt visible, a base d’omplir els cràters que havia deixat la vella política.
D’entrada sembla un èxit electoral perquè canvien l’escenari i les formes, però no són revolucionaris per canviar l’estat des dels fonaments. De fet, tots tres són conservadors.
Concòrdia d’Andorra, em fa respecte i els observarem per aprendre i copiar el que ens poden aportar uns joves cosmopolites que no tenen res a perdre ni tenen les servituds de la política de la partits històrics, això sí, però a Catalunya ens cal una revolució, que és una altra cosa molt diferent.
A Catalunya èxit electoral ha de recaure en un Agrupació d’Electors amb un objectiu determinant cap a la independència, i no confiar en el govern de cap partit polític contaminat pel model autonòmic.
Que la Generalitat inauguri una delegació a Andorra, que dependrà orgànicament del Departament d’Acció Exterior i no de Presidència, és la prova evident que necessitem una revolució.

Sílvia Valls
Sílvia Valls
04.04.2023  ·  23:54

Aquí vàrem tenir Primàries d’en Graupera i no va aconseguir res. Penso que ell ens hagués aportat joventut i moltes bones idees. El vaig votar i em sap greu que no sortís. No tindríem aquesta Barcelona colau que esta feta una desgràcia…

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.04.2023  ·  00:12

A manca de llista cívica caldrà votar primàries (o altres sense representació)
Molt millor que abstenir-se.

Joan Benet
Joan Benet
05.04.2023  ·  00:13

És una mica el que va intentar en Graupera, no …?
Potser ara li hauria sortit millor la jugada

Carles Marc Cosialls
Carles Marc Cosialls
05.04.2023  ·  00:23

Jo també estic d’acord amb un dels primers comentaris: crec que els andorrans se senten agermanats amb els catalans, però no se senten pas del mateix país.
Crec que els ho hauríem de preguntar a ells, però em penso que hi ha prou fets històrics rellevants perquè se sentin diferents, sense perjudici que volguessin tenir tot tipus de relacions de col.laboració amb nosaltres.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.04.2023  ·  00:33

No he acabat d’entendre la punxa habitual contra el govern, avui pel tema d’Andorra. Si fòssim un estat independent, no seria un tema d’Exteriors?

Salvador Molins
Salvador Molins
05.04.2023  ·  03:19

Llista Cívica, 5 raons i primeres prevencions

Preparem la Llista Cívica, perquè no fem tard.

Primer, per preparar-nos amb temps, abans que les properes eleccions al Parlament no ens agafin amb el més calent a l’aigüera.

Segon, perquè la independència no és tasca dels partits sinó del Poble.

Tercer, perquè diguin el que diguin, si manen ells, els partits politics, al darrer moment ens trairan. No seria pas la primera vegada ni la darrera que posen els seus interessos per davant de l’interès suprem de Catalunya, la llibertat plena, la Independència.

Quart, si Junts proposa la unitat i és sincera se sumarà a la Llista Cívica de tots. Abans o després, potser fins i tot millor després, però d’antuvi s’hi ha de comprometre.

Cinquè, cal que protegim especialment les votacions i els resultats electorals.

Coneixent l’enemic, cada dia que passa, crec més en una possible tupinada el 14F i potser també un tripijoc electoral d’algun bloc dels participants … -només 30.000 vots de diferència?

Hem de votar una ombra de vot a través d’Internet, un sistema de còpia de seguretat o votació doble a la xarxa, del que votem, que ens permetés contrastar els resultats, primer de tot del vot exterior que ve dels catalans que viuen fora de Catalunya. Aquest vot exterior sempre està sotmès al domini espanyol i carregat d’arbitrarietats i obstacles.

Núria Castells
Núria Castells
05.04.2023  ·  03:26

Fer “Foc Nou” no serà fàcil però caldrà intentar-ho. Crec que ja és més que evident que els partits “independentistes” de l’octubre del 2017 han perdut el nord (si és que, de veritat, s’hi van encarar mai…).

Cal gent nova, doncs. Noves forces i nous lideratges. Prou caïnisme, prou discursos repetitius i buits amb propostes que ja han demostrat que no compleixen. Per engrescar s’ha de tenir credibilitat. I, per tenir credibilitst, s’ha d’haver complert allò que es prometia.
Hi ha gent que s’hauria de retirar.

Així que, mirem de construir i/o donar suport a iniciatives noves. Ens cal fer “foc nou”, per difícil que sembli.
Molt bé que porteu a Vilaweb experiències que puguin ser inspiradores.
No deixeu de fer-ho! Cal donar veu a aquells que no tenen accés fàcil als mitjans però que tenen coses a dir.
Gràcies, Vicent.

JAUME ORTS
JAUME ORTS
05.04.2023  ·  05:52

Gent jove que vol fer les coses diferents. Sembla que és el que està passant a El Salvador.
Senyor Director, què en penseu? No he vist per enlloc cap anàlisi o comentari. Si vaig errat i m’ha passat per alt, us agrariria algún enllaç que m’hi portės. Gràcies.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
05.04.2023  ·  06:02

Je s’ha dît més amunt que ja vàrem tenir les Primàries d’en Graupera i que varen fracassar.
Els nouvinguts que a sobre s’han format a fora, desperten aquest sentiment tan i tan català: l’enveja. Ja s’encarreguen els guardians del sistema d’aturar-los en les seves ambicions.
Ho dic també per experiències pròpies.

Pere Roca
Pere Roca
05.04.2023  ·  08:35

els partits polítics son com els bancs , els critiquem pero son necessaris i per tan tenim que votar (si no ho fem si que serem una autonomia). Ara pot ser llistes obertes amb una llei electoral catalana…..

Pep Agulló
Pep Agulló
05.04.2023  ·  09:15

El dia que el govern andorrà aconsegueixi condemnar en Rajoy per l’atac a la sobirania del país potser podrem copsar si els “joves cosmopolites” han fet sentir la seva veu…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.04.2023  ·  09:21

Primer de tot i davant de sentir a algú dir que es planteja no votar.

Votar ho hem de fer sempre, si no ens presentem al partit, guanya el naZionalisme espanyol que aplicarà legalment durant 4 anys el genocidi cultural de tot lo català.

Això va per a esperonar als independentistes honestos, farts de l’engany dut a terme pels vividors de la política, en especial per les mentides que ens va vendre pel 14-F la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras.
També va contra els apòstols de l’espanyolisme que, disfressats de desencantats, el que fan realment és desmoralitzar l’independentisme per a aplanar el camí a l’espanyolisne.

Ara al maig hem d’enviar a la paperera de la Història a la ER de Junqueras, i, si no hi ha llista cívica unitària per a les municipals, votar Junts (jo no he votat mai convergent, però a Junts no és Convergència con ens volen vendre, és més transversal). Servirà per provar el seu compromís amb la independència de Catalunya d’aquí a les Generals, mentre es fa la llista Cívica independentista.
De la CUP, la de la agenollada Anna Gabriel, només dir que m’han decebut avantposant temes socials (i fòbia convergent injustificada) a la independència, quan tots sabem que primer hem de ser independents.

El que no tinc mentalment resolt encara, Sr. Partal, és la conciliació entre la feina actual dels nous representants i la dedicació al 100% a Catalunya durant el seu mandat, per tal d’estalviar que no els hi quedi altre remei que continuar visquent de la política, com fan molts dels actuals polítics “professionals”.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
05.04.2023  ·  09:21

Ens deu faltar encara molta maduresa, visió de conjunt o visió de futur -m’incloc- quan encara estem entestats en defensar polítics d’una banda o de l’altra, independentistes de discurs però autonomistes pels fets i amb una vida pràcticament resolta.

Als partits, sense cap pla per assolir la independència (ni intenció de tenir-lo) els interessa presentar-se barallats i ens ho serveixen en safata perquè els defensem (la nostra especialitat).

La independència ha quedat al darrere.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
05.04.2023  ·  09:38

Totalment d’acord amb el Salvador Molins.
Per complementar-ho, crec que no necessitem més polítics (un nou partit, gent jove, aire fresc,…), el que necessitem és fer el més aviat possible la INDEPENDÈNCIA. I ha quedat clar que els polítics no ens faran aquesta feina, tot el contrari, sigui quina sigui la seva orientació, ideologia, frescor o edat.

Catalunya segueix sent una part d’espanya (la més espoliada, odiada, oprimida, castigada,… seguida per la resta dels Països Catalans) amb totes les institucions polítiques, així com les administracions i serveis públics, segrestades i sotmeses a un ultratjant i permanent 155.
Els partits polítics neixen i es desenvolupen exclusivament per gestionar recursos públics (en el nostre cas, de l’estat espanyol) sotmesos a unes normes estatals. Així doncs, els partits polítics tenen una llibertat d’acció molt limitada (com per liderar una Independència…, que ens han de dir als Catalans, oi?).
Si a la deriva nou-liberal global (bombardeig de crisis, retallada de llibertats, i viatge accelerat de tornada al Feudalisme), que està torpedinant les democràcies, li sumem el model genèticament corrupte, extractiu, autoritari / feixista i fallit de l’estat espanyol, que vinguin més partits a enfangar-se en el toll putrefacte que és la gestió pública / política de Calalunya no aporta res més que increment de la confrontació, les lluites caïnites entre partits, el caos, les males pràctiques (traïcions, mentides,…) i la ruïna total del Poble.

CONCLUSIONS:
1/ Si volem un futur millor per TOTS els Catalans (amb mirada llarga: per tots els PPCC), necessitem URGENTMENT LA INDEPENDENCIA. Aquesta ha de ser la missió principal dels nostres representants polítics.
2/ Està clar que en el “mentrestant” la gestió pública no es pot descuidar (menys en un escenari de crisi permanent). És per això que els nostres representants polítics han de ser els millors gestors, bregats en carreres professionals exitoses i no polítics que mai hagin fet una feina de debò sinó viure com a cortesans en el mon fictici, inútil, ranci, secular i jerarquitzat dels partits i les administracions públiques.
3/ El Poble (i no els polítics) som els que farem la INDEPENDÈNCIA. Això suposo que ja no ho dubta ningú. Necessitem re-organitzar-nos urgentment i fer embranzida a un nou Procés (nova estratègia, tàctica i pla). N’hem aprés molt aquests anys. Necessitem nous líders no polititzats, valents i determinats, 100% aliens als partits fake-indepes (i no com el que hi ha a l’ANC i al CxR, on tots tenen un fotimer d’anys de pertinença passada o actual a partits traïdors).
4/ Això ens porta a bastir Llistes Cíviques o Agrupacions d’Electors a TOTES les properes eleccions. Llistes amb candidats aliens a partits polítics (sense obediència a cap partit), amb experiència professional de gestió contrastada. Aquests seran els representants polítics de la voluntat del Poble re-organitzat, treballant pel Poble per accelerar (si més no, evitar obstaculitzar) la INDEPENDENCIA i amb una capacitat millorada de gestió pública (això és el més fàcil). Representants polítics que si són inhabilitats 400 anys, puguin tornar a les seves feines.

PREGUNTA: Vicent, com que la “teva faena és fer veure connexions, suggerir coses, posar sobre la taula possibilitats”, no trobes que, més que un partit polític nou, el que necessitem és superar els partits polítics fins arribar a la INDEPENDENCIA? (o, espero que no sigui el cas, fracassar en el nou embat??). Ens ajudes??

PD: Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És molt urgent !!)

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.04.2023  ·  09:56

Efectivament hauria de ser possible una llista, una formació de trencament amb el passat. Cal, és imprescindible per avançar, ho necessitem. Després del canvi de rasant de l’1 d’octubre tots els polítics independentistes que van comandar el procés estan tocats, cremats i amortitzats. Amb ells no farem cap revolució i el darrer servei al país que poden fer és desaparèixer i deixar que gent desaclomplexada, sense deutes ni penyores, gent formada i amb idees clares agafi les regnes. Això no passarà de manera espontània, no sorgirà dels partits que coneixem perquè són SA. L’exili ha de continuar la seva guerra fins on pugui sabent, com crec, que no podran tornar fins que siguem un estat, perquè espanya, malgrat totes les lleis que hi puguin haver, no pot permetre’s una ferida al seu “honor” d’aquesta magnitud. L’única entitat que pot generar una llista alternativa és l’ANC i si és capaç d’aplegar la gent que respongui -per preparació, per carisma i per vitalitat- a la demanda del país, la perspectiva pot començar a canviar. Què ve ara?, a si, som-hi.

jaume vall
jaume vall
05.04.2023  ·  10:19

Sílvia Valls, Salvador Molins, Víctor Torguet, la sínstesi del que heu escrit em serveix per estalviar el meu comentari.

Berta Carulla
Berta Carulla
05.04.2023  ·  10:36

Benvolgut director, quan dius

” i allunyada del caïnisme i les baralles personals que tant ho han empastifat tot aquests darrers anys. ”

Deixes de banda el fet que és españa qui infiltra cada partit i associació, per a trencar-los des de dintre, qui tempta els uns fomentant l’enfrontament i la divisió amb els altres, qui inventa realitats abjectes per a posar-nos l’opinió pública en contra, i fins els nostres. Vicent, l’estat español treballa de fa segles en la nostra divisió, i no només la nostra. Ja ho va dir Borrell un dia quan li van preguntar com s’ho havia fet españa per a “conquerir” els pobles americans: fent nostres alguns dels seus, fer que treballessin al nostre bàndol. És així com treballen.

Per tant, mai ens podrem comparar a cap altre país, ni principat, mentre no siguem independents, perquè cap altre principat ni país té unes clavegueres treballant 24 hores 7 dies sense descans per a frustrar qualsevol iniciativa i trencar-nos. Aznar quan va dir que abans ens trencaríem no feia una premonició sinó una amenaça. I la compleixen amb escreix.

Quan fem la diagnosi correcta podrem avançar.

I per cert, som diversos subscriptors que volem conèixer la realitat i els budells del Front Nacional de Catalunya.

Moltes gràcies.
Moltes gràcies.

Marià Puig
Marià Puig
05.04.2023  ·  10:42

És molt esperançador. Crec que hi ha bases per fer-ho. Som-hi?

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
05.04.2023  ·  11:23

Jo no hauria pres cap decisió sense conèixer com volen ser tractats els propis andorrans. És possible que ja s’hagi fet així?

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
05.04.2023  ·  13:55

Encara que no correspon amb l’article d’avui , si em disculpeu, volia comentar una frase que em va cridar l’atenció en el seu article d’ahir:

“El debat sobre on s’acaba la llibertat d’expressió no és mai un debat senzill, i per això a Vila Web estem convençuts que cal deixar-lo obert al màxim, fins i tot acceptant la publicació de comentaris que de vegades em repugnen personalment.”

La llibertat d’expressió es el motiu pel que molts estem inscrits i paguem la quota mensual a Vila Web. És completament normal que no estiguem d’acord i fins i tot ens repugnin algunes opinions.

Personalment m’he donat de baixa de del diari Ara i Nacional.cat perquè els comentaris pesen per filtres enrederint les seves publicacions durant hores i a vegades senzillament quedant-se sense publicar.

En el sistema democràtic occidental del que els nostres governs no paren de presumir de les seues llibertats i que alguns països es creuen tenir una ordre divina per expandir el seu sistema y forma de vida per tol el mon, però que cada vegada és més difícil poder formar-se opinions ja que tenen un control ferri sobre tots els medis de comunicació.

Per això gaudim mentre pugem de la seva pissarra de llibertat en el seu diari. Nomes conec el diari AVUI que tingui una llibertat d’expressió pareguda a Vila Web.

Glòria Aladesa
Glòria Aladesa
05.04.2023  ·  15:39

Aquí Catalunya es fa més complicat… resulta que “descabezan” i “desinfecten” liders vàlids i compromesos amb la indepència usant tota mena forces represores… però si amb els partits actuals no fem res, caldria construir un projecte nou. Molta de la quitxalla de les manis dels darrer 10 anys han crescut i són fornada de joves preparats i amb empenta. Penso que l’independentisme votarà massivament una condidatura COMPROMESA AMB AQUEST OBJECTIU.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.04.2023  ·  15:43

No us cregueu lo de l´abstenció, son trolls. Cap independentista, seriós, es quedarà a casa, n´estic segur.

Jordi Joaquim
Jordi Joaquim
05.04.2023  ·  17:22

No he lleguit encara tots els comentaris pero no em puc estar de respondre a en Carles Marc Cosialls i per referència seva a Pere Guarch.

Amb tot el respecte, pero em semble que els que no teniu clar el pais sou els catalans de les quatre provincies españoles.

La sensació que tenim desde el Nord es que us heu “apoderat” del terme Catalunya. Igual que els Estatunitencs s’han apoderat del terme América.

No tothom, esclar, pero tant a Andorra com al la Catalunya Nord tenim clara la diferencia entre Pais – Catalunya – i estat: France, Andorra o España.

Tant catalana es una persona de Colliure com una de Cambrils i tan francesa n’es una de Perpinya com española una de Barcelona.

I si, com diu en Partal al principi Andorra es un estat independent, l’unica part del Pais Català que te estat propi.

Eulàlia Segalés
Eulàlia Segalés
05.04.2023  ·  17:34

Vicent, jo també penso que necessitem gent amb noves idees i , sobretot, amb diferents maneres de fer política, i crec que des dels municipis es pot fer molt bona feina en aquest sentit.
Al meu poble, Sant Feliu de Codines, hi ha un grup, “Primàries Codines” que es mou amb aquesta idea. És un grup de gent molt jove, i amb moltes ganes de treballar de manera diferent. El seu projecte és democràtic, participatiu, assembleari; el poble hi pot participar plenament. De les assemblees que s’han fet, n’han sortit grups de treball per debatre els temes que interessen als vilatans: educació, medi ambient, urbanisme, etc. i de les conclusions d’aquests debats en sortirà el programa electoral. També han fet unes eleccions primàries obertes a tota la població ( per cert, amb molta participació) per escollir la llista de la candidatura que es presenta a les properes eleccions municipals. De fet, aquest grup, ja es va presentar a les anteriors eleccions municipals amb un molt bon resultat, però han estat tota la legislatura a l’oposició degut als pactes de govern dels altres grups.
Resumint, jo crec que és possible una altra manera de fer política. L’experiència del meu poble segurament representa un petit granet de sorra en una platja immensa, però tot és començar. Tinc l’esperança que això prosperi, i que altres pobles tinguin iniciatives semblants.

Marià Armengol
Marià Armengol
05.04.2023  ·  20:23

Molt d’acord amb Sílvia Valls, Salvador Molins i Víctor Torguet… m’estalvieu els comentaris companys!
PS1: Jo també vaig votar en Graupera… i ho tornaría a fer!
PS2: Llista Cívica, ja!!!
//*//

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any