05.06.2018 - 22:00
L’estratègia judicial dels dirigents independentistes exiliats ha començat el contraatac contra el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Després de mesos elaborant la defensa contra les euroordres, i una vegada s’ha rebutjat per un defecte de forma a Bèlgica i parcialment per rebel·lió a Alemanya, els advocats han emprès la contraofensiva adreçada al magistrat instructor de la causa contra l’independentisme.
Llarena ha estat citat a declarar el 4 de setembre a Bèlgica. Això vol dir que s’obre un plet judicial contra ell per la demanda civil presentada per Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret arran de les vulneracions dels seus drets. També n’han demanat la recusació al Suprem. El fet que tingui un plet obert amb una de les parts implicades és motiu de recusació, segons l’article 219.8 de la llei del poder judicial.
Aquest article recull els supòsits pels quals un jutge pot ser recusat. El 219.7 parla de ‘ser o haver estat denunciant o acusador de qualsevol de les parts’, i el 219.8 afegeix ‘tenir plet pendent amb alguna d’aquestes’. Comín va explicar que entenen que això implica la recusació automàtica de Llarena, perquè el plet és obert a Bèlgica.
Els exiliats denuncien les vulneracions del dret de tenir un judici just, un jutge imparcial i presumpció d’innocència. A més, Comín va adduir que Llarena s’havia extralimitat judicialment.
A la recusació s’adjunten unes declaracions de Llarena en què negava que hi hagués presos polítics i en què comentava la causa contra el procés d’independència.
Què pot implicar la recusació de Llarena?
Si el Suprem decideix d’acceptar la recusació, canviarà el jutge instructor de la causa. El tribunal pot escurçar o prolongar el termini per a pronunciar-s’hi, però cal tenir en compte que Llarena pot acabar la instrucció aviat. Fonts jurídiques consultades per VilaWeb creuen que la decisió ha d’arribar d’ací a pocs dies i que la recusació seria un motiu de nul·litat de la causa.
Paral·lelament, la societat civil també ha començat a moure’s contra Llarena per la instrucció que ha bastit i les interlocutòries que ha escrit i també per l’empresonament preventiu dels consellers i conselleres del govern i de Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El col·lectiu Querellants per la República enllesteix una querella per prevaricació contra Llarena i tres magistrats de la sala segona, i l’agrupació de juristes Col·lectiu Atenes ja va presentar-ne una altra ara fa poques setmanes.
Vista dels recursos contra els processaments
D’una altra banda, avui a la sala d’apel·lacions del Suprem s’ha de fer la vista dels recursos contra els processaments dels encausats pel procés independentista. En el moment que el tribunal decideixi de refusar aquests recursos, el processament serà ferm i els presos polítics seran inhabilitats perquè es troben en situació de presó preventiva i processats per rebel·lió. En conseqüència, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull perdran el seu escó al parlament.
El 9 de maig, Llarena va desestimar els recursos de reforma del processament dels 23 encausats i per això les defenses han presentat progressivament el recurs d’apel·lació. La resolució d’aquests recursos és un dels últims tràmits abans que Llarena tanqui la instrucció, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral.
Respecte de Puigdemont i Comín, caldrà veure quina interpretació fa el Suprem si se’n confirma el processament per rebel·lió. Com que no són empresonats, no poden ser inhabilitats. No obstant això, fonts jurídiques assenyalen que amb una ordre de detenció s’inclou el lliurament a Espanya i l’ingrés a presó, i que per tant la presó provisional ja s’ha decretat. Tanmateix, en el cas de Comín el Suprem té la dificultat afegida que ara mateix no hi ha cap ordre de detenció contra ell perquè Bèlgica va refusar l’euroordre.
