La Fontana Rosa
6 Avenue Blasco Ibanez
Mapa a Google

Menton, a tocar de la Ligúria i a tan sols vuit quilòmetres de Mònegue, va pertànyer al petit principat de la família Grimaldi del 1633 al 1861, juntament amb Rocabruna. A banda aquest detall històric, que ja singularitza prou la bonica vila de la Costa Blava, des de la nostra òptica Menton té un altre al·licient molt important: és el paradís terrenal on es va establir a partir del 1922 el gran polític i escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928).

Fou una figura clau de la València d’ara fa un segle per la seva tasca com a escriptor, amb novel·les naturalistes que retraten amb detall la vida valenciana de la fi del segle XIX i també amb grans èxits de vendes universals. Així mateix, fou un home d’acció vinculat a la política: l’anomenat blasquisme fou el moviment polític republicà hegemònic a la ciutat de València entre el 1898 i el 1933. Però Blasco es va haver d’exiliar unes quantes vegades: l’última, arran de la dictadura de Primo de Rivera. Després de recórrer tot el món, va optar per adquirir el 1922 la finca Fontana Rosa de Menton i recrear-hi un bocí de la seva València per mitjà de rajoles de ceràmica decorades, pèrgoles, basses i jardineres coloristes, llimoners i fruiters…

A la Fontana Rosa va començar i acabar el llibre La vuelta al mundo de un novelista, en què arrenca amb aquestes frases: ‘Un dels primers matins de la tardor del 1923. Sec en un banc del meu jardí de Menton. Arbres, estanys, arbusts florits, ocells i peixos semblen avui ben diferents del que veig diàriament. Alguna cosa sobrenatural anima tot allò que m’envolta, com si durant la nit s’haguessin trastornat els ritmes i els valors de la vida. El jardí em parla.’

Durant gairebé set anys va anar ampliant la vil·la amb la compra de terrenys adjacents, en els quals va crear un jardí literari amb un racó dedicat a cadascun dels seus escriptors favorits. Amb la seva mort sobtada el 1928 i les invasions italiana i alemanya de Menton a la Segona Guerra Mundial, la Fontana Rosa va ser requisada i saquejada i va romandre abandonada durant trenta anys, fins que la família la va cedir a Menton el 1970. Gràcies a la declaració de Patrimoni Històric francès, el 1990, la finca s’ha pogut anar recuperant amb l’ajut del Cercle Blasco Ibáñez local. Actualment, el municipi organitza visites guiades per aquest singular ‘jardí valencià’, on es destaca la rotonda de Cervantes, amb els busts de Dickens, Flaubert, Victor Hugo, Dostoievski, Puixkin, Honoré de Balzac, Émile Zola i, és clar, el seu adoradíssim Miguel de Cervantes.

El 28 de gener de 1928 a la matinada, Vicent Blasco Ibáñez va deixar de respirar a Menton, on van reposar les seves restes fins que el 29 d’octubre de 1933, en plena República, les van traslladar definitivament a València.

I una mica més: L’admiració de Vicent Blasco Ibáñez per Miguel de Cervantes va anar molt més enllà de convertir-lo en el protagonista del jardí dels novel·listes de la Fontana Rosa. A més dels vessants polític i cultural, també en va tenir un d’aventurer i emprenedor que el va dur a fundar dues colònies agrícoles d’arrel valenciana a l’Argentina: l’una es va dir Nueva Valencia i l’altra, Cervantes.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.