Tazzla Institute for Cultural Diversity
45300 Portola Avenue, Suite 4296
Palm Desert, Califòrnia
Mapa a Google

La ciutat de Los Angeles és coneguda sobretot pels focus de Hollywood i el glamur dels premis Oscar. Però rere les macroproduccions i els grans esdeveniments cinematogràfics d’aquesta megalòpoli fundada el 1781 pel frare mallorquí Joan Crespí i Fiol, hi ha una infinitat de petites iniciatives relacionades amb el cel·luloide que passen molt més inadvertides. És el cas de l’Amazigh Film Festival (LAAFF), una cita única a Amèrica que d’ençà del 2007 s’ha dedicat a presentar cada any una selecció de documentaris sobre tots els aspectes de la cultura amaziga del nord de l’Àfrica: de l’oasi egipci de Siwa (a l’est) fins a les illes Canàries (a l’oest), i de la Cabília i el Rif (al nord) fins ben endins del desert del Sàhara (al sud).

El LAAFF, de fet, és un dels fruits principals del Tazzla Institute, una institució creada el 1993 a Califòrnia amb la intenció de difondre i de promoure la diversitat cultural i la investigació etnogràfica. Al darrere de tot plegat, hi ha una activa antropòloga, nascuda al Marroc el 1939 i establerta d’ençà de fa més de seixanta anys a l’Amèrica del Nord, d’arrels nord-catalanes i nord-africanes: Helene Coll. Ella mateixa detallava en una entrevista fa alguns anys les caramboles que expliquen el seu origen familiar: “La meva mare i la seva família provenien de la Cabília, de Dellys i d’Alger. El meu avi matern va emigrar al Marroc tot sol, després de la Primera Guerra Mundial, i ben aviat va fer venir la dona i els sis fills. La meva mare es va criar al barri de Roches Noires, a Casablanca. Mon pare, en canvi, va deixar el seu poble natal de Prats de Molló (Vallespir) i va arribar a dinou anys al Marroc, on va ser adoptat per un amazic a Marràqueix, l’únic avi que podríem dir que he conegut bé.”

Del naixement a Rabat fins a l’adolescència, Helene Coll va viure amb la família en uns quants indrets del Marroc i va beure directament de la cultura amaziga. I en un exercici de miralls curiós, a l’època universitària va cursar estudis angloamericans a la Universitat de Bordeus (Occitània) i filologia francesa a la Universitat de Stanford (Califòrnia). Més endavant, i ja amb el nom de casada d’Helene E. Hagan, va acabar també un postgrau en antropologia a Stanford. Amb tot aquest bagatge formatiu i familiar al darrere, no és estrany que a la dècada del 1980 comencés a interessar-se pels pobles autòctons de l’àrea de Marin County, al nord de San Francisco, i per la nació oglala lakota, establerta a la Pine Ridge Indian Reservation, al centre dels EUA.

Sens dubte, la recerca etnogràfica sobre el terreny a l’Amèrica del Nord li va despertar, de retruc, un interès renovat i reforçat per la cultura del seu Magrib d’infantesa. De fet, allò que devia sentir era molt més intens que un simple interès: “No puc dir que m’interesso pel poble amazic com si fos un subjecte interessant. Perquè parlem de les meves arrels, del meu país d’origen, de tota la meva vida”, deia. És així com, amb el paraigua del Tazzla Institute, no ha parat d’aleshores ençà de difondre la cultura amaziga al món anglosaxó en forma d’articles especialitzats, llibres divulgatius, sèries i documentaris televisius o el LAAFF mateix. Per cert: l’adreça d’aquest festival i de l’institut que presideix és una oficina de correus del municipi de Palm Desert situada ni més ni menys que a la Portola Avenue, un dels encara nombrosos records als nomenclàtors californians de l’explorador català Gaspar de Portolà (1716-1786).

I una mica més: Al nostre país, a més d’una nombrosíssima comunitat amaziga, hi ha un actiu grup d’experts en aquesta vella cultura minoritzada del nord de l’Àfrica. Un dels seus màxims exponents és el professor Carles Múrcia, que vam entrevistar el 2018 arran de la publicació en línia del Diccionari amazic-català / català-amazic i que ara acaba de presentar la completíssima Gramàtica amaziga (2021). Si esteu interessats en el poble amazic, aquest mes de novembre el CIEMEN i la Casa Amaziga de Catalunya organitzen justament un cicle de conferències sobre la qüestió a Barcelona.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.