25.11.2022 - 21:50
The Limes
2 Clewer Ct Rd, Windsor, Anglaterra
Mapa a Google
El municipi de Windsor, al sud-oest de la conurbació de Londres, és conegut sobretot pel seu castell, una de les residències oficials de la família reial britànica juntament amb el palau de Buckingham i el castell de Balmoral. Però, al costat d’aquesta imatge aristocràtica i nobiliària, Windsor al llarg del temps també ha estat un lloc sòrdid, sobretot per a les dones. Al segle XIX, per exemple, el carrer dels pubs (Bier Lane) concentrava també la prostitució, i les agressions contra les dones hi eren ben comunes. Ho demostren els arxius locals de la institució anglicana House of Mercy, que en una cinquantena d’anys en va atendre i acollir fins a dues mil cinc-centes. A l’origen d’aquella entitat, hi havia una dona, Mariquita Tennant, a qui el consell de Windsor i Maidenhead va retre un just homenatge el 24 de novembre de 2005, un dia abans del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. A la paret d’un vell edifici conegut amb el nom de The Limes, a tocar l’església de Saint Andrew, es va descobrir una de les prestigioses plaques blaves que a Anglaterra es dediquen a figures destacades de la comunitat. En aquest cas concret, en record de la seva tasca pionera en defensa de les més vulnerables i com a inspiradora d’una lluita feminista aleshores encara a les beceroles.
La placa diu: “Mariquita Tennant (1811-1860) va viure ací i ací va començar la seva tasca d’ajudar les dones pobres de Windsor.” A més d’un error en l’any de naixement, el brevíssim text tampoc no donava cap pista del nom de pila de l’homenatjada ni n’especificava l’origen. De com Maria Francesca Eroles i Eroles, al segle XIX, va passar d’un poblet de l’Alt Urgell fins a aquella contrada anglesa per convertir-se en l’única catalana que disposa d’una placa blava, se’n va encarregar d’esbrinar-ho Lluís Barbé Duran remenant durant un bon grapat d’anys tota mena d’arxius i de documentació. El resultat de la recerca febril fou un llibre biogràfic, Mariquita Tennant (2017), que va decidir d’escriure en primera persona, cosa que atorga al relat una proximitat i calidesa molt encertades.
Al primer paràgraf, l’autor ens en dóna les dades clau: “Us parla l’esperit de la Mariquita Eroles i Eroles, vídua del senyor David Reid en primeres núpcies i del reverend Robert Tennant, en segones, aquí coneguda per Mariquita Tennant.” I, ràpidament, també ens n’aporta la data de naixement: la nit del 9 de novembre de 1807, quatre anys abans que no consta a la placa, al Pla de Sant Tirs, filla d’un picapedrer que va acabar convertit en el cap d’una partida de miquelets a l’Alt Urgell en les guerres infinites entre liberals i absolutistes durant el primer terç del segle XIX. De resultes d’aquesta implicació política, la invasió peninsular dels anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís va obligar la família Eroles a fer les maletes i embarcar-se el 7 de novembre de 1823, des de Barcelona, cap a l’exili a Anglaterra. A Londres, com centenars de refugiats liberals més provinents de tota la península, es van establir d’entrada a Somers Town, un barri que anteriorment havia acollit com a refugiats revolucionaris francesos i independentistes americans i on el pare, ascendit a coronel de l’exèrcit liberal, es va envoltar sobretot d’una colla de catalans i valencians.
La germana petita de la Maria, la Rosa Florentina, es va casar amb el fill d’una família terratinent anglo-irlandesa, Francis Edgeworth, el 19 de desembre de 1831 a l’església de Saint Pancras. I poc després, el 16 de febrer de 1833, passava pel mateix altar la Mariquita per casar-se amb un amic del seu cunyat, David Reid, fill d’un cerveser escocès amb una xarxa de pubs a Anglaterra. Tots dos matrimonis es van traslladar a viure a Florença, però la Maria va durar poc com a senyora Reid perquè, al final d’aquell mateix any, va perdre el marit i també la seva primera i única filla, la petita Mary. La viduïtat es van mantenir fins el 1838, quan es va casar en segones núpcies amb el reverend Robert Tennant, per qui es va convertir a l’anglicanisme. Tampoc no duraria gaire, el matrimoni, per la mort sobtada del segon marit l’estiu del 1842, també a Florença.
L’any següent, Mariquita Tennant va tornar a Londres i el 1846, a trenta-vuit anys, la família del primer marit la va deixar anar a viure en un casalot de la seva propietat a Clewer, un barri de Windsor. Es deia The Limes, pels llimoners que tenia al jardí interior, i aviat es va convertir en una llar d’acolliment de noies maltractades per la societat, amb l’ajuda del rector de l’església veïna de Saint Andrew. La casa es va omplir tan de pressa, que aviat va caldre cercar finançament per comprar i restaurar una mansió a Clewer mateix, l’embrió de la secció local de la House of Mercy, ja sota la direcció d’un orde anglicà. Maria Eroles, amb una salut com més anava més precària, va preferir d’instal·lar-se d’ençà del 1851 en una caseta de Claremont Road i obrir un espai al cor de Bier Lane per captar noies. El 21 de febrer de 1860 es va apagar i fou enterrada al cementiri de Saint Andrew, amb vistes a The Limes i la seva placa blava.
I una mica més: La història de Maria Francesca Eroles i Eroles, l’explica Lluís Barbé Duran en aquesta conferència enregistrada que va tenir lloc a la seu del IEC a Barcelona el 12 de juny de 2017.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
