Les claus de l’arraconament del català a Google: quatre hipòtesis i encara moltes incògnites

  • L'estudi publicat per l'Aliança per la Presència Digital del Català detalla els factors que expliquen l'arraconament de la llengua a Google

VilaWeb
Imatge: Pexels.com
Blai Avià i Nóvoa
06.06.2023 - 21:40

En un estudi publicat ahir, l’Aliança per la Presència Digital del Català va posar xifres a una tendència que com més va més usuaris han denunciat d’ençà de mitjan any passat: l’arraconament dels continguts en català a Google en favor de continguts en espanyol.

En concret, s’ha analitzat el trànsit de 639 pàgines web multilingües de diversos sectors i una de les grans conclusions és que el cercador ha fet minvar la visibilitat a internet de dues de cada tres pàgines en català. Per si no n’hi hagués prou, aquesta pèrdua de visites va estretament correlacionada –en un 80%– amb un augment de les visites als continguts en espanyol: per cada cent visualitzacions que perd la versió catalana d’una pàgina, la versió en espanyol en guanya de mitjana vuitanta.

Però, més enllà de les xifres, l’estudi també ajuda a esclarir les causes que s’amaguen rere aquesta davallada del trànsit a les pàgines en català. Descarta algunes de les hipòtesis més comunes i en referma algunes altres de més insospitades.

“Google no confon el català i l’espanyol”

Un argument que sovint s’ha emprat per a denunciar la pèrdua de visibilitat dels resultats en català a Google és la suposada hostilitat de la companyia nord-americana envers la llengua -alguns usuaris, fins i tot, sospiten que l’empresa pot mirar de perjudicar deliberadament la posició dels resultats en català. Tot i reconèixer que aquesta teoria “ha estat reforçada per la manca de suport públic o institucional de cap representant de Google Espanya” cap a la llengua, els autors del report diuen que els resultats no semblen indicar cap esforç conscient de l’empresa contra el català, i recorden que Google fa anys que ofereix els seus productes en català.

Alguns usuaris també han exposat la hipòtesi que Google confongui el català amb l’espanyol i, de retruc, etiqueti erròniament continguts en català com si fossin en espanyol. Novament, tanmateix, els autors ho descarten taxativament. “Google no confon el català i l’espanyol; és capaç d’oferir resultats en català si és obligat a oferir-ne. Encara més, Google ofereix l’opció de cercar específicament en català a la part superior de la barra d’eines”, expliquen.

Quatre hipòtesis i moltes incògnites

Així doncs, què hi passa, a Google, perquè el contingut en català hi sigui com més va més arraconat? Una possibilitat a què l’Aliança fa referència és que, en els resultats de cerca, Google afavoreixi les llengües grans de manera generalitzada (no tan sols l’espanyol) amb l’objectiu d’arribar al màxim d’internautes i així potenciar el seu negoci publicitari.

En el cas català, per tant, això significaria que Google aplicaria als resultats de cerca “una combinació de posicionament i escala per a prioritzar l’espanyol allà on en sigui un mercat rellevant”, en tant que l’espanyol és la llengua gran (a escala mundial) que predomina al país, per sobre d’unes altres com ara l’anglès o bé l’àrab. Això, de retruc, pot explicar per què apareixen resultats en castellà fins i tot quan els usuaris cerquen determinats termes clau que apareixen majoritàriament en pàgines en català.

Una segona possibilitat té relació amb l’actualització del motor de cerca de Google. L’actualització, que la companyia qualifica de substancial, va començar a tenir efecte el maig del 2022, justament el mes en què els internautes van notar per primera vegada l’arraconament dels resultats en català al cercador. Els canvis en l’algorisme de cerca de Google no es poden consultar públicament, però els autors de l’estudi sospiten que l’actualització ha modificat quelcom relatiu als idiomes “regionals” (és a dir: sense estat propi) que en perjudica la posició.

Una altra hipòtesi relacionada és que els avaluadors de qualitat de la companyia, les persones que s’encarreguen de classificar manualment els continguts segons la seva utilitat, “fan alguna cosa malament” amb els continguts en català. Un fet que sembla afavorir aquesta possibilitat és que els criteris de qualitat de Google diuen explícitament que ni l’espanyol ni l’anglès no haurien de ser considerades llengües estrangeres per als internautes catalans. Específicament, a la pàgina 137, el document diu: “La majoria d’usuaris catalanoparlants a Espanya també parlen l’espanyol. És per això que, a l’hora d’avaluar continguts en català, l’etiqueta de llengua estrangera NO hauria de ser assignada a pàgines en català, espanyol o bé anglès.” En àrees en què conviuen més d’un idioma, com és el cas de català i l’espanyol als Països Catalans (tret de Catalunya Nord), el fet de no considerar l’espanyol com a llengua estrangera pot ajudar a situar-ne els continguts per sobre dels continguts en unes altres llengües vehiculars (com ara el català).

Finalment, l’Aliança exposa la hipòtesi que Google avantposi el castellà al català pel fet que la majoria d’usuaris catalanoparlants facin clic en català o espanyol indistintament. Els continguts en espanyol generalment tenen més visites que no els continguts en català (perquè la xifra d’internautes a qui s’adrecen és molt més gran), i això pot fer que Google decideixi que el contingut en espanyol és més important.

Tanmateix, això voldria dir que el cercador menysté les preferències dels usuaris que demanen específicament de veure contingut en català. “Quan un contingut és disponible en diversos idiomes, com ara en les pàgines multilingües, Google descarta la preferència de l’usuari i dóna més rellevància a la pàgina amb més visites”, expliquen els autors de l’informe. Això, de retruc, pot crear un cercle viciós en què els continguts en castellà reben més visites que no els pertocaria i, en conseqüència, guanyen encara més pes en els resultats de cerca –en detriment dels resultats del català, que cada volta es veuen més marginats.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any