Chimamanda Ngozi: “Vaig descobrir que era una dona negra quan vaig arribar als Estats Units”

Reflexiona sobre el racisme i el feminisme en una xerrada al CCCB

BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)

L’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie s’ha convertit en una icona internacional per les seves reivindicacions sobre el feminisme, la diàspora africana i la situació política als Estats Units, i en roda de premsa aquest dimecres ha afirmat: “Vaig descobrir que era una dona negra quan vaig arribar als Estats Units”.

L’autora de novel·les basades en la realitat o obres de ficció realista ha defensat que quan “el relat explica idees realistes, desmunta estereotips”, encara que no creu que acabar amb els clixés sigui només responsabilitat d’un escriptor, sinó de tota la societat.

Adichie participarà a les 18.30 hores d’aquest dimecres en el cicle de xerrades que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on parlarà sobre la seva Nigèria natal i la seva particular visió sobre els temes protagonistes de les seves novel·les: feminisme, lluita social i política occidental.

Ha reconegut que li complau que es pugui parlar de feminisme en veu alta, però ha dit que li agradaria que d’aquí a uns anys aquesta paraula fos innecessària: “El meu somni és que d’aquí a uns anys no hàgim de parlar sobre feminisme perquè ja hi ha igualtat”.

VIURE A ESTATS UNITS

Amb 19 anys, Adichie es va traslladar als Estats Units amb una beca per estudiar comunicació i política, una experiència que li va permetre obrir els ulls davant la societat occidental i on, ha dit, va descobrir que “per definició, l’èxit no podia formar part del seu futur: noia negra i èxit són oxímorons”.

Allà es va començar a preguntar si moltes de les coses que li passaven eren “perquè era dona o perquè era negra”, i va decidir escriure sobre el racisme i feminisme, sobre la visió que els Estats Units té de les dones africanes.

FEMINISME EN BOCA DE TOTS

Sobre el feminisme, Adichie creu que no ha de ser només una qüestió acadèmica, al contrari: “Hauria d’estar en boca de tots, i tampoc és una qüestió d’arguments, sinó de canvi, de com un home s’ocupa dels fills, de com s’organitza un armari, de coses del dia a dia”.

Al seu judici, el fet que es pugui parlar de feminisme en veu alta no fa que perdi força, al contrari: “Quan Beyoncé va utilitzar part dels meus escrits en les seves cançons, moltes noies van començar a parlar de feminisme”, encara que reivindica que no ha de ser només una qüestió de dones.