31.10.2025 - 21:40
L’any 1870, a la cantonada de la travessera de Gràcia amb el carrer del Torrent de l’Olla, a Barcelona, hi havia un forn de pa. L’any 1942, el negoci es va traspassar i Bonaventura Torremadé Roig, que venia de Vallbona de les Monges, va agafar-ne el traspàs i el va reconvertir en pastisseria. I cap a l’any 1947 van començar a fer pastissos amb nata, com el bescuit de la reina que encara avui fan, elaboracions amb què aquesta pastisseria s’ha mantingut fidel a la tradició dels dolços que acompanyen moltes dates del calendari a Catalunya. És aquí on rau una gran part de la bona reputació d’aquest establiment. Del mateix barri de Gràcia i de més barris, com també d’uns altres llocs fora de Barcelona, la gent hi entra per comprar postres que sap que sí que hi trobarà perquè no n’hi han deixat de fer mai. Han millorat les tècniques de producció, però sempre treballant sobre una gran varietat de productes de tota la vida.
L’impostat i sintètic Halloween no hi ha posat mai els peus. Això ja diu molt d’aquest emblemàtic comerç que va ser batejat amb el nom de Montserrat, patrona dels pastissers.
La pastisseria Montserrat és un símbol de la resistència del comerç de barri, un indret del record de la Barcelona més tradicional. Ens ho explica cadascuna de les elaboracions que surten del seu obrador, que ara comanda Joan Torremadé, net de Martí Torremadé, el germà de Bonaventura, que a partir del 1956 es va fer càrrec de la botiga, com a gerent. El primer pastisser de la família va ser el seu fill, Joan Torremadé, que a quinze anys ja treballava a l’obrador. En aquell temps vivien al pis de sobre de la botiga, i això feia més fàcil de dedicar tantes hores a la feina.
Cap a final dels noranta, la família va poder comprar el local, cosa que avui els lleva una preocupació, tenint en compte la pujada de preus dels lloguers comercials a la ciutat de Barcelona.
Al capdavant de l’obrador d’aquesta pastisseria hi ha el fill d’en Joan, Joan Torremadé Tuixans. Va compaginar els estudis amb la feina a la pastisseria i, en acabar el batxillerat, es va abocar de ple a treballar al negoci familiar. “Això és l’orgull de la família i em feia gràcia de mantenir-lo, perquè, encara que els meus dos germans també hi ajuden, no el volien agafar.” Ja de ben petit, en Joan s’entretenia molt fent casetes de xocolata al temps de les mones de Pasqua. Encara ara és l’època que més li agrada. “M’agrada molt perquè tu fas els motlles de les figures de xocolata i les retalles.” I, de tot allò que fa, personalment, per delectar el seu paladar, el tortell de nata i el braç de gitano són els seus preferits. D’aquest darrer en fan de trufa, de nata, de crema, de xocolata i de torró de Xixona.
La tia Teresa, que encara despatxa, i abans també l’àvia Ramona que, segons que expliquen, no es movia del calaix on es cobrava als clients, han treballat sempre de cara al públic. Era el costum més clàssic en forns i pastisseries: les dones atenent al taulell i els homes a l’obrador. En Joan gaudeix molt amb el que fa, però també reconeix que és un ofici que “ha d’agradar molt per a fer-lo, perquè és molt sacrificat”. Obren de 8 del matí a 9 del vespre, cada dia.
El croissant, producte estrella
Cremes, pastissos, bombons, catànies, tot ho fan de manera artesanal. “El meu pare i el meu avi ja es van encarregar de fer un bon equip de pastissers per tractar bé una xocolata de molta qualitat”, explica el pastisser. “Fem moltes coses tradicionals, com el paladar –una mena de pasta de te de mida gran farcida de melmelada d’albercoc i banyada amb xocolata–, i els melindros per a sucar a la xocolata desfeta, feta amb el cacau en pols que també venem. I fem el merengue de tota la vida, tou”, afegeix. I explica, encara: “El senyor que va ensenyar al meu pare a l’obrador, abans de jubilar-se, també em va traspassar la saviesa de fer la xocolateria.”
Pastes de festuc, llengües de gat, crocant, orangines, encenalls i tota mena de bombons mantenen l’obrador sempre actiu. Però el producte estrella d’aquesta pastisseria –diuen els propietaris– és el croissant de tota la vida, fet amb llard de porc i banyes. “Ve gent de tot arreu a buscar-ne. Entre setmana, en venem més de dos-cents el dia”, expliquen. “De mantega també en fem, però l’estrella és el de llard de porc. Ja el feia la família que havia tingut la botiga abans d’agafar-la el meu avi i el besoncle”, diu en Joan. “Innovem amb la tècnica, però no amb el producte. El producte el millorem, però és el producte clàssic. Tenim una laminadora antiga i una màquina pastadora que deu tenir seixanta o setanta anys i funciona com el primer dia. Però trobar mecànics que la reparin és més difícil ara.”
En una de les vitrines de la pastisseria veiem canyes de xocolata, brioixos, ensaïmades amb molt de volum, magdalenes, coca de vidre… Torró de Xixona i d’Alacant en tenen tot l’any, perquè els turistes passen a comprar-ne a qualsevol època. Per Nadal ja en fan de moltes altres menes. A l’obrador els panellets passen el relleu als torrons.
Les pastes de te ocupen el seu lloc en una postada precisa, històrics compartiments transparents que giren còmodament per a servir-les i destinats a cada mena de pasta. Igual que els caramels, que s’exposen en pots de vidre amb taps de metall, les caramel·leres de l’època. En aquest establiment tot és d’època, allò que surt cada matí del forn i allò que veiem a la botiga.
Aparadors, sostres, terra, vitrines i prestatges parlen d’història en aquesta pastisseria de Gràcia, on fan parada i moltes fotos els qui segueixen la ruta dels establiments emblemàtics de la ciutat. En qualsevol moment, pot arribar un guia acompanyant petits grups de persones que la descobreixen. Són discrets, aquí el gran turisme de masses no hi fa cap. A part de contemplar els productes i la decoració de la botiga, que conserva un tros de taulell original, uns quants cartells publicitaris modernistes i els tendals individuals per a cada aparador exterior, un parell de fotografies en blanc i negre exposades a dins criden molt l’atenció. Una mostra les barricades davant la pastisseria durant la Setmana Tràgica, l’any 1909. Aleshores la circulació de vehicles al Torrent de l’Olla anava en direcció amunt i hi passava el tramvia.
Els prestatges sempre són plens d’ampolles i capses de galetes. Hi ha vi de missa, moscatell, ratafia, cava, mistela, totes les begudes que acompanyen postres i celebracions.
Aquests dies, dins l’obrador es dediquen principalment a fer panellets. “En fem amb ametlla, sucre i pinyons del Montseny, que són els més clàssics, juntament amb els de coco, gerds, codony, crema catalana i pinya. I fem castanyes de praliné amb ametlla torrada”, explica el pastisser, que els treballa com sempre s’ha fet en aquesta històrica pastisseria i amb ingredients de proveïdors familiars.
La pastisseria Montserrat conserva la manera de fer-ho tot i té cura del producte per als clients fidelíssims de cada dolç tradicional. És de les poques pastisseries antigues portades per la mateixa família, a Gràcia i fora de Gràcia. “Com nosaltres, cada cop queden menys pastisseries, potser una per barri”, diu en Joan. “Tenim molts clients que ja venien amb els avis i és maco sentir com ells mateixos ens ho diuen”, explica la seva tia Teresa, que, malauradament, i com és llei de vida, també ha anat sabent que veïns i veïnes del barri, part de la seva clientela, han anat morint-se.
Ella havia viscut sobre la botiga i cada tarda, quan sortia de l’escola, hi era. Entrava i sortia. “Per Nadal era molt divertit, encara que anéssim tots esgotats”, recorda. La Teresa també tria Pasqua com a època de l’any preferit a la pastisseria: “És molt creativa i tothom està molt content perquè compren mones”, diu.
La ubicació de la pastisseria és molt bona. I les voreres tan estretes que l’envolten gairebé conviden a entrar-hi tothom. Dins, en una pantalla van passant imatges de pastissos d’aniversaris i celebracions per ajudar a triar el que més convingui. I, com a pastisseria de postres ben tradicionals, aquí cada sant té el seu tortell: “A part del de Reis, fem el de Sant Antoni, el de Sant Cristòfol, que és el patró dels taxistes, i per això li posem un volant, i al de Santa Llúcia, patrona de les modistes, unes tisores”, explica en Joan. També les coques marquen diferents celebracions de sants: Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume, i la crema per al dia del pare, Sant Josep.
