Celler de Gelida: 130 anys presentant la personalitat de vins i licors

Passejant pel carrer del Vallespir de Barcelona, l’exterior d’un dels seus comerços crida força l’atenció. Els maons d’obra vista que hi donen entrada i la rajola de ceràmica on llegim el nom de l’establiment, sota el dibuix d’uns ceps de vinya amb rams de raïm, donen la benvinguda al Celler de Gelida.  

Entrar en aquest comerç del barri de Sants és com posar els peus en un museu i en una agència de viatges, tot alhora. “Tenim cent anyades de vi”, diu el propietari, Toni Falgueras. Un segle de temps de maduració és un tresor museístic. I el viatge comença quan et poses a caminar per anar veient què guarden els diferents prestatges de cada pis d’aquesta botiga, en què, miris on miris, sempre veus ampolles. En llegim la procedència d’Alemanya, “vins amb més o menys sucre”, precisa Falgueras. Trobem també etiquetatges de Xile, Sud-àfrica, Austràlia, Hongria, l’Argentina… Demanis què demanis, aquí ho tenen. Fa cent trenta anys que coneixen els millors vins i licors del món.

Primer va començar essent una taverna, com unes altres que hi havia al barri, una desena, de les quals solament resta el Celler de Gelida, ben ferm gràcies en gran part a les cinc generacions que han anat agafant el relleu del negoci. Hi han aportat com més va més especialització a trobar per tot el món les millors begudes fetes artesanalment amb alcohol, herbes, fruites i fruits diversos.

Gel i barreges

Però, primer, en aquella taverna que van obrir els rebesavis de la cinquena generació, nascuts i casats al poble de Gelida, se servia tot a granel. Obria tres-cents seixanta-cinc dies l’any. El pare de Toni Falgueras i ell mateix hi van néixer, perquè tenien les habitacions de casa sobre la taverna. De bon matí, la gent hi anava a cercar el gel que emprava per conservar els aliments. Fins a la mitjanit no tancaven. Al matí, a part del gel, despatxaven barreges, és a dir, moscatell amb anís sec o cassalla, que sobretot quan feia fred anava molt bé. A migdia, era el moment del vermut i l’anxova.

A part d’unes altres tavernes, a Barcelona també hi havia quatre destil·leries o cinc, com ara rom Pujol i ginebra Giró, explica Falgueras. L’any 1977, ell i la seva esposa, Maria Febrer, acabats de casar, van viatjar fins a Dinamarca per veure si trobaven cap botiga de vins com la que ells començaven a imaginar que volien tenir. “I m’hi vaig atrevir”, diu, i recorda que en aquell temps els interessos dels préstecs bancaris es movien entre el 18% i el 20%. Però voltant per Europa van agafar bones idees i moltes ganes de transformar el negoci. Aquell viatge amb destinació a la inspiració el recorden com una gran aventura. “Em van deixar un cotxe i fins i tot una nit a París vam dormir-hi a dins, sota mateix de les arcades de la torre Eiffel”, rememora. Va ser en tornar d’aquell periple a la recerca d’establiments de venda al públic de vins i licors que va començar una nova etapa al Celler de Gelida.

Ara hi trobem els vins més prestigiosos del món. Falgueras ens explica que cada any el mes l’abril viatgen fins a Bordeu i, amb un comercial local i un corredor de canvi i borsa, tastem els vins a la bóta. “Al mes de juny ens diuen els preus. Al juliol, en paguem el 50% i al desembre, l’altre 50%. I, al cap de dos anys, tenim el vi.” D’això se’n diu jugar a primera divisió. Perquè, tal com aclareix Falgueras, els vins de més prestigi es venen a l’avançada, perquè hi ha cua. En una de les fotografies que pengen de les parets de l’establiment, es veu quan li van donar la Medalla al Mèrit Agrícola, l’any 2007, a París. Al costat, hi ha les imatges en blanc i negre dels besavis d’en Toni, els avis, els pares, ell i la seva dona i els seus fills Meritxell i Ferran. Aquest últim és actualment al capdavant del negoci i la filla, a part d’encarregar-se de donar la cara i molta vida a la botiga, a les xarxes, és sommelier i fa assessories vinícoles arreu, organitza tasts de vi originals i alimenta el compte d’Instagram Wines & the City, en què divulga la cultura del vi com a part d’un estil de vida, des d’aquest Sants tan entranyable. I ho és gràcies a comerços, com el seu, que continuen fent bullir la vida del barri. “A mi no em treus de Sants ni amb un llevataps”, diu Meritxell Falgueras Febrer. Quan era petita, els seus pares l’enviaven a jugar amb la Barbie al pis de dalt de la botiga, on hi ha els destil·lats, amb la consigna d’estar ben alerta per si algun client agafava una ampolla d’amagat. En aquest negoci familiar, cadascú ha posat el seu gra de sorra. 

Continuem el nostre periple per aquesta botiga impressionant, que no ha deixat mai de ser un comerç de barri, però que té clients de tot el món. “El nostre client és del boca-orella i en vénen de tots els països; bastants són del Brasil, i també en tenim algun d’Hong Kong.” Ara, amb la venda en línia, el mateix mapa del món que anem resseguint dins la botiga per mitjà de cada ampolla, es desplega també per rebre encàrrecs a distància, curtes o gegants. Les comandes poden entrar en qualsevol moment del dia o de la nit de Bèlgica, Tailàndia, Suïssa, Austràlia… “Ens descobreix gent que ha tastat les aromes de Montserrat o l’anís taronja de Caldes de Montbui i és això que ens demanen.”

Més de sis-cents whiskies

Si ens acostem a la zona dels roms, en trobem de llocs com Jamaica i Puerto Rico, però n’hi ha de més llocs. De whiskies, ens diu Falgueras, en tenen més de sis-cents de diferents. I podem continuar fent ruta de país en país, d’ampolla en ampolla, i d’història en història. Ens explica la d’uns vins fets amb malvasia de Sitges: Manuel Llopis i de Casades, un advocat i diplomàtic sitgetà, va deixar com a llegat les vinyes de malvasia a l’hospital de Sant Joan Baptista, amb la condició que es continués elaborant vi. Els beneficis de la venda de cada ampolla de vi fet amb aquesta varietat de raïm encara continuen essent per a l’hospital. Una altra curiositat ens enfila a les vinyes pirinenques, on per fer els vins del Castell d’Encús, a mil metres d’altura, al Pallars Jussà, es fan servir uns dipòsits de pedra en què ja havien fet fermentar el vi germans hospitalaris de l’Orde de Sant Joan a l’edat mitjana. 

Passarem pels tequiles mexicans, els vins rosats de la Provença, o els de la Bretanya. És clar que cada vi té la seva personalitat i la més autèntica és la que els Falgueras han anat a cercar. En Toni ha voltat per gairebé vuitanta països amb el radar engegat, a la descoberta de begudes úniques, especials, originals, en les quals l’alcohol hagi fermentat o destil·lat de maneres diverses, artesanalment acompanyat. “Jo entro en un bar i, si veig res que no he tastat mai, en demano una copa”, explica qui ha recorregut també Catalunya a la recerca d’un producte excepcional. Perquè, tal com diu, d’allò que sempre han tingut més és de vins catalans. Falgueras ha visitat més de dos mil cellers i han vist com ho fan tot: cuidar la vinya, premsar el raïm i tota la resta del procés, que és allò que fan els cellers coneguts com a integrals.

Entre totes les plantes de la botiga, hi ha unes quatre mil referències de vins, licors, caves, xampanys, whiskies i herbes aromàtiques que han esdevingut digestius macerats amb alcohol. Entre moltíssims exemples, citarem el licor de camamilla de Lleida, l’anís taronja i les flors del remei amb menta, dos licors molt típics de Caldes de Montbui, les herbes eivissenques i les de Mallorca, semis, ni dolces ni seques. 

Ens aturem davant una vitrina perquè s’hi custodia una ampolla de Kola-Coca, la recepta valenciana d’un xarop dolç la patent del qual sembla que la Coca-Cola va comprar. Va ser feta en una destil·leria que, segons que ens explica Falgueras, encara existeix al poble d’Aielo de Malferit (el poble natal de Nino Bravo).

I anem avançant, que encara ens manca força recorregut si volem donar una ullada a tots els angles del Celler de Gelida. “Tenim moltes coses, però molt seleccionades”, diu el propietari. I som encara al pis dels destil·lats, on en trobem un de cirera del Valle del Jerte (Extremadura), però també en veiem de gerd i de pera. Hi ha també l’ancestral palo mallorquí, i licor de flor de saüc, raquis i anisats de Turquia i Grècia, pisco de Xile i del Perú, que són destil·lats de vi; orujos, grapes i brandis del Penedès. “Tinc la millor farmàcia. Ho curem tot menys els peus plans”, apunta Falgueras. No hi ha cap ampolla que no guardi un sabor i una història, moltes vegades familiar, com la d’aquest comerç de Sants. Són els vins més cars, com ara el Vega Sicília –tres ampolles, 1.200 euros–, els que duen a reflexionar, especialment, sobre el procés d’elaboració, la matèria primera, el temps de maduració i el concepte de bon vi.

Els sakes catalans

El temps fa valer el contingut d’aquestes ampolles. Ara vénen els sakes, els japonesos, evidentment, però també els fets a Tuixén i al delta de l’Ebre, la sambuca, un licor fort i dolç amb base d’anís, produït sobretot a la regió italiana del Laci. De ratafies, en tenen moltes, també d’ecològiques i fetes solament amb vi de nous.

Vins gallecs, xampanys i caves, demana el que vulguis, que hi ha de tot. I entre tant d’alcohol, Falgueras vol puntualitzar la filosofia familiar: “Ens agrada ensenyar la gent a beure i a cuinar amb els nostres vins.” Un catalanet, per exemple, ens explica que són les postres de gelat de torró banyat de ratafia. Ell, de ratafia, en posa a l’arròs. Només amb aquest detall ja podem imaginar les receptes que podem aprendre d’aquests especialistes a fer dels licors i vins, les absentes i els destil·lats uns acompanyaments i complement de la simfonia gastronòmica.

Al Celler de Gelida també venen alcohol de boca per al consum, que és amb el que es fan els licors. En tenen de tots els graus per a poder triar a gust de consumidor, per barrejar-lo amb les herbes que es vulgui, per exemple, la farigola. Falgueras ens explica com es fa: “Es deixa la barreja de les herbes i l’alcohol quaranta dies a sol i serena i cada dia s’ha de xinxollar, que vol dir moure la garrafa. Per Tots Sants es filtra i s’hi afegeix sucre, si se’n vol, i per Nadal ja es pot consumir o regalar.”

De la primera planta de la botiga, a peu de carrer, si alcem la vista, veurem diferents màscares. Són dels déus del vi o del Sol. De sobte, una fotografia de Joan Manuel Serrat, que de seguit porta el propietari del celler a explicar-nos que el cantant del Poble-sec és un gran client i amic. 

Una vegada feta una bona repassada d’aquesta selecció d’ampolles inacabable, entre les quals n’hem descobert també algunes d’olis selectes, travessem el carrer del Vallespir per conèixer el magatzem sobre el qual hi ha la sala de tasts. També hi veiem un menjador d’un antic habitatge, tal com era en el seu origen, potser fa un segle. I en un extrem de la sala, hi ha el primer ordinador que va comprar la família Falgueras. És una gran relíquia. També en guarden la factura: un milió cent trenta-tres mil pessetes va costar aquest IBM l’any 1984.

Els tasts de vins són el moment propici per a saber més d’aquests caldos que no tothom pren adequadament. A Toni Falgueras li agrada remarcar que a Suècia les begudes alcohòliques es venen per centilitres, amb la idea que una mica de vi, per exemple, ajuda a pair. Sobre això, Falgueras reivindica el porró: “És la millor manera de compartir un vi, i crec que, per a beure a casa, el porró va la mar de bé.” Sap que els escocesos, per exemple, consumeixen una ampolla de whisky en vint-i-cinc dosis o trenta. Ací, en canvi, “no sabem beure, perquè la mateixa ampolla de whisky, amb vuit dosis ja l’hem acabada”, diu. No obstant això, diu que una ampolla de vi bo obre moltes portes. Això ho saben els millors clients del Celler de Gelida. Potser no hi van cada setmana ni cada mes, però, quan tenen un compromís, sempre hi passen. “I són aquests clients els qui ens han fet grans amb el boca-orella”, conclou Falgueras.