10.12.2021 - 21:50
Passejant per les ciutats del nostre país és difícil no adonar-se d’un nou fenomen que es multiplica: les botigues de CBD o cannabidiol. És un derivat del cànnabis, com el tetrahidrocannabinol (THC), el component més conegut de la marihuana i el responsable dels seus efectes psicotròpics. A les botigues es pot trobar en diferents formats, si bé els més habituals són olis, cremes i flors per a fumar.
L’esclat dels productes derivats del CBD va vinculat amb unes suposades propietats terapèutiques d’aquesta substància, si bé encara no s’ha investigat gaire. El doctor Antoni Gual, cap de la unitat de conductes addictives del servei de psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona ho explica: “Sabem que el CBD no fa el mal que fa el THC, però encara som a les beceroles a l’hora de demostrar-ne les propietats beneficioses. Se n’han fet algunes investigacions, però cal contrastar-les amb altres de més serioses, i abans no tinguem aquests resultats ja es va dient que el CBD va molt bé per a moltes coses.”
Avalat per l’OMS per a malalties com l’epilèpsia
En un article de l’any 2017, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va analitzar tota la investigació científica disponible sobre aquesta substància i va avalar-ne l’ús en determinades circumstàncies. L’organisme concloïa que el CBD era segur, no generava dependència física i no anava associat a cap abús potencial ni a un possible problema de salut pública. Malgrat això, remarcava que la investigació científica encara era escassa.
Aquell informe recollia els principals estudis sobre les aplicacions del component cannàbic. La investigació més avançada feia referència al tractament de l’epilèpsia. De fet, l’OMS considera demostrada l’eficàcia del CBD per a millorar els símptomes d’alguns tipus d’aquesta afecció.
En aquest sentit, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va autoritzar l’any 2019 l’ús del fàrmac Epidiolex, que conté el cannabidiol com a principi actiu. Aquest medicament està permès per a tractar dos tipus rars però greus d’epilèpsia infantil: la síndrome de Lennox-Gastaut i la síndrome de Dravet.
Tanmateix, el doctor Gual adverteix que això no vol dir que el CBD “serveixi per a tractar altres tipus d’epilèpsia ni altres malalties”. “És útil per a un tipus concret d’epilèpsia hi ha demostració científica contrastada en aquest sentit. Però s’acaba generalitzant”, diu.
En el seu informe, el màxim ens sanitari mundial també inclou una llista d’afeccions per a les quals hi ha indicis que el CBD podria ser efectiu, tot i la poca informació científica, encara. Aquesta llista inclou, entre més, l’Alzheimer, la malaltia de Parkinson, la psicosi, l’ansietat, el càncer i l’esclerosi múltiple. El doctor Gual hi afegeix el tractament de les addicions al cànnabis. “On tenim més proves és en el fet que és possible que el CBD sigui una bona opció per al tractament de l’addició al cànnabis. Encara és aviat, però la recerca feta suggereix que en pacients addictes a la marihuana, al THC, el fet d’utilitzar el CBD com a substitut durant un temps pot millorar les taxes de recuperació.”
Quant a possibles efectes negatius, se n’han observat de lleus en casos aïllats, com ara sequedat de boca, pèrdua de gana, somnolència i fatiga, encara que es vinculen amb la interacció del CBD amb altres substàncies o medicaments.
“El CBD és un cannabinoide i, per tant, pot produir una lleugera sedació. Fent una comparació inexacta, és com si comparéssim el cafè amb psicoestimulants tipus amfetamines o cocaïna. La potència és molt més baixa i, per tant, els riscs també són molt més baixos”, afegeix el doctor Gual.
El màrqueting del cànnabis
Malgrat el potencial positiu d’aquesta substància, la seva vinculació amb la marihuana fa que tingui ombres. Per una part, hi ha el desconeixement de la població respecte a la naturalesa d’aquesta substància. Martina Morelli, que té una botiga de productes de cannabinol a Barcelona, explica que hi ha moltes confusions. “Ens passa que arriba gent a la botiga que es pensa que venem marihuana. Jo els dic que no som a Amsterdam i que això no és una droga, que no col·loca.”
A més, el doctor Gual adverteix dels interessos que hi ha darrere del creixement de la popularitat del CBD. “Seria bo que la gent sabés que hi ha una estratègia a escala mundial per a la legalització del cànnabis. Moltes multinacionals posen molts diners per a crear-ne una bona imatge i que la població s’hi posicioni a favor. En aquest context, dir que hi ha unes parts del cànnabis que són beneficioses és molt útil per a netejar la marca.”
“Tot allò que es relaciona amb el cànnabis està envoltat d’una campanya de màrqueting molt important. Hi ha hagut una explosió de derivats del CBD, com les cremes, els olis i altres productes, aprofitant que no és una substància regulada com una droga, però que es beneficia d’aquesta publicitat vinculada amb el cànnabis”, afegeix.
Una regulació plena de buits legals
El parentesc amb la marihuana també fa que el marc legal que regula el CBD als Països Catalans es caracteritzi per la prudència. El cànem, la varietat del cànnabis de la qual s’extreu el CBD i que és diferent de la varietat de la qual s’obté la marihuana, es pot cultivar legalment, però no és possible manipular-ne els cabdells per a obtenir-ne els derivats que es comercialitzen en establiments de CBD. Fer-ho és considerat delicte, malgrat que la Unió Europea ho va despenalitzar.
D’aquesta manera, la comercialització del CBD requereix fer certs malabarismes, perquè els productes s’han d’importar d’altres països. Morelli explica que els seus productes li arriben d’Itàlia, Suïssa i els Estats Units.
Tampoc s’ha autoritzat la venda del cannabinol per al seu consum, i alguns productes, com els cabdells, es comercialitzen sota propòsits ornamentals i aromàtics malgrat estar destinats a la ingesta o a fumar.
