Catalunya prem l’accelerador el primer semestre

  • Hi ha un avenç més sòlid que no es preveia en el consum privat i en el sector exterior · Segons la Cambra, l'economia catalana reduirà el ritme d'activitat la segona meitat de l'any, però assolirà els nivells previs a la pandèmia.

Jordi Goula
03.05.2023 - 13:57
Actualització: 03.05.2023 - 21:04
VilaWeb

“El primer trimestre ha estat marcat per un bon dinamisme del mercat laboral, estimulat pel consum de les llars i la forta afluència de turisme estranger. Les perspectives empresarials per al segon trimestre albiren un impuls del ritme de creixement gràcies a la temporada turística. I tenim una bona notícia, sembla que hi ha més empresaris i empresàries que a curt termini no apujaran els preus.” La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, apuntava aquest matí a un informe de to positiu, malgrat les incerteses que ens continuen envoltant.

De fet, els indicadors d’activitat a curt termini, com ara el dinamisme del mercat laboral, la resiliència del consum de les famílies i la forta afluència de turisme estranger permeten de ser moderadament optimistes. En canvi, a mitjà termini, les dificultats per a doblegar la inflació (la subjacent fou del 7,2% a Catalunya al març) permeten d’anticipar una política monetària restrictiva durant més temps del que s’havia previst, un fet que pot acabar debilitant les perspectives de creixement de l’economia catalana a final d’any. Aquest podria ser un resum de l’Informe de conjuntura catalana del primer trimestre de 2023, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’equip d’AQR-Lab de la UB, segons el qual enguany l’economia catalana creixerà d’un 1,8%, malgrat la gran persistència de les tensions inflacionistes i el fort repunt dels tipus d’interès nominals.

Un dels fets que més poden sorprendre de l’informe és aquesta afirmació: “El creixement de l’economia catalana s’accelerarà durant la primera meitat del 2023.” El cas és que continuem envoltats per un núvol d’incertesa que costarà d’esvair-se. De totes maneres, l’explicació que es fa em sembla prou encertada. Afirma que un dels principals factors de suport al creixement del PIB durant els primers mesos de l’any és el dinamisme del mercat laboral. “Si bé la creació d’ocupació es va alentir durant la segona meitat del 2022 arran de la crisi energètica, l’augment de l’afiliació s’ha tornat a accelerar el primer trimestre del 2023”, apunta.

Aquesta dinàmica s’explica essencialment per dos factors. El primer, l’evolució més positiva que no era previst del consum de les cases, sostingut per un descens gradual del preu de l’energia. I el segon, la forta afluència de turisme estranger. Això ha fet que la inèrcia positiva dels indicadors d’activitat hagi afavorit una evolució molt positiva de les perspectives empresarials per al segon trimestre del 2023, que es preveu que acceleri el ritme de creixement, gràcies a una temporada turística molt positiva.

Concretament, les estimacions intertrimestrals que fan és d’un creixement del 0,3% en el PIB del primer trimestre i del 0,6% en el segon. En aquests moments, en què ja sabem que l’avanç del creixement de l’estat espanyol –d’acord amb la comptabilitat trimestral d’Espanya–, publicat divendres, és del 0,5% per al primer trimestre i l’AIReF manté el 0,7%, potser la Cambra peca de prudència, i fins i tot pot ser una mica millor. Malauradament, les previsions que va publicar la Generalitat la setmana passada, i que apunten en la mateixa direcció que la Cambra, no detallen les previsions trimestrals de creixement, per a poder-les comparar. La previsió per a tot l’any és d’un 1,7%, una dècima menys que la Cambra (1,8%) i dues més que l’estimació que fa el Banc d’Espanya per a tot l’estat (1,5%). Tots fan previsions a la baixa per excés de prudència? Ara com ara, només el govern espanyol manté un creixement previst del 2,1%.

Veient les xifres de creixement de l’any i les previstes del primer semestre, és clar que en el segon hi pot haver una lleugera desacceleració. Aquesta és la situació que assenyalava Funcas per a tot l’estat, la setmana passada, i és la que també presenta la Cambra per a Catalunya. Segons que explica, la moderació del ritme de creixement es començaria a materialitzar a final d’any, fruit d’una contribució més continguda del consum privat i del turisme estranger. Addicionalment, s’espera que l’impacte de l’augment dels tipus d’interès es tradueixi de manera més generalitzada sobre l’activitat, debiliti el consum familiar i moderi la creació d’ocupació. És a dir, que esperen que la política monetària tingui una incidència més important en l’activitat, a partir del segon semestre.

De fet, avui hem sabut també l’enquesta de préstecs bancaris, del Banc d’Espanya, segons la qual durant el primer trimestre del 2023 els criteris de concessió de préstecs es van endurir de manera generalitzada a tot l’estat espanyol, per quart trimestre consecutiu. Alhora, la demanda de crèdit per part de les llars i les empreses va baixar entre el gener i el març, de manera particularment acusada en els crèdits a famílies per a l’adquisició d’habitatge. Per al segon trimestre, les entitats financeres enquestades esperen que hi torni a haver una reducció generalitzada de l’oferta, encara més moderada que la del primer trimestre, i un descens de la demanda de crèdit, que seria també menys intens que el dels tres primers mesos de l’any.

L’enquesta, doncs, avala l’opinió de la Cambra d’un enduriment en la política dels bancs que pot conduir a una moderació en el creixement del segon semestre. Aquesta evolució també hauria de debilitar el creixement de l’economia catalana els trimestres vinents, a causa d’una pèrdua de dinamisme del sector de la construcció. De fet, d’ençà de la segona meitat del 2022 la concessió de visats de direcció d’obra nova ha tingut una tendència molt negativa.

En el fons del panorama, continua apareixent com una amenaça principal del creixement l’elevada persistència de la inflació subjacent (exclou l’energia i els aliments frescs). Tot i que la inflació general ja ha començat a desaccelerar-se, gràcies a la contribució negativa dels preus energètics, la inflació subjacent encara no s’ha decantat a la baixa. Un indicador avançat a l’hora de preveure l’evolució de la inflació a curt termini és l’expectativa dels preus de venda per part del teixit empresarial. En relació amb això, el percentatge d’empresaris catalans que sosté que apujarà els preus de venda baixa el segon trimestre del 2023 respecte del primer.

“La inflació serà més persistent que no es preveia, fet que permet d’anticipar una política monetària més restrictiva durant un període de temps més llarg”, apuntava Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra, a la presentació. I un dels punts que ha destacat, en aquest aspecte, és el salarial. “Malgrat que l’augment salarial és contingut (3,1%), cal seguir dos factors de risc. Un és l’augment intens del salari mitjà dels nous convenis pactats entre el gener i el març del 2023 (4,8%). I el segon, el pes dels treballadors amb clàusula de revisió salarial, que ha augmentat intensament en els serveis el primer trimestre de 2023”.

Precisament, “l’escenari macroeconòmic de Catalunya (2023 i 2024)”, de la Generalitat, apuntava la setmana passada quatre riscs amb vista a la resta de l’any. El primer, l’efecte de la inflació en el poder adquisitiu de les llars, un risc que pot aflorar amb més força a mesura que avanci. El segon, els riscs geopolítics, i sobretot l’evolució de la guerra d’Ucraïna i les implicacions en els problemes d’aprovisionament i els preus de les matèries primeres. El tercer, la incertesa en els efectes de l’enduriment accelerat de la política monetària, uns efectes sobre el consum de les cases i la inversió empresarial que podrien fer-se notar amb més intensitat a partir de la segona meitat de l’any. El quart, tampoc no es pot descartar un període d’inestabilitat financera, després de l’episodi del Silicon Valley Bank (SVB) i Credit Suisse. I, en darrer lloc, cal considerar també l’impacte incert sobre la inflació, derivat de la reobertura de l’economia xinesa, que podria impulsar la demanda global (i especialment de matèries primeres) en contrast amb una eventual millora dels colls d’ampolla.

En definitiva, són uns quants punts de mira a tenir en compte els mesos vinents. Les últimes notícies que arriben del comportament de les economies europees sembla que s’han enfosquit el mes d’abril i, a més, avui i demà tenim les pujades de tipus d’interès de referència dels EUA i la zona euro. Per tot allò que anem copsant, com l’informe de la Cambra, sembla que el primer semestre podrem respirar –i crec que part del tercer també– i, com tants anys, es comença a apuntar que la gran incògnita serà a la tornada de les vacances. Però encara falten uns quants mesos, en què poden passar moltes coses…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any