Eurodiputats espanyols perden els estreps defensant Pegasus contra l’independentisme

El Catalangate empastifa Espanya a les institucions europees, malgrat les sobreactuacions i les sortides de to dels parlamentaris espanyols

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
04.05.2022 - 18:15
Actualització: 04.05.2022 - 23:06

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Hongaresos i polonesos, no esteu sols!”, exclamava l’eurodiputat de Syriza Stelios Kouloglou en el ple del Parlament Europeu. El debat sobre els escàndols d’espionatge de Pegasus en estats membres de la Unió i contra parlamentaris europeus (els cinc independentistes catalans) ha fet més visible que mai el sentit profund d’aquesta exclamació. Perquè ja no s’hi ha assenyalat només Hongria i Polònia, els dos estats més qüestionats per les vulneracions de drets fonamentals, sinó també Espanya. El debat, proposat pel grup Verds-ALE, ha arribat al ple d’Estrasburg quan havien començat a esclatar les conseqüències del Catalangate, quan el govern espanyol ha anunciat que Pedro Sánchez també ha estat espiat i, sobretot, perquè el programari espia ha arribat fins a dins del Parlament Europeu mateix.

El Catalangate empastifa Espanya a les institucions europees, malgrat l’esforç, les sobreactuacions i les sortides de to dels europarlamentaris espanyols per fer veure que la democràcia plena que defensen mereix aquest qualificatiu. Aquest debat sobre Pegasus ha exhibit l’anomalia espanyola, que justifica la vulneració de drets fonamentals per a protegir la unitat d’Espanya; ha permès de veure com els diputats espanyols del PP i els de Ciutadans es desmarcaven de la crítica sense matisos dels seus col·legues del grup del PP europeu i de Renew Europe, respectivament, a l’espionatge amb Pegasus amb finalitats polítiques.

L’eurodiputada Dolors Montserrat ha arribat al faristol per fer la seva intervenció precedida pel president Carles Puigdemont, un dels espiats amb Pegasus. Puigdemont havia fet una intervenció breu i força continguda, denunciant que el Catalangate és el cas d’espionatge més gran documentat fins ara i que Europa no pot pas aclucar-se d’ulls. Montserrat acostuma a ser víctima de la seva frenesia patriòtica i la bel·ligerància amb què ataca Puigdemont i els altres eurodiputats independentistes ajuda a fer encara més visibles aquells que voldria silenciar. I avui ho ha fet fins al punt de justificar l’espionatge contra ells, i de qüestionar la solvència i la imparcialitat de Citizen Lab, un laboratori amb prestigi internacional que ha permès de destapar la gran majoria de casos d’espionatge il·legal amb Pegasus a tot el món.

“En aquest debat han trobat l’oportunitat per a la victimització, i evidentment, per a fer una altra ofensiva política contra l’estat. El mínim que s’ha d’esperar dels serveis d’intel·ligència d’un país, sempre sota l’empara judicial, és que investiguin aquells que pretenen repetir delictes contra la democràcia i l’estat de dret. Si l’estat és atacat, ha de defensar-se”, ha dit Montserrat. “S’hauria d’esbrinar la coincidència sospitosa de la participació d’una persona que és investigada per haver promogut la violència als carrers de Barcelona i l’assalt a l’aeroport”, ha afegit en referència a Elies Campo, un dels investigadors, també víctima d’espionatge.

L’ex-ministre Juan Ignacio Zoido hi ha insistit: “Les eines de cibervigilància són fonamentals per a protegir les nostres forces de seguretat i perquè ens puguin protegir a nosaltres […]. Ningú no s’hauria de sorprendre que s’hagin fet algunes escoltes a persones condemnades per sedició, a persones que han dit moltes vegades que tornarien a repetir aquests delictes i a persones que han dit que aconseguir una hipotètica independència val vides humanes.”

Montserrat i Zoido han fet passar la unitat d’Espanya per damunt de la protecció dels drets fonamentals. Precisament al revés del que ha declarat un dels seus companys de grup, el neerlandès Jeroen Lenaers, que és ni més ni menys que el president de la comissió d’investigació sobre Pegasus a l’eurocambra que es va constituir l’endemà de la revelació del Catalangate. Lenaers ha estat clar: “L’escàndol és greu. És una experiència horrible per a la víctima i una amenaça per a la democràcia a Europa.” I ha criticat el paper de la Comissió Europea en aquest escàndol, precisament per haver fet passar davant la seguretat “nacional” adduïda pels estats membres per argumentar que ja s’encarregaran d’esclarir els casos respectius per damunt de la protecció dels drets fonamentals. “Em frustra que la Comissió no investigui els estats membres, amagant-se rere la seguretat nacional. És una qüestió de drets fonamentals i no de seguretat nacional. És que el cas del comissari Didier Reynders [objecte d’espionatge també amb Pegasus] també és seguretat nacional i, per tant, no pot ser investigat? Acabem de començar la comissió investigació. Ja en sentireu parlar, de nosaltres.”

Un to absolutament oposat al dels seus companys de grup espanyols. Això també s’ha vist en el cas del grup liberal, Renew Europe, on hi ha adscrits els eurodiputats de Ciutadans. L’eurodiputada neerlandesa Sophia In’t Veld també ha criticat el paper de la Comissió Europea: “Em sorprèn la reacció de la Comissió, banalitzant el cas. Investigar aquest afer no és opcional, no és individual, la Comissió té el deure d’investigar i aclarir qui més ha estat objecte d’espionatge. Si al final es confirma que estats membres intenten atacar funcionaris i fins i tot comissaris tindrem l’escàndol més gros.” Les crítiques a la Comissió venien del fet que, en la intervenció al començament del debat, el comissari Johannes Hahn havia dit que la responsabilitat d’aclarir els casos d’espionatge requeia en cada estat, en una nova versió de la qüestió de l’afer intern i de la preservació de l’àmbit d’actuació de cada estat per damunt de la necessitat de passar comptes a l’àmbit comunitari.

El to de Jordi Cañas ha estat ben diferent del del seu company de grup. Ha fet una intervenció carregada de fúria: “Els separatistes catalans són experts en propaganda i mentida, i a defensar els seus drets mentre violen els de tots. En qualsevol estat de dret el pes de l’acusació recau en la prova però els separatistes catalans acusen sense proves utilitzant i abusant d’aquest parlament no per a saber la veritat sinó per a propagar la mentida. Hem d’evitar que els acusats de ser el cavall de Troia de Putin a Europa, el separatisme català, utilitzi l’escàndol de Pegasus com a cavall de Troia per a fer rendir l’estat de dret i democràtic.”

Ciutadans es desmarca explícitament i completament del grup liberal, impulsor de la comissió d’investigació sobre Pegasus i que el dia que es va constituir, el 19 d’abril proppassat, va demanar explicacions al govern espanyol sobre si havia contractat els serveis de la companyia NSO i si havia permès l’espionatge contra polítics, activistes i membres de la societat civil catalans.

El govern espanyol no hi ha donat resposta, més enllà de la justificació de l’espionatge que també va fer la ministra Margarita Robles al congrés la setmana passada. I els eurodiputats socialistes espanyols que han intervingut avui, com Juan Fernando López Aguilar i Iban García del Blanco, han passat de puntetes sobre el cas català, han defensat la necessitat d’esclarir tots els casos d’espionatge amb Pegasus i han qüestionat que només el puguin adquirir els estats o organismes estatals.

Però els eurodiputats afectats, els cinc independentistes catalans, els han recordat la responsabilitat que tenen. Ho ha fet Toni Comín quan ha dit: “Una pregunta a PP, PSOE i als diputats de Ciutadans: per què aquí dieu que sí a la comissió d’investigació Pegasus i que no a la comissió d’investigació a Espanya?” O Diana Riba, eurodiputada d’ERC, que ha recordat que havia estat espiada amb Pegasus en l’exercici del càrrec. “A Espanya, quan els investigats érem seixanta-cinc independentistes la resposta de l’executiu fou nul·la, i van arribar a insinuar que mereixíem ser espiats perquè som independentistes”, ha dit. I ha afegit: “Nosaltres no farem igual, ningú no ha de ser objecte d’un espionatge il·legal.”

Jordi Solé, que és vice-president del grup europeu dels Verds-ALE, ha dit que calia perseguir els estats que vulneren els drets civils perquè no se sentin impunes i ho repeteixin, i ha reclamat explicacions als responsables polítics de l’espionatge, que veu obra dels serveis secrets espanyols. “A la Unió Europea tenim governs als quals agrada jugar a espies.” I Clara Ponsatí ha demanat si s’avalarà la persecució de les minories. “No us demanem que resolguin el nostre problema ni simpatitzin amb els nostres desigs i esperances. Compliu el vostre deure de defensar els nostres drets davant d’un estat autoritari.”

Ara s’obre un període d’un any d’investigació de la comissió Pegasus a l’eurocambra, que pot arribar a fer encara més evident que, efectivament, hongaresos i polonesos no estan pas sols.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies