Català per a confinats (2): la B i la V
Normes simples per a recordar quan cal escriure B i quan cal escriure V · Un altre article especial de la secció 'Ras i curt' per a aquests dies de confinament

Per: Jordi Badia i Pujol


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
«En gran part del domini lingüístic català hom confon el so b amb el so v, pronunciant-los tots dos com a b. Això fa que hom no pugui refiar-se de la pronúncia per a escriure correctament els mots en els quals entra alguna d’aquestes lletres.»
Amb aquesta explicació tan simple, neta i entenedora, es presenta aquest problema ortogràfic en el llibret Exercicis de gramàtica catalana – Volum I: ortografia, publicat l’any 1956 i revisat per Pompeu Fabra. El llibre és signat per Jeroni Marvà, pseudònim del pedagog Artur Martorell i el gramàtic Emili Vallès.
Els qui no diferenciem el so de la B i el de la V haurem de fer ús de la memòria. Tanmateix, hi ha unes quantes regles que ens hi poden ajudar.
Quan hem d’escriure B?
—Abans d’una L o una R: noble, pobre, rebre, establir…
—Després de M: tombar, combinar, ambigu…
—En correspondència amb una P: llop-llobató; cap-cabota; sap-saber; estrep-estrebada…
Quan hem d’escriure V?
—Després de N: canvi, enviar, convent, envàs, minvar…
—En correspondència amb una U: nou-novetat; tou-tova; col·lectiu-col·lectivitat, escriu-escrivia, beu-bevia, caliu-escalivada; …
—A la terminació de l’imperfet d’indicatiu: cantaves, esclatava, robaven…
Mots que hem de recordar
Generalment, en l’escriptura de la B i la V, el català coincideix amb les llengües de prop: occità, francès, portuguès, castellà, italià… Amb tot, molta gent s’equivoca en mots com aquests:
—S’escriuen amb B: acabar, Àlaba, basc, bena (i embenar), berruga, biga, Biscaia, bolcar, calb, comboi, corba, mòbil, rebentar, rebolcar, saba, treballar, trobar (i trobador).
—S’escriuen amb V: avet, avorrir, avortar, almívar, bava, canvi, cascavell, cavall, covard, envestir, esvelt, fava, gavardina, govern (i governar), gravar, haver, llavi, núvol, pavelló, prova, rave, savi, sivella, taverna, trèvol, vernís.
Els falsos derivats
Els pseudo-derivats o falsos derivats són mots que no han evolucionat com la resta dels de la seva família. Recordem, sobretot, aquests:
hibernació (malgrat que escriguem hivern); calvície (però calb); curvatura, curvilini (però corba, encorbar); labial (llavi); mòbil, automòbil (moviment). Els pseudo-derivats també serveixen per a diferenciar significats, com ara aquests: probable (‘que és possible o fàcil’) – provable (‘que es pot provar’); hivernar (‘passar l’hivern en algun indret’) – hibernar (‘passar l’hivern en estat d’hibernació’).
I ara, a practicar
1. Enxaneta: teoria i pràctica (per entrar a qualsevol de les divuit activitats, cliqueu els nombres de l’esquerra).
2. Vuit dictats en línia de la Direcció General de Política Lingüística (nivell elemental i nivell intermedi).
3. Aula de català (teoria, embarbussaments i enllaç de pàgines d’exercicis).
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits