Capitalisme, renovar-se o morir

  • Cada vegada més veus de l'statu quo demanen canvis estructurals del sistema

Andreu Barnils
21.09.2019 - 21:50
Actualització: 22.09.2019 - 17:11
VilaWeb

Una de les misèries d’estar atrapats a Espanya per la via de la força és que, ocupats com estem, ens passen per alt molts dels debats que es fan al món occidental. Són debats d’una gran intensitat, bellesa i oportunitat sobre la robòtica, la genètica o el capitalisme. Embolicats a treure’ns del damunt els nacionalistes espanyols (i ben fet que fem), els debats ens aterren amb poca força i rares vegades arrelen. Un d’aquests debats, el futur del capitalisme, agafa profunditat: aquí ja no es tracta de debatre si hi haurà recessió o no, sinó de repensar el capitalisme. Trobar la manera de reinventar-lo, per continuar manant. I hi malden. Renovar-se, o morir.

Fa quatre dies el diari anglès Financial Times, una de les bíblies del capitalisme, amb suplements sobre articles de luxe (‘How To Spend it’), o de fons d’inversió (Ftfm), que es pot qualificar de qualsevol cosa tret de socialista, va llançar una poderosa campanya, The New Agenda, amb un missatge impactant: és l’hora de reprendre el capitalisme. Alguns dels articles eren aquests: ‘L’era de l’acumulació de riqueses s’ha acabat’, ‘El capitalisme s’ha de salvar de si mateix?’, ‘Les empreses han de definir objectius més enllà dels beneficis’.

La carta del director del FT és breu i digna de traducció:

‘El model capitalista liberal ha aportat pau, prosperitat i progrés tecnològic aquests darrers cinquanta anys i ha reduït dràsticament la pobresa i ha augmentat el nivell de vida a tot el món. Però durant la dècada posterior a la crisi financera mundial el model ha rebut molta pressió, particularment la idea d’aconseguir els màxims beneficis, les accions més ben pagades. Aquests principis són necessaris, però no n’hi ha prou (…) Si no hi ha canvis, hi ha el perill de tenir una recepta molt més dolorosa. El capitalisme de lliure empresa ha demostrat una capacitat notable de reinventar-se. A vegades, com va assenyalar sàviament l’historiador i polític Thomas Babington Macaulay, cal reformar-se per mantenir-se. Avui el món ha arribat a aquest punt. És l’hora d’una represa.’

Un dels articulistes estel·lars del diari és Martin Wolf, considerat el periodista econòmic més influent i connectat del món occidental. Wolf precisava encara més la carta del seu director. En el seu article es demanava com era que, als Estats Units, dels anys setanta ençà el salari real de les famílies americanes gairebé no hagués crescut (un 0,4%) mentre que del 1948 al 1973 havia crescut un 3%… cada any!

‘Com és que l’economia no compleix? La resposta està, en gran part, en l’auge del capitalisme rendista. (…) El “capitalisme rendista” significa una economia en què el mercat i el poder polític permeten a individus i empreses privilegiades extreure una gran quantitat de rendes de tots els altres. (…) Necessitem una economia capitalista dinàmica que permeti a tothom de creure justificadament que els beneficis seran compartits. Contràriament, allò que cada vegada sembla més clar és que tenim un capitalisme rendista inestable, una competència debilitada, un creixement de la productivitat feble, una gran desigualtat i, no és casualitat, una democràcia cada vegada més degradada. Arreglar-ho és un desafiament per a tots nosaltres, però especialment per als qui gestionen els negocis més importants del món. La manera com funcionen els nostres sistemes econòmics i polítics ha de canviar o es morirà.’

Els capitalistes fan la seva feina: procurar que el sistema sobrevisqui, si cal canviant. Els qui teòricament volen una altra cosa, ben bé què fan? Doncs aquesta setmana teníem Ernest Urtasun, de les esquerres de debò, donant la benvinguda a Christian Lagarde, una de les dones que va enfonsar Grècia practicant, precisament, el capitalisme rendista, i emblanquint-la al Parlament Europeu amb una intervenció vergonyant:

El mal no és que els capitalistes vulguin renovar el sistema per no morir-se: és la seva feina. El mal és que la resta no fem la nostra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any