És un primer pas perquè els advocats dels Mossos no vagin a la seva. Per a evitar que hi hagi més casos com el de Marcel Vivet, a qui la Generalitat demanava quatre anys i nou mesos de presó per l’acusació d’haver agredit un agent amb un pal de bandera i haver-li fet mal al canell. Aquest primer pas és la decisió anunciada pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, de fer que el cos d’advocats dels Mossos d’Esquadra depengui directament del gabinet jurídic central, és a dir, de Presidència. Això hauria de permetre de tenir un control dels procediments que aquests lletrats activen a petició dels agents que ho demanen perquè no hi hagi més casos en què la Generalitat faci d’acusació particular en representació d’un agent al costat de la fiscalia i demani gairebé els mateixos anys de presó.

En el de Marcel Vivet, el juliol del 2019 el lletrat habilitat en representació de l’agent va formular una acusació per desordres públics, atemptat i lesions en què demanava quatre anys i nou mesos de presó. Poc abans del judici, a començament d’enguany, el govern va proposar de rebaixar l’acusació si Vivet confessava, però ell no hi va accedir. La Generalitat va mantenir l’acusació fins que hi va haver la sentència, el mes de juny proppassat, que el condemnava a cinc anys de presó. Ara els serveis jurídics de la Generalitat han presentat recurs contra la sentència per desproporcionada. Però, com s’ha arribat fins aquí?

L’estiu de l’any passat el govern de Quim Torra va impulsar un canvi de criteri per a formalitzar les acusacions en representació dels agents dels Mossos ferits en manifestacions: la Generalitat només s’hi personaria si hi havia lesions acreditades a l’agent, però no pas amb les acusacions d’atemptat ni de desordres públics, que són les de més anys de presó. Uns quants mesos més tard, el conseller Miquel Sàmper hi va insistir: només hi hauria acusació en casos de lesions. Però el cas de Marcel Vivet és un exemple que això no s’ha complert.

ERC i la CUP ho van posar de manifest en l’acord de legislatura que van subscriure. Hi havia un punt que deia explícitament que calia unificar el cos d’advocats d’Interior en l’estructura central. El conseller Elena va anunciar que farien això quan va respondre a una pregunta de la CUP al parlament sobre la defensa penal dels agents ferits en manifestacions: “Es farà amb la mateixa claredat i contundència”, va dir, però va afegir que no se n’encarregaria Interior sinó el gabinet jurídic central.

Uns advocats “policialitzats”

Aquest pas ha costat de fer. Durant la legislatura passada, arran d’uns quants casos polèmics en què la Generalitat exercia d’acusació i demanava penes de presó contra activistes i manifestants independentistes, el president Quim Torra va moure fils per a canviar la dinàmica de funcionament de la defensa jurídica dels Mossos. Però no hi va reeixir, ni amb el conseller Miquel Buch ni amb Miquel Sàmper –durant el mes escàs que van compartir al govern. Sovint hi havia notícies de casos en què la Generalitat es personava o fins i tot exercia l’acusació contra manifestants que havien participat en les protestes contra la sentència, la tardor del 2019, o en unes altres mobilitzacions.

Cada acusació minava el govern de Torra pel cost que tenia en casos de repressió política. Alguns eren d’escàndol, com el de Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, que van haver de suportar nou mesos de presó provisional i demandes de nou anys de presó per part de la fiscalia i de tres anys i mig per part de la Generalitat amb l’acusació d’haver causat ferides lleus a dos agents durant les protestes contra la sentència del Suprem. Van ser absolts.

Tant en aquell cas com en uns altres, els agents afectats havien demanat als serveis jurídics d’Interior que es personessin en l’acusació, a part la que ja feia la fiscalia. Algun dels lletrats de la quinzena que integren el servei d’assessorament jurídic dels Mossos d’Esquadra n’assumia la representació. És un equip de lletrats habilitats que treballen braç a braç amb els agents i que són a la seva disposició per si els han de fer assistència i seguiment en les diligències judicials en què puguin estar implicats. Són lletrats de la Generalitat, funcionaris del grup A, habilitats de fa anys pel gabinet jurídic per a fer aquesta funció. Són uns advocats molt “policialitzats”, en el sentit que han conviscut amb els Mossos durant molt de temps i hi estan en contacte permanent.

És una singularitat del cos dels Mossos d’Esquadra perquè la resta de funcionaris de la Generalitat no tenen un gabinet jurídic específic per a ells, sinó que, si volen que l’administració els defensi en un procediment, han de recórrer a l’assessoria jurídica del departament, que es posa en contacte directament amb el gabinet jurídic de la Generalitat per coordinar l’acció judicial que es vulgui dur a terme, sigui contenciosa, constitucional o penal.

No funciona ben bé així si un agent dels Mossos d’Esquadra vol que la Generalitat es personi en nom seu. D’entrada, l’agent pot presentar una denúncia d’àmbit particular recorrent a un advocat facilitat pels sindicats del cos o a un dels lletrats habilitats que actuarà en nom seu i de la Generalitat. Això ho poden fer tots els funcionaris, perquè és un dret que tenen previst tant en l’estatut bàsic del treballador com en el decret legislatiu 1/1997 en l’apartat dels drets dels funcionaris públics. “Els funcionaris tindran el dret de ser assistits i protegits per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns, per raó de l’exercici de les seves funcions”, diu aquest decret.

Sobre aquesta base legal, qualsevol funcionari pot demanar a la Generalitat que el defensi. Però els Mossos tenen la particularitat que ho fan recorrent a aquest servei d’assessorament jurídic particular, específic del cos, que orgànicament depèn de la Direcció General de la Policia. És clar que un lletrat habilitat o un advocat de la Generalitat no poden començar accions pel seu compte quan un funcionari o, en aquest cas, un agent dels Mossos, els ho demana. Cal l’autorització del president de la Generalitat o del conseller afectat, segons la llei d’organització dels serveis jurídics de la Generalitat. El conseller pot delegar l’autorització per a iniciar accions judicials en algú altre, que en el cas del Departament d’Interior era el secretari general, Brauli Duart, en la legislatura passada. Duart va ser substituït per Elisabeth Abad, i ara ocupa el càrrec Oriol Amorós.

La decisió de tirar endavant una denúncia, de personar-se en un cas en representació d’un agent que ho demanés, la prenia l’advocat dels Mossos amb l’autorització de la conselleria. En teoria, i d’acord amb el decret d’estructura de la funció de la Direcció General de la Policia, els advocats dels Mossos han de “col·laborar” tant amb l’assessoria jurídica d’Interior com amb el gabinet jurídic de la Generalitat, que depèn de Presidència. Però, a la pràctica, hi havia descoordinació, i de vegades el gabinet jurídic s’assabentava massa tard d’algunes de les actuacions dels advocats dels Mossos.

En el consell executiu de dimarts vinent o, a tot estirar, del 3 d’agost, s’aprovarà un decret d’estructura que farà aquesta reorganització: l’àrea penal dels Mossos passarà a dependre directament del gabinet jurídic de Presidència. No serà l’únic pas: Interior afirma que es revisaran els casos en què hi ha personació de la Generalitat perquè no hi hagi acusacions que vagin més enllà dels casos en què hi ha hagut lesions dels agents, i el Parlament de Catalunya ha aprovat la creació d’una comissió d’investigació sobre el model policíac. La CUP demana d’anar més enllà. Ho deia el diputat Xavier Pellicer: “És imprescindible que es desmunti el cos d’advocats d’Interior, que es retirin les acusacions contra manifestants; cal que el govern es posi al costat de la gent. És fonamental de posar fi als fitxers policials i a les pràctiques sistemàtiques d’enregistrar les, mobilitzacions i la gent que hi participa. I que s’aturi la participació de la Brimo i l’Arro en els desnonaments.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.