
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Sóc un dels espectadors que dissabte varen restar impressionats per la manera com l’advocat de Clara Ponsatí va respondre a un periodista espanyol convidat al ‘FAQS’ de TV3. A part de refregar-li el franquisme pels morros i de no deixar-se entabanar per conceptes buits i manipuladors, Aamer Anwar va deixar caure una autèntica veritat: va dir que qui hauria d’anar a judici no són els polítics catalans sinó els policies responsables de la violència del primer d’octubre. Tan senzill d’entendre com indiscutible una volta ho has entès. Claríssim i, tanmateix, sorprenent sis mesos després dels fets.
Sorprenent perquè, de fet, la nostra societat no ha reaccionat en aquests termes. La indignació social i política pel que va passar no s’ha traduït en una iniciativa concreta de fer passar pels tribunals no únicament els responsables de la policia espanyola sinó els policies mateixos, que varen agredir molt més que no reclamava el seu sou.
La raó d’aquesta sorprenent actuació cal anar-la a cercar, molt segurament, en la brutal pressió conceptual que el nacionalisme espanyol és capaç d’exercir a Catalunya. Sobretot amb la política i amb els mitjans. Amb alguna política i amb alguns mitjans. Determinats debats, en aquest sentit, són completament contaminats i manipulats –darrerament, a més, amb una violència verbal i gestual que deixa esbalaït. I amb una barra excepcional, diguem-ho tot. Ahir, per exemple, vàrem veure com criticava piulets de Torra gent que es manifesta impunement pels carrers de Barcelona portant la mateixa pancarta que els dirigents de l’extrema dreta. Mentre s’atrevien a pontificar sobre la democràcia els qui mantenen els dirigents polítics de l’independentisme a la presó. Sense gens de vergonya. Van arribar fins i tot a exigir diàleg els mateixos que han ficat a la presó Carme Forcadell per haver permès el debat lliure al parlament. Com si els seus actes no tinguessen conseqüències. Com si els ciutadans fóssem incapaços de valorar fins a quin extrem n’arriben a ser, de cínics.
Per sort, i vist amb la perspectiva dels anys, he de dir que el pes i la credibilitat d’aquest assetjament conceptual de l’espanyolisme va minvant aquests darrers anys i mesos en la societat catalana d’una manera ben contrastable. En el terreny de la política, ahir, per exemple, les hipèrboles, els crits i els nervis al parlament al final eren l’evidència d’una impotència: la gent vota allò que vol i no segueix les ordres dels qui abans ho decidien tot. I en el mediàtic, les dades del CEO publicades la setmana passada certifiquen una realitat important que ha passat massa desapercebuda: hi ha una caiguda evident de l’audiència dels diaris espanyolistes, que és paral·lela a la puixança de la importància dels mitjans sobiranistes.
Però encara que s’haja avançat molt de terreny, no n’hi ha prou, perquè la batalla dels conceptes és una de les més dures, i segurament també la més sòlida. La que, en definitiva, allibera. Siguem-ne conscients, doncs, i no ens deixem embolicar amb el primer sopar de duro que posen en circulació aquells qui faran sempre tant com calga per impedir la independència –que, com s’ha vist molt clarament aquests dies, no són solament els del tripartit del 155.
PS: Marta Rojals avui escriu, com sempre amb molta agudesa, sobre tot això de les piulades de Torra. Llegiu-la.
34 comentaris dels subscriptors

Josep Arroyo
14.05.2018 | 22:14
Chapeau. Quan entres en el marc mental de l’espanyolisme, trampós i inacceptable, comences a perdre. Hem de fer les coses encara més bé.

josep SELVA
15.05.2018 | 00:00
Les paraules en si no signifiquen res. Les mires en un diccionari i hi trobes una definició que es interpretable.
Les paraules les carrega el diable amb conceptes, que son aliens al seu significat i, desconstextualitzades, passen a ser per elles mateixes una arma de destrucció massiva del raonament, de la mateixa manera que una bomba llençada en mig de la multitud mata als d’un i altre bandol.
Quan sento que paraules tals com terrorisme, supremacista (tan de moda ara), recisme, odi, etc, les mateixes, i les fem servir tan nosaltres com per els nostres enemics, penso que caiem en una trampa semàntica perque ens referim amb una mateixa paraula a un concepte divers, que per uns significa una cosa i per altres tot el contrari.
Si usem les mateixes paraules que els nostres enemics la confusió es garantida.
Inventem doncs les nostres paraules propies per generar conceptes propis i no parlem de supremacisme sino, per exemple, de dominació, ni de terrorisme, sino de terrorització o algun altre vocable (ho deixo als linguïstes) que ens distingeuixi del que usen els nostres enemics, ja que si usem el meteix, el concepte estarà contaminat per l’us que se’n fa en contra nostre.
Tot això funciona a nivell inconscient perque les paraules, en si, no signifiquen res, sinó que significa el significat, es a dir, el concepte que disparen com una bala de fusell.

jaume vall
15.05.2018 | 00:15
I molta atenció a les reflexions de Ramon Cotarelo. Amb perspectiva lúcida. Ja som república i actuem com a tal. El president de la Generalitat anirà avui a donar comptes al president de la república a l’exili de Berlin. I si no fem mes, és per instint de conservació i deixem passar l’embat de la bèstia, perquè s’estavelli sola.
Cal agrair el suport d’una ment ben moblada.

Joaquim Falcó
15.05.2018 | 00:42
El primer que cal fer quan el President torni de Berlin
es treure tots els micros que deu haver posat el
CNI al palau de la Generalitat

Jordi Buïl
15.05.2018 | 00:57
He de dir que, d’en Ramon Cotarelo, de bon començament, no me n’acabava de fiar.
Ara, en canvi, després de tants de dies de sentir-li les opinions, veig que és sincer, verdader amic i company dels catalans.

Guillem Bosch
15.05.2018 | 02:02
Per això sentir del nou president (així, en minúscules, ho hem d’escriure…?) repetides peticions de perdó -de penediment, de súplica- i sentir tractar-lo de poc menys que de nazi per part d’alguns que han deixat escrit que si os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar, i des del sobiranisme defensar-lo poc i amb la boca petita, esporuguits, genera autèntic estupor. Si una cosa ha quedat clara des de l’octubre, és que aquí encara ens hem d’espolsar molta síndrome d’Estocolm de sobre si volem aspirar a la dignitat necessària per afrontar un embat de veritat en condicions. Perquè amb el tremolor de cames “conceptual” del president ahir i de molts altres sobiranistes al darrera anem francament arreglats.

Maria do Carmo Marques Pinto
15.05.2018 | 02:04
Avui mateix ho deia a un gran amic, articulista i historiador, això que Vosté ha escrit amb tanta claretat. Jo, com a portuguesa i ara basada a Lisboa i catalana d’adopció, sempre he sentit que els catalans en general i els que son els principals protagonistes del debat públic, estan molt condicionats, fins i tot amanillats per una dialèctica reductora, miope i que funciona en un cercle tancat. I li deia, a aquest amic, que els independentistes/republicans no son capaços de fer que el debat es desenvolupi en el seu terreny de joc. Sembla que estem sempre jugant en camp contrari i a la defensiva. Que no tenim joc propi i que la nostra estratègia es limita a furedat i inviabilitzar l’estratègia de l’adversari.
Vostè parla de la necessitat de definir conceptes, sortir d’aquest cercle viciat d’idees que no deixen que l’independetisme s’enllairi i pugui brillar amb tot el seu esplendor (i així, poder atraure gent). Si, és cert.I per fer-ho no només cal prendre distància sinó que també cal tenir la fortalesa i la convicció per ser i exercir aquest ser. No es tracta de deixar de ser espanyol i de deixar de formar part d’Espanya sinó de ser català i ser Catalunya. Els catalans no son no-espanyols, son catalans. Com els portuguesos son portuguesos i no espanyols. I això passa per definir els conceptes definidors d’aquesta existència nacional. I a partir d’aqui, netejar el terreny de joc de tot el que és un ónus a l’exercici de la nacionalitat. L’advocat de la Consellera Punsatí ho té molt clar. És que els que no hem estat mai súbdits d’Espanya ho tenim molt clar. Hi han coses que passen a Catalunya que serien impensables a qualsevol altre lloc. Li donc un exemple: com és possible que no es consideri normal discutir un projecte de reforma de la llei fundamental de Catalunya? Qualsevol proposta de reforma constitucional és, per naturaleza i conceptualment, en la seva genesi, inconstitucional. I veurà la llum del dia si obté el suport necessari. Però a Catalunya, això és gairebé un pecat i els independentistes ho diuen amb la boca petita i casi que demanen perdó. Que la Presidenta Forcadell estigui a la presó és meu greu que l’empresonament dels Jordis. I sembla que passi desaparcebuda. L’alliberament de Carme Forcadell hauria de ser una causa nacional prioritària.
Cal portar l’adversari al nostre terreny de joc. El projecte majoritari és la República. Doncs que es discuteixi la República. Els principis, els objectius, els instruments, les polítiques i el pressupost de la República. No és Matrix. És el que vol la majoria. Estic molt d’acord amb el que diu en l’editorial.

Lluís Paloma
15.05.2018 | 02:13
En realitat, de batalles a guanyar n’hi ha un fotimer. I ara mateix la situació és d’impàs, amb els dos bàndols fallant estrepitosament en moltes coses, però sense que tot plegat s’acabi de decantar. Fins i tot així, pot haver-hi un petit fil d’esperança per a nosaltres, degut a tres factors: 1) tenim president, i jo no sé què tal ho farà en Quim Torra però no seré pas jo qui s’afanyi a enterrar-lo viu; 2) els de l’aparell estatal espanyol han forçat la seva maquinària fins a tal extrem, que no els queda quasi marge de maniobra; i 3) a l’espera de veure què passa amb Jean-Claude Juncker i tota la seva culivada, almenys a l’exterior totes les cancelleries i mitjans de comunicació saben ja que Espanya i el seu govern són un desastre, cosa que a nosaltres ens va molt bé. A partir d’aquí, a esperar, aguantar i resistir com bonament puguem, i desitjo sort a tots els nostres.

Carles Alonso
15.05.2018 | 02:14
Val la pena llegir el delicte de rebel·lió del codi penal español, article 472 a https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-25444&tn=1&p=20150428#a472.
Els poders de l’estat són els que han comès el delicte de rebel·lió, perquè compleixen les condicions que diu l’article: s’han alçat violentament i pública (recordem l’acció policial de l’1O) per destituir un govern i un parlament constitucionalment escollits i per obligar els seus membres a executar actes en contra de la seva voluntat. Resulta que, els que estan privats de llibertat, ja sigui a la presó o a l’exili, són, en realitat, les víctimes del delicte, perquè són parlamentaris i governants coaccionats, destituïts i empresonats. Els que estan perpetrant el delicte són els poders de l’estat, sobretot l’executiu i el judicial, que utilitzen tots els seus medis, inclosa la violència, per cometre la rebel·lió.
S’hi adiu tan bé la redacció a les circumstàncies que vivim, que sembla previst expressament per aplicar-se ara, però en contra dels responsables de la repressió, no als que, per abús, i de manera injusta, n’estan acusats.

Nuria Coe
15.05.2018 | 02:30
Bravo Senyor Carles Alonso! Us fa res que faci servir aquest argument a les xarxes socials?

Josep Usó
15.05.2018 | 05:44
Es pot enganyar algú tota la vida o a tothom un temps. Ni España és una democràcia consolidada, ni un país modern, ni estable, ni fiable, ni eficient ni pràcticament reformable. I ara han de demostrar el contrari a tot el món. Per la nostra part, és normal anar canviant de mitjà d’informació si el que fem servir menteix. Als mitjans espanyols, com a ells, els passa com al pastor de la faula. Tant anunciar que ve el llop (que ho tenen tot controlat i que només ells tenen la raó), que ja ningú es mou quan criden i gesticulen. Perden la seva credibilitat. On encara la tenien.

jordi Rovira
15.05.2018 | 06:36
Segurament quan es diu que s’ha de parlar de tot, darrera l’eufemisme hi entra aquest serrel que és bàsic. D’aquesta transició no en pot sortir tanta impunitat.

Mercè Pàmies
15.05.2018 | 07:37
Cal desactivar Iceta i la seva ironia hipòcrita. Ahir va instar Torra a no ‘provocar’ un altre 155. Se li ha de treuer la careta ‘d’espaviladet’. I la CUP, que vai pels Comuns; una adròmina que nomes serveix per enredar.

Víctor Gonçal
15.05.2018 | 07:44
L’escrit de la Marta Rojals critica (i no pas irònicament) el nomenament de Torra per les previsibles desqualificacions que la seva tria havia de fer rebrotar entre l’espanyolisme. Em sembla un vergonyós exercici de submissió mental proposar que el president de Catalunya hauria de ser algú que no molesti ni aixequi els baixos instints dels espanyols. Abans que la batalla dels conceptes cal guanyar la de la fermesa i la dignitat. No hi haurà independència territorial sense abans assolir la independència mental que no et faci anar a remolc de les miserables reaccions de l’adversari, ni dedicar-te a justificar ni a disculpar veritats com un temple. M’alegra el nomenament de Torra, i només li demano que no afluixi en allò que, amb tanta solvència intel·lectual com convicció nacional, ha defensat fins ara. Sempre és bo clarificar qui és l’enemic i no buscar aixopluc en els falsos equidistants, ni l’aprovació dels ‘moderats’ que et volen esclau. El dia que ho interioritzem haurem fet un gran pas endavant.

Sergi Guitart
15.05.2018 | 07:52
El concepte és independència, referèndum d’autodeterminació internacionalment reconegut, i majoria per guanyar-lo o minoria per perdre’l. I si es guanya, no abans, es negociacia amb les parts i es llavors quan es començen a construir o transferir estructures per vertebrar el nou estat, no abans.
A Escòcia, van perdre. Els escocesos ens haurien d’explicar també que anem amb molt de compte.. Els escocesos no van fer cap DUI, i la podien haver fet quan els hagués vingut de gust, però potser els polítics i la gent d’Escòcia tenen un altre concepte de democràcia i majories..
Ja ho deia Quim Torra a l’entrevista a Vilaweb de fa uns messos.. Ve a dir que encara no hem guanyat perque no som majoria.. Suposo que ve a dir que potser no calia declarar res si no has guanyat encara.. Per moltes ganes que en tinguis..
Ve a dir que cal un referèndum acordat internacionalment, a menys que ens caigui una republica del cel, cosa que dubto molt..
—Teniu una conclusió clara de per què no s’ha guanyat la independència?
—No hem guanyat perquè encara no s’ha acabat el partit. Hauria estat diferent amb un 55% de vots a les eleccions. A les del 27 de setembre de 2015 i a les del 21 de desembre passat. Hauria estat molt diferent. Sí que tenim un referèndum que guanyem i una proclamació de la República, però necessitem tornar a passar per una exigència d’un referèndum de la independència que superi aquest 50%. Sincerament, l’independentisme ha de ser conscient que això és important a escala internacional. Quan tinguem aquest 50% dels vots, aleshores s’ha de ser conseqüent. En vaig parlar al llibre ‘Els últims 100 metres’. Aquest moment exigeix uns escenaris gandhians. Tothom en parlava fa set mesos. Vivim a l’estat espanyol i aquesta és la manera que tindrem d’aconseguir la independència.
Es pot demanar que jutgin a uns quan policies que fan càrregues, però al pla internacional on ens volem situar també s’hauria de demanar que jutgin als responsables que ahid van treure la vida a 50 palestins..
Molt d’acord amb la Maria do Carmo Marques Pinto 15.05.2018 | 02:04.. i alguns de les seves reflexions.. A molts catalans independentistes els falta alliberar-se mentalment i deixar de ser súbdits.

Albert Miret
15.05.2018 | 08:50
Ahir, tots els líders dels partits de l’oposició llençaven insults a ple pulmó al candidat a President de la Generalitat, la Institució més alta del país on viuen, sense que passés res ni cap Fiscal els acuses de res, arran d’unes piulades fetes fa anys i en un context diferent de l’actual. Avui, totes les emissores catalanes ho amplifiquen, ho repeteixen incansablement i en fan debats amb els espanyolistes de torn, ja fixes, com de plantilla. Em pregunto si els mitjans catalans han d’asseure als seus debats el 20 o 30% de participants de pensament immobilista (per dir-ne d’alguna manera) que no aporten mai res de nou, mentre disposen des de sempre d’un 99% d’emissores que militen en els mateixos partits que ells, s’expressen en el seu idioma i tenen unes cobertures molt més potents i àmplies que les catalanes.
He de confessar que ja no n’escolto ni en veig cap perquè m’avorreix i a més atempta contra la meva salut física i mental aquest exercici masoquista d’anar menjant les burrades incoherents que “aporten” aquesta gent. M’escolto amb interès debats en els que es pot aprendre alguna cosa, en Milián Mestre per exemple, o alguna altra persona de dretes que tingui dos dits de front, però d’aquestes vomitades pútrides ja no en vull sentir a parlar. Teòricament, un ha d’estar informat del que pensa políticament l’enemic, però és que en el nostre cas, primer que de política res de res i de pensament és el mateix que pensava Franco, altres dictadors que no vull ni anomenar, els cromanyons i els neandertals. O sigui, que tots sabem exactament el que diran entre insults i altres improperis. Els mitjans catalans haurien d’entendre que així com amb el feminisme, amb l’idioma i amb tot allò que està en perill s’utilitza una discriminació positiva, que aplaudeixo, que és legal i és lícita, perquè per als fatxes també la fan servir, com si alguna vegada haguessin estat en una situació de perill de desaparició? (no caerà esta breva!). És només una qüestió de calés o d’estar a bones amb el tirà, o sigui de protecció poc confessable davant l’enemic?, perquè si es tracta d’això ja em desconnecto per sempre més.

david graupere
15.05.2018 | 09:02
Estic del tot d’acord. Va excel•lir en arguments i formes.

Josep Castelltort
15.05.2018 | 09:23
Per a poder dir les coses pel seu nom ens cal treure’ns de sobre alguns complexos col·lectius. Acabo de sentir al flamant MHP que és català qui viu i treballa a Catalunya responent a tercer grau sobre el respecte als espanyols a Catalunya Ràdio.
Així doncs ho son els marroquins i els alemanys que viuen i treballen a Catalunya.
Això és absurd. No ho són. Per altra part, no hem d’obligar a ningú a ser català contra la seva voluntat.
Ara mateix, a la pràctica, és català tot espanyol censat a Catalunya. La condició per ser català és ser espanyol. Per sort no cal treballar, ja que exclouríem molta gent com canalla, jubilats, …
Arreu del món, la nacionalitat s’adquireix per filiació o per residència. I s’adquireix per neixement o per sol·licitud acomplint les condicions que s’estableixin.
Crec que el primer cal definir correctament què és ser català. No tinc cap dubte que hi ha qui té por de tractar aquest tema perquè hi trobarà flaira racista. En canvi, no té flaira racista que per ser català calgui ser espanyol.
Crec que el fet de que es demani una voluntat expressa de ser català a qui no n’era, no implica cap forma de racisme perquè només exclou a aquells que, no sent catalans, no en
volen ser.
Ben entés que tohom, catalans o estrangers ténen tots els drets humans que reconeix la legislació internacional, els drets socials que ténen per les seves contribucions i els que, a més, vulgui reconeixer universalment la república.
Vaig fer d’apoderat el 21D i un votant, amb aires de C’s, va dir: “Juan, no Joan, ya estoy hasta los cojones de que me escriban el nombre en catalan”. Vaig pensar que als catalans ens han canviat fins i tot el cognom, però que no hi ha perquè obligar a ningú a ser català si no ho vol (de fet la grafia del nom és una altra cosa). Però quan veus l’actitud de la Sra. Arrimadas, et fa pensar que, de ganes de ser catalana, en té més aviat poques, salvant l’al·licient que li suposi el sou de diputada.
Jo no vull ser espanyol, però respecto del tot a qui ho vulgui ser. I que hi hagi la doble nacionalitat si es creu que ha d’anar bé. Però, parlant del llenguatge, omplim de contingut polític-administratiu la paraula català, perquè les nostres pors ajuden als enemics de Catalunya.

Pep Agulló
15.05.2018 | 09:28
L’ASSETJAMENT CONCEPTUAL VS. IMPOTÈNCIA
Tot mirant l’entrevista de l’advocat de Clara Ponsatí em feia creus de les respostes tan desacomplexades, tan inapel·lables: “si a Escòcia ens fan un 1-O l’endemà som independents”. Aquí rau la diferència amb nosaltres. Anys de tradició democràtica enfront d’anys, segles, d’opressió. Una altra visió des de fora que cal llegir: Maria do Carmo Marques Pinto 2:04.
L’assetjament conceptual de l’espanyolisme ve d’un ofici secular. La manipulació de la història, la mentida, el silenci del menyspreu, complementen la barbàrie genocida de pobles sencers. Si Colom va ser un noble català, ells el van fer genovès adscrit a Castella; si l’Estat és neofranquista, supremacista, violent…, els republicans ens fan nazis, supremacistes, etc.
L’ofegament de tota resposta a la repressió és l’escarment necessari per sotmetre qualsevol acte de rebel·lió. Protestar contra la repressió és violència. El resultat: impotència. Impotència davant la impunitat de la violència de les forces d’ocupació, davant les arbitrarietats dels tribunals, davant la humiliació constant de la nostra identitat, etc. I amb aquest rerefons s’inocula el concepte que ho té tot per guanyar. Per guanyar en una societat de súbdits conformats com és Espanya, però no pas Catalunya.
Comencem a sentir que el que són insults, mentides cíniques, amenaces… ara ja només sentim sorolls molestos –en el meu cas són silencis, no els escolto– En la mida que lluitem la nostra ment es transforma i ens endureix els nostres conceptes i minven els seus, això creixerà. Ho tenim clar: d’Espanya res.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Mª Juanpere
15.05.2018 | 09:40
PER FI PARLEM SERIOSAMENT!!!!! PER FI TOQUEM EL MOLL DE L’ÓS!!!!
On hem anat sempre darrera és en el relat. Com pot ser que tenint com tenim tanta raó ens deixem guanyar el relat?
La batalla VERTADERA a guanyar és la dels conceptes, perque és la que va directe al cor, i de aquí al cap, i del cap a les mans…..
EXTRAORDINARI, ENCERTADÍSSIM l’anàlisi de na Maria do Carmo Marques Pinto. Digne de ser portada de qualsevol informatiu. UN ENORME APLAUDIMENT !!!!!!!!
FEM EL QUE ELLA EXPLICA, I SEREM REALMENT LLIURES.
Aquest és, avui, el desllorigador.

Andreu Sancho
15.05.2018 | 10:27
Es català qui estima -o com a mínim respecte- la seva cultura catalana pròpia, la seva història, els seus valors, … i sobretot, en vol sér. Tots els altres, son solsament administrativament catalans amb dret de vot. Quans dels que voten als del 155 hi estarien d´acord?

Mercè Pàmies
15.05.2018 | 10:30
Es guanya la batalla dels conceptes quan es parla clar i sense embuts. El problema és que no hi ha llibertat d’expressió, ni de premsa (oi, TV3?). Només sense por, es pot gunayar aquesta batalla. L’advocat de Ponsatí no té por; no té DNI espanyol.

Josep Maria Martín
15.05.2018 | 11:56
El nostre relat és pobre. Davant la contundència exaltada de l’espanyolisme no ens atrevim a denunciar que som els esclaus del regne d’EspañaUna.
La realitat és la que, amb encert, ens anuncia Leo Bassi: “Si algun dia guanya Rivera us enviarà l’ejercit”.. “El drac és així”. I Nosaltres no utilitzem la nostra arma de denúncia sistemàtica perquè tenim por de fer-ho.
Hem de despertar del somni consistent en pensar que algun dia España rectificarà el seu imperialisme.

Marc Torra
15.05.2018 | 12:55
Molt interessant l’entrevista.
L’únic que em va mancar és que quan en Israel diu que s’hauria d’haver seguir el curs legal i en Aamer respon que la independència no està contemplada en la legalitat vigent i que per tant això no era possible, cal no oblidar què ens va portar a buscar aquest plantejament aliè a la legalitat vigent. Fou el fet de que quan varem seguir el procés legal, ens varen tombar l’estatut amb un cop constitucional que quedava fora de la pròpia legalitat que ells defenen.

eva salas
15.05.2018 | 14:20
En aquells tuits no es deia res que no sigui cert. I per altra banda hom fem generalitzacions. Si dic que els calbs són guapos estic a la vegada sent conscient que hi ha calbs que no ho són. En fi, fa pena tanta disculpa. Com si les paraules del primer dia de debat d’investidura hagueren sigut per a convèncer la CUP i prou. Cal coratge verdader, cal confrontació ferma, cal que deixem de demanar perdó.

Mercè Pàmies
15.05.2018 | 14:45
Els altres no demanen mai perdó. Tenim gent a la presó i encara demanem perdó?

Lluïsa Miret
15.05.2018 | 16:38
Jo també vaig escoltar el què va dir l’advocat de la Clara Ponsatí i em va alegrar el dia. Desseguida vaig pensar que ell ho podia dir i aquí encara que ho pensem, no ho podem dir. Ni la gent del carrer, ni els advocats, ni ningú . Si ho féssim, a la sortida del programa ja tindríem a la Guardia Civil. Aquesta és la realitat. Ja m’agradaria que fos diferent!

Àngels Folch
15.05.2018 | 17:51
I tant si necessitem guanyar la batalla dels conceptes! Però sembla que la majoria dels nostres polítics, tertulians, opinadors i mediàtics són incapaços d’entendre-ho i de plantar cara. Per què són incapaços de parlar clar? Per què sempre van amb eufemismes, mitges veritats i frases políticament correctes?
Quan algú, com per exemple el grup Koiné, va parlar clar en relació a la llengua i va dir les coses pel seu nom, pocs polítics, tertulians, opinadors o mediàtics van atrevir-se a donar-nos suport, la majoria van preferir seguir nedant i guardant la roba.
Per què seguim afirmant que som un sol poble quan és evident que no el som? Per què ni tant sols som capaços de dir que ens agradadri ser-ho però que de moment no ens n’acabem de sortir? Per què hem afirmat durant més de 30 anys que la immersió lingüística funcionava perfectament i que la llengua vehicular de l’escola catalanas era el català quan hi ha quantitat de centres on pràcticament el català no hi ha posat ni els peus? Per què ens hem d’autoenganyar d’aquesta manera? Per què no ens fa por dir que patim espoli fiscal i en canvi ens aterroritza dir que estem colonitzats lingüísticament, cultutalment i mentalment?

Àngels Folch
15.05.2018 | 17:51
I tant si necessitem guanyar la batalla dels conceptes! Però sembla que la majoria dels nostres polítics, tertulians, opinadors i mediàtics són incapaços d’entendre-ho i de plantar cara. Per què són incapaços de parlar clar? Per què sempre van amb eufemismes, mitges veritats i frases políticament correctes?
Quan algú, com per exemple el grup Koiné, va parlar clar en relació a la llengua i va dir les coses pel seu nom, pocs polítics, tertulians, opinadors o mediàtics van atrevir-se a donar-nos suport, la majoria van preferir seguir nedant i guardant la roba.
Per què seguim afirmant que som un sol poble quan és evident que no el som? Per què ni tant sols som capaços de dir que ens agradadri ser-ho però que de moment no ens n’acabem de sortir? Per què hem afirmat durant més de 30 anys que la immersió lingüística funcionava perfectament i que la llengua vehicular de l’escola catalanas era el català quan hi ha quantitat de centres on pràcticament el català no hi ha posat ni els peus? Per què ens hem d’autoenganyar d’aquesta manera? Per què no ens fa por dir que patim espoli fiscal i en canvi ens aterroritza dir que estem colonitzats lingüísticament, culturalment i mentalment?

Àngels Folch
15.05.2018 | 17:58
Disculpeu la duplicitat del comentari però s’ha produït algun problema amb l’aplicatiu que feia que no es visualitzés el que acabava d’enviar i per això ho he tornat a fer. Fins que no he tancat la pàgina no s’ha resolt el problema.
Aprofoito per dir que estic molt d’acord amb el Josep Castelltort i amb el Guillem.

Enric Emo
15.05.2018 | 18:32
L’altra dia vaig fer callar a un unionista que deia que TV3 adoctrinava i que esl independentistes estàvem manipulats dient-li que som majors de edat i que a mi no se m’ha acudit mai dir-li a un unionista que està manipulat.
Hem de guanyar bdes de la democràcia i des del respecte a qui opina diferent. I tenim a afvor que volem fer la independència a travérs del vot i que votant tots els ciutadas de Catalunya son iguals, expresen legítimament les seves idees i es resol un conflicte.
No soc gens partidari dels comentaris que apareixen que qüestionen que siguem un sol poble. Mirem a les nostres famílies, als nostres companys de feina i a les nosytres amistats. La realitat catalana es polièdrica. Si realment es consolidessin dos pobles estaríem en un perill enorme. És per això que l’unionisme no democràtic -en hi ha que sí que ho ´ñes i no parlo de polítics, sinó de gent- cerca el xoc identitari, dividir entre dos pobles. No podem caure en aquesta trampa.

Víctor Gonçal
15.05.2018 | 18:59
Del tot d’acord amb Àngels Folch. Un sol poble és el que acabarem sent si continuem deixant que ens espanyolitzin la resta de municipis.

Rosa Gispert
15.05.2018 | 19:10
Malauradament fins i tot els mitjans independentistes cauen en el parany del llenguatge que la caverna mediàtica introdueix i escampa. Utilitzant, per exemple, la paraula expresident per parlar de Puigdemont, quan fins i tot a Montilla se’l segueix tractant de president. O el referendum ilegal (cosa que no ha sigut mai) i acceptar “la violencia de l’1 d’Octubre” en lloc de la violència policial…etc.
Va bé que de tant en tant algú ens refresqui la memòria.

Josep Ramon Noy
16.05.2018 | 01:17
Molt bé, Vicent! Efectivament , hem d’estar alerta contra el rentat de cervell que ens imposen abassegadorament els mitjans i portaveus espanyols i alguns de catalans. El cinisme i la barra de gent com C’s o el Psc al Parlament són imperdonables. Parlen com si res anés amb ells, i tenen les penques d’acusar a l’independentisme de xenòfob i antidemocràtic. Ells, que han intentat ignorar i boicotejar sistemàticament el resultat de unes eleccions ilegals i manipulades, sense igualtat d’oportunitats per a alguns partits i candidats, amb un àrbrite descaradament parcial (la anomenada junta electoral, més aviat la imatge perfecte de “comissari del poble”), que es va permetre el “luxe” de prohibir les fonts públiques de color groc(!!??). I que bo i així varen perdre llastimosament, malgrat l’orquestració sistemàtica de la por a molta gent, fent creure que si no guanyaven ells seria el caos i la ruina (aquesta és la principal raó del vots de ciutadans, i no cap altre, parlem clar!). I els caragirats del PsoE han passat del dret a l’autodeterminació a dir que no toleraran estructures paral·leles, i que l’aplicació del 155 la segona vegada serà més fàcil. Quina barra , quin cinisme i quina irresponsasbilitat!. I el seu secrretari general Pedro Sánchez ha passat de dir que “no es no” i que feia fora a M.Rajoy, a recolzar-lo incondicionalment per reprimir l’independentisme. I no els hi cau la cara de vergonya, perquè es pensen que els ciutadans som idiotes i no tenim memòria. Però s’equivoquen i molt: “arrieritos semos i en el camino nos encontraremos…”. Temps al temps.
Deia Espriu: “….però hem viscut per a salvar-vos els mots, per a retornar-vos el nom de cada cosa..”. Mots, conceptes, aquí estem.
S'ha afegit la noticia a Favorits