31.01.2022 - 21:50
La meitat del terreny de cultiu del cafè del planeta podria desaparèixer, fins i tot en un context de canvi climàtic moderat. Al Brasil, avui dia el principal productor mundial de cafè, l’extensió de les terres aptes per al cultiu del cafè es reduirà fins a un 79% la dècada vinent.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un nou estudi, publicat per un grup d’investigadors suïssos, que avalua les possibles repercussions del canvi climàtic en el conreu mundial del cafè, els anacards i els alvocats. Són tres cultius de gran importància comercial a escala planetària, però que, així i tot, són produïts gairebé en exclusiva per petits agricultors dels tròpics.
El cafè és, amb diferència, el més important d’aquests tres cultius: es preveu que, solament durant aquest any, els ingressos de la indústria del cafè se situïn entorn dels 460.000 milions de dòlars. Les xifres d’ingressos de la indústria de l’alvocat i l’anacard, per la seva banda, se situen en els 13.000 milions de dòlars i els 6.000, respectivament. Si bé el cafè serveix principalment com a beguda estimulant, els alvocats i els anacards són cultius alimentaris àmpliament consumits, en tant que són rics en olis vegetals monoinsaturats i altres nutrients beneficiosos per al cos humà.
El principal missatge que es desprèn d’aquest nou estudi és que el canvi climàtic probablement comportarà una disminució significativa en l’extensió de les terres aptes per a aquests cultius. Això, al seu torn, podria afectar-ne tant els productors com els consumidors de tot el món.
Fins avui, la majoria d’estudis sobre les futures repercussions del canvi climàtic en el sector alimentari s’ha centrat en els principals cultius bàsics de les regions temperades –com ara el blat, el blat de moro i les patates. Aquesta circumstància reflecteix la tendència dels científics a centrar-se exclusivament en els impactes més greus que el canvi climàtic tindrà en els ecosistemes temperats.
En canvi, s’ha investigat menys sobre els ecosistemes tropicals, els quals constitueixen un 40% de la superfície terrestre mundial i on viuen més de 3.000 milions de persones (una xifra que podria enfilar-se fins els 4.000 milions cap a la dècada del 2050).
A més, els tròpics acullen vastes reserves de biodiversitat, i també grans àrees de conreu de diferents collites que proveeixen amb ingressos i aliment els qui hi viuen. Aquest nou estudi, doncs, confirma i amplia significativament les conclusions de les investigacions existents (relativament minses) sobre els cultius del cafè, l’anacard i l’alvocat.
Una contribució important d’aquest nou estudi és l’anàlisi de paràmetres relatius al terreny i el sòl, més enllà de l’anàlisi de factors purament climàtics com ara les temperatures i el règim pluvial. Això permet els autors d’oferir una visió més completa de les circumstàncies que podrien alterar significativament la idoneïtat d’algunes regions tropicals per al cultiu de determinats aliments.
Aquest estudi, a més, complementa altres investigacions recents sobre l’oli de palma. Tot i que és altament controvertit pels seus vincles amb la desforestació, l’oli de palma continua essent un dels cultius tropicals més rellevants per a la nutrició humana, i contribueix a alimentar més de 3.000 milions de persones al món.
Fa poc, alguns companys meus i jo vam revisar diversos models sobre l’impacte del canvi climàtic en la mortalitat de la palma africana, l’arbre del qual s’extreu l’oli de palma. La crua conclusió a què vam arribar és que la mortalitat d’aquesta espècie augmentarà significativament a partir del 2050, i que el canvi climàtic eliminarà, probablement, gran part del cultiu de l’oli de palma al continent americà. També vam concloure que la incidència de la putrefacció de la tija, la principal malaltia que amenaça aquesta espècie, augmentarà dràsticament al sud-est asiàtic a causa del canvi climàtic.
Un abast i una complexitat sorprenents
En conjunt, aquests estudis ens revelen l’abast i la complexitat sorprenents dels impactes del canvi climàtic en alguns dels cultius més importants dels tròpics. És important de destacar que aquests impactes no es distribuiran equitativament entre regions; algunes, fins i tot, es beneficiaran del canvi climàtic.
Per exemple, és probable que algunes parts de la Xina, l’Argentina i els Estats Units es tornin més aptes per al cultiu del cafè, i que altres països, com el Brasil i Colòmbia, vegin com les seves terres s’hi tornen menys adients. És probable que molts d’aquests canvis ja estiguin “fixats”, com a mínim, durant aquest segle; és a dir, que siguin inevitables a curt i mitjà termini independentment dels avenços mundials, per ara alarmantment tímids, en matèria de reducció d’emissions.
Per tant, caldrà que ens adaptem als canvis que ja han començat en regions com ara els tròpics, i traslladar-ne els cultius específics, com ara el cafè, a altres regions on es preveu que els impactes del canvi climàtic siguin més benignes. No obstant això, sembla probable que molts cultius tropicals seran més escassos (i, consegüentment, més cars) en el futur. D’aquesta manera, el cafè podria passar de ser una beguda barata d’ús quotidià a un líquid preuat que solament es degustarà en ocasions especials, tal com faríem avui amb el bon vi.
Denis J. Murphy és professor de biotecnologia i director del departament de recerca genòmica de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
