Brandar la bandera espanyola

Hi ha un projecte violent nacional i nacionalista espanyol que cal encarar en bloc de seguida, si no volem repetir la pitjor història

Vicent Partal
Vicent Partal
08.07.2021 - 10:48
Actualització: 08.07.2021 - 12:48
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Entre el 1933 i el 1941, els anys del creixement del nazisme, va haver-hi dos-cents corresponsals de premsa estrangers a Berlín. Un d’aquests periodistes es deia Edgar Mowrer i treballava per al Chicago News Daily.

Mowrer va ser dels pocs corresponsals que foren expulsats d’Alemanya. El setembre del 1933 el van obligar a abandonar el país per haver escrit un article molt crític amb allò que ell ja qualificava de “nou règim”. La immensa majoria dels seus col·legues no van reaccionar quan hi hagué aquesta expulsió. Tot i que treballaven seguint els patrons democràtics occidentals, van callar aquell dia i ja van continuar callant a partir d’aleshores. Durant anys. Com és que no van avisar els seus països sobre allò que passava? Com és que van continuar escrivint encara vuit anys més sense conscienciar el món de la monstruositat que es congriava? És una pregunta que, per l’excepcionalitat absoluta d’aquell moment i les conseqüències que tingué, fa anys que em faig i m’obsessiona. Però un dia vaig topar amb un llibre escrit per Daniel Schneidermann que em va servir per a entendre tot això molt millor. No solament els meus col·legues sinó, en general, tots aquells que tenen aversió a fer-se preguntes mentre creix la tempesta.

Schneidermann explica d’una manera molt convincent les raons d’aquell silenci. Algunes són molt pregones. Per exemple, l’anticomunisme visceral d’alguns periodistes o editors que veien en Hitler tan sols un fre a la temuda Unió Soviètica. O el fet que planava també en l’ambient, com per desgràcia torna a passar ara, una certa condescendència envers l’autoritarisme, que podia arribar a ser presentat com un remei preventiu, tolerable segons per a quins interessos polítics o econòmics.

Però en el seu relat es destaquen molt els moments en què es posen sobre la taula raons psicològiques o culturals, banals respecte de la informació que calia cobrir, però que en canvi van tenir un paper determinant per a justificar el silenci. A aquells periodistes, simplement, els agradava viure a Berlín, per exemple. Pels cabarets, pels jardins, per la cervesa, per mil raons. O eren, prou sovint, germanòfils, culturalment parlant. Gent que havia après durant anys la llengua alemanya, a qui agradava la cultura alemanya i que per això mateix se sentia feliç vivint-la cada dia. Schneidermann assenyala moltes raons d’aquest estil, simplíssimes i anodines, que, tanmateix, tingueren un gran paper a l’hora de fer que uns periodistes brillants esdevinguessen una colla d’inútils a l’hora de fer la seua feina. Fins i tot a l’hora, simplement, de veure la realitat que els envoltava.

Aquest article que llegiu avui el volia haver escrit ahir. Però les notícies del dia em van obligar a canviar de tema. Tanmateix, avui el recupere i per això vull emmarcar-lo en el context en què va ser pensat, que és l’assassinat de Samuel Luiz, a Galícia. L’assassinat d’aquest jove, en un incident que és percebut com a homòfob i, per entendre-ho, cal que mirem també algunes imatges que tots vam poder veure a les xarxes, en què grups de joves nacionalistes s’encaraven amb les manifestacions del dia de l’orgull gai brandant banderes espanyoles i dient que allò era “una guerra entre lgtbi i espanyols”. Brandant les mateixes banderes –i és una altra imatge que em va colpir fa dies– que van enarborar també els joves tancats en un hotel de Mallorca després d’haver-se contagiat de covid en una macrofesta, aquells irresponsables que, damunt, pretenien haver estat segrestats pel govern “catalanista” de Francina Armengol. Les banderes, en fi, que emmarcaven fa poques hores l’amenaça directa i brutal, pública i intolerable, contra l’editor d’El Jueves.

Hom hauria de preguntar-se, per això, com és que algú branda la bandera espanyola contra la bandera de l’arc de Sant Martí, quina contraposició més absurda i inconnexa és aquesta. O com és que s’enarbora la mateixa bandera contra la raó sanitària, contra el sentit comú. I què tenen en comú editar una revista satírica i el fet de parlar una llengua minoritzada o estimar a qui vulgues… Perquè és un fet que l’enemic de tot plegat sempre, sempre, sempre, fa servir els mateixos colors.

La resposta és ben simple: això que veiem és el nacionalisme espanyol que creix sobretot entre els joves, convertit en l’antídot violent i agressiu contra qualsevol forma de diferència i de pluralitat. Qualsevol. I descaradament violent, perquè beu de la font d’una cultura política, el nacionalisme espanyol, que ha estat, és i serà sempre profundament autoritari, supremacista, racista i masclista. No perquè sí ni perquè fos inevitable, sinó perquè aquesta és l’essència que va covar intensament el colonialisme al nord del Marroc –allà on es va conformar l’actual nacionalisme espanyol, després de la desfeta de Cuba.

La qüestió important, però, és que avui, igual que passava al Berlín del 1933, hi ha gent que troba en els seus plaers íntims i personals, en les seues simpaties més vagues i abstractes o simplement en la seua comoditat l’excusa perfecta per a no haver-se de mirar la realitat de cara. Aquesta realitat que tenim indubtablement al davant. I això explica que una part de la societat, fins i tot independentista, fins i tot d’esquerres, fins i tot anticapitalista, preferesca no entrar a fons en tot això que passa, en les raons d’aquest augment accelerat de la violència política. Per no haver de denunciar sense contemplacions i en bloc un moviment polític, l’espanyolisme, que és a l’arrel del problema i que podeu comptar que en causarà molts més, de problemes, els mesos i els anys vinents.

Paguem així allò que des d’una òptica sòlidament anticolonialista, l’acadèmic ugandès Mahmood Mamdani fa anys que explica bé: que als judicis de Nuremberg es va imposar un esquema profundament perniciós per a definir com cal lluitar contra un nacionalisme i un estat d’arrel i pràctica violentes. Perquè en aquell judici en compte de reconèixer que l’Holocaust era un projecte polític nacional, es va optar per tractar aquell horror màxim com una acumulació de crims de guerra fets per persones individuals. I fou així com s’establí un precedent perillós que encara avui arrosseguem. Només en el cas de la guerra de Iugoslàvia i en algun altre de semblant ha semblat que es posava en dubte el paradigma de Nuremberg i es volia anar a fons. Però ara i ací aquest, estimats lectors, és el gran perill a què ens encarem, una altra volta. Que ningú no s’enganye: no són coses d’individus aïllats, aquestes. Hi ha un projecte polític real i creixent, nacional i nacionalista, al darrere d’aquestes banderetes brandades violentament contra tanta gent diferent. I per això, precisament per això, combatre’l com a tal moviment, en la seua totalitat, completament i prescindint de si els d’aquest partit o aquella idea són millors o pitjors que aquells altres, més o menys suaus, és l’única manera d’evitar, ara que la batalla ha començat i ja és viva al carrer, la repetició de la història.

PS. Ja ho sé, que els manipuladors de sempre diran que és una barbaritat comparar l’ascens del nazisme amb el futur d’Espanya. No ho faig, però què m’importa a mi què puguen dir aquesta gent? No és per a ells que escric jo, ni vull que ningú puga retraure’m un dia que em vaig comportar com ho van fer a Berlín aquells col·legues d’Edgar Mowrer.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Caralt
Ramon Caralt
07.07.2021  ·  22:02

En la mateixa línia: “L’esperit del temps”, de MARTÍ DOMÍNGUEZ.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
07.07.2021  ·  22:08

Crec que és el millor i més compromès editorial que has escrit en molt de temps, Vicent.
Gràcies per honorar la nostra professió dia a dia.

M. Teresa Boronat
M. Teresa Boronat
07.07.2021  ·  22:10

Moltes gràcies, Sr. Partal, per l’editorial d’avui i totes les anteriors.

Ester PUIGMARTÍ
Ester PUIGMARTÍ
07.07.2021  ·  22:15

Cada un de nosaltres ha de ser altaveu d’aquest article i d’aquesta actitud des del nostre lloc i en tots els àmbits possibles. O som taca d’oli o no podrem viure amb el cap alçat.

Núria Coma
Núria Coma
07.07.2021  ·  22:36

Impecable.
És realment esfereïdor veure dia a dia com aquesta gent tan jove té la ment tan petita.
I costa molt d’entendre com molt ben diu Vicent, tant de silenci, quan estan passant uns fets gravíssims i s’està gestant alguna cosa espantosa i perversa, es respira a l’ambient.
Moltes gràcies Vicent pel teu bon treball diari.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
07.07.2021  ·  22:40

Doncs mireu, jo el silenci el veig amb la catalanofòbia. I no només a Espanya. De la mateixa manera que hi ha Observatoris contra la homofòbia, el maltractre contra les dones, etc… que fan la feina de denunciar i, potser encara més important, fer una feina de conscienciació a la societat, també caldria fer un contra la catalanofòbia que crec que deu ser el tipus de discriminació més comuna a Catalunya i la resta dels PPCC.
Tenim tan interioritzat el fet que et menyspreïn i t’insultin pel que ets que ja ho assumim com a normal. I no és només que, per exemple, un empleat de cara al públic no et vulgui atendre en català que és una queixa habitual, és que també hi ha violència. Però s’amaga o es camufla amb delictes comuns.
També hi ha hagut morts. Fa poc que a Figueres es va jutjar un home que va matar un català només pel fet de ser català, triat a l’atzar. La premsa no n’ha dit gaire cosa (ni tan sols aquest diari nostre) i afegeixen que és una persona amb problemes mentals (en canvi els que apallissen gais són persones cabals i raonables, suposo). També recordo fa anys a Berga un grup multiètnic (espanyols, llatinoamericans i magrebins) que va dir que anava a la caça de “catalufos” (causa que unia un grup d’ètnies tan diverses) i van apallissar tothom qui van trobar i la cosa va acabar amb un mort. La gestió del govern català de llavors amb la consellera Tura gairebé culpant les víctimes és de les que no hauríem d’oblidar mai.

N’hi ha hagut més? Pot ser. Però no cal arribar a un assassinat per a que hi hagi condemna, oi? Si es tracta de, posem per cas, gais o negres o dones tot acaba amb escàndols, crides al carrer, minuts de silenci i campanyes de conscienciació (i molt bé que em semblaria) però que apallissin, humiliïn o insultin catalans pel fet de ser-ho no és motiu de cap campanya de res, ni tan sols a Vilaweb.

Això, aquest silenci, també és alimentar la bèstia.

Qualsevol dia un català que hagi recuperat l’amor propi dirà prou d’una manera poc amable a un nyordo que li estigui tocant els nassos i llavors es parlarà arreu…de com en som, de violents…

Victor Serra
Victor Serra
07.07.2021  ·  22:44

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui. El nacionalisme espanyol és dictatorial i genocida per naturalesa y la rojigualda és un símbol de mil repressions.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
07.07.2021  ·  22:45

El govent català en general i els responsables politics dels mossos en particular haurien de llegir amb deteniment aquest esditorial. Ja va sent hora que la lluita i prevenció del feixisme passi a ser la prioritat principal de la policia catalana.

Josep Usó
Josep Usó
07.07.2021  ·  22:47

Quan se senten acorralats, es refugien en l’única certesa que tenen. La seua essència “nacional”. I aquesta és un aiguabarreig de superioritat sobre tot i sobre tots sense cap base per a res. Llavors, és quan han d’amagar la seua buidor al darrere d’una bandera (només pot ser-ne una) i considerar enemic tot aquell que no diga les mateixes barbaritats que ells. Lògicament engrescats per uns mitjans de comunicació que són els mateixos que anunciaven que les forces espanyoles desfilarien per la cinquena avinguda de Nova York just abans de la desfeta de Cuba. Sens dubte, s’enfronten a una nova solsida i ho fan com saben: amb violència cega i sense cap mena de futur.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
07.07.2021  ·  22:49

Vicent ets un gran intelectual i tens un bon olfacte social, estic d’acord amb tú amb el gran risc que representa pel futur de la societat de l’estat espanyol aquest nacionalisme radical que s’esta incubant.

Joan Rius
Joan Rius
07.07.2021  ·  23:03

Recomano un assaig de Jason Stanley “Fatxa” que descriu de forma clara i concisa “com funciona el feixisme i com ha entrat en les nostres vides”
No és exagerat comparar l’actitud intolerant i agressiva del nacionalisme espanyol vers la diferència -i totes aquelles situacions que no s’ajusten al seu patró nacional-socialista- amb el genocidi emparat pel nacionalisme de Hitler. Catalans, bascos, gallecs, homosexuals, malalts, gitanos, intel·lectuals i comunistes exterminats!

Daniel Mas
Daniel Mas
07.07.2021  ·  23:04

Benvolgut Vicent, avui deien per la ràdio que el dia dels “indulta” a la televisió alemanya i entenc que a d’altres llocs, es va ometre el fet que el dia següent Espanya estava a punt de rebre una forta bufetada. No estaríem parlant del mateix? Uns periodistes, alguns alemanys, que saben el que passa però callen. Diria que és un tema més general del que sembla.
.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
07.07.2021  ·  23:17

Gràcies Sr. Partal per escriure una reflexió tan compromesa.

Gerber van
Gerber van
07.07.2021  ·  23:19

Reconeixo molt be el comportament dels periodistes en Berlin dels anys ’30 en els periodistes d’ara que són corresponsals del meu país, Nederland, amb alguna excepció. Els de la radio i televisio publica, NOS, i dels diaris com NRC Handelsblad i Volkskrant no analitzen i expliquen el què està passant en aquest país. Escriuen el què és trobe en els diaris com el País, sobre el futbol o la bona vida en Madrid. No se sí són ganduls o ineptes, però la gent els qui han d’informar no ho són gens, d’informats. Una irresponsabilitat i una gran vergonya.

És per això que a vegades intento a explicar sobre Catalunya en el meu blog Zuiderwind en Vilaweb.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
07.07.2021  ·  23:21

I no només això, Vicent. Les arrels d’aquest nacionalisme espanyol autoritari i colonialista fa molts segles que creixen. De fet, l’origen de la nació espanyola (de matriu castellana) no és un altre que aquest: un projecte absolutista i totalitari basat en la imposició i el domini oligàrquic del poble i de les nacions ocupades pels espanyols. Una història, una cultura i un model de societat (que neix simbòlicament al 1492 amb la invasió del continent americà) i que es troba a les antípodes de la història, la cultura i el model de societat de la nació catalana. Per aquesta raó, el què millor ens defineix com a nació als catalans des de fa segles, l’amor a la nostra llengua i a la llibertat, és, precisament, allò què més emprenya a la majoria dels espanyols (+ 50%) de la nostra manera de ser.

Espanya i la nació catalana som històricament incompatibles. Espanya fa 5 segles que intenta acabar amb la nació catalana, i més de 300 anys que manté una ocupació colonial sobre la nostra terra. Si no expliquem tot això també, no s’entendrà res i no podrem tornar a ser un poble lliure mai més.

JORDI MATA
JORDI MATA
07.07.2021  ·  23:22

La democràcia, si se’n pot dir així, a espanya s’aguanta perquè forma part de la UE. Per això, és tan mala notícia que el feixisme s’escampi per molts països d’Europa que els teníem com a referents.

Ramon Perera
Ramon Perera
07.07.2021  ·  23:31

Diu l’editorial parlant dels corresponsals de premsa estrangers a Berlín durant el període 1933 a 1941: “Com és que no van avisar els seus països sobre allò que passava?”
És que ara estan passant coses semblants.
A data de 2017 [i no sé si ara segueix passant] la opinió pública alemanya portava anys a favor del règim espanyol. Per quina raó? El corresponsals dels principals diaris alemanys enviats a Espanya estaven instaŀlats a Madrid fent còmodament la seva feina a base d’enviar a les seves centrals lo que llegien a la premsa espanyola publicada a la capital. I res més.

He anat a la Viquipèdia a cercar informació sobre el periodista citat a l’editorial Edgar Mowrer i he trobat unes paraules seves que m’han cridat especialment l’atenció [any 1933, 8 anys abans de l’entrada dels Estats Units a la segona guerra mundial]:
“Un oficial nazi comissionat per assegurar-se de que Mowrer efectivament abandonava Berlín se li acostà quan pujava al tren i li preguntà quan tornaria a Alemanya. Mowrer respongué: “Bé! Quant torni amb uns dos milions dels meus compatriotes””
Quina visió!
https://en.wikipedia.org/wiki/Edgar_Ansel_Mowrer

I moltes gràcies per l’editorial, que no vull allargar-me més.

Albert Alcántara
Albert Alcántara
07.07.2021  ·  23:33

This is Spaiñ!

NIL MALET
NIL MALET
07.07.2021  ·  23:56

Bon editorial Vicent. Interessant i ben estructurat. Molt millor que el d’ahir.

Tanmateix, pel que fa a la nostra causa, hem de definir clarament el nostre subjecte, la nació catalana. Tot i poder compartir lluites i enemics amb altres subjectes polítics espanyols, mai ens hi hem de barrejar. Cal no perdre de vista el nostre objectiu i saber que l’única forma de derrotar el feixisme espanyol és fent-lo fora de casa i tancant bé la porta.

Albert Ventura
Albert Ventura
07.07.2021  ·  23:57

Doncs com explica la seva ciencia que homosexuals declarats com l’Iceta o el Marlaska formin part de l’elit mes violenta i criminal de l’espanyolisme?.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
08.07.2021  ·  00:09

Més que de nacionalisme, pròpiament parlant, caldria parlar de supremacisme. Un supremacisme d’ arrels totalitàries i oposat a tot el que és diferent…. No oblidem que el mot “nacionalisme” és un mot polisèmic, i que com “república” pot incloure moltes realitats diferents (recordem la tristament famosa “república de Salo”). No fem al joc als qui opten per desacreditar, especialment, el nacionalisme reiivindicatiu dels petits pobles sense Estat, germen de llibertat, i que no té res a veure amb l’ imperialisme agressiu i desfasat de molts i periclitats vells estats, que volen fer passar, falsament i interessadament, i adobant el clixé, com lunica forma de nacionalisme existent, quan no és així en absolut….

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
08.07.2021  ·  00:41

(Sóc Daniel Bonaventura)

És preocupant la solidesa del nacionalisme espanyol. No té fisures. Espanya s’ha quedat sense crítics propis. Allà, els intel·lectuals també són espanyolistes sense excepció. Així, Podemos i PSOE poden presentar-se com la part progressista d’una pinya espanyola que és tota ella feixista. Ja els va bé una justícia xenòfoba. Els estalvia de donar explicacions i afrontar les pròpies contradiccions. Tot ho redueixen al “compliment de la llei”. Com si la llei fos una muntanya immutable, i no un consens de bona voluntat entre els homes. Tal com està la cosa, la via del diàleg és morta. Com diu Cotarelo, “lliure és només qui no té por a la mort”.

Ramon Muñoz
Ramon Muñoz
08.07.2021  ·  01:16

Per emmarcar, desgraciadament… 🙁

Núria Castells
Núria Castells
08.07.2021  ·  01:19

Bona idea, la d’un Observatori de la Catalanofòbia, que proposa Jaume Ortí.
Quan l’agressió és lingüística, tenim Plataforma per la Llengua per a denunciar. (Entitat que fa una feina importantíssima i que hauria de tenir molts milers de socis més dels que ja té. Aprofito per recordar que hom pot fer-se soci a partir de 5€/mes).
Però, efectivament, quan l’agressió no és lingüística… no queda “registrada” i convindria que ho fos.

Només l’hàbit se ser menystinguts, maltractats i agredits durant segles pot explicar aquesta mena de “passivitat” per part nostra i dels nostres governants.
Perquè és evident que la situació no té res de normal. I dubto molt que poguéssim trobar un cas semblant en cap estat democràtic europeu.

Posar en evidència aquesta catalanofòbia, recollint-ne TOTES les seves manifestacions seria molt important, tant per a defensar-nos més organitzadament com per “fer visible” la discriminació i, per tant, denunciar-la i combatre-la amb més solvència.

D’altra banda, una part considerable de la incomprensió europea davant la reivindicació catalana té l’origen en el desconeixement absolut del tracte que rebem dins l’estat.
La catalanofòbia és un fenomen que no ha estat explicat. Hem callat massa anys.
I encara callem, de fet.
Així, tampoc és tan estrany que molts europeus no entenguin la nostra postura independentista. I que se la pugui presentar, per part, d’Espanya com una reivindicació fonamentalment econòmica i insolidària, quan els cal explicar-se.
Un Observatori de la Catalanofòbia deixaria les coses molt més clares. Amb dades i xifres. Dins i fora de l’estat.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
08.07.2021  ·  01:26

“Perquè beu de la font d’una cultura política, el nacionalisme espanyol, que ha estat, és i serà sempre profundament autoritari, supremacista, racista i masclista”… no acabaríem els adjectius però, en el fons, jo crec que no hi ha cap cosa digna d’un adjectiu. Només la voluntat d’una minoria d’exercir el domini del poble per seguir espoliant-lo i viure a las mil meravelles d’una èpica de vodevil. Els escamots nacional-catòlics són les eines útils que aspiren al seu petit ascensor social. Podríem dir que retornen però que no són cap novetat.
Altra cosa més complicada és l’ascens de la ultradreta a Europa que recorda molt a l’ascens del nacional-socialisme alemany. Aquí em semblen de lectura obligada els textos de Stefan Zweig tant a “El Temps d’Ahir. Memòries d’un Europeu” com a “Moments Estel·lars de la Humanitat” per veure com, tot d’una, els homes es tornen bojos fins a provocar la mort cruel de centenars de milers de persones i com, quan aquest malson sembla que ha acabat, els guanyadors (gràcies als Estats Units) són incapaços de fer cas a Wilson per construir un acord de pau generós que permeti que Alemanya no quedi ofegada i que es generin les condicions perquè neixi la serp del feixisme.
Em sembla que Zweig ens va deixar voluntàriament amb la desesperació de no poder comprendre tanta mesquinesa i tanta maldat. Però és que el tema és complicat quan tot es va embolicant de manera evident i sembla que ningú no pot – o no vol- fer res per desembolicar-ho.

Joan Begue
Joan Begue
08.07.2021  ·  01:26

Em sembla preocupant que horas d’ara encara funcionem amb l’estereotip de tal poble és facista i tal nazional/socialista.
Això és una cultura inculta sota un feudalisme pur i dur amb la col·laboració del clero que amb el seu extraordinari poder i addicció a diner i opressió a la llibertat de pensament i expressió jugan les seves darreres cartes.
Vivim moments de canvi de valors i el seu sistema es moribund. Que
juguin fort o ens espantin tant sols allargaran la seva agonia. Perquè el canvi és inevitable.

Josep Vilà
Josep Vilà
08.07.2021  ·  02:18

Bon escrit. Está bé constatar que als clarividents no els fa mai cas ningú d’inici.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
08.07.2021  ·  02:23

Em sembla molt encertat aquest editorial. La resposta al problema només pot passar per la permanent democratització de les institucions.
A què esperen els nostres dirigents polítics?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
08.07.2021  ·  03:52

No crec que faci el ridícul si recomano de fer una anàlisi de tot el que passa a Terrassa en concret, relacionat amb el nacionalisme espanyol. Des de fatxes anant a trobar a catalanoparlants per a dir-los “¡eh, en este barrio se habla castellano!” o preguntar-los per què no voten a Vox, fins a l’agressió homòfoba del passat cap de setmana a la Rasa, que s’ha d’emmarcar en un context en què cada cap de setmana a la nit se senten tota mena de crits i baralles a la Rambla i la Rasa. Per no parlar de la impossibilitat de viure tot un dia sense haver de parlar castellà, simplement perquè la Terrassa-poble catalanoparlant ha passat a ser una minoria i un “afterthought”, una situació que en la meva opinió no té només a veure amb la quantitat de persones vingudes de fora aquests darrers vuitanta anys, sinó també amb els quaranta anys d’administració socialista a l’ajuntament, amb un projecte clar d’integració urbanística però simultàniament amb una clara voluntat que la ciutat seguís essent una simple agregació de “ghettos” segons cultura i procedència. El resultat és el que és, i encara que a la fi tenim un alcalde amb ganes de pencar i de resoldre problemes, un sol home ho té magre per a canviar la manera d’actuar i pensar de dues-centes mil persones el màxim referent cultural de les quals és el Sálvame.

Jaume Jose
Jaume Jose
08.07.2021  ·  04:28

“algunes imatges […] en què grups de joves nacionalistes s’encaraven amb les manifestacions del dia de l’orgull gai brandant banderes espanyoles”…i que fan les autoritats espanyoles? No res.
A España ja els està bé aquest atac a la diversitat en nom i símbols espanyols (com la bandera constitucional).
Conclusió, ja hem entrat en ple feixisme altre cop. Tot atac a allò que és diferent del feix dels bons feixistes és lloable. Ha mort l’art. 14 de la seua santa Constitució.
Coratge,

Rosa Maria Martín
Rosa Maria Martín
08.07.2021  ·  07:19

Sr. Ventura, el nacionalsocialisme de Hitler cercava la “puresa de la raça ària ” per considerar-la superior, I. . . , no en tenia pas un exemple en les característiques físiques de molts dels seus dirigents, començant pel seu màxim responsable.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
08.07.2021  ·  07:51

La taca del “a por ellos” es va extenent en diferents formats.

Jordi Torres
Jordi Torres
08.07.2021  ·  08:20

El projecte nacionalista espanyol és extractiu, elitista, intolerant amb la diferència i mancat d’arguments racionals moderns, així que només es pot sostenir exercint la violència i escampant la por. La por com a guardià invisible que arriba on no pot arribar la força, i fa que l’estat sembli més gran i poderós del que és en realitat. Quan la gent deixi de tenir por tot aquest artefacte feudal s’ensorrarà, és qüestió de temps.

Albert Miret
Albert Miret
08.07.2021  ·  08:22

Vicent. Gràcies pel teu magnífic i valent editorial. És terrorífic el que està passant, i no és pas la segona ni l’enèsima vegada que passa, i no passa pas per una moda o perquè els nens espanyols siguin dements, sinó perquè en reben diners i són tractats com a espècie privilegiada per tots els poders de l’estat. La policia no els deté perquè els seus directius no donen l’ordre de fer-ho. La fiscalia no els acusa, perquè no rep l’ordre de fer-ho per part del gobierno que -com la darrera vegada s’agermana amb el nazisme més pur. Quan algú del carrer fastiguejat de tanta animalada els denuncia, llavors els jutges ho arxiven. La banca els facilita tots els diners que necessiten per a pagar sicaris, i el clero els beneeix per a poder continuar amb la repressió casolana i la seva contribució a la pederàstia. El problema per tant no són els quatre jovenets amb la seva bandera de representació pirata, sinó TOTES les altes esferes del país, que s’atreveixen a oposar-se i lluitar fins i tot contra la Unió Europea que els manté esporuguida a base d’almoines, i ja també infestada del feixisme espanyol més paleolític. En realitat no és cap moviment ni cap partit, sinó que és el pànic al canvi, al coneixement, a la intel·ligència i al progrés humà. Els horroritza la humanitat, per això s’uneixen, maten i destrueixen tot el que tenen a l’abast i que no consideren prou podrit com per a agradar-los.

David Coll
David Coll
08.07.2021  ·  09:18

Estic completament d’acord.
com sempre demostres ser un observador fidel de la realitat i les teves analisis son molt encertades i intel·ligents.

Berta Carulla
Berta Carulla
08.07.2021  ·  09:21

Jo diria nacionalsocialista, directament. Perquè malgrat el que digui algú això no té res a veure amb la “dreta” ni amb l’eix ideològic dreta-esquerra. O eren de dretes Franco o Hitler? Eren reaccionaris però “socialistes”. Exactament igual que molts dels socialistes espanyols, com Guerra i altres. Afegeix la incultura rampant del “poble espanyol” i el foc sempre atiat de l’anticatalanisme i ja ho tens.

Ha estat un engany majúscul fer-nos creure que calia recolzar els “socialistes” perquè són millors que els “altres” (i encara avui oposen aquest argument), perquè en la qüestió nacional són tots iguals i els socialistes pitjors perquè no reconeixen el seu nacionalisme si no és projectat en els altres, en el català per exemple que només fem que lluitar per resistir.

Espanya és una gran falsedat i una gran estafa.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
08.07.2021  ·  09:27

Joan Ramón Gomà: Tens tota la raó. Com diu el director d’aquest diari i opina tothom que té cervell i sentit comù, cal dissenyar un programa ampli, eficaç i possible per a no perdre el control sobre aquesta plaga d’energùmens, tarats i assassins que pretenen imposar-nos la seva llei, que faci possible tota classe de crims contra la humanitat per a tenir via lliure per posar en pràctica els seus instints bestials.
Precisament per a evitar això, caldrìa que ja estés en marxa una investigaciò fiable sobre el tarannà del personal que composa els cossos policials catalans i fer-ne una renovació molt àmplia i acurada.
Penso també que mentres duri el servilisme imperant actualment envers el estado Ñ de la majoría dels mitjans de comunicació, aquest silenci esmentat de la premsa alemanya ( a Ñ no sols des de fa molts més anys, sinó ampliat a adul.lació canina i militant), i de més a més el silenci vergonyòs del poble català i dels seus jerifaltes, el que és més realista d’esperar és l’opressió d’un nou fuhrer des de Madrid.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
08.07.2021  ·  09:29

Un motiu fonamental del suport al nazisme va ser la greu crisi econòmica que vivia Alemania (deute de la derrota de la 1ª Guerra Mundial + Crack del 29) que sumat al sentiment d’orgull nacional i al missatge populista del “partit” van fer que molts alemanys d’ideals llunyans al nazisme es deixessin arrossegar inicialment. Desprès de la victòria electoral dels nazis (1932), la immediata transformació autoritària del nazisme des del poder va fer que ràpidament fos la POR o el TERROR el principal motor per “nazificar” la societat, desplaçant la “voluntat de fugir de la pobresa” per l’AMENAÇA de no ser nazi, com a motor del suport al nazisme per part d’aquells amb ideals llunyans al nazisme.
Us és familiar aquest modus operandi?
És exactament el que va imperar a espanya la major part del S.XX fins 1981 (com qui diu, fins abans d’ahir) i hereu d’un ADN autoritari i imperial espanyol, que a diferència de l’Imperi Germànic, es va caracteritzar per ser altament ineficient, corrupte, purament extractiu i estratègicament auto-destructiu. espanya segueix sent un estat molt pobre i corrupte. I, per tant, torna a repetir-se la historia.
espanya és incapaç de superar la seva ancestral incapacitat de progrés.
espanya només sap aprofitar la seva permanent pobresa estructural econòmica (ni als temps imperials va arribar un minimíssim benestar al poble) per fer exaltacions nacionals d’orgull absurd per valors gratuïts i socialment destructius (racisme, masclisme, ultra-catolicisme, supremacisme/anticatalanisme, etc.). Amb això s’afegeix una quantitat molt gran de població miserable econòmicament (i, malauradament i en molts casos, també pobre en autonomia o capacitat de tenir principis i valors propis) als ideals dirigits per les elits i oligarquies extractives i propietàries des de sempre (d’abans del Big Bang) del que entenen per espanya. Una vegada desplegada aquesta exaltació espanyol-nacionalista el següent es demostrar violència indiscriminada, immunitat davant la policia i el poder (jutges, polítics) i generar “terror social”. Us sona aquesta música?
Des que va començar el “prusés”, els Catalans i les crisis econòmiques (Financera, Covid) hem fet el paper de Comunistes, Socialistes, Sindicalistes i Jueus a l’Alemanya nazi empobrida dels anys 30 del S.XX.
Des que va començar el “prusés”, els Catalans hem tornat a ser objecte de la fúria i la frustració d’un estat filo-feixista i miserable (a nivell econòmic i d’ètica/valors socials) que arrossega aquesta endèmica pobresa des dels seus orígens i que no canviarà fins la seva destrucció.
Vilaweb denuncia bastants dels abusos d’aquesta espanya neo-franquista (i filo-nazi), però podria arribar a tenir una secció diària de casos perquè si espanya sap fer alguna cosa, és això: destruir, abusar, hostiar, forçar, menysprear.

Pep Agulló
Pep Agulló
08.07.2021  ·  09:36

LA JOVENTUT ROJIGUALDA

El projecte nacionalista violent espanyol forma part de la guerra nació contra nació. La repressió dels togats els està sortint cara amb la topada amb Europa…

… L’altre front per anorrear Catalunya, és atacar la llengua i crear milícies de joves –avui encara aparentment sense ideologitzar, així ens ho venen la majoria dels mitjans– per passar a una violència perfectament organitzada i indiscriminada contra els catalans i les minories no assimilables a fi d’establir un clima propici per arrasar el país. Una nova “cruzada”…

Nicolau Sagrera
Nicolau Sagrera
08.07.2021  ·  09:36

Benvolgut sr Partal, quan ho relaciona, ho veus. I és veritat.
També ho veig a l’Institut cada dia més.
Allà on fa uns anys deiem que el jovent que puja podria donar la majoria independentista conscient, ara hi ha un jovent espanyolista, masclista creixent i amb la llengua castellana com única llengua.

Particularment, entre d’altres factors, ho entenc per la pèrdua de lideratge de TV3 en la franja infantil i juvenil i per la senzillesa en la uniformitat del pensament feixista. I en tinc exemples que no puc descriure públicament.

Anem cap a una situació extrema que caldrà gestionar, com molt bé diu, unitàriament, però molt em temo que en aquest tema, tampoc reeixirà el front comú.
I l’onada se’ns pot endur…

Però, vaja, jo no en sé ni un borrall.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
08.07.2021  ·  09:53

I vinga observar al veí. Quan treballem per nosaltres, avançarem més i més depresa. I més quan el remarcat és una obvietat.

Pere Grau
Pere Grau
08.07.2021  ·  10:02

Els Srs. Mas (23:04), van Gerber (23:19) i Perera (23:31) tenen tota la raó del món. La gran majoria de corresponsals estrangers s’ho passen molt bé a Madrid i (amb més o menys matisos) repeteixen allò que llegeixen al país o al Mundo i els hi diuen els seus imprescindibles contactes als partits espanyols. I així als seus paisos (com aquí a Alemanya) la gent té una idea molt esbiaixada de tot plegat. Hi ha molt honroses excepcions, com Ralf Streck (per mi el millor corresponsal alemany a Espanya) que diu les coses tal com són i no es calla res. Però com que és un xicot molt pronunciadament d’esquerres (proper a la CUP) i publica a mitjans petits no té la repercussió que seria de desitjar. Amb ell m’hi entenc molt bé encara que siguem d’idees polítiques bastant distants (com ell diu, “això ens enriqueix als dos”). La primera vegada que li vaig enviar unes paraules d’agraïment va dir: “És xocant ser lloat només perquè miro de fer bé el meu ofici”. I això és el que no fan molts periodistes ara, ni van fer el 1933.

Pel que fa al jovent en el que s’ajunten la catalanofòbia, l’homofòbia i el nacionalisme violent espanyol, crec que en molts (jo diria la majoria, i a part de com hagin estat influïts per les respectives families) es repeteix el mateix fenòmen que en en la joventut alemanya neonazi (per sort un petita minoria): només en el ramat se senten importants i superiors , perquè el seu horitzó intel·lectual és molt esquifit. Sense el seu ramat no serien ningú i això ho saben i els empeny a qualsevol disbarat. I aquesta és la carn de canó que, anant contra els negres, els jueus, els catalans, els gais o qui sigui, fan servir ambuiciosos sense escrúpols per arribar a nivells de poder pels que no tenen cap aptitud moral ni humana.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
08.07.2021  ·  10:24

El concepte exposat pel Sr Jaume Ortí el trobo molt important.

Cal un observatori contra la catalanofòbia que denunciï tots i cadascun, aquí i arreu, dels actes d’odi vessats pels naZionalistes espanyols contra la minoria nacional catalana, país ocupat militarment i tractat com una colònia. De la mateixa manera que es fa ressò de les agressions de gènere o les homòfobes. Són agressions contra una minoria nacional, verbals, de comportament i físiques, amb intent de genocidi cultural, fetes per elements curts de gambals fàcilment manipulables per polítics corruptes, per dir-ho d’alguna manera.

I no només de descerebrats, també com diu l’article, d’una majoria de periodistes (que no estan fent honor a la professió) d’esquerres caviars o de dretes, ja sigui espanyolistes pels quals la Sagrada Unitat de la Pàtria està per sobre de la justícia o dels drets humans, o ja sigui perquè estan vivint de les menjadores de la oligarquia monarco-econòmica espanyolista i tenen la seva ànima venuda.
També de periodistes estrangers que, com diu l’article, estan molt de gust amb la sangria i el bocata de calamars, i tenen atrofiat l’esperit periodista sincer.

Els milions de morts de la segona guerra mundial potser s’haguessin pogut evitar si, durant els anys anteriors a l’esclat del nazisme, haguessin informat als alemanys i al món de com s’estava covant l’ou de la serp.

Jordi Geronès
Jordi Geronès
08.07.2021  ·  10:33

Durant molt de temps l’esquerra espanyola ha estat gaudint indirectament de la feina bruta de la dreta de diferents signes contra el procés (el dret de vot i les llibertats polítiques de l’independentisme que mostrava les incoherències socialistes i comuns).

Ara ja ha caigut Iglesias i tard o d’hora caurà Sánchez. I la dreta es desempallegarà de l’esquerra espanyola, als quals tampoc considera espanyols de bé…

Gerard Palacín
Gerard Palacín
08.07.2021  ·  10:37

Partal, en la meva opinió està molt bé la comparança que fa recordant l’acadèmic ugandès (que no coneixia) Mamdau. La distinció no és ociosa, més aviat és essencial. No és igual dir que l’Holocaust era un projecte nacional, que lluitar contra els nacionalismes.
I dir, com diran els principals partits polítics, que son casos aïllats, és voler enganyar i no voler reconèixer una realitat cruel i sanguinària que cada dia té més adeptes. No és cap exageració recordar el nazisme amb veure com cada dia que passa la violència i els crims contra determinats ciutadans s’estenen amb el suport i la ignorància de la justícia i dels partits polítics.

Maria Rosa Vieta
Maria Rosa Vieta
08.07.2021  ·  10:52

Tothom qui calla i no denuncia les atrocitats n’acaba sent còmplice.

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
08.07.2021  ·  11:01

Un matís per Maria Rosa Vieta: Tothom qui calla i no denuncia les atrocitats és còmplice i n’acaba sent a la llarga o a la curta víctima insospitada.

Carles Serra
Carles Serra
08.07.2021  ·  11:19

Gràcies Vicent per la formidable editorial.
Però cal no posar a tothom dintre del mateix sac; la majoria d’aquesta juventut que comentes procedeixen de barris que els seus pares/avís havien marxat de diferents pobles d’espaÑa, perquè no tenien cap futur, ni per ells ni pels seus descendents.
Ara ens trobem que els seus fills són uns defensors de tot això que denúncies Vicent; aquest fet te’l puc confirmar per haver anat algunes escoles per assumptes culturals, et puc assegurar que em va colpir el veure aquesta realitat; com bé també denuncia un subscriptor sobre uns fets a Terrassa, però aquest exemple/realitat la podríem posar com exemple a TOT el Bajo Llobrega.
Ja em direu d’on treu el vot el partit franquista de CS i de VOX, ja que dir del PSO€.
Te’n recordes com es definia aquesta zona del Bajo Llobrega Vicent? la zona roja, i la realitat és roja y gualda=franquisme
Cal recordar com ja he fet esment més d’una vegada, que fa temps que algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.
Sense oblidar que hi han catalans que saben que anar contra el poder vol dir no trobar feina/misèria.
Ja saps Vicent, fora d’església fa molt de fred.

Jaume Riu
Jaume Riu
08.07.2021  ·  11:35

És la primera vegada que llegeixo una reflexió tan encertada i tan oportuna sobre la causa col·lectiva i no individual. Diu l’editorial que als judicis de Nuremberg, en efecte, es va imposar un esquema profundament perniciós per a definir com cal lluitar contra un nacionalisme i un estat d’arrel i pràctica violentes. Perquè en aquell judici en comptes de reconèixer que l’Holocaust era un projecte polític nacional, es va optar per tractar aquell horror màxim com una acumulació de crims de guerra fets per persones individuals.
És així com es va s’establir un precedent perillós que encara avui arrosseguem en el judici del Tribunal Suprem on els interessava jutjar i castigar de forma exemplaritzant a persones amb càrrecs individuals, per no reconèixer una causa comuna de l’independentisme a Catalunya.
Aquest editorial d’avui és un referent -encara un altre referent-, per entendre quí hi ha a l’altre bàndol, i amb quines armes lluita.

jordi Rovira
jordi Rovira
08.07.2021  ·  11:39

Un bon grapat d’idees que posades juntes i en ordre, donen un punt de sortida per a enfrontar una problemàtica ineludible. Repetides vegades s’ha parlat en aquesta editorial de ” l’Efecte Txornòbil”. L’autoritarisme sempre resulta disfuncional, doncs ja sabem que és ben propens a l’arteriosclerosi social, tecnològica, i cultural. Avui però, l’editorial fa un pas més introduint el concepte de “nacionalisme violent” destacat com un tipus propi d’autoritarisme. No cal dir que no ens ha de ser estrany l’equiparació d’aquest nacionalisme violent, amb la idea de nacionalisme fallit. No en va, la utilitat de fer la comparança amb la situació d’Alemanya del 1931 al 1944. I no en va tampoc, l’accent que es posa en aquelles causes culturals, socials, tecnològiques que expliquen el com i per què gent d’un nivell reconegut, no veuen la relació entre nacionalisme fallit i nacionalisme violent. Dit això, remarcar que no tot nacionalisme violent és un nacionalisme fallit ( per exemple, Xina ); però sí que un nacionalisme fallit serà violent i en això es definirà a la contra. I dir que aprofitar aquesta força a la contra, mai resulta rendible; i sí una font de problemes encadenats difícils de resoldre tant a nivell intern per a les societats que ho pateixen, com en les relacions internacionals que en resulten afectades ( per exemple la problemàtica del món àrab en general ). Sí, el nacionalisme espanyol té característiques especials que el fan destacar. Aquest cas espanyol amb característiques pròpies, cada dia resulta més una anomalia perillosa. Per tant, no és només un problema intern, sinó que afecta de forma manifesta tota una regió, i dóna peu a una influència perniciosa. Un punt feble que ens cal destacar i aprofitar, doncs és causa de mobilització i també raó per encoratjar l’ajut i comprensió internacional que necessitem tant des de la simpatia com des de la l’estratègia.
La causa catalana ha de ser l’aposta d’un nacionalisme jove, creatiu, pacífic, democràtic, divers i innovador davant d’un nacionalisme fallit, violent, i reactiu. Ens cal doncs donar aquest missatge tant com creure en l’esperança que suposa.

Carles Viñals
Carles Viñals
08.07.2021  ·  11:49

Sr. partal, benvolguts subscriptors: Les ostentacions intimidatòries dels espanyols ultranacionalistes que tant ens espanten per ser les que tenim més a prop, són només la punta de l’iceberg dun fenòmen present arreu del món. Malgrat ser un fenòment prou antic, d’ençà de començaments del s. XX és conegut per FEIXISME, i té el seu orígen en una xacra inherent a la naturalesa humana que es diu AFANY DE DOMINACIÓ. I és així, perquè res no hi ha que proporcioni més satisfacció i plaer a molts humans que la consciència de dominar l’altre; ni tan sols els diners que, en tot cas, són una conseqüència de la dominació.

Hi ha dominadors molt pobres que no obtenen profit económic de la seva dominació , -això ho saben totes les dones-,i són els maltractadors de le seves dones i/o parelles.

El feixisme és camaleònic i, per tal de sobreviure, adopta múltiples aparences que varien segons les necessitats i conveniències de cada circumstància. Entre aquestes aparences s’inclou la de la democràcia formal aquí, a Europa -el seu bressol-, i arreu del món capitalista.

Al feixisme no no se l’atura ni molt menys se’l convenç; se l’esclafa. Com foren esclafats els Cavallers Teutònics pel poble rus comandat per Alexander Nevsky el 1242 a les vores del llac Peipus. Com fou esclafat per l’Exèrcit Roig a Berlin el 1945, després de quatre anys d’una inenarrable guerra amb 25 milions de morts. Els primers iniciaren el 1190 la primera expansió cap a l’Est en forma d’una salvatge croada de rapinya, violació i genocidi amb la benedicció de l’Esglèsia Catòlica Romana (Bula de Rímini), i Hitler, hereu i continuador d’aquella horda d’assassins i dels tribunals de la Santa Vehme -també comandats per la mateixa Esglèsia-, ho intentà de nou el juny del 1941, amb la benedicció mal dissimulada del món capitalista i del Vaticà de Pius XII.

El feixisme ha vingut per quedar-s’hi, i un món diferent i sense ell només serà possible a partir de l’adveniment d’un HOME NOU.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
08.07.2021  ·  12:04

Moltes gràcies sr. Partal per recordar i il.lustrar tan bé la violència del nazisme rampant que és el nacionalisme espanyol. No hi falta cap detall si afegim els catalans en el lloc que van ocupar els jueus a l’Alemanya nazi.
Està molt bé l’argumentació de l’auto justificació dels periodistes basada en les coses banals de la seva quotidianitat. Per aquesta mateixa raó, m’agradaria saber si hi ha alguna anàlisi sobre el comportament de les víctimes. És una cosa que a mi sempre m’ha obsessionat. Per què els jueus, els homosexuals i altres víctimes del nazisme no van reaccionar i es van deixar portar al genocidi de la manera que ho van fer?. I els alemanys que no eren nazis tampoc.

Ara que ja veiem clarament quina és la naturalesa d’aquest nacionalisme que ens amenaça, seria bó trobar la manera de reaccionar, abans que sigui massa tard.

José Cardona
José Cardona
08.07.2021  ·  12:30

Gracies Vicent per la teua clarividencia i compromís.

MANEL COMPTE
MANEL COMPTE
08.07.2021  ·  12:31

Gràcies Vicent per les teves editorials, la d’avui especialment encertada. Per donar apunts per la reflexió i el coneixement. I per el teu periodisme crític i independent.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
08.07.2021  ·  12:55

D’acord amb la proposta del Sr. Ortì i el comentari de la Sr. Castells.

Però, sobretot, em vull afegir al comentari del Sr. Gerber van, referint-me als periodistes italians, que son igual o més irresponsables, perqué encara están en la fase de l’admiració per la transició espanyola. S’han quedat amb una imatge en blanc i negre, arnada, dels anys 80 i no hi ha manera de treure’ls d’allà.

Parlar amb un corresponsal italià o amb els periodistes dels diaris importants de Itàlia, és com un malson. Neguen l’evidència i tenen una visió completament esbiaixada de nosaltres. No volen saber, no els interessa informar i esdevenen feixistes ells també en nom d’una “pretesa” amistat (?) amb el “poble” espanyol.

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
08.07.2021  ·  13:07

Jaume Ortí, ja és això, que dius. Es respira catalanofòbia al carrer. Conec gent que quan se’ls adrecen en castellà giren de llengua com un mitjó. Què passa? Els ocorre amb el repartidor d’un paquet, amb els comercials de les telefòniques, amb molts de cambrers de cafeteries i restaurants, amb els guàrdies civils, amb els calés, amb els depenents de botigues de roba, amb, sovint, els metges, amb aquell desconegut que et pregunta com es va a tal lloc, amb els turistes de l’Espanya castellana, amb els estrangers de tota mena (fins i tot si fa anys que hi viuen, ací). Tot plegat, al remat, quan parlen en valencià? A casa i amb familiars i molt amics. I encara gràcies.

Al notari? (testaments, escriptures), als comerços (catàlegs, rebuts), a la restauració (menús), als quioscos (premsa, revistes), als judicis. A tot arreu tot és, en defecte, en CASTELLÀ. Però això no és vist com a imposició (imagineu-se una homòloga situació però a l’inrevés, posem per cas, a Toledo). I si demanes les coses en català tot són males cares, excuses, obstacles i que “impones el valenciano” … a València!

És com quan quasi tots els LGTBI+ eren ben tancats a l’armari, a pany i forrellat. Perquè sabien que si s’expressaven tal com eren els tocaria de ser a la banda del rebre. I en rebrien molta, d’estopa. I ningú se’n faria càrrec ni els faria costat. Els assenyalarien com a “malalts”, “desviats”, etcètera. Si fa no fa com ara quan et mantens fidel a la llengua que mamares. “Radical”, “nacionalista”. Ens han rentat el cervell i cal “desinfectar-nos”. Tot per parlar en la nostra llengua a casa nostra. Ja té teca, la cosa!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
08.07.2021  ·  13:13

Gràcies Partal per avisar!! En efecte, es comença dient ” a por ellos” contrra homosexuals o catalans, i s’acaba matant milions de persones per ser d’una altre ètnia o religió com va passar a Europa fa 80 anys. (Atenció, no fa tant!. Quan jo vaig nèixer això estava passant; això i altre atrocitats semblants a casa nostra). I el problema és el silenci i la tolerància en front qualsevol injustícia o opressió; el problema és la mandra, la comoditat i la por. Cal criticar i denunciar sistemàticament tota falta contra els drets fonamentals de les persones i les seves colectivitats. Costi el que costi!

jaume vall
jaume vall
08.07.2021  ·  14:02

Reprodueixo el que ha escrit Mireia Costa-Pau
“És preocupant la solidesa del nacionalisme espanyol. No té fisures. Espanya s’ha quedat sense crítics propis. Allà, els intel·lectuals també són espanyolistes sense excepció. Així, Podemos i PSOE poden presentar-se com la part progressista d’una pinya espanyola que és tota ella feixista. Ja els va bé una justícia xenòfoba. Els estalvia de donar explicacions i afrontar les pròpies contradiccions. Tot ho redueixen al “compliment de la llei”. Com si la llei fos una muntanya immutable, i no un consens de bona voluntat entre els homes. Tal com està la cosa, la via del diàleg és morta. Com diu Cotarelo, “lliure és només qui no té por a la mort”. ”
Parlant del professor Cotarelo. Ell també reconeix que ha patit una mena de “mort civil”, també a Catalunya. Molts creiem que mereix més altaveus a casa nostra, bé pel seu bagatge acadèmic, bé per la valentia dels seus actes, bé per la sinceritat dels seus escrits. I no els té. Escriu “perdoneu el toc personal, però fa tres anys que alguns ho hem dit. I ens hem guanyat una activitat brutal d’assetjament de tot un partit de govern i els seus milers de militants, una campanya d’ostracisme amb vets i llistes negres als mitjans de comunicació i a tot arreu. I no hem trobat cap suport ni tan sols als sectors que avui s’escandalitzen escoltant la lamentable palinòdia republicana. Era més còmode mirar com es massacrava a una persona. Passa sempre: quan l’agressió es focalitza en algú, actua com a un gas que la fa invisible. Fi del toc personal.”

I finalment, sí, l’estat espanyol, malgrat el seu nacionalisme agressiu desacomplexat genera més simpaties que el nostre nacionalisme inclusiu.

Maria Àngles Fita :
“[Sobre el comentari] del Sr. Gerber van, referint-me als periodistes italians, que son igual o més irresponsables, perqué encara están en la fase de l’admiració per la transició espanyola. S’han quedat amb una imatge en blanc i negre, arnada, dels anys 80 i no hi ha manera de treure’ls d’allà.
Parlar amb un corresponsal italià o amb els periodistes dels diaris importants de Itàlia, és com un malson. Neguen l’evidència i tenen una visió completament esbiaixada de nosaltres. No volen saber, no els interessa informar i esdevenen feixistes ells també en nom d’una “pretesa” amistat (?) amb el “poble” espanyol.”

Doncs bé, a Suïssa passa una cosa molt semblant. Hi ha persones amb una educació substantiva, amb mentalitat oberta, gens sospitosa de reaccionària, demòcrates, amables, que no poden creure’s les barbaritats que fa l’estat espanyol. “No podeu comparar Espanya amb Turquia !” “Espanya és una democràcia jove, ja millorarà!” “A d’altres països també passen coses semblants” “Els independentistes han de complir la Constitució”. El seu problema és que llegeixen La Vanguardia, El País, i no es poden ficar al cap que hi hagi tan de podridura ni malícia en les autoritats “democràtiques” espanyoles. Evicentment que van errats, per desinformats.
Però el problema el tenim nosaltres.
Què tal una millor comunicació? Per exemple franges de notícies al 3/24 en anglès, en castellà, si convé en urdu, per explicar amb prisma català i idiomes estrangers adients el que volem comunicar?

Roser Caminals
Roser Caminals
08.07.2021  ·  16:09

És curiós que el “gobierno más progresista de la historia” toleri, per no dir fomenti, la mateixa fermentació feixista que als EUA ha atiat Donald Trump.
I, com bé diu el Vicent, bona part dels ciutadans vulguin diferir la realitat que amenaça de mort Catalunya, perquè “el cost és massa alt” o perquè a Barcelona “els cafés estan plens,” dues explicacions que he sentit de viva veu.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.07.2021  ·  17:16

És un gran editorial que explica en gran part on som políticament, el motiu de la situació dramàtica de Catalunya i l’augment de l’espanyolisme desacomplexat.

Però l’essència (diríem homicida?) que ha covat el nacionalisme espanyol és de molt abans (segles abans) del grup colonialista del nord del Marroc.

Podem repassar la història per veure violència, guerres, bombardejos eliminació d’altres pobles i cultures.
La esencia fundacional d’aquesta no_nació presó_de_pobles ha estat SEMPRE la imperiosa necessitat de sotmetre tothom que penses diferent. Sotmetre amb tot tipus d’actes de força bruta. Sense més raonament que la cobdícia i la imposició de la manera de pensar de la Cort castellana. Sempre de manera intransigent. Al·lèrgia innata a la negociació o a qualsevol tipus de diàleg.

Per això La Cort de Castilla (Espanya no existia) va perdre totes les colònies sotmeses amb armes. Ho van perdre per la seva inhumana tirania capaç d’aconseguir que els expulsessin lluny del territori ocupat.
Perquè no tothom pot viure sotmès a una gent plena de supèrbia que es considera superior a tu mateix.

Però els Catalans sembla que ho podem suportar i per això els ajudem en la seva governabilitat. La governabilitat d’una NO_nacio. La governabilitat d’una màfia extractiva única al món.

Però l’editorial d’avui és una de les millors que hem llegit a Vilaweb.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
08.07.2021  ·  17:36

Ho sento, un “fora de tema”, però crec que és una notícia interessant.

https://www.lasrepublicas.com/2021/07/07/el-alcalde-de-leon-defiende-el-autogobierno-junto-a-zamora-y-salamanca/

Castella comença a desintegrar-se.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.07.2021  ·  17:52

Els catalans, pels espanyols, som els jueus que cal cremar. Passen els segles i la Sagrada inquisicion continua igual, amb el paper miserable del racista Omella i la seva putrefacta Radio Cope, catolicisme de l’odi i pel genocidi dels catalans. Omella esla Sagrada Inquisicion del s.XV

Xavier Peguera
Xavier Peguera
08.07.2021  ·  18:08

Després de llegir l’excel·lent editorial que ens situa el problema a nivell global, he de compartir la imatge de la pel·lícula “Mientras dure la guerra”, en el moment en que Franco decideix penjar la bandera monàrquica enlloc de la republicana. Però no ho feia des del seu sentiment monàrquic ( que no llueix en cap moment) sinó com a símbol per a trencar amb el règim republicà i instaurar l’autoritarisme espanyol importat des de la colònia marroquina ( com ben bé diu en V. Partal). I la continuaran brandant com o feren davant la paret dels cementiris afusellant, davant les manifestacions LGTBIQ+, des del Tribunal de Cuentas ( quan no els cal embrutar-se les mans). El problema és que els republicans espanyols no són al seu lloc, ni se’ls espera ( des de Carrillo que van acotar el cap fent “pleitesia” i els falta orgull i convenciment per a aixecar-lo). Trepitgem el feixisme amb espardenya damunt l’esvàstica o assenyalant l’àliga rampant que encara enarboren.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
08.07.2021  ·  18:27

Gràcies per la seva editorial Sr. Partal i per veure-les a venir. En el projecte de persecució política la minoria nacional catalana estem com a primer objectiu. De fet va començar amb l’a por ellos’ , més clar l’aigua, el que segurament cal començar per altres minories per dissimular les pulsions, de fet les volen amagar i són les que més els indignen, només cal veure les vinyetes de El Jueves que els han provocat de fer les intolerables amenaces.

Antoni Morros
Antoni Morros
08.07.2021  ·  19:59

Tiraré de tòpic: es pot dir més alt però no millor!!
Un editorial clar, contundent, perfectament raonat i que descriu una situació més que real que, si no hi reaccionem en contra ben aviat, ho haurem de lamentar.
Moltes gràcies Sr. Partal!!

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
08.07.2021  ·  22:17

Felicito especialment en Vicent per aquest editorial tant documentat identificant la natura profunda dels nacionalismes excloents i violents, com l’espanyol. I evocant, sense optimisme d’aplaudiment fàcil, les dificultats que trobarem els nacionalistes catalans, d’esquerra i de dreta. Per a forçar els nacionalistes espanyols, d’esquerra i de dreta, a assumir la dificultat de la seva difícil nova realitat territorial d’estat. Renunciant a l’annexió de Catalunya de 1714, per les armes.
En el sentit que els nacionalismes són ideològicament transversals, d’esquerra o de dreta, recomano el clar comentari de Berta Carulla de 9h21.
Albert Bertrana

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
09.07.2021  ·  00:06

Independència. Independència. Independència!!!!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies