Gonzalo Boye alerta al TJUE de la persecució de la minoria nacional catalana

L'advocat ha demanat al TJUE que aturi aquesta persecució judicial contra els exiliats, tot desmuntant les preguntes de Llarena

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
05.04.2022 - 17:49
Actualització: 05.04.2022 - 19:49

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Són líders polítics d’una minoria nacional, la catalana, que és objecte d’una repressió i persecució per aquesta causa”, ha començat dient Gonzalo Boye. L’advocat ha parlat en representació de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, i la seva companya, Isabel Elbal, de Clara Ponsatí. S’han repartit la representació de l’exili a Brussel·les. I en l’arrencada de la intervenció, Boye ha volgut deixar clar als quinze jutges de la sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea quin és el marc en què cal definir la causa que tenen a les mans: la repressió de l’independentisme i dels dirigents polítics de la minoria nacional catalana; la repressió brutal del referèndum, l’empresonament de dirigents socials i polítics, inclosa la presidenta del parlament. I ho ha deixat clar perquè aquest és l’escenari que espera als exiliats si són lliurats a les autoritats espanyoles.

Boye ha centrat la seva intervenció en una qüestió tècnica però molt important per a donar validesa a l’argument del risc de vulneració de drets fonamentals per a denegar una euroordre com la de Lluís Puig, o com les que puguin venir. Hi ha una sentència recent del TJUE, de començament d’enguany, sobre la denegació de l’extradició de dos ciutadans polonesos als Països Baixos reclamats per Polònia amb l’argument de risc de violacions de drets fonamentals. El tribunal diu que la denegació és justificada si el jutge que ha de prendre la decisió fonamenta el risc d’aquestes vulneracions en un doble examen, primer de l’existència d’un risc sistèmic en l’estat emissor de l’euroordre (en aquell cas Polònia) i, segon, de les violacions de drets de què pot ser objecte particularment la persona interessada en el seu cas, cosa que ha de documentar i acreditar.

La part més intensa de la intervenció de Boye s’ha centrat a precisar això, perquè l’estat espanyol no és equiparable a Polònia quant a constatació de fallada sistèmica que derivi en risc de vulneracions de drets fonamentals. I això calia precisar-ho, de manera que Boye ha recordat que també hi ha precedents jutjats pel TJUE que deixen clar que no és imperatiu aquest doble examen, que n’hi ha prou d’acreditar que l’interessat corre un risc evident que li siguin vulnerats els drets. “El risc particular no depèn de les deficiències sistèmiques”, ha dit Boye, que ha recordat les dues sentències, una del TJUE i una altra del TEDH, que el ponent del tribunal, el danès Lars Bay Larsen, ha indicat a les parts com a referencials. Aquestes sentències fixen el límit del principi de cooperació entre estats en matèria judicial quan hi ha precisament el risc de vulneració de drets, i sense necessitat d’aplicar un doble examen, sense que calgui acreditar una deficiència sistèmica de l’estat que demana l’euroordre.

Segons Boye, tant per al TJUE com al TEDH “el test vertaderament determinant és l’existència de raons sobre un risc vulneració drets fonamentals. I això passa aquí ara, sense que el jutge n’hagi dissipat els dubtes”.

L’advocat ha donat arguments sobre la manca d’imparcialitat del jutge Llarena i del Tribunal Suprem, de la constatació del risc que correrien els exiliats si fossin lliurats a l’estat espanyol. “Això pretén Espanya, empresonar els exiliats durant mesos o anys sense judici […]. Carles Puigdemont ha estat sotmès a tres euroordres, les dues últimes essent membre del Parlament Europeu, no ha pogut trepitjar la seva circumscripció perquè Espanya no ha respectat mai la seva immunitat parlamentària, com va fer amb Junqueras, i dictant sentència abans que es pronunciés el tribunal. Toni Comín també va ser detingut el 2019 per l’euroordre quan ja era eurodiputat. I Llarena manté les euroordres i les ordres de detenció tot i que l’europarlament no ha suspès tota la seva immunitat.”

Boye també ha defensat la validesa de l’informe del grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU per a acreditar que “el judici (del procés) va ser una farsa”, i que és això que va fer Bèlgica. Ha recordat que un dels magistrats del TC espanyol, Enrique Arnaldo, que va prenent decisions sobre els exiliats, havia demanat públicament l’empresonament de Puigdemont. “Segur que ningú de vosaltres no s’hauria assegut a decidir sobre ells si hagués fet declaracions públiques demanant presó”, ha dit Boye adreçant-se al tribunal.

Boye ha demanat al TJUE que aturi aquesta persecució judicial, que no pot ser que Llarena vagi emetent i retirant euroordres segons la seva conveniència contra unes mateixes persones. “Això s’ha d’acabar, i s’ha d’acabar aquí.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies