Per què la borrasca Nelson s’ha endut la sorra de les platges?

La borrasca Nelson, que ha causat fortes pluges i un temporal de mar intens aquesta Setmana Santa, ha tornat a deixar imatges preocupants al litoral. El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit que les platges de la ciutat havien perdut entre un 15% i un 30% de la sorra. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha alertat que l’estat de les platges d’aquesta zona és de “fragilitat màxima” per la pèrdua d’arena a conseqüència del temporal, que en alguns casos ha arribat a vint-i-cinc metres d’amplada. Platges emblemàtiques de les Illes, com ara la de Migjorn (Menorca) o les Salines (Mallorca), les ha engolides la mar. A la Costa Brava, l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) ha valorat que els danys al passeig i el cost de les reparacions del litoral pujaven a 450.000 euros. I a la Costa Daurada la majoria de platges de Calafell a Cambrils també han tingut pèrdues considerables de sorra.

En aquest context, el govern espanyol ha anunciat que estudiava de declarar l’emergència al litoral català per accelerar la recuperació de les platges afectades i sense sorra. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, s’ha reunit aquesta setmana amb els subdelegats de Barcelona, Tarragona i Girona per a avaluar la situació.

Malgrat això, els experts no accepten l’alarmisme que han despertat les imatges i demanen de posar èmfasi en la prevenció. “Temporals n’hi ha hagut sempre. Col·lectivament, ens hem cregut que la línia on acaba el mar i comença la sorra és estàtica, però és mentida. En realitat, és mòbil i hauria de tenir espai per a poder-se moure, però no en té perquè l’hem envaït i hi hem construït a sobre. Aquí és on comença el problema”, diu Iván Cáceres, professor del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya.

A parer seu, l’actual situació del litoral és conseqüència d’una suma de factors. “Els temporals són força semblants a la sequera. De la mateixa manera que fa un any i mig que no plou, fa uns quants mesos que no tenim llevantades provinents de l’est. Tots els temporals, inclòs el Nelson, han arribat del sud i això ha canviat la dinàmica de les platges”, assegura. Això s’explica perquè la direcció del vent dels temporals és clau per al moviment natural de la sorra. Habitualment, al Principat la sorra fluctua del nord-est cap al sud-oest. “La que un dia tenim a Malgrat, passa per Canet, Arenys de Mar i Mataró, fins a arribar a Barcelona”, indica. Així doncs, un canvi prolongat en la direcció de l’onatge, com el que causen els temporals marítims fruit d’una borrasca, pot invertir el moviment natural dels sediments, dur-los cap a l’interior de la mar i fer que la línia de costa reculi cap al continent.

Així i tot, Cáceres assenyala l’acció humana com a principal causa del moment actual. “El problema greu és que no arriba sorra a les platges, perquè hem construït molts ports que l’aturen. A més, hem construït espigons que també frenen aquest transport longitudinal”, diu. Igualment, la sequera i el factor humà també han frenat el transport de sediments pels rius i rieres. “S’han fet pantans i assuts a la major part dels rius. I les rieres, les hem soterrades o directament hi hem construït a sobre. Això redueix molt la quantitat de sorra que arriba a les platges i, a més, la que hi arriba no pot fer el seu camí natural perquè topa amb tots els ports”, assenyala.

Una de les actuacions més habituals per a regenerar el litoral és la renovació de les platges amb sorra duta d’uns altres indrets. Ara, aquestes operacions tenen molts detractors, pel cost ecològic i econòmic. La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Mireia Boya, va dir l’any passat que fer aportacions de sorra a les platges com a mesura per a lluitar contra els efectes dels temporals marítims era llançar els diners. Independentment del debat polític, per a Iván Cáceres és l’única estratègia efectiva. “És l’única solució que tenim en el context actual. La sorra no neix enlloc”, apunta.

Una altra de les mesures més emprades és la construcció de dics de contenció o espigons. Per exemple, arran de les conseqüències de la borrasca Nelson, Ports de la Generalitat ja ha començat una actuació d’emergència per a protegir el dic de llevant i reforçar la zona del Portinyol del port d’Arenys de Mar (Maresme). Malgrat que pugui semblar contradictori, Cáceres opina que és un dels recursos a explorar. “No és la solució ideal, però un cop ja has alterat tant l’ecosistema, no hi ha gaires possibilitats més de resoldre-ho.” Aquests dics i espigons fan que les ones rompin a més profunditat i, per tant, l’energia que arriba a la platja és menor i no s’enduu tanta sorra. Aquesta tècnica ha estat aplicada amb èxit en uns quants indrets del món, com ara Itàlia i els Països Baixos. Ara, també té contrapartides, com un alt cost econòmic i ecològic, perquè dificulta la circulació natural de sediments. A més, hi ha zones del litoral on no es pot aplicar per la gran profunditat del mar.

La manca de gestió, una complicació afegida

Per a Josep Lascurain, biòleg, ecòleg del paisatge i director general de la consultora SGM, el gran problema és la gestió del litoral. “La dispersió competencial no ens deixa fer res. Per una banda, tenim la Direcció General de la Costa i el Mar, que depèn del govern espanyol, i té la majoria de competències. Per una altra, Costes de la Generalitat. I finalment, els ajuntaments. Falta un criteri unitari, cadascú fa allò que vol o que pot”, assegura.

Juan A. Duro, vice-rector d’Economia, Infrastructures i Relacions Institucionals de la Universitat Rovira i Virgili i expert en economia ambiental i turisme, lamenta que les administracions vagin a remolc dels fets. “Només reaccionem quan veiem el problema molt a prop. Hem d’aprendre a aplicar mesures de protecció i prevenció, i no córrer ara a reparar les platges perquè s’acosta la temporada d’estiu”, afirma. També alerta sobre l’impacte d’imatges com les que ha deixat la borrasca Nelson en la campanya turística. “Hi ha gent que ens visita cercant exclusivament les platges i si són afectades poden optar per unes altres destinacions”, assenyala. Malgrat això, remarca que Catalunya té prou alternatives turístiques més enllà de la proposta de sol i platja.

A més, Lascurain critica el fet que cap dirigent no hagi assumit la responsabilitat política per les mesures fallides que s’han pres aquests darrers anys. “Com que són diners públics, ningú no demana conseqüències. Hem de començar a aplicar mesures basades en evidències, fixar-nos en la ciència existent en els altres estats, com els Països Baixos, que van començar a treballar-hi fa gairebé cinc-cents anys.”

El canvi climàtic, un nou problema a l’horitzó

Els científics coincideixen que el canvi climàtic farà que les borrasques com la Nelson siguin més habituals. Això és un problema afegit en la gestió del litoral. “Si la platja ja ha estat soscavada per un temporal, i pocs dies després n’arriba un altre, l’efecte és multiplicatiu”, diu Josep Lascurain. “El canvi climàtic empitjorarà la situació perquè farà augmentar el nivell del mar. Això vol dir que haurem d’endarrerir una mica més la nostra activitat perquè arribaran onades encara més grosses que les actuals”, diu Cáceres.