Bilbeny i els altres

  • «Aquest ha estat segons el meu parer el gran error de Bilbeny i de l'Institut Nova Història: construir hipòtesis amb peus de fang»

VilaWeb

L’editorial Eumo acaba de publicar un volum coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo titulat Pseudohistòria contra Catalunya, que conté una documentada crítica del treball fet tots aquests anys per l’Institut Nova Història, i més particularment per Jordi Bilbeny. El llibre és més desmanegat que no fóra desitjable i intenta de complementar la crítica a Bilbeny amb la crítica a aquesta cosa de la nova historiografia espanyola. Són dos aspectes que comentaré després i que a parer meu desllueixen un treball que, en qualsevol cas, és important.

És important perquè la crítica i el contrast que s’hi fa sobre el treball de l’Institut Nova Història és necessària i en termes generals molt correcta. La feina interessant que temps enrere va emprendre Jordi Bilbeny ha derivat amb els anys en un projecte impossible de defensar, en què les regles més bàsiques de la investigació historiogràfica han estat sistemàticament bandejades. Bilbeny va tenir una intuïció potent a la primeria, quan estudiava el possible origen català de Cristòfor Colom: quin paper havia tingut la censura a l’hora de dibuixar el caràcter de l’iniciador de la colonització dels pobles americans? Jo done el debat per tancat amb totes les aportacions que tenim, algunes de les quals molt ben recollides en el llibre. No, Colom no era català. Però en aquell primer moment exposar el dubte i explorar-ho tenia trellat. El problema és que, a partir d’allò i contaminats per allò, l’institut ha entrat en una espiral de ‘descobriments’ que han perdut la raó de ser i que fins i tot de vegades causen estupefacció. Perquè s’ha volgut justificar com a lluita contra la censura i la descolonització mental allò que en tot cas és aversió al mètode. I sense mètode no hi ha ciència.

Totes les hipòtesis són explorables, és clar que sí. Totes s’han d’explorar, si és possible. Però amb rigor. Amb dades solvents i inapel·lables que cap altre col·lega no et puga rebatre i desmuntar en una simple conversa de cafè, sinó que reclamen molta més investigació. I aquest ha estat segons el meu parer el gran error de Bilbeny i de l’Institut Nova Història: construir hipòtesis amb peus de fang, fonamentant-se en anècdotes que tenen explicacions adequades i molt més consistents per un altre costat. Això és un error que no depèn de les titulacions que es tinguen ni del lloc on es treballe, sinó del respecte al mètode que els segles han anat forjant, precisament com a alternativa al sofisme –i per a frenar-lo.

En un moment determinat el llibre critica, també, que els periodistes d’aquest país hem estat massa condescendents amb el creixement i la difusió d’aquests treballs, que desqualifica anomenant-los pseudo-història. Per la part que em toca accepte la crítica, tot i que ja fa molts anys que he fet manifesta la meua incomoditat amb aquest estil de fer. Però tenen raó.

Dit això, el volum conté si més no dos aspectes que crec que l’embruten. L’un és aquesta pretensió, ficada amb calçador, de criticar de la mateixa manera el treball de Bilbeny i el de la historiografia neofranquista espanyola, tant de moda al país veí. És absurda i desproporcionada. Desproporcionada quant a l’atenció que s’hi dedica, amb articles molt ben elaborats contra Bilbeny i en canvi poc més que generalitzacions contra els altres. I desproporcionada també perquè s’hi deixen caure afirmacions impròpies precisament del mètode científic, amb adjectius ostensiblement pejoratius, o bé dient que Bilbeny fa això per enriquir-se. Una acusació que els autors no creuen necessari de demostrar amb el rigor amb què demostren qui era i qui no era Colom o el Cid. És una afirmació que qualsevol que conega Jordi Bilbeny sap que és falsa i insidiosa –i jo el conec de fa dècades i pose la mà al foc per ell en això.

I la segona cosa que crec que l’embruta és un elitisme corporatiu. L’entenc com a reacció a l’amateurisme agosarat de la Nova Història, però fa molt mal d’ulls. Entre més motius, perquè no respon a cap pregunta que mereixeria respostes: com és que tanta gent, professionals rigorosos en les seues disciplines o simples ciutadans del carrer, s’ho ha cregut, tot això? En reacció a què? És evident que la situació política ha ajudat a fer créixer les tesis de Bilbeny i a fer-les creïbles en aquest entorn de mentida institucionalitzada que tots vivim cada dia. Però hauria estat d’agrair també una reflexió sobre el paper que la instrumentalització política del passat, a través de la transició i les connivències del gremi, hi ha tingut. I no parle dels historiadors espanyols, ni únicament ni precisament. Nosaltres hem tingut grans noms, fars enormes –d’ençà de Pierre Vilar, sobretot– que ens han ajudat a entendre’ns i a entendre què som. Però també hem tingut segregadors d’ideologia basada en la història que han assentat una desconfiança popular envers l’acadèmia, cosa que fins i tot diria que em fa l’efecte que és a la base de l’interès per l’obra de Bilbeny.

Segurament el volum hauria estat més il·luminador si no hagués volgut ser equidistant, fàcilment equidistant, crec. Entre més raons perquè comparar una institució privada que s’ha fet a ella mateixa amb tot el poder de l’acadèmia i els mitjans espanyols és absolutament desproporcionat.

PS. Els periodistes portem dol avui, per la mort a noranta-nou anys de Jean Daniel. Era una de les grans referències contemporànies de la professió: un gran periodista, un gran director i un home de coratge, intel·ligència i humanitat, com recordaven els seus companys de l’Obs ahir de manera emocionada. La generació que ell simbolitza, sempre acompanyat de gegants com Albert Camus, Pierre Mendès-France i Jean-Paul Sartre, va defensar una esquerra no dogmàtica ni doctrinària, profundament compromesa alhora amb la protecció de la llibertat i la defensa de la justícia. Sobretot a Le Nouvel Observateur, ens va ensenyar a fer algunes de les coses que VilaWeb vol fer: mostrar l’evolució de la societat de la manera més honesta o bastir ponts intel·lectuals que ens ajuden a entendre millor el món on vivim.

El consell de la societat de redactors de l’Obs va escriure ahir: ‘Ell volia crear un diari per a llegir els articles de la manera que li agradaven: ben investigats, ben informats, ben escrits, sense concessions al sensacionalisme i preferint sempre la ironia subtil i la distància crítica a l’atac gratuït.’ I afegia: ‘Aquests principis, aquests requisits, aquestes concepcions són sempre els nostres.’ Des del record a Jean Daniel i la seua vida excepcional, avui voldria poder reivindicar-los també com a nostres.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.02.2020  ·  22:32

Sovint, en Ciència apareix alguna teoria nova que, de bestreta, enlluerna molt. Però la feina científica consisteix, en bona mesura, en demostrar que allò del què tu estàs convençut, no és com et penses. Si no ho aconsegueixes, és possible que siga cert el què pensaves. També és freqüent que, tan bon punt es tinga la possibilitat, els professionals d’una ciència, trinxen tant com puguen algun col·lega caigut en desgràcia o enxampat fent trampa. Sol ser directament proporcional a l’entusiasme que abans hagen mostrat pels resultats d’aquell. De teories rebutjades n’hi ha centenars, en qualsevol disciplina.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.02.2020  ·  22:34

Le Nouvel Obs, malgré Jean Daniel, est devenu un hebdomadaire quelconque de la gauche caviar. Un hebdomadaire qui avait sa place parmi les lecteurs avec un esprit critique, tout autant avec le journal Libération, fondé, parmi d’autres par Jean Paul Sartre et qui est aujourd’hui propriété du Groupe Rothschild.

Donc, Mr. Partal, arrêtons de faire du panégyrique “barato”.

Jean Daniel, mort a à quatre-vingt-deux ans, n’a jamais cesser d’être un minterandiste, traduit en espagnol, un felipista del congreso de Suresnes.

Mr. Partal, ne prenez pas vos lecteurs pour des couillons.

En toute amitié.

Salvador Llopis
Salvador Llopis
20.02.2020  ·  23:15

No sé si has llegit, Vicent, el llibre d’en Jordi Bilbeny de títol “Inquisició i Decadència”. Jo sóc llec en Història però que una obra de 247 pàgines tingui fins a 1.128 cites i referències no sembla pas un estudi amb peus de fang. Sembla més aviat un treball d’investigació profund i rigorós respecte ‘un tema històric.
Deixes anar que en Colom no, no era català. Caram! Així en sec sembla una afirmació un pèl, diguem-ne, dura.

jaume vall
jaume vall
20.02.2020  ·  23:17

Sr. Alegria, sobre l’affaire Nouvel Obs., no penso pronunciar-me per falta d¡informació.

Però s’adona que el sr. Partal aporta noms i coneixements que als lectors ens suposa ser una mica menys obtusos en la matèria, mentre que vostè, per criticar un suposat panegíric, senzillament insulta?
No li sembla un exercici desproporcionat entre el fòrum que Vilaweb accepta, la llibertat que atorga als participants, i el feedback amb que alguns d’ells responent?

Berta Carulla
Berta Carulla
20.02.2020  ·  23:28

El que a mi m’ha interessat del INH és descobrir com de fascinant resulta una disciplina per la que mai havia sentit res més que indiferència i avorriment: la Història. Només cal que ens interpel.li. Aquesta descoberta val molt més, en determinats moments d’aquesta Història compartida, que cap mètode, i que cap dada sempre conjuntural.

Suposo que aquella era la mateixa indiferència que la que senten ara els espanyols pel fet (que coneixen) que la seva Història ni ens interpel.la ni ens identifica, i que el seu país no el sentim nostre. Aquesta és la dada històrica que no necessita de mètode per a ser escrita en la memòria dels temps.

joan rovira
joan rovira
20.02.2020  ·  23:31

Quina dada solvent i inapel·lable aporta l’editorial d’avui? Per què de sobte VilaWeb s’afegeix a la campanya de desprestigi, com va fer la revista Sàpiens, contra l’INH? Curiosament, els detractors eren propers a Esquerra.

De què tenen por els repobladors oficials dels departaments d’història a Catalunya? De perdre el control del negoci editorial del grup SOM? De perdre el relat de la censura espanyola i catalana sobre la quotidianitat?

Espero que els donin a l’INH i a Jordi Bilbeny el dret de rèplica a tan adjectiu desgovernat. Com feia l’editorial d’ahir: “La Meridiana és tan important com Perpinyà”; puix avui, resulta que no!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
20.02.2020  ·  23:47

Carai, amb el debat d’avui.
Jo havia cregut la tesi de Jordi Bilbeny. Tinc el llibre de Cristòfor Colom … M’estranyava que la seva tesi no tingués més ressó. A vegades l’he defensada entre amics i tot. Ara me n’avergonyeixo.
Era suggestiva. I clar que hi ha hagut manipulacions al llarg de la Història. Però tantes és impossible.

Francesc Alcover
Francesc Alcover
20.02.2020  ·  23:47

Subscric les crítiques de Joan Rovira i Salvador Llopis a l’editorial d’avui.

Gemma R.
Gemma R.
21.02.2020  ·  00:46

Gràcies Vicent, una vegada més poses llum a temes controvertits que personalment no he sapigut ni defensar ni defenestrar, per manca d´anàlisi d´algú amb coneixement de causa. La primera vegada fa molts anys que vaig sentir dir que hi havia la teoria que Cristòbal Colon era català vaig riure. Però bém havia sortit del port de Barcelona, i tenía un cognom que si el passaves al català encara existeix, en canvi en castellà personalment no l´he sentit, si no s´ha perdut poc n´hi deu faltar. Però he de reconèixer que amb les mentides i manipulacions que Espanya ha estat capaç de dir en temps real de coses que nosaltres hem viscut en primera persona, et fan plantejar quantes i quantes coses han manipulat i canviat al seu gust i forma, al llarg de la història, i com molta gent, he arribat a pensar que potser Nova Història no dèia tantes tonteries com els espanyols ens volien fer creure. A mi qui fós o no català no em preocupa massa, cadascú lo seu, com ha de ser. Em preocupa més quan nosaltres com a reacció tenim comportaments semblants a ells, perquè d´aquesta manera ens fem molt de mal. Ells que juguin tant brut com vulguin, nosaltres no, mirem més al nord en els comportaments, que cap al nostre sud. Només la confiança entre nosaltres ens farà païs. Perdre-la avui als partits, demà a les entitats socials, i l´altre a les culturals ens desfà com a projecte. No és un retret, i ho dic sense enfado. Puc entendre la ràbia de tants anys de mentides, segurament segles. Demostrem bé les que poguem, i les que ja no poguem, que es quedin tal i com están. Ja construirem coses d´aquí en endavant si ens mantenim amb l´esperit de construir dés de la honestat.

PD: DEP Jean Daniel, avui més que mai, necessitem legions de periodistes amb els teus valors. Que la terra et sigui lleu.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.02.2020  ·  01:13

L’estiu passat vaig assistir a una sessió de conferències de l’Institut Nova Història, doncs Poble Que Canta hi vam cantar per a inaugurar aquell cicle, i ens van permetre d’assistir a la primera tarda del cicle. Les meves sensacions: 1) el nivell dels conferenciants era desigual, el que va voler dir que en almenys un cas vaig assistir a una conferència molt ben preparada i on crec que tots vam aprendre, tot i que també hi va haver una conferència força fluixa; i 2) era difícil no escapar a la sensació que Jordi Bilbeny mirava de controlar el sentit de les conferències, i això el feia pecar d’orgull intel·lectual. De manera que certament l’aventura de Nova Història ha punxat en no bastir bé el seu edifici intel·lectual (per exemple, no pots dir que el Quixot era català si no en trobes una edició en català prèvia a la primera data d’edició en castellà, i algun exemplar hauria quedat per moltes bestieses que hagués fet Castella). Però pot ser que alguna llum ens en quedi, ni que sigui per accident.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
21.02.2020  ·  01:35

Tots sabem que el nostre país ha estat tractat, de segles ençà, com una colònia, i que els darrers anys ja hi és tractat, sense manies, de manera descarada.

Les colònies no tenen dret a tenir pensament propi, i doncs, a tenir història pròpia. La seva història ha de ser, forçosament, la que li escrigui el colonitzador.

L’enorme feinada que ha fet i fa la gent de l’Institut Nova Història és intentar de desfer les mentides sobre el passat del país que el colonitzador escampa per tots els mitjans.

Això és enfrontar-se al poder.

Ara bé, en un país on, per enfrontar-se al poder, hi ha centenars i centenars de persones jutjades, encausades, empresonades, multades i maltractades, és impossible que la gent de l’INH puguin continuar treballant en llibertat.

Per això, en una primera fase, abans de fer caure damunt seu “tot el pes de la llei” –o el que sigui–, s’intenta desprestigiar-los davant el propi poble. Així, quan els passi el que els hagi de passar, tothom pensarà que ho tenen ben merescut.

Estem en aquesta fase.

I a Vilaweb, com que saben que, davant del poder tenen totes les de perdre, es veuen obligats a fer com se sol fer normalment en aquests casos: ara una de freda, ara una de calenta.

I aquesta vegada els ha semblat que havia de ser freda. Heus-ho aquí.

És la meva opinió. Tant de bo m’equivoqui.

Miquel d'Arenys
Miquel d'Arenys
21.02.2020  ·  01:47

En Bilbeny té raó.
Porta moltes i moltes hores d’ estudi

Ramon Puigvert
Ramon Puigvert
21.02.2020  ·  02:57

Trist que VW a l’editorial es sumi a la campanya contra en Bilbeny i l’INH.
Molt trist, ja que sembla el resultat d’una tendència de desprestigi iniciada per el que es conegut com a “foc amic”

Jaume Jose
Jaume Jose
21.02.2020  ·  04:34

Vaig llegir Caius Parellada i Cardellach (quatre llibres) quan encara no havien creat l’INH i el Jordi Bilbeny era un desconegut per mi. El Bilbeny ha aprofundir i constatat aquelles informacions que ja havia llegit. Mai no els he vist que afirmessin veritats absolutes, a part de contradiccions de la història oficials (cert que ara fa molt que no els llegeixo).
Després de mostrar les contradiccions han identificat un possible relat dels fets que no deien mai que fos el vertader: era el que ells consideraven que contradeia un mínim de fets llegits.
Em sorprengué l’abundància de textos llatins i noms de dona gòtics (dels visigots) en aquella època. Ningú ho comenta, però en una època que segurament traduïren molta informació escrita (per estar en una llengua que passava a ser incomprensible, el got) i en la que curiosament els originals han estat perduts, no em sorpren que les traduccions les fessin “ajustades” a la censura imperant a l’època.
És més, quan hi hagué el judici al procés (causa especial 30907/2017 del Tribunal Suprem, tinguí la sensació i el record de quan llegia anàlisi del Mayorazgo (judici que feren per la “querella” de Xristo-ferens (Colom) per l’incompliment de contracte de la titularitat d’allò descobert navegant cap a ponent -Amèrica-). La mateixa manera de trobar burdes falsetats com les mirades d’odi.
Curiós que Colom no s’anomenés (en versió original) com Cristòfor, sinó com la traducció al grec de “portador de Crist” i en canvi llatinitzés el seu cognom com Colombus i més coses d’aquest estil.
Mentre no hi hagi llibertat per estudiar tot allò, no se sabrà la veritat.
Sí que vaig identificar que un historiador és un periodista del passat: hom no té la mateixa percepció llegint Vilaweb que l’ABC.
A més, com el periodisme d’investigació, l’estudi de la història de la censura i de les falsetats no pot deixar de ser polèmica. Són les fake news dels s. XIII al XVIII.
Molt bona lectura de l’ABC tingui, Sr. Vicent Partal! (ironia).
Coratge a tots!

josep SELVA
josep SELVA
21.02.2020  ·  07:56

La història es una construcció amb peus de fang, com ms antiga mes fangosa. M’estranya, Vicent, que et fiquis en un vesper com aquest, oimés quan les tesis del Bilbeny, encertades o no, mi aixó m’importa ben poc, son un element de confrontació amb la historiografia espaÑola. Un cop mes manca de sentit estratègic, estem en guerra amb EspaÑa, per si no ho recordeu, les guerres no es guanyen amb puritanismes.

Joan-Lluís Pastou
Joan-Lluís Pastou
21.02.2020  ·  08:47

Al 1557, Cristòfor Despuig va redactar “Los col·loquis de l’insigna ciutat de Tortosa”, en el qual denunciava ja la manipulació de la Història, i la difusió de la mentida per part dels Castellans…
Al 1557, ja !!!

Roger Angela
Roger Angela
21.02.2020  ·  08:48

Només cal llegir els comentaris per entendre fins a quin punt era necessari aquest llibre. Encara no he tingut temps de llegir-lo, però segueixo la polèmica des de sempre. Vaig llegir al seu moment -i encara tinc en alguna banda- el primer llibre, autoeditat, de Bilbeny sobre Colom. Si ja era inconsistent i mancat de rigor i documentació, els deliris posteriors no han fet altra cosa que precipitar-los pel pedregar.

A tots els entusiastes d’aquesta quimera anomenada “nova història”, que bàsicament ho sou per raons polítiques, i perquè penseu que esteu fent un favor al país. confrontant les mentides de la historiografia espanyola amb les mentides de la “nova història”, us recomano aquest fragment de l’entrevista que publica avui Vilaweb a Stefano M. Cingolani:

«Per una banda permeten que la historiografia espanyola, la pseudo-historiografia espanyola, i els mitjans de comunicació espanyols es riguin d’ells i, de retruc, rebi tota la historiografia catalana. Gràcies a ells, qualsevol cosa que s’escrigui aquí sobre Catalunya, és de banda de nacionalistes manipuladors. Segona: Wert volia castellanitzar els nens catalans. Institut Nova Història fa això. L’Institut Nova Història castellanitza la història. Canvia el nom i hi posa catalans, però l’esperit és el mateix. Ens parlen d’una història de conquesta, imperial, absolutista, i de religiositat tremenda. Si tot això és català, els catalans són espanyols. No hi ha millor manera de demostrar que Catalunya és Espanya que seguint les tesis de Nova Història. Per exemple, diuen que Jaume I era un manipulador i mentider. Argument blaver i propi dels anticatalans. Assumeixen dins el catalanisme tot allò que és més anticatalà. Per acabar dibuixen una Catalunya plena d’imbècils rematats. Es veu que els catalans vam descobrir Amèrica, vam governar el món, i la setmana següent no tan sols t’ho han pispat tot, sinó que ni te’n recordes! Teníem Amèrica, la perdem, i ens oblidem que la teníem! Hi sortim com una colla d’imbècils i enzes, els catalans.»

Si de debò us interessa la història, llegiu Fontana, Termes, Vicens Vives, Rovira i Virgili, Pierre Vilar… En aquest país hi ha un munt d’historiadors seriosos, no cal agafar-se a extravagàncies per refutar els deliris imperials espanyols.

Jaume Gras
Jaume Gras
21.02.2020  ·  09:02

Tots contra Jordi Bilbeny…..Gran, molt gran Jordi Bilbeny. Estic esperant amb delit el teu darrer llibre sobre l’emperador Carles que estic convençut que tindrà la seva difussió des d’aquestes diari. Vaja, ho dono com un fet. Vilaweb no pot alentar la censura. No ho farà.
M’ha agradat molt la segona part de la seva editorial. En Jordi Bilbeny és una persona honesta, diu, un atribut que no predomina gaire a la nostra época, especialment ens els camps relacionats amb el poder. La política, els mitjans de comunicació, els econòmics, etc.
L’Estat español viu de les falsedats i de les mentides per poder existir, ve a dir sino ho he entès malament, també en aquest tram final de l’article. Aquests anys han estat una experiència pràctica (no metódica) d’aquesta realitat. Un curs intensiu. Si ens preguntem si això sempre ha estat així, si l’Espanya castellana i la monarquia i l’Estat modern ha actuat, actúa, i actuarà sempre d’aquesta forma repressiva i conspirativa en relació a Catalunya francament pensó que sí. Hi ha alguna possiblitat de creure que aquest fet no sigui cert? Cap. Doncs penso que és una hipotesi fantástica per començar a plantejar treballs i estudis per revisar la mirada pretèrita.
No estic d’acord en canvi en la seva qualifació de l’obra d’en Jordi Bilbeny i Nova Història com un treball amb “peus de fang”. Crec que no és gaire encertat per una rao ben lógica. Una persona que porta trenta anys treballant sobre la seva convicció i encara sobreviu (amb més força que mai) sense el suport econòmic i incondicional del “marc mental i institucional de la colònia” no pot tenir els peus de fang. És una realitat molt més sòlida que la pràctica totalitat de grups empresarials dedicats a la comunicació (no és el cas d’aquest per descomptat) que viuen del miracle del diner fiat i de les subvencions descarades del P O D E R.
És molt exagerat i una mica errat dir que en Bilbeny ha tingut el seu reconeixement públic perquè no ha estat censurat del tot (una mica vergonyós dir això), de moment, i li han fet cinc, sis o set entrevistes per la tele pública (en trenta anys!!!) i li han emès un parell de reportatges sobre els dubtes envers la història oficial sobre Cervantes i Leonardo da Vinci.
Els que us dediqueu a la comunicació sabeu que això no funciona d’aquesta manera i perquè una idea, per molt absurda que sigui faci forat, cal dedicar-hi milers d’ hores i hores, i tot i així, no és garania de res. Mireu sino la invenció de Cs a Catalunya amb el suport inestimable de la nostra tele pública. El suport que han tingut durant aquests anys des del punt de vista mediatic ha estat brutal i indecoròs.
Per acabar de valorar l’ofensiva Bilbeny crec que no fa altre cosa que reforçar-lo. També he llegit l’entrevista que publiqueu avui. Home, jo pensó que tractar a en Bilbeny com si fos un estudiant d’EGB que construeix les seves tesi arreplegant quatre coses d’aquí i d’allà no és just ni correcte i no respon a la realitat. És fins hi tot ridícul. Crec que està fet i dit em molt mala fe i té ganes de denigrar-lo innecessariament. Per cert, en aquesta entrevista a l’historiador, també en altres comentaris dels detrectors de la feina de l’investigador arenyenc, hi veig molt perjudici ideològic en la línea aquella tan coneguda a casa nostra de que els Catalans hem de ser sempre molt desgraciats i bon nois i no haver comès mai cap malvestat per ser mereixedors de la justítica i la llibertat. Crec que això tampoc va així.
Salut i llibertat d’expressió per a tothom!!!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.02.2020  ·  09:13

Sí, llegint la web de l’INH s’hi veu molta fantasia i suggeriments que fan trampa. Colom no era català, el no és tan rotund com rotund és que no era genoves

Carles López
Carles López
21.02.2020  ·  09:16

No sóc historiador però tiinc prou coneixements com per saber que la historiografia no és una ciència exacta. Un mateix fet històric, documentat com cal, pot ser interpretat de maneres antagòniques en funció de la persona que l’estudii. S’accepta, majoritàriament, que els pensaments, els principis, l’entorn, l’educació, etc. d’un historiador influeixen de forma evident en les seves interpretacions.
Dit això, crec que en Vicent Partal ha estat, avui, massa agosarat. He llegit algun dels llibres de Bilbeny i fa uns mesos vaig anar a una de les seves presentacions. La manera de Bilbeny de presentar els fets és llaminera, certament i la seva vehemència fa que costi de creure allò que defensa. Que Colom sigui o no català, m’es ben igual, però no crec que es pugui dir que l’estudi fet, en aquest sentit, per l’INH té els peus de fang. Com ja s’ha dit per aquí, un llibre amb més d’un miler de referències externes pot tenir moltes coses, però no els peus de fang.
Bilbeny argumenta bona part de les seves tesi en la censura de l’estat espanyol. I allò que defensa, almenys, mereix el benefici del dubte.
Si en ple segle XXI en un món plenament global i amb la informació a l’abast de qualsevol hem vist i sentit personalment allò que és capaç de fer el poder de l’estat colonitzador, què no podrien haver fet fa dos, tres o quatre-cents anys quan la cultura es reduïa a unes poques persones. És cert que a les tesi que defensa l’INH els falta, molts cops, evidència documental, però el dubte sempre queda. Crec que Bilbeny i els seus es mereixen un xic més de confiança.

Josep Maria Granollers
Josep Maria Granollers
21.02.2020  ·  09:18

No entenc com els autors d’aquest llibre de pseudohistòria (serà la de l’establishment que ens ha explicat el sistema) poden afirmar que Colom no era català quan hi ha investigadors americans que ho han demostrat! Més d’un!. A més se sap que és a partir de Felip II que es fa un nou relat de la història amb l’objectiu d’eliminar la veritat històrica de Catalunya
Només voldria recordar un parell de frases ilustratives que caldria reflexionar perquè es posi llum al progrés per la veritat: Geoge Orwell en el seu llibre 1984 diu: ” Qui controla el present, controla el passat. Qui controla el passat, controla el futur. Per això el poder controla la història, per controlar el futur”. L’altra correspon al astrofícis Chandrasekhar (premi nobel de física 1983): “El científic ideal ha de ser un historiador, de la mateixa manera que l’historiador ideal ha de ser un científic”.
Per què no fomenteu un debat públic entre dels historiadors oficialistes que baseu la vostra “ciència” en creureus textos de fa 500 anys (ja manipulats) i els que raonen i justifiquen la història amb mètodes científics. I feu-ho públic perquè tothom pugui esbrinar la veritat,….

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
21.02.2020  ·  09:18

L’anàlisi, el coneixement i la critica de la història, s’ha de fer amb rigor, solvència i contrast documental i científic, si no és pseudociència, engany o autoengany, ho facen els espanyols, els catalans, els xinesos o els japonesos… No em cal que Colom, Cervantes o Teresa de Jesús, siguen valencianes o catalanes, per a ésser catalànic… Hi ha bons historiadors als Països Catalans d’ofici, acadèmics o no, però els enganys no ajuden.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.02.2020  ·  09:24

EL PROBLEMA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA NO ÉS PAS BILBENY, ÉS CASTELLA

La discussió no hauria de ser acadèmica sinó política.

No he llegit “Pseudohistòria contra Catalunya” per tant no tinc l’opinió tan vehement com en Vicent.

Dit això, em sembla que no tan sols Bilbeny sinó altres historiadors Pep Mayolas, Àlex Sendra, Pep Comajuncosa, Felip Rodríguez i tants altres…han demostrat la usurpació, la reescripció castellana de la història de Catalunya d’un període determinant que va del segle XV (Colom i l’empresa americana), al final del XVI i part del XVII, coincidint amb l’anomenat el Siglo de Oro castellà. I això que per mi és el que importa, en Vicent no en diu res.

Centrar-se en el personatge d’en Bilbeny, em sembla llegir en l’editorial que hi ha més elements personals-professionals que afecten la credibilitat del mètode que no pas de científics que segur que també. El mateix Bilbeny i altres ja ha afirmat que en els treballs hi ha elements sovint interpretatius que fan pensar en què hi ha hagut aquesta substitució històrica…

Tots els estudis acadèmics del Segle d’Or castellà, són treballs fet exclusivament per autors castellans amb tota la coherència que vulgueu…

Recomano encaridament la lectura de llibres tant documentats com el magnífic “Descoberta i conquesta catalana d’Amèrica” de l’Enric Guillot sobre les gestes catalanes furtades per Castella;

“Sota l’estora del segle d’or castellà” d’en Lluís Batlle. El gran buit de la literatura catalana en moment d’auge econòmic, mentre castellà s’enfonsa i la literatura castellana es torna rica i abundant.

“La revenja Borja” d’en Lluís Mandado,. Orland el Furiós al descobert, etc, etc.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
21.02.2020  ·  09:28

Sembla que avui l’editorial no transmet bones vibracions. Jo també vaig seguir les teories de Bilbeny als seus inicis, si més no els dubtes que planteja no queden desmentits per que la part espanyolista tampoc aporta proves irrefutables del contrari que diu en Jordi, afirmar que és cert el que diuen de Jordi Bilbeny i que és mentida que Cristòfor Colom sigui o no català, sense una prova definitiva, ho veig sospitós i lleig.

Els dubtes que presenta Jordi Bilbeny mai s’han pogut desmuntar amb proves fermes i concretes, i l’elaboració d’un llibre que vol ser un treball seriós a la meva manera de veure és molt poc fiable. Jo els diria proves manquen que siguin bones raons.

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
21.02.2020  ·  09:38

Sr Partal i amic Vicent
No entenc l’afirmació ‘Colom no era català’ (qui ho ha demostrat? aquest llibre nou que encara no he llegit?) ni ‘pseudohistòria’ (pel que he llegit: els llibres sobre Colom, no els altres)

És una manera totazlment intelectaulment honesta, valida , reconeguda i entenadora) molt usada donar une sèria d’arguments convergents en demostració d’una tesa (inclouent documents familials -genealogia coherent entre altres-, o visuals -reproducció de quadres de pintures o mapes retocats… etc ensenyants retocs fets a postériori d’altres documents que defensa la tesa… Pzals P)

Joan Contijoch
Joan Contijoch
21.02.2020  ·  09:50

Benvolgut Vicenç, sempre he valorat molt el teu periodisme, generalment, he compartit les teves opinions. Com has pogut caure en això?
No cal dir que subscric el que diu Joan Rovira, Salvador Llopis i Jaume Jose.

Anna Garcés
Anna Garcés
21.02.2020  ·  10:05

Sr. Partal, com podeu criticar algú que s’ha passat més de trenta anys investigant i sense ajuts institucionals, més aviat amb pals a les rodes sempre. No hi ha llibres ni res sobre les mentides de la història que sempre ens han explicat! La gana! A cabassos. Dels més diversos autors, i que no pertanyen a l’INH. Al·lucino, de veritat. Si Tirant lo Blanc va estar 200 anys a les llistes de llibres en castellà… fins que van trobar les tres còpies i mitja en català. Em sembla realment lamentable aquesta crítica gratuïta que heu fet. Senzillament fora de lloc.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
21.02.2020  ·  10:21

Estic d’acord amb intervencions anteriors a favor de no desmuntar d’una tacada el treball de Jordi Bilbeny i de l’INH. Els treballs de Jordi Bilbeny se sustenten bàsicament en el sentit comú i la lògica. I s’acompanyen d’inombrables peus de cites que corroboren les seves tesis i deixa al descobert moltes de les afirmacions clàssiques que no s’aguanten per cap lògica. L’afer actual de l’intent de compra d’ENDESA per part de Gas Natural i de tot allò que s’hi va dir, el Sr. Manuel Pizarro exhibint la Bíblia, la Sra. Esperanza Aguirre afirmant que el domicili de la principal empresa espanyola se situaria fora del territori nacional (Catalunya) van deixar al descobert quin és l’ADN del Deep State espanyol. L’objectiu per sobre de la veritat. Les actuacions dels fiscals en el judici del procés. Què més cal veure i sentir per entendre moltes de les tesis d’en Bilbeny? Algú ha anat a Pals i fer el seguiment de les muralles que figuren en els documents colombins? “Palos de Moguer” tenia muralles mediavals de defensa?. Jo he col·laborat en la publicació d’un parell de llibres d’en Bilbeny i continuaré fent-ho. Si més no, convençut que ha trencat una línia “clàssica” de la història d’Espanya que semblava inamovible. Més tard en sortiran d’altres a demostrar i corroborar, amb mètodes potser més reconeguts que les intuïcions d’en Bilbeny eren certes, encara que puguin ser diferents.

Jordi Alou
Jordi Alou
21.02.2020  ·  10:33

L´historia está suficientment documentada hi han historiadors seriosos en totes les èpoques passades. L´abundància d´anys de poder imperial castellà ha deformat a fet tot el posible per instaurarla. Que Colom era català o no ja no te remei no cal anar burxant. Els historiadors actuals afins al poder castellà son capaços de deixar per la posteritat que Colom era de Venezuela

Joaquim Cucurull
Joaquim Cucurull
21.02.2020  ·  11:09

Vicent, l’editorial d’avui m’ha deixat congelat, com pots d’una tacada desprestigiar la feina feta per en Jordi durant tots aquests anys? On es la teva objectivitat? Espero i desitjo que deixis suficient espai per a la defensa de Jordi Bilbeny.
Quim Cucurull

Ramon Sans
Ramon Sans
21.02.2020  ·  11:27

Campaña de desprestigio , ayer MES 3/24 , hoy vilaweb , la Vanguardia ….OBJETIVO BILBENY …. ¿RECUERDAN CUANDO EL OBJETIVO ERA LAPORTA ? ¿TENA ?…

TODOS se pusieron de acuerdo en un momento para hacer la vida imposible a UNO que molestaba … que RESPONDA SI PUEDE A LA OLA QUE LE VA A PASAR POR ENCIMA .

Hoy Vilaweb se ha cubierto de mierda por participar en esa campaña de acoso y derribo, tenga o no tenga razón .

Federico Ruiz
Federico Ruiz
21.02.2020  ·  11:30

Que Colón o Marco Polo fossin catalans o chins no té res a veure, no afaga ni treu res, absolutament res, a la sobirania del poble català, ni amb el seu exercic en el segle XXI. Em preocupa des de fa temps la evolució del INH i, ara, moltes opinións sobre l’editorial de Vicent. La dolenta Historìa s’ataca desmuntant-la, no elaborant una altra mala Història alternativa. L’editorial de Vicente em sembla justa i molt mesurada; potser massa.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
21.02.2020  ·  11:51

Venia de llegir l’entrevista al senyor Cingolani i l’editorial d’avui, d’entrada no m’ha agradat. L’equidistància em produeix recels i al·lèrgia, especialment quan carrega igual contra el dèbil i el fort, el qui pretén ser honest i el interessadament deshonest. Després de rellegir l’article amb més atenció, reconec que és un text impecable. Coherent i ben estructurat, no hi tinc res a objectar, tret d’aquesta sensació negativa…
Per el que jo se, el senyor Bilbeny, ha explicat, reconegut, si voleu, que la seva teoria es basa en interpretacions, per manca o manipulació de documents, en situar el context històric del moment per argumentar tesis. A parer meu, això és un acte d’honestedat que el diferència dels seus detractors i fa injusta l’equidistancia.
I he de dir, per posicionar-me, que crec més en els treballs de l’Institut Nova Història, que en cap altre.
Després he llegit el comentari d’en Pep Agulló i he vist la llum. El problema no és Bilbeny. Gràcies.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
21.02.2020  ·  12:02

Per què Vilaweb no organitza un debat entre en Bilbeny i en Cingolani? Colom té més punts de ser català que genovès. De ser la nació que controlava la Mediterrània a desaparèixer de l’història i la literatura? No m’ho crec. Seria bo de veure com defensen les seves postures per poder tenir una opinió més fonamentada.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
21.02.2020  ·  12:08

No sóc expert en història ni, encara menys, historiador; de manera que segur que tens tota la raó amb la crítica a l’INH de Bilbeny. Però el que passa és que la realitat socio-política del nostre país, facilita enormement les seves hipòtesis. Els ciutadans espanyols hem aprés al llarg dels segles a desconfiar sistemàticament dels documents, oficials o no, sovint plens de mentides. Quan d’aqui uns segles els historiadors analitzin els fets del 2017, per exemple, es trobaran amb els documents judicials (!) on hi haurà un relat totalment irreal i encara pitjor, totalment tergiversat, on el blanc serà negre i viceversa. I els costarà molt trobar relats que s’propin al que realment ha passat. Per tant crec que donades les circumstàncies la feina que fa Bilbeny i cia. és oportuna i necessària, sense que això sigui obstacle per a exigir-los rigor i serietat, naturalment.

Si a España, com podem comprobar cada dia, actualment és menteix sistemàticament sobre quasi tot, perquè no pot ser que també ho fecin fa uns pocs segles? De fet les estructures socio-polítiques de aleshores no eren pas tan diferents de les actuals, ni en el fons ni en la forma. I aquesta és la gran qüestió històrica per a mi.

Carles Lladó
Carles Lladó
21.02.2020  ·  12:18

Al meu parer, tant la tergiversació de la història espanyola com de la catalana inventades per historiadors que a Espanya són venerats com d’alta excel·lència sorgeix d’un fangar tan pestilent com les ments dels que tergiversen. I, per a mi, cada combat contra la tergiversació i la mentida, tot i que pot ser discutit, és respectable. I lloable.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
21.02.2020  ·  13:07

Tinc la meva experiència amb aquest historiador, i és un bon fabulador. Malgrat coincideixo en molts punts amb la editorial. Gràcies de nou Vicent.

Elvira Anglès
Elvira Anglès
21.02.2020  ·  13:54

Jo penso que sí que en Colom era català, per moltes raons que podeu contrastar i trobar en els llibres, per exemple quan es va fer el monument a Colom l’any 1888 “a un fill il·lustre de la ciutat”. Pero en Vicent sí que té o ha vist la partida de naixement i per això diu que no ho era.

En Jordi Bilbeny és un estudiós i treballador infatigable. Si tingués les possibilitats que tenen d’altres que seuen a la fresca i es limiten a repetir el què ens han anat dient des de fa anys els nostres amics…. , ja hauria avançat molt més.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
21.02.2020  ·  15:13

Si tingués una màquina del temps només la deixaria a en Jordi Bilbeny, és dels pocs de fiar…

Marcel Pellejà
Marcel Pellejà
21.02.2020  ·  15:21

Mare meva, quin editorial, el d’avui…
Un es pregunta a què treu cap, tot plegat. I sí, fa de malpensar. Altrament, les alternatives són pitjors…

En Colom no va ser català, pam. És com dir que en Sirvent va nèixer a Alcalà de Henares perquè ho diu una partida de naixement que fa riure de manipulada com està. A Sixena s’ha manipulat tot, però durant els anys d’Inquisició no, en aquell temps tot seguia segons el que establia el poderós autor, i el seu llibre restava immaculat, intocable. Au va! De debò que encara ens ho creiem, això? I ens quedem tan amples? Catalunya desapareix de sobte, alhora que apareix la Inquisició, i ves: El Siglo de Oro, amb un castellà precari que no és sinó fruit de les pèssimes traduccions fetes des del català dels originals, com tan diàfanament han demostrat els estudis de n’Àlex Sendra. Segrestats els manuscrits originals, el censor els destruia i restaven anònims quan l’autor no passava per l’adreçador: foguera, presó o exili.

A qui fa por esclarir què va passar, com i per què? Galileu, Copèrnic, Kepler, Darwin, Plank… Són només uns quants exemples de lliure pensadors que van topar amb el discurs oficial, amb l’acadèmia, abans no es fessin evidents les seves teories. De fet, però, on van topar realment va ser amb els interessos d’algú més fort, simplement. Més fort i amb més recursos, però al final… la terra gira al voltant del sol i no al revés. En Bilbeny, en Mayolas, en Sendra, l’INH en general, seguiran persistint, no en tingueu cap dubte, i més i més ments s’aniran alliberant de tantes patètiques mentides.

Pedro Margarit
Pedro Margarit
21.02.2020  ·  15:55

Estimat Vicent, i dic estimat per la gran estima en que os tinc.
Crec que la feina del INH s’ha de jutjar per els seus resultats després de llegir les seves aportacions a l’aclariment de la Historia de Catalunya.
Que el descobriment d’América va ser cosa de Catalans i de la Corona Catalana, està fora de dubte i quan dic Catalana ho dic per tots els regnes que junts la formaven, i en especial els que es miraven al Mediterrani.
Es una llàstima que ens hagin d’obrir els ulls a començament del segle XX gent no catalana, com en LLuis Ulloa, dient que estudiem, perquè América la descobriren els Catalans.
Hem de reflexionar, i acceptar la feina feta per estudiosos, que en tot moment no rebutjarien un careig amb la historia tradicional que està plena d’aforismes que demostren interessos espuris per a treure la gloria en aquella Nació que la mereix. La Nació Catalana com s’entenia al segle XV..
Llegint els assajos escrits per en Bilbeny, podreu entendre la quantitat de feina feta i les troballes tant interessants que ha fet en Bilbeny duent a terme el seu treball de recerca.
Si os plau llegiu la seva obra abans de refermar-vos en aquest article que per a mi no dignifica el mitja informatiu al que estic subscrit des de fa anys, el meu estimat Vilaweb.
Espero que un cop os doneu compte de la gran feina feta per ‘en Bilbeny, esmeneu alguna cosa del que dieu en aquest article.

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
21.02.2020  ·  16:32

Sr. Partal, us admiro moltíssim i gairebé sempre coincideixo al100% en tot allò que publiqueu, però el vostre editorial d’avui m’ha fet pujar al cirerer: quina informació tan contrastada periodísticament teniu a les vostres mans per assegurar tan categòricament que Colom no era català? No és només els senyor Bilbeny qui afirma que Colom era català, també el Dr. Charles J. Merrill que ha portat a terme una extensa recerca en literatura catalana medieval, n’està convençut. A partir de documents trobats i investigats fora d’Espanya ha pogut concloure que Colom pensava i escrivia en català i això, sí no m’equivoco, ho fa una persona que és catalana. Aquí teniu el títol del seu llibre publicat a partir de l’extens treball d’investigació:
Colom of Catalonia.
Origins of Christopher Columbus REVEALED.
Us el recomano.
Una salutació cordial.
Isabel

Josep Salart
Josep Salart
21.02.2020  ·  17:31

El que no entenc es que la rebuda fos a Barcelona i no a Sevilla. Ho dic be?

FRANCESC XAVIER SALUDES
FRANCESC XAVIER SALUDES
21.02.2020  ·  17:43

Publicar l’entrevista al senyor Cingolani respon a un periodisme obert i crític, una línia que caracteritza Vilaweb com una publicació de qualitat. No obstant, publicar una nota editorial amb la desqualificació contundent del treball d’un investigador que trenca els relats oficials durant dècades em sembla impertinent i descoratjador. Que hi hagi professionals i investigadors que entrin al debat públic sobre les seves recerques i propostes forma part de la necessària higiene democràtica i crec que cal acotar els escenaris del debat. Quan un tercer es limita a opinar sobre un debat que li és aliè per context professional, benvinguda l’opinió; però si aquesta opinió, sigui desqualificació o panegíric, vol que sigui tinguda en compte aleshores està reivindicant una categoria que no li pertany i cau en l’intrusisme o la perversió del relat.
Ho sento Vicent però aquesta vegada m’has decebut. Espero que te’n adonis i , després d’alguns comentaris dels subscriptors, ho tinguis en compte.

Judith Bassols
Judith Bassols
21.02.2020  ·  17:55

M he quedat molt parada de l afirmació d en Vicent Partal, “no, colom no era català”. Haurem de llegir el llibre d’aquests historiadors, què han dit per fer q surti una declaració tant contundent en un editorial.

Per part meva dubto molt de la defensa q faran del manteniment de la història oficial. He passat hores escoltant les explicacions de Bilbeny, he llegit molts llibres i articles seus, amb referències, amb còpies de documents… I en canvi de l altra part només n he llegit menysteniment, sense aportació de CAP documentació, q si cherry picking però cap informació q rebatés el q ha mostrat en Bilbeny. Així jo dic, sí Colom era català.

Dues coses, tan sols, dues:
1) Tirant lo Blanc també era castellà ( fins q va sortir una edició anterior en català).

2) què en fem del prohom Joan colom, documentat, amb 40 mil coincidències amb Johannes Cristoferens Columbus (amb què signava l almirall)?

Q curiós: el q va a cristianitzar el nou continent va tenir la decència de néixer amb el nom de Cristòfor, q vol dir portador de Crist.

Com q aqta casualitat és massa gran, sembla lògic pensar q se.l va posar ell. Sí se.l va posar vol dir q en tenia un altre, i el genovès es dia Cristòfor, oi?

Trobar proves segles més tard, quan hi ha hagut censura és complicat (amb això estem d acord oi? Censura i manipulació documental, sabem q n hi ha hagut pq encara n hi ha, oi?).
No obstant l INH ha trobat tantes petites evidències q el conjunt aprova la teoria. Colom era català.
Els americans diuen: si claca com un ànec, camina com un ànec i vola com un ànec… és un anec.
Senyors, estem davant d un ànec.

I si no, ORGANITZEU un DEBAT q hi farem cap a escoltar les dues versions.

PD: en Ferran Adrià va dir q si haguera anat a una escola de cuina, no hauria fet el q va fer, l’acadèmia té això, com les escoles de cuina, molts cops, fas de llorito….

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
21.02.2020  ·  19:38

El tema d’en Colom el vaig trobar interessant i possible.
Ara bé, el tema Cervantes, Shakespeare, el Cid i altres ja em va semblar d’una manca de rigor insofrible.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
21.02.2020  ·  19:45

Crec que això és un debat d’especialistes i amb uns continguts corporatius molt importants.
Crec que l’editorial es fica en un terreny impropi del periodisme polític perquè els lectors, la majoria, no ens podem formar una opinió fonamentada en aquest tema.
No és l’àmbit comú comparit objecte de la política. No és un debat cívic.
Crec que d’això se’n deriva el desori.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
21.02.2020  ·  21:28

A l’escola em van ensenyar una història espaÑola, reforçada per l’astracanada de la Formación del Espíritu Nacional, que no passava de ser un gènere literari dolent i tendenciós. I poc ha canviat: segueixen amagat els orígens, decimonònics, de l’estat, dient espaÑol al que és castellà i presentant els Borja com l’excepció criminal de la història eclesiàstica. D’acord que, com deia Maians, la història reclama proves i mètode científic. Però l’afirmació que Colom NO era català és tan agosarada com afirmar el contrari. Què era, genovés? Llavors a Castella l’haurien anomenat Palomo o Colombo, ben fàcil de dir. La semàntica del mot llatí Columbus i el resultat Colón nomes té una baula perduda: el catalá Colom d’imposible pronúncia si no és aguda i amb ‘n’ final, com passa a Guillem/Guillén i és motiu de la cara de sorpresa dels castellans quan entre ells comenten que al meu poble tenim un carrer dedicat a sant Xoxim/Chochín.
A banda de tots els altres personatges i circumstàncies -Lluís de Santàngel, Joan de Coloma, Alexandre VI, Pere Margarit, Fra Bernat Boïl, la crisi del comerç català al Mediterrani oriental, pels turcs, i la urgència de trobar rutes alternatives de les espècies tal com Portugal havia emprés vorejant Àfrica, i que no afectava la Castella de la Mesta i el comerç de la llana.

Alba Tardós
Alba Tardós
21.02.2020  ·  22:26

Benvolgut Vicent, després de les afirmacions que fas en la editorial resulta inexcusable oferir a en Bilbeny el dret de rèplica a les pàgines de Vilaweb.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes