Pablo Casado, a l'acte del PP d'aquest matí a Barcelona (fotografia: EFE).

L’acte central del Partit Popular abans de les eleccions espanyoles del 28-A s’ha celebrat sota uns baixos de l’Hotel Plaza, a la plaça d’Espanya de Barcelona. L’espai, sense entrada de llum natural, ideal per a convencions, quedava banyat d’una llum blava, i els discursos, referents i missatges dels assistents acabaven de fer la sensació de bombolla. La bombolla que s’infla a base de discursos guanyadors, eufòrics i poc creïbles dels dirigents (‘Guanyarem’, ‘Pablo President!’) i una por profunda, greu, i que s’ha escolat en tots els discursos dels tres oradors: Alejandro Fernández, president del PP català, Cayetana Álvarez de Toledo, candidata per Barcelona, i Pedro Casado, aspirant a president. Tots van dibuixar una Catalunya racista, intolerant i sense llibertats i, de fons, la por a la fi d’Espanya. Eufòria falsa, i por certa, barrejades durant una hora i mitja dins els baixos d’un hotel van donar com a resultat alguns minuts d’agressió verbal importants i paraules gruixudes. De racisme en amunt.

La sala era plena bàsicament d’una militància molt humil, d’una certa edat, i tot el temps per estar a la sala a les onze del matí d’un dia entre setmana, i poder esperar pacientment una hora, i aplaudir després, enmig de l’oneig de banderes espanyoles repartides per l’organització, fins que l’himne espanyol va marcar el final d’un acte que havia començat un briós Alejandro Fernández, actual president del PP català, i l’home que va començar a instal·lar la por entre els assistents amb un discurs enèrgic, directe i contundent.

Alejandro Fernández, Cayetana Álvarez de Toledo i Pablo Casado

‘Qui pensi que el cop s’ha acabat s’equivoca!’
Qualsevol independentista decaigut de moral hauria d’escoltar els discursos d’Alejandro Fernández. Segons el president del PP català hi ha un pla independentista en marxa, és consistent, sòlid i bastant pensat. ‘No tan sols no feien catxa, sinó que ara, tampoc’ diu Fernández, de verb fàcil, vestit un parell de talles grans, i cap paper davant els ulls. L’home va desgranar un discurs que, resumit, seria aquest: ‘Qui pensi que el cop s’ha acabat, s’equivoca! Ho tornaran a intentar. No sóc un oracle, però sí que m’avalen les actes parlamentàries del 2017. Aleshores em vaig limitar a llegir els documents de l’ANC. Per això la vaig encertar. No feien catxa. I ara tampoc no fan catxa. Són maldestres, però no fan catxa. Per a reactivar el cop, ho pensen fer de quatre maneres: amb estructura, eixamplant la base, momentum i negociant la república.’

Segons Fernández, l’estructura són el govern a l’exili de Waterloo, els CDR a territori català i ‘els aliats antieuropeus’. S’eixampla la base via Podem i PSC. El momentum vindrà després de la sentència i es negociarà la República ‘que no porta l’adjectiu de catalana, ara, per enganyar’. I per això Alejandro Fernández va deixar anar un ‘Viva el rey!’ que la sala va secundar com un sol home i per treure’s l’angoixa de sobre.

Cayetana Álvarez de Toledo: ‘Els qui agredeixen són sempre els mateixos’
Amb la por al cos dels assistents, va ser el torn de Cayetana Álvarez de Toledo i el seu habitual discurs gèlid, lacerant, cru, aspre que es pot resumir amb la seva mirada glacial. La sala va restar en un silenci tens, fred, mentre Cayetana anava disparant, més que filant, el discurs. Al president Torra li va dir racista quatre vegades seguides, i parlava habitualment de nacionalisme xenòfob perquè el món de Cayetana és el món d’uns constitucionalistes amenaçats, agredits i sense llibertats a Catalunya. La seva bombolla es pot definir amb aquesta increïble pregunta: ‘Heu vist mai independentistes agredits per hordes de constitucionalistes? No. Els qui agredeixen són sempre els mateixos […] Per sort, encara recordo la gloriosa manifestació del 8 d’octubre de 2017. Pujava Via Laietana amunt amb Vargas Llosa. I allà vam veure una gran quantitat de catalans que durant tant de temps havien viscut amb por, i que sortien de casa per primera vegada.’

Por. Sempre la por. Tota la por.

Cayetana, monàrquica com Alejandro, va voler citar el discurs del rei espanyol en un paràgraf concret del 3 d’octubre: ‘Sé molt bé que a Catalunya també hi ha molta preocupació i gran inquietud amb la conducta de les autoritats autonòmiques. Als qui ho senten així, els dic que no estan sols, ni ho estaran.’ I després va continuar amb argumentari propi: ‘Als nacionalistes els hem parlat a la cara, i els diem que demanin perdó. Per les dues atrocitats que ha comès: la fractura civil, la ruptura interna i la decadència econòmica. Cada català deu el doble que un madrileny’.

Però potser el fragment del discurs que impressiona més de Cayetana és quan parla d’anomalia: ‘Catalunya, crec, és una comunitat en estat d’anomalia. TV3 parla només per a la meitat, el director és encausat per desobediència en una operació en massa d’assalt a la democràcia. Hi ha adoctrinament i odi a Espanya a les escoles. Una altra anomalia és que un senyor mani a Waterloo i el seu vicari sigui un racista. Però un racista racista racista. Portava una llista de les coses que ha dit, però no caldrà llegir-la.’

I no la va llegir.

Abans d’acabar Cayetana va dir les mateixes paraules que havia dit feia poques hores a El Periódico, i que és el tall que apareix a les televisions: ‘La violència en la parella no és política . No hi ha mascles organitzats, atacant dones pel fet de ser dones. Prou d’utilitzar de manera bruta aquestes morts. La dreta, a la qual pertanyo amb orgull, no mata dones. I sabeu una cosa? L’esquerra tampoc.’

Després de les morts, les pors, i les persecucions, Cayetana va cedir la paraula.

Pablo Casado: ‘Aplicarem el 155’
De tots, l’home que va deixar anar l’alegria més falsa i l’eufòria més pre-fabricada va ser sense dubte Pablo Casado, candidat a president, que va començar així: ‘Us donaré una notícia. Diumenge guanyarem les eleccions!’ I tenia més bones notícies: ‘Aquesta nació fa cinc segles que admira el món i fa quaranta anys que preservem una història de concòrdia, d’abraçada, de convivència. Tot allò que els nostres avis havien guanyat. I preservarem aquest esperit […]. Intenten fer-nos escarns, rebentar les cases i fer boicots als negocis. No se n’han sortit. No se n’han sortit perquè fa quaranta anys que resistim.’

I a partir d’aquí va passar a fer un resum del seu pla de xoc, en cas que sigui investit president. Parla, en teoria, la dreta moderada, la dreta suau comparada amb Vox i Cs. Aquest és el seu pla: ‘Activarem el 155 en el primer consell de ministres, posarem el referèndum al codi penal, prohibirem els indults, activarem la llei de partits per a ser aplicar a la kale borroka dels partits, reformarem la llei de símbols perquè s’acabi l’ultratge, tancarem el Diplocat, que serveix per a insultar-nos pagant amb els nostres diners i recuperarem competències per a sancionar els professors que escampem odi a les escoles. […] S’ha acabat que amb el nostre pressupost es malversin els fons públics catalans per a la divisió, per a la xenofòbia, per al racisme.’

L’acte acabava al cap d’un hora curta. Els assistents sortien de la bombolla cap a la plaça d’Espanya no se sap si amb l’ànim reforçat o encara més decaigut.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb