Barcelona desembarca a la Fira del Llibre de Guadalajara com a gran protagonista

Barcelona serà, entre avui i el 7 de desembre, la protagonista de la 39a Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic), la cita cultural més important de Llatinoamèrica i la més rellevant del sector després de la de Frankfurt (Alemanya).

Barcelona n’és la convidada d’honor, un fet pràcticament excepcional, perquè ben poques vegades s’hi ha convidat una ciutat; més aviat s’hi conviden països. Dels trenta-nou anys d’història del certamen, només s’hi han convidat quatre ciutats: Los Angeles, el 2009; Madrid, el 2017; Sarja, el 2022 i ara, Barcelona.

El lema escollit enguany és “Vindran les flors”, extret del conte “Felicitat”, publicat al recull Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda, autora cabdal de la literatura catalana, i que serà homenatjada en la taula rodona “Homenatge a Mercè Rodoreda. L’autora catalana més universal”, encapçalada per Mercè Ibarz i Colm Tóibín, i moderada per Elisabet Goula. També es faran homenatges a autors com Pere Calders, Jacint Verdaguer, Montserrat Roig i Joan Brossa.

Segona vegada a la FIL

No és la primera vegada que la fira pren en consideració el sector editorial català. El 2004, el convidat d’honor va ser “la cultura catalana”, perquè el president de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) d’aleshores, Raúl Padilla, valorà que era d’una “gran solidesa tant en l’aspecte editorial com en el cultural”.

Ara, però, el context és ben diferent i, tot i que les xifres demostren que Barcelona es troba en un bon estat de salut quant al sector editorial –s’hi publiquen molts llibres, s’hi concentren un terç dels editors de tot l’estat espanyol, s’hi obren llibreries noves, hi neixen editorials petites i independents, perquè tenim un bon grapat d’autors d’alt nivell, etc.–, la realitat del dia a dia i les altres xifres posen al descobert l’altra cara de la moneda: que portar una editorial sense ser engolida per un gran grup és gairebé un miracle i que, més enllà de Sant Jordi, el gran volum d’ingressos va a parar a les vendes de llibres en castellà. De fet, la facturació del sector a Catalunya el 2023 mostra que només un 17% dels ingressos van ser per vendes de llibres en català, segons dades del Ministeri de Cultura espanyol recollides per l’ACN.

Antoni Clapés, poeta i editor de Cafè Central i que també forma part del grup d’autors que viatgen a la FIL, parla així de la situació actual del sector: “És un oxímoron, però, per entendre’ns: Barcelona, des del punt de vista d’indústria literària, té molta importància. Hi ha un parell o tres dels grups editorials més grans de l’estat espanyol, hi ha moltíssima producció de llibres i hi ha una xarxa brutal d’editorials.” I afegeix: “Potser el nombre de lectors no creix, o no creix tant com voldríem, però tothom se’n va sortint: es publiquen llibres i les editorials funcionen prou.”

Clapés considera que la bona salut editorial de la ciutat també té a veure amb la gran xarxa de biblioteques públiques, un fenomen pràcticament únic al món. “Quan a fora expliques el que tenim, se’n fan creus!”, exclama.

L’autor i pensador Vicenç Altaió, que també serà a la FIL, celebra que l’accés a la cultura hagi crescut enormement i s’hagi democratitzat. “La quantitat de poesia, novel·les i llibres de qualsevol gènere que es publiquen és espectacular. I, és clar, anar a Guadalajara és una oportunitat, perquè fires com aquestes corregeixen la tendència del mercat, corregeixen la tirania del mercat pel coneixement, i això és molt positiu”, argumenta.

Un bocí de cultura

Però no perdem el fil: que Barcelona hagi estat escollida per a protagonitzar la fira d’enguany és motiu de pes per a enorgullir-se de l’extensa xarxa editorial que tenim. I prou se n’ha cuidat la periodista Anna Guitart, comissària de la fira, que ha estat capaç de desplegar –amb un equip darrere– tot un programa que no tan sols concentra el més significatiu del sector actualment, sinó que també hi ha afegit una àmplia programació d’espectacles d’arts escèniques, música, cinema, disseny, gastronomia, ciència i pensament, per poder transportar fins a l’altra banda de l’oceà un bocí de la nostra cultura.

“És una gran cultura i el català és una llengua de cultura”, declara Mercè Ibarz a VilaWeb dos dies abans de volar cap a Guadalajara. Allà, l’autora participarà en tres taules rodones i en la presentació de la versió castellana del seu darrer llibre, Una chica en la ciudad (Anagrama). A més, de moment, ja té programades una desena d’entrevistes. Contenta i amb ganes de l’aventura, Ibarz fa valdre fires literàries com aquestes per a fer arribar la nostra literatura a tot arreu. Un dels factors clau per a aconseguir-ho, apunta, és la traducció. “Les traduccions en la literatura catalana són imprescindibles, i les fires són una bona ocasió per a traduir obres. Una llengua com la nostra, amb les condicions que té de promoció i de suport, necessita traduccions.”

Ibarz, que tal com dèiem participarà en l’homenatge a Rodoreda, una de les autores més traduïdes de la literatura catalana, ha volgut reivindicar la seva figura com a “autora que forma part de la literatura europea de la segona meitat del segle XX.” “Sempre diem que és universal, però ho repetim tantes vegades que al final no vol dir res. Sí, d’acord, és universal, però insisteixo a dir que, a més, forma part de la literatura europea de la segona meitat del segle XX. I, amb això, a vegades, els catalans no hi pensem. Pensem només en clau catalana o universal perquè ens fixem en les traduccions que té, però cal fixar-se en com escriu, quins altres autors del mateix temps escriuen i comparteixen això de recollir l’aire del temps després de les guerres”, assenyala. Amb tot plegat, Ibarz encara l’aventura amb entusiasme i convenciment.

Un retrat de “la Barcelona actual”

Tal com ha explicat Guitart en algunes entrevistes, el seu objectiu ha estat “representar la Barcelona actual” i reivindicar la ciutat com a capital cultural i literària fent valdre la seva relació estreta amb Mèxic i Llatinoamèrica. Fent una ullada al programa, ràpidament hom pot arribar a fer un retrat prou realista del que és avui Barcelona: s’hi inclouen autors que, tot i ser de Barcelona o viure-hi d’ençà de fa temps, escriuen en castellà, com Juan Pablo Villalobos, Javier Cercas, Paulina Flores, Begoña Gómez Urzaiz, Carlos Zanón o Pau Luque. O cantants que canten en castellà, com Rigoberta Bandini o Santi Balmes. Així i tot, cal destacar que, dins l’apartat literari, la gran majoria dels autors participants són dels que escriuen en català, com Mercè Ibarz, Núria Cadenes, Antoni Clapés, Miquel de Palol, Vicenç Altaió, Adrià Targa, Elisenda Solsona, Gemma Ruiz, Carlota Gurt, Carme Riera, Maria Carme Roca, Irene Pujadas, Regina Rodríguez Sirvent, Montse Albets i Màrius Serra, entre moltíssims més.

En total, s’han triat seixanta-nou autors de la literatura catalana i barcelonina contemporània que representen una pluralitat de gèneres i estils literaris, una tria que no va trigar a aixecar polseguera. Per exemple, l’escriptor Ildefonso Falcones, autor de la cèlebre L’església del mar, novel·la històrica sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV, va titllar Barcelona de ciutat “provinciana” i “perdedora” en una entrevista al suplement “La Lettura” del diari italià Corriere della Sera, just després que se sabés que no havia estat convidat a la FIL. L’autor va acusar la selecció de tenir un biaix polític i lingüístic. “Qualsevol empremta de nacionalisme assenyala una regressió”, va deixar anar. Així i tot, Guitart va defensar que la tria s’havia fet “amb total llibertat” i que una selecció sempre comportava una tria i, per tant, gent que en quedava fora. “En tot moment s’ha sabut que la comissària era jo i que la tria la feia jo, o sigui que no s’ha discriminat ningú per cap mena de posicionament polític o lingüístic”, va explicar la periodista cultural en declaracions a l’ACN.

El català i la cultura, prou representats?

La qüestió de la llengua i el tipus de literatura que s’escollia per representar la ciutat ha estat, és clar, al punt de mira. Sobre això, Altaió en fa la següent anàlisi: “Als anys noranta, ens presentàvem davant el món com un sistema obert de conquesta cultural i política progressiva, però la derrota política permanent de Catalunya fa que la llengua estigui en una situació de debilitat. El bilingüisme ens és causat per una situació de supeditació. Per tant, totes les polítiques que es facin en aquest sentit han de ser clares respecte de la presència i l’ús del català com a llengua pròpia.”

Altaió considera imprescindible no tan sols anar amb la llengua per davant sinó també amb la cultura, i ho exemplifica amb la normalitat amb què van fer-ho en el seu moment –i en plena dictadura franquista– figures com Miró, Tàpies o Foix. “Eren absolutament exemplars. Era una presa de posició entre la innovació i la cultura popular del país. Quan hem anat fora, Tàpies i Miró han portat això. Més que la normalitat, el que funciona és la capacitat de resistència, de resiliència i transformació. Quan aquesta innovació es dóna, funciona molt bé, i no necessàriament cal que sigui una representació política ni democràtica, però la carta de presentació cap a l’exterior passa per la singularitat, la creativitat.” “És molt important que la cultura catalana es presenti a l’exterior i en els circuits comercials punters, com poden ser la Documenta de Kassel, la Biennal de Venècia o la Fira de Guadalajara. El problema és que quan es parla d’individualitat i ens hem de presentar com a col·lectiu, com que no tenim un estat, apareixem a vegades d’una manera molt paritària”, afegeix.

Clapés, per la seva banda, creu que més que parlar de llengües caldria parlar de “literatures”. “Es fa molt bona literatura en català i es fa molt bona literatura en castellà. Hi ha una literatura que, més enllà de la llengua, es preocupa per fer una literatura contemporània, però n’hi ha una altra, que és aquesta escriptura que és la novel·leta sentimental del segle XIX posada al segle XXI i que, amb una mica de sal i pebre, de sexe i de droga, guanya el premi Planeta.”

Recrear una plaça barcelonina

Un dels grans punts d’atracció serà el pavelló de Barcelona, que se situarà al vestíbul principal del recinte. Dissenyat per Fàbric i Santiago de León, portarà per títol “Espai publicat”, i recrearà una plaça barcelonina com a espai de trobada i conversa. Amb més de 1.000 metres quadrats, inclourà una gran llibreria amb 10.000 llibres vinculats a la ciutat i un auditori per a 120 persones on tindrà lloc part del programa literari i professional. La inauguració es fa avui mateix.

Barcelona també participarà en espais destacats com ara FIL Ciència i FIL Pensamiento, amb propostes coordinades per la Direcció de Ciència i Universitats de l’ajuntament i el CCCB, amb l’objectiu de compartir la capacitat crítica i innovadora de la ciutat per a abordar els grans desafiaments contemporanis. Entre els ponents, hi haurà Pere Estupinyà, Marc Güell, Gemma Marfany, Toni Pou, Salvador Macip, Miguel Pajares, Fina Birulés, Ingrid Guardiola, Josep Maria Fradera, Sira Abenoza i Gabriel Ventura.

Música, arts, gastronomia i cinema

La programació també inclourà una important dimensió musical i escènica. Durant nou nits consecutives, hi haurà espectacles de gran format a Foro FIL amb una oferta diversa de l’escena musical barcelonina. Hi actuaran Maria Arnal, Rigoberta Bandini, Lucía Fumero, Queralt Lahoz, Love of Lesbian, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Mushka, Joan Garriga i el Mariatxi galàctic, La Sra. Tomasa i Tarta Relena.

Quant a les arts escèniques, s’hi presentaran tres propostes: Sonoma, de La Veronal; Jo, travesti, de Josep Maria Miró, i una lectura dramatitzada de La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Totes tres es faran en diversos espais culturals de la ciutat de Guadalajara.

Respecte de les arts visuals, hi haurà dues mostres, que porten per títol Los libros de Barcelona (al MUSA) i Vendrán las mujeres (al Museu Cabañas), exposicions creades per a l’ocasió i pensades per tornar a la ciutat després de la FIL. També hi haurà tres instal·lacions centrades en els universos literaris de Mercè Rodoreda, Joan Brossa i Àngel Guimerà pensades i dissenyades per Cabosanroque.

La gastronomia serà protagonista amb el cuiner Gerard Bellver, que elaborarà el menú del dinar inaugural i del festival gastronòmic de l’Hotel Barceló. Amb una trajectòria consolidada entre Barcelona i Mèxic, Bellver presentarà una fusió entre les dues tradicions.

Finalment, a la part de la FIL pensada per als infants, s’hi podrà veure l’espectacle Gota, de la companyia Txema Muñoz. També participaran en aquesta secció Rocío Bonilla, Xavier Salomó, Jaume Copons i Bel Olid.

D’altra banda, a la Cineteca es faran projeccions de films, entre els quals, Polvo serán, d’Isaki Lacuesta, Mi amiga Eva, de Cesc Gay, i El 47, de Marcel Barrena.

Presència de l’Institut Ramon Llull

Amb la voluntat d’ampliar la presència dels autors catalans al mercat editorial llatinoamericà, l’Institut Ramon Llull impulsarà el Seminari de traducció a les diferents varietats del castellà, un espai de formació i reflexió sobre la recepció i l’adaptació de la literatura catalana a les realitats lingüístiques del continent.

A part de les activitats organitzades directament, l’Institut preveu de donar suport a una trentena d’activitats literàries per mitjà de les subvencions de promoció i de mobilitat d’autors. Es tracta, principalment, de presentacions de literatura catalana en traducció tant a la FIL de Guadalajara com en biblioteques i llibreries de Guadalajara i Ciutat de Mèxic. Una llista que inclou també les presentacions organitzades pel PEN Català a la fira.