Bodega Chiqui, el bar de sempre que ara prepara sushi de primera

La Bodega Chiqui havia estat sempre un bar on feien esmorzars i es prenia el vermut, que també es venia a granel, com també uns altres vins que el veïnat s’enduia per consumir a casa. El van agafar, essent un bar així, l’any 1959 i amb el nom de Bodega Chiqui, Enric Riasol i Teresina Esteve, els avis paterns de Sònia Riasol, tercera generació al capdavant d’aquest negoci que, potser sense la pandèmia de la covid, hauria seguit un altre camí.

Però, en temps de confinament, Riasol i la seva parella, Douglas Alves, van fer una pensada: “I si aprofitem que el bar és tancat per utilitzar-ne la cuina per fer sushi i el servim a domicili?”, explica Riasol. Ell havia fet un curs de cuina a Mescladís, una entitat social que ofereix formació com a via d’integració social per a nouvinguts i ell, que és del Brasil, en va treure un bon profit. Va triar de fer les pràctiques del curs culinari en un restaurant de sushi. Que a Riasol li agradés aquest menjar japonès va ser decisiu en la tria d’Alves del lloc on fer un rodatge que avui es pot dir que ha propulsat la Bodega Chiqui a l’èxit.

“Ho vam començar fent mig de broma, per provar, però teníem clar que tot el que féssim ho havíem de fer amb la millor matèria primera. Ens vam dir: ho hem de fer tan bé que la gent vulgui repetir”, explica Riasol. I així va ser. La idea era fer-ho solament a domicili, però la gent que entrava al bar demanava què feien i deien que ho volien tastar. No tenien plats per al sushi, a domicili ho enviaven en capsetes, i al bar, al començament, ho servien amb plats normals, rodons, diu. Ella, en principi, no tenia pas intenció d’agafar el relleu del seu pare al negoci que els avis havien agafat en traspàs feia seixanta-sis anys. Si no s’haguessin posat a fer sushi durant el confinament, o no hagués estat tan bo, potser ara treballaria de dissenyadora gràfica, que és la professió per a la qual s’havia preparat. “El meu avi em deia, no treballis a l’hostaleria. A casa preferien que em dediqués al que havia estudiat.”

Però el sushi d’Alves va tenir molt d’èxit, fins al punt que ha guiat una reinvenció molt natural del negoci. De la cuina a les taules del bar. I ara a la porta allò que es veu més són les lletres en llum de neó de color rosa que diuen “Sushi”, el producte que es consumeix més en aquest bar reinventat.

Quan veus el domini d’aquest cuiner de sushi tallant la tonyina, t’adones que l’art d’un bon tall afegeix encara més qualitat a l’experiència final d’assaborir-lo. Ni massa gruixut, ni massa prim, el tall fa l’acabat.

Satisfets per aquesta bona pensada d’aprofitar la cuina el temps en què el bar havia d’estar tancat, reconeixen el paper que el servei de repartiment va tenir. “Glovo és una finestra oberta a tothom que ens va presentar al món sense mostrar la ubicació. Ens vam inventar un nom, però ara el que li agrada més a la gent, encara que es pugui continuar menjant a casa, és venir-ho a menjar aquí, al bar”, explica Sònia Riasol.

El bar, com sempre

I el bar agrada tal com ha estat sempre. Un ambient molt familiar, taules de marbre i parets enrajolades, en una de les quals hi ha emmarcats retalls de diari que parlen d’aquest rumb asiàtic que ha pres aquest bar de tota la vida on Enric Riasol ha servit sempre bon vermut de Reus i vins de Gandesa i del Priorat. Va posar-se darrere el taulell a treballar a setze anys o disset i quan va tornar del servei militar ja hi va romandre. “No m’ha faltat mai la feina”, diu. Al matí i a migdia continua veient clients de tota la vida, del barri, i hi ha qui encara demana el porró, diu, i recorda que abans li demanaven molt. Ara fan el vermut i compren vi a granel. La gent gran sobretot se l’emporta amb garrafes. Les llaunes de conserva, de venda i degustació sempre han estat un reclam important en aquest establiment.

Ara que el sushi ha instaurat la seva revolució a la cuina d’aquest bar i ha creat tot sol el relleu generacional al capdavant del negoci, Enric Riasol no sap quan es jubilarà. “Ja ho veuré”, diu mentre va servint tapes i begudes.

Encara no són les 14.00 i a les taules de la terrassa ja hi ha gent que dina. Al menú del migdia, de 13.00 a 16.00, diu la Sònia, sempre hi ha algun plat de sushi per a triar. Per sopar, de 19.00 a 23.00, és el temps de sushi per excel·lència. De qualsevol lloc de la ciutat arriba gent a menjar-ne. “El peix mantega amb trufa negra surt molt i també el wasabi natural, que normalment portem del Montseny i, si no, directament del Japó”, comenta Sònia Riasol. “Les gyozes, de carn o peix, les fem nosaltres, i els filets d’anxova els netegem”, precisa.

A la carta, otoro, ventresca de tonyina, anguila del delta, carn de wagyu, tataki d’ànec, tàrtars de salmó i de tonyina, orada, cavalla, hamachi, tempura de llagostins, sopa de vieira o de miso i edamame omplen el bar de nous clients cada dia. Els de tota la vida també hi són, continuen entrant a fer el vermut i les gildes, les anxoves i les olives.

Fora del menú, tan sols preparen menjar japonès i entrepans. Diumenge a la nit i dilluns al migdia tanquen. Ja han vist que conciliar el negoci i la vida familiar, com fins ara, es fa difícil. I així ha estat la història de les dues generacions anteriors en aquest bar que, sense pensar-ho, n’ha engrescat una de nova, que ha sabut revifar el negoci, amb gust asiàtic. De moment, la quarta generació són dos bessons de set anys que explica la seva mare que diuen que quan siguin grans faran hamburgueses al bar.