La via de l’avocació: la clau de la discòrdia entre ERC i Junts per a protegir les escoles

Tots dos partits donaran suport a una moció de la CUP perquè la conselleria assumeixi “la plena responsabilitat política i jurídica”, sense concretar com

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
14.12.2021 - 07:17
Actualització: 14.12.2021 - 08:17

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La clau jurídica que explica la topada entre ERC i Junts per la defensa de la immersió lingüística és un article de la llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, aprovada el 2010. Junts vol que el Departament d’Educació defensi la immersió assumint temporalment la direcció dels centres afectats per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa un mínim del 25% de castellà, fins que no es reformi la llei d’educació de Catalunya. I demana que s’apliqui l’article 9 d’aquesta llei. Aquest precepte regula l’anomenada avocació, és a dir, estableix que “els òrgans administratius superiors poden avocar el coneixement d’un assumpte la resolució del qual correspongui” als seus òrgans administratius dependents, si és convenient per “circumstàncies d’índole tècnica, econòmica, social i jurídica o territorial”. Aquesta fou la via que l’octubre del 2017 va seguir la consellera Clara Ponsatí per a assumir la responsabilitat de les escoles l’1-O. Però no hi ha acord entre els socis de govern per aplicar-la, i la discrepància podria obrir una altra crisi al consell executiu, que es reuneix avui. Per una altra, ERC i Junts, amb la CUP, preservaran la unitat d’acció al parlament.

Segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts de tots dos partits, ERC i Junts preveuen de votar demà a favor d’una moció de la CUP que insta el Departament d’Educació a assumir “la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció i aplicació” de la immersió en tots els centres educatius de Catalunya, bo i “garantint la seguretat jurídica del professorat”. Però què vol dir això? Com es pot fer? El text no concreta la manera d’assumir aquestes responsabilitats i això permetrà que ERC i a Junts, malgrat les diferències, avalin plegats l’intent de la CUP d’apujar el llistó de la defensa de la immersió pel govern. Una defensa declarativa que fins ara no ha impedit que els alumnes de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar tinguin un 25% de les classes en castellà.

Però, encara que ERC i Junts salvin la unitat al parlament, la via de l’avocació ha tornat a obrir un front de discrepàncies després de la tensió que ja va suscitar el pacte pressupostari amb els comuns o la taula de diàleg. La defensa pública que Junts ha fet d’aquesta alternativa ha molestat ERC. De primer, la presidenta del parlament, Laura Borràs, en una entrevista a la 2 i a Ràdio 4, va reclamar que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, assumís la direcció de l’escola de Canet. I més tard la portaveu de Junts, Elsa Artadi, feia extensiva aquesta posició a tot el partit. El president Pere Aragonès hi va respondre demanant a Junts que no fes partidisme i que demostrés responsabilitat. Segons Aragonès, el govern treballa per trobar una solució “sòlida, permanent i efectiva”, que permeti de defensar la immersió sense entrar en picabaralles partidistes.

Borràs furgava en les declaracions polèmiques de Gonzàlez Cambray de la setmana passada, quan va dir, després d’haver visitat l’escola Turó del Drac, que la Generalitat no hi podia fer res perquè el TSJC s’adreçava directament a la direcció per a executar la sentència. “És impossible que no puguem fer-hi res, s’hi ha de poder fer alguna cosa –deia ahir Borràs–. Per exemple, assumir la direcció del centre, assumir les competències de la direcció del centre per poder dir que nosaltres donem cobertura per a descarregar la pressió sobre els professionals.” I recordava que Clara Ponsatí ja s’havia fet càrrec del control de tots els centres educatius uns quants dies perquè les escoles poguessin ser col·legis electorals durant el referèndum del Primer d’Octubre.

En efecte, Ponsatí va signar una resolució en què precisament invocava el concepte de l’avocació de les competències que tenien atribuïts els responsables dels equipaments educatius a la titular del Departament d’Ensenyament.

Resolució signada per Clara Ponsatí el 29 de setembre de 2017.

Però la validesa de la resolució era molt limitada: del 29 de setembre del 2017, quan fou signada, al 2 d’octubre a les set del matí, amb el referèndum ja acabat. No tenia, doncs un caràcter indefinit. I aquesta és una de les principals diferències que hi ha entre un cas i un altre, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb. Aleshores, Ponsatí provava de protegir tot el conjunt de directors i responsables de centres educatius de possibles conseqüències legals per la utilització d’aquests espais com a punts de votació. I amb un objectiu concret: poder fer efectiu el referèndum.

Allò que va fer Ponsatí topava amb la legislació, podia entrar en conflicte amb la llei d’educació de Catalunya, concretament amb un dels aspectes fonamentals: el principi d’autonomia dels centres, segons les mateixes fonts. Però si la resolució era impugnada per aquest motiu, si més no s’arribava a temps de fer el referèndum. Tanmateix, ara, l’avocació que proposa Junts pot topar amb aquest obstacle legal, i caldria veure quant trigaria algú a impugnar una resolució per assumir la direcció d’una escola, quant temps passaria fins que un tribunal l’anul·lés i fins a quin punt la conselleria estaria disposada a fer-ho, tant políticament com judicial.

De moment, l’únic espai d’entesa és al parlament i en el terreny declaratiu, amb el suport a la moció de la CUP. Una moció que insta el govern a garantir que la immersió s’aplica a tots els centres, cosa que ara no passa. Els dos socis del govern no hi han presentat esmenes. Sí que n’hi han presentat els comuns (que volen que s’hi afegeixi un punt perquè s’atenguin les demandes del col·lectiu de professionals de les aules d’acollida i dotin els centres de prou recursos) i el PSC, Cs i Vox, que reclamen que s’asseguri el compliment del mandat del TSJC.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €