Els avantpassats dels humans ja caminaven sobre dues cames fa set milions d’anys

Un estudi que el bipedisme convivia amb el quadrupedisme en entorns arboris entre els 'Sahelantrhopus'

VilaWeb
Redacció
24.08.2022 - 18:28
Actualització: 24.08.2022 - 22:14

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un dels homínids més antics coneguts, avantpassat dels humans, ja caminava sobre totes dues cames ara fa set milions d’anys, poc després que el llinatge es deslligués del dels ximpanzés, segons que suggereix un estudi que publica avui la revista Nature.

L’anàlisi d’un os de l’avantbraç i dos fèmurs de Sahelanthropus tchadensis trobats en una excavació a Toros Menalla (el Txad) el 2001 confirma les conclusions a les quals ja havien arribat els científics a partir d’un crani desenterrat en aquest mateix lloc. Aquests homínids podien alçar-se, tot i que encara conservaven les estructures òssies necessàries per enfilar-se als arbres, tal com subratlla l’estudi de la Universitat de Poitiers (França) i la Universitat Harvard (els Estats Units).

L’orientació i la posició del forat occipital al crani trobat fa dues dècades –el forat on s’insereix la columna vertebral– ja havien fet pensar als paleontòlegs que els individus de Toros Menalla feien servir dues cames com a manera de desplaçar-se. Ara s’han estudiat tres ossos més que es van trobar a la mateixa zona.

Guillaume Daver i el seu equip han recollit una bateria de mesures biomètriques i indicadors biomecànics i l’han comparada amb fòssils d’uns altres simis actuals i extingits –ximpanzés, goril·les, orangutans, simis del Miocè i uns quants membres del llinatge humà: Ardipithecus, Orrorin, Australopithecus.

Els resultats indiquen que el bipedisme convivia amb el quadrupedisme en entorns arboris entre els Sahelantrhopus. “Totes les dades reforcen la idea d’una locomoció bípeda en una fase molt primerenca de la història humana, fins i tot si en aquesta etapa també hi havia unes altres formes de locomoció”, descriuen els autors del treball en un comunicat de la Universitat de Poitiers.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes