Avançament editorial: ‘Lluites i metamorfosis d’una dona’, d’Édouard Louis

Édouard Louis, autor que ha sacsat la societat francesa amb els llibres d’Adéu a l’Eddy Bellegueule, Història de la violència i Qui va matar el meu pare (Més Llibres, 2019) torna amb Lluites i metamorfosis d’una dona (Més Llibres), traduït per Jordi Martín Lloret i que arribarà a les llibreries la setmana entrant. Un llibre en què Louis explica la història de la metamorfosi social de la seva mare, la Monique, una dona d’origen humil, marginada durant molt de temps per la violència masculina, fins que un dia, a quaranta-cinc anys, es revolta i emprèn el camí cap a l’alliberament. Lluites i metamorfosis d’una dona és un homenatge de l’autor a la seva mare, una dona amb la qual també va tenir conflictes i incomprensions, que no omet. Louis, així com en els llibres anteriors, no deixa de relatar les febleses i les coses difícils d’explicar de la seva mare i de la relació que ha tingut amb ella.

Llegiu un fragment de Lluites i metamorfosis d’una dona, d’Édouard Louis (Més Llibres).

El director editorial de Més Llibres i traductor de l’obra, Jordi Martín Lloret, explica:

“Des que es va donar a conèixer, a vint-i-dos anys, amb la novel·la autobiogràfica Adéu a l’Eddy Bellegueule (2014), Édouard Louis (Hallencourt, 1992) ha fet molta via en una trajectòria fulgurant que l’ha convertit en una estrella literària internacional. Viatja arreu del món per fer xerrades i participar en debats sobre els límits de la literatura, i les seves obres s’han traduït a una trentena d’idiomes i han estat adaptades al teatre per grans directors, com ara el francès Stanislas Nordey i l’alemany Thomas Ostermeier. L’autor es va canviar el cognom per deixar enrere una vida en la qual no encaixava i, a través de la literatura, va iniciar un procés de metamorfosi que avança amb cada títol que publica. Molt compromès políticament amb l’esquerra i a favor dels drets de la classe obrera i dels col·lectius més desfavorits, Louis s’exposa sobre el paper sense pudor però també sense dramatisme, amb una transparència que a vegades fa patir, però que precisament per això commou.

Lluites i metamorfosis d’una dona és un capítol més en el fresc autobiogràfic que Louis va completant al llarg dels anys amb retalls de la seva biografia. El més traumàtic, Història de la violència (2016), el relat d’una violació de què va ser víctima el 2012. Després de Qui va matar el meu pare (2018), tocava parlar de la mare. El fill renegat de la família que va fugir del poble on s’asfixiava per poder ser qui era explica el procés de metamorfosi de la seva mare, la Monique Bellegueule (segons ella, la versió francesa de la Monica Bellucci), una dona de classe humil que, anys després que el fill li hagués marxat de casa, va aplegar per fi el coratge necessari per abandonar l’home amb qui malvivia i començar una nova vida a París. Hi ha un passatge molt bonic en què l’autor explica com la mare va rebre un dia una sorpresa a casa: a la porta, la Catherine Deneuve. Totes dues la van fer petar mentre es fumaven una cigarreta. Si us decidiu a llegir aquest llibre breu i intens, assaboriu-lo com aquell instant de cigarreta Bellegueule-Deneuve.”