Avançament editorial: ‘La porta’, de Magda Szabó

  • Una novel·la europea, que ara arriba en la traducció d’Imola Nikolett Szabó i Jordi Giné de Lasa a la Segona Perifèria · L’editor, Miquel Adam, ens en parla · En podeu llegir un fragment

VilaWeb
L'escriptora hongaresa Magda Szabó.
Redacció
16.03.2024 - 21:40

La porta, de Magda Szabó, publicada a la Segona Perifèria, arriba aquesta setmana entrant a les llibreries. L’argument: l’Emerenc és una dona de fer feines severa, hostil i amb molt bona reputació, tan lliurada al servei a la comunitat com hermètica respecte dels seus assumptes. És una força de la naturalesa. Quan la Magda, una jove escriptora hongaresa, la contracta, no pot imaginar-se la importància que acabarà tenint per a ella. Al llarg de vint anys de servei, estableixen una relació complexa i profunda. Però l’Emerenc guarda secrets sota la seva aparença immutable que acabaran posant a prova la seva amistat i canviant les vides de l’una i de l’altra de manera irreversible.

Llegiu un fragment de La porta, de Magda Szabó (Segona Perifèria).

Magda Szabó va néixer l’any 1917 i és considerada una de les veus hongareses més importants del segle XX. L’any 1949 va ser declarada “enemiga del poble” i durant la dècada de 1950 va ser relegada a l’ostracisme pel règim estalinista. Després de ser rehabilitada, va guanyar dues vegades el premi Attila József (1959 i 1972) i el premi més prestigiós de les lletres hongareses, el Kossuth, l’any 1978.

La porta va ser publicada a Hongria l’any 1987 i l’any 2003 va ser traduïda al francès. A l’estat francès, el llibre va guanyar el prestigiós premi Femina Étranger, i Europa va descobrir el seu talent enorme, una veu europea. Szabó va morir a Budapest l’any 2007. L’any 2022 la Segona Perifèria en va publicar la novel·la Abigail.

L’editor de la Segona Perifèria, Miquel Adam, ens parla de l’obra i de l’autora:

“Que els contraris s’atrauen és una de les lleis universals que més bé ha sabut explorar la literatura. Poques novel·les com La porta, de Magda Szabó, han sabut expressar d’una manera tan exacta la violenta deflagració de sentiments que provoca aquesta atracció.

La porta relata magistralment la relació d’amistat, amor i odi entre dues dones que no poden ser més diferents. La Magda, la narradora, és escriptora. Treballa amb l’intel·lecte. L’Emerenc, la seva antagonista, és dona de fer feines. Treballa amb la poderosa força de les seves mans. La Magda té una fe inamovible en la fe cristiana. L’Emerenc, en canvi, en renega: la seva fe és atàvica, tel·lúrica. La vida de la Magda ha estat marcada pels convulsos fets polítics de l’Hongria del segle XX. La de l’Emerenc, pels incontrolables designis de la natura.

Quan la Magda contracta l’Emerenc per fer les feines de casa, no pot imaginar-se la importància que acabarà tenint per a ella. Al llarg de vint anys de servei, estableixen una relació complexa i profunda. Tot i que… dir que la Magda contracta l’Emerenc… ‘No rento la roba bruta de qualsevol’, diu la vella dona de fer feines ben al principi de la novel·la. Potser podríem dir que l’Emerenc escull la Magda. I l’escull no només per rentar-li la roba, sinó per confiar-li els seus secrets més preuats, el que amaga darrere la seva porta.

Al llarg d’aquests anys, aquests pols oposats ballen la dansa de l’atracció i el rebuig. La relació entre aquestes dues dones s’aprofundeix, ignorant, totes dues, que el destí va teixint les seves xarxes, tensant les seves cordes, fins a destruir aquest fràgil equilibri que les uneix, portant aquesta memorable relació entre la Magda i l’Emerenc a un dilema irresoluble i dolorós. L’últim terç de la novel·la és d’aquells que no es poden deixar cap manera, per molt que et suïn les mans.

Aquesta és una d’aquelles novel·les que portes sempre a sobre, un cop l’has llegida. L’Emerenc és un personatge literari comparable a l’Olive Kitteridge o als personatges de l’Elena Ferrante. També es podria comparar amb Claus i Lucas, d’Agota Kristof. En tot cas, és d’aquelles obres que deixen pòsit en la memòria. La complexitat psicològica que s’estableix entre les nostres dues antagonistes fa rumiar molt després d’haver tancat el llibre. És, al capdavall, un llibre que incita a la conversa.

La porta és el segon títol que editem de Szabó a la Segona Perifèria. El primer va ser Abigail. La porta, publicada originalment l’any 1987 a Hongria, va rebre el premi Femina Étranger de l’any 2003, a França. Va veure la llum en català l’any 2005, però la seva relectura ens va fer comprendre molt aviat que calia traduir de nou el text, seguint els estàndards de qualitats propis de la nostra època. Ens fa feliços retornar aquesta novel·la a les nostres llibreries, aquesta vegada en traducció de l’hongarès a càrrec d’Imola Nikolett Szabó i Jordi Giné de Lasa. La porta és un clàssic europeu, i amb aquesta consideració i respecte l’hem treballat.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any