L’Audiència espanyola permet que una associació ultra sigui acusació particular en el cas Pegasus

El tribunal no permet que la Generalitat s'hi personi, però sí l'Asociación de Juristas Europeos Pro Lege, que ha presentat tota mena de recursos contra l'independentisme i Podem

VilaWeb
Redacció
17.06.2022 - 11:53
Actualització: 17.06.2022 - 12:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama, que dirigeix la investigació del cas Pegasus que implica el suposat espionatge a Pedro Sánchez, Margarita RoblesFernando Grande-Marlaska i Luis Planas, ha admès la personació de l’Asociación de Juristas Europeos Pro Lege (Prolege) com a acusació particular (previ pagament d’una fiança de 10.000 euros).

Ara fa unes setmanes, el magistrat Calama va refusar que la Generalitat s’hi personés com a acusació particular en la causa. En una interlocutòria, va esgrimir manca de legitimació: “Actualment, no hi ha habilitació legislativa general perquè les persones jurídiques públiques exerceixin l’acció popular.”

Una associació ultra

Prolege és un més dels grupuscles que fa de braç judicial dels interessos de l’extrema dreta i de l’espanyolisme. La seva presidenta, Carolina Mata de la Torre, que ha reconegut a les xarxes socials que és votant del PP, també encapçala un altre grupuscle anomenat Asociación Española de Víctimas y Damnificados por Covid-19, que s’ha dedicat a perseguir al govern espanyol pels tribunals arran de la gestió de la pandèmia.

Ara, Prolege és molt més activa i fa una funció molt més ideològica. Aquesta associació, conjuntament amb Vox, ha estat una de les principals instigadores de l’assetjament contra Podem i Pablo Iglesias. A més, l’Audiència espanyola, malgrat les afinitats de Mata amb el PP, va permetre que es personés com a acusació particular en l’anomenada operació Kitchen, que investiga la trama d’espionatge de la cúpula del partit contra Luis Bárcenas.

Així mateix, el president Quim Torra també és en el punt de mira. El grupuscle es va querellar per la suposada col·laboració del cap del govern amb els membres dels CDR detinguts el 23 de setembre de 2019. L’acusaven de col·laboració amb banda armada, tinença il·lícita d’explosius i estralls terroristes en grau de conspiració. El TSJC va refusar la querella.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes