Auden Orwell

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El llibre de Miquel Berga duu per títol Quan la història et crema la mà, paraules d’un vers enlluernador de W. H. Auden de l’any 1935: «I tot oscil·la cap endavant el corrent perillós/ de la història que mai no dorm ni mor,/ i que, si l’agafes un moment, crema la mà.» El subtítol és ‘Auden i Orwell entre dues guerres’. El publica Tusquets Editors en la col·lecció ‘L’ull de vidre’, dirigida pel professor Antoni Marí.

La portada del llibre ‘Quan la història et crema la mà’, de Miquel Berga.

Wystan Hugh Auden i George Orwell són dos dels grans escriptors del segle XX, representants d’una generació marcada per la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, una ferida profunda en el cor d’Europa, un trauma, les conseqüències del qual en la societat, la ideologia, la cultura i l’inconscient col·lectiu encara podrien estar per explorar, en part.

Encreuant les vides i les obres de tots dos autors, com en un joc de miralls, mai tan ben dit, Miquel Berga ens introdueix subtilment en moltes de les grans qüestions ideològiques, intel·lectuals i humanes del segle XX. Ells van reflexionar entre dues guerres que van viure de més a prop, en primera línia, en el cas d’Orwell; o, de més lluny, però amb gran intensitat, en el cas d’Auden. Aquells conflictes els van trasbalsar la vida i l’obra, com el món de la política, la creació i la vida de la societat europea.

És un assaig que il·lumina l’enigma de l’acció i la creació, la posició moral i la llibertat dels individus i dels artistes, alhora que exposa els dubtes i les inquietuds vitals i espirituals d’aquella generació, potser eternament pendents. Ens parla, també, de les il·lusions i els desenganys per a establir un nou ordre poètic i social, quimera de molts intel·lectuals i artistes joves d’aquell temps.

De fet, com recorda l’autor citant Victor Serge i Arthur Koestler, l’any 1939 va ser la fosca mitjanit del segle XX.

El 1939 per Auden va ser un any decisiu, la línia de frontera entre les dues vides del poeta. La del jove poeta anglès, referent generacional, i el que arriba a Nova York aquell any, esdevé ciutadà americà i s’allunya del debat públic per trobar una veu poètica honesta i humanista. L’experiència de la guerra espanyola és crucial en aquest trànsit. Com també el seu poema ‘Spain’. Segurament, diu Miquel Berga, el poema més important sobre la guerra civil.

W. H. Auden

El 1939 per Orwell és un any, segons Berga, de recuperació d’energies després de les dramàtiques experiències viscudes a la guerra civil. El 1938 havia fet un esforç per escriure Homenatge a Catalunya, una de les obres clau de la història d’aquella guerra, la crònica d’allò que ell havia viscut lluitant braç a braç amb anarquistes i poumistes, i la denúncia d’allò que s’havia malmès en aquell conflicte, amb l’aparició de l’estalinisme més brutal. És un tresor de la literatura de reportatge. El 1939 fa el tomb cap a la ficció política que anys a venir donarà fruits, com ara Coming up for air, La rebel·lió dels animals i 1984. La clau de volta de la seva obra és l’experiència a la guerra i Homenatge a Catalunya, l’embrió de les seves obres més famoses posteriors.

George Orwell, en una fotografia del seu amic anarquista Vernon Richards.

La notícia de la caiguda de Barcelona els colpeix profundament a tots dos. Auden acaba d’arribar a Nova York. Orwell és a Marràqueix recuperant-se de la tuberculosi. És la derrota definitiva d’uns ideals i el tret de sortida de l’expansió del feixisme per Europa. Tots dos hauran de ‘gestionar i modular’ les esperances posades en la causa republicana espanyola, analitzar la naturalesa real d’aquella causa, una reflexió que modificarà la seva concepció de la funció de la literatura i els seus estils i objectius, en tant que escriptors.

Tots dos se senten impulsats a redefinir la seva veu privada i pública, la qual cosa fa molt interessant aquest estudi, perquè podria exposar, per extensió, el drama interior i públic de tota una generació europea.

«Engolits per l’allau d’ismes de la dècada dels trenta, ja saben que la perillosa riuada de la Història mai no s’atura i quan t’atrapa et ‘crema la mà’. En aquest llibre pretenem veure com Auden i Orwell afronten els efectes de la cremada, l’abast de la ferida. Els veiem, en cloure’s la dècada, reconstruint la seva posició intel·lectual i moral davant la incessant riuada de la història que s’apropa més que mai, carregada de mals averanys.»

Miquel Berga (Salt, 1952) és professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. L’impacte de la guerra civil en la literatura anglesa va ser el tema de la seva tesi, origen del llibre Entre la ploma i el fusell. Ha publicat diversos estudis sobre George Orwell, és biògraf de John Langdon-Davies (1991), ha comissariat exposicions com ara ‘Orwell: viatge a una guerra’ i ‘Centelles: les vides d’un fotògraf, 1909-1985’. Ha editat i traduït el relat autobiogràfic de Nancy Johnstone sobre la guerra civil, que va tenir molt d’èxit: Un hotel a la costa, també publicat a Tusquets Editors.

Miquel Berga, l’autor del llibre.

Entre dues guerres, entre la ploma i el fusell

Tots dos escriptors van viatjar a Espanya per prendre part en la defensa de la República contra els sollevats del general Franco. Es van implicar com a europeus i com a intel·lectuals antifeixistes. Cadascú pel seu compte. Tots dos tenien una història prèvia, un recorregut intel·lectual, una educació sentimental i política que els feu convergir en aquells dies en una mateixa actitud. Viurien experiències diverses, que els marcarien a foc, com a persones i com a escriptors. Després, en les seves obres posteriors divergirien, o xocarien frontalment, i en públic, especialment quan Auden va publicar el poema ‘Spain’.

El jove poeta W. H. Auden

Hi ha una data, segons Berga, el 20 de maig de 1937, que marca l’instant del xoc entre Auden i Orwell. Aquell dia a Londres, Auden publica ‘Spain’, el seu poema més polític, l’obra que el confirma com l’escriptor més famós de la seva generació. El mateix dia Orwell cau ferit per una bala franquista al front d’Aragó. Més tard, la notícia de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener del 1939, els va impactar a tots dos profundament. Són dues dates que marquen punts d’inflexió en les seves vides i creacions, a estones enfrontades i divergents, però, en el fons, complementàries. I aquest és també un dels molts valors que té aquest llibre.

George Orwell i els Fets de Maig de 1937

Molt esquemàticament, així van ser les seves trajectòries bèl·liques. W.H. Auden va venir amb la idea frustrada de conduir una ambulància, però, finalment, no va tenir el valor d’arriscar la vida i se’n tornà al seu país. L’estada no va arribar a ser de dos mesos. Conegué la guerra de rereguarda, parlà amb la gent, l’impressionaren les esglésies cremades. Passà per Tossa de Mar, per l’hotelet de Nancy Johnstone, Barcelona, València i Serinyena, prop del front, on una ‘veueta interior’ li va dir ‘no’ a la seva intenció d’allistar-se, donant per tancada, així, una mena de voluntat de morir que feia quatre anys que el rosegava per dins. Val a dir que, llavors, el poeta en tenia trenta.

Orwell a la caserna Lenin

George Orwell arribà a Barcelona amb la seva dona Eileen O’Shaugnessy i s’allistà decidit a la caserna Lenin el 6 de gener de 1937. Hi ha una foto d’Agustí Centelles que immortalitza aquell moment, amb un Orwell en formació que destaca visiblement per l’alçada. De segur que el fotògraf no tenia ni idea de qui era aquell tipus tan alt. L’escriptor va lluitar uns quatre mesos al front d’Aragó amb els milicians del POUM, patí una ferida de bala greu al coll. Durant els Fets de Maig del 37 va fer vigilància armada a la Rambla de Barcelona al costat dels seus camarades del POUM. Va haver de fugir amb la seva dona, Eileen, de la repressió estalinista creuant el Pirineu com si fossin turistes. Hi havien estat mig any. Pocs dies després els estalinistes segrestaven, torturaven i assassinaven Andreu Nin.

George Orwell i la seva dona Eileen O’Shaugnessy al front d’Aragó
George Orwell i la seva dona, Eileen O’Shaugnessy

Mentre Auden a ‘Spain’ sintonitzava amb les tesis de propaganda del Partit Comunista, Orwell a Homenatge a Catalunya les denunciava frontalment. Auden era antifeixista. Orwell anticolonialista, antifeixista i esdevingué, a Espanya, antiestalinista. Tenia una necessitat insubornable d’anar contra corrent.

A ‘Spain’ (1937) Auden va cedir els beneficis de les vendes a l’Spanish Medical Aid, una unitat d’ajuda humanitària republicana impulsada pel Partit Comunista anglès. Hi ha un vers on Auden parla de ‘l’acceptació conscient de culpa en l’assassinat necessari’. Orwell, que havia viscut la repressió estalinista i no oblidaria mai l’assassinat d’Andreu Nin, reaccionà immediatament: ‘El senyor Auden pot escriure sobre “l’acceptació conscient de culpa en l’assassinat necessari” perquè ell no ha assassinat mai ningú, potser no té cap amic personal que hagi estat assassinat i segurament no ha hagut de veure mai el cadàver d’una persona assassinada.’

Molts anys després Auden, molt elegantment, donaria públicament la raó a Orwell. I sobre el paper del poeta com a agent social arribaria a concloure que la funció de la poesia i de totes les arts ‘consisteix merament a fer-nos més atents a nosaltres mateixos i al món que ens envolta i, per tant, més difícils d’enredar’.

Interludi parisenc: una anècdota de Henry Miller

Orwell ve a Espanya a ‘matar feixistes’. La guerra era, per a ell, diu Berga, una necessitat objectiva i un imperatiu moral. Creia en un nou ordre social que es podia construir amb la ploma i el fusell. Anant cap a Barcelona, fa una breu estada burocràtica a París i aprofita per visitar Henry Miller. Es coneixien i s’admiraven mútuament. L’anècdota de la trobada és prou significativa. Assenyala un altre posicionament moral i intel·lectual dels escriptors dels ants trenta. I en desvetlla l’efervescència del debat.

A Henry Miller, les solemnes explicacions d’Orwell li rellisquen, li semblen ‘pròpies de la mentalitat d’un boy-scout idiota’ i intenta fer-li entendre que la seva acció individual no canviarà el curs fatal de la història. Orwell no el creu. Miller ho deixa córrer i l’obsequia amb un abric de pana ‘com la seva contribució a la causa de la República espanyola’.

L’anècdota la va explicar Alfred Pèrles, escriptor i amic de Henry Miller, precisant que, no era una presa de postura política, sinó un gest empàtic amb un col·lega i, que l’escriptor nord-americà hauria fet el mateix per a un escriptor que hagués optat per anar a lluitar al costat dels franquistes.

Una reflexió sobre l’essència de l’ésser humà

Miquel Berga creua les vides dels dos escriptors, encarant-hi, en paral·lel, les respectives experiències i reflexions, els orígens familiars i culturals, les dèries i les afeccions, els seus caràcters personals, els amors respectius, l’heterosexualitat d’Orwell i l’homosexualitat d’Auden, el periodisme d’Orwell i la poesia d’Auden, l’anticipació premonitòria que va fer Orwell de la postveritat, i el retorn madur d’Auden a la fe religiosa.

Wystan Auden i la seva parella Chester Kallman a Venècia (1949)

Amb traç amè, profund i sensible, l’autor ens incita, pàgina a pàgina, a observar, conèixer i reflexionar, de fet, sobre l’essència de l’ésser humà. Ens convida a redescobrir-lo. Ens acosta a les fronteres dels grans enigmes de l’esperit i el coneixement, a partir d’uns fets ben concrets, cabdals, que van trasbalsar per generacions els fonaments de la cultura europea i universal. Aquest immens univers farcit d’ideals, dubtes, contradiccions i derrotes que es cou als cervells dels dos escriptors, i s’intueix, o s’expressa, a les seves vides i obres, ens endinsa i ens pot fer de guia per les escletxes invisibles del laberint europeu del segle XX.

Crec que, prenent com a matèria primera Auden i Orwell, Miquel Berga ens proposa temes crucials i eterns. Les seves vides i els seus esperits, per extensió, ens poden ajudar a comprendre els de tota una generació. Però, sobretot, les seves obres i l’actitud que ells exploren en enfrontar-se al fet creatiu ens ajuden a comprendre com, i per quins camins diversos, l’esperit dels homes lluita per avançar i sobreviure a la barbàrie, l’assassinat, el crim i la censura organitzada i imposada pels poders. Tots. Siguin feixistes, estalinistes o, per extensió, en els temps actuals, en aquestes derivacions totalitàries populistes, dirigides amb gran eficàcia tecnològica i importants aparells de propaganda mediàtica, més o menys visible, com ja havia predit magistralment Orwell en les seves obres.

Reflexions culturals i polítiques a banda, Miquel Berga inclou una cita de George Orwell que em sembla definitiva sobre el fet d’escriure:

«Tots els escriptors són vanitosos, egoistes i ganduls, i els motius profunds que els han fet dedicar-se a escriure són un misteri. Escriure un llibre és una lluita llarga i esgotadora, una cosa semblant a patir un atac prolongat d’alguna malaltia dolorosa. Ningú no faria un esforç d’aquesta mena si no fos per algun dimoni interior que no pot ni comprendre ni dominar.» George Orwell, Why I Write, 1946.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.