En tot de ciutats del món, inclosa Barcelona, centenars de milers de persones van eixir al carrer ahir per a exigir l’alliberament de Julian Assange, detingut al Regne Unit i amenaçat de ser extradit als Estats Units. Assange és acusat pel govern dels Estats Units de delictes que l’obligarien a passar a la presó la resta de la vida. Segons el govern americà, la publicació, a la plataforma WikiLeaks, de 400.000 documents reservats sobre la guerra de l’Irac i de 70.000 sobre la guerra a l’Afganistan va ser un acte d’espionatge.

Molts pensem, en canvi, que aquestes dues publicacions van ser un acte remarcable de resistència als abusos de poder i de defensa de la llibertat. Un acte que va fer evidents els crims de guerra que el Pentàgon perpetrava de manera impune i que va canviar la visió del món sobre aquestes dues guerres. Amb les revelacions posteriors a partir del treball d’Edward Snowden, aquestes filtracions ens han ajudat com poques coses més a obrir els ulls i a entendre el món en què vivim. Gràcies a aquests documents, milions de persones hem pres consciència de l’amenaça d’un autoritarisme contemporani centrat en el control de la vida de la gent a partir de l’ús pervers de la tecnologia.

Les filtracions a WikiLeaks van ser fetes a partir de l’actuació de la soldat Chelsea Manning. Manning va ser detinguda el juliol del 2010 i obligada a passar més d’un any de confinament solitari. El 2013 va ser condemnada per un tribunal militar a trenta-cinc anys de presó que, finalment, el president Obama commutà el 2017. Després de ser alliberada, però, ha tornat a ser empresonada, precisament per haver refusat de declarar en el judici contra WikiLeaks i Julian Assange.

Assange és ara mateix presoner del govern britànic a Belmarsh. El novembre del 2010 Suècia l’havia acusat de violació i n’havia demanat l’extradició, però tement que això només fos una excusa per a deportar-lo als Estats Units Assange el 2012 va demanar asil diplomàtic a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on va romandre tancat durant gairebé set anys. L’any passat, els Estats Units van propiciar un colp d’estat a l’Equador a conseqüència del qual el nou govern va despullar Assange de la ciutadania i el va obligar a abandonar l’ambaixada. Fou detingut immediatament. Quan ja restava sota custòdia, les autoritats de Suècia van retirar l’acusació de violació i els Estats Units van demanar-ne l’extradició, que ara estudia la justícia britànica. Assange ha viscut aquests darrers mesos en un règim que l’ONU ha qualificat de tortura psicològica continuada i que li fa perillar la vida.

Edward Snowden, a parer meu el més gran heroi del nostre temps, analista de la NSA, aterrit quan va comprovar que el govern dels Estats Units envaïa secretament la privadesa de tots els ciutadans del món, va publicar uns deu mil documents que demostraven les capacitats increïbles de control social que han desenvolupat les agències d’espionatge. Els anomenats ‘papers de la NSA’ són una de les publicacions més importants de la història i han canviat la concepció que tenim del món.

El preu per a Snowden, com per a Assange i Manning, ha estat ben car. Des del 2013 viu a Rússia, en unes circumstàncies complexes motivades pel viatge que va emprendre per fugir de la persecució dels Estats Units. Ha demanat asil polític en vint-i-un estats, però tots l’hi han negat per les pressions i amenaces del govern dels Estats Units, que el reclama per jutjar-lo. És remarcable que, malgrat que la seua seguretat depèn ara mateix de Rússia, Snowden no s’ha estat de criticar en públic el caràcter autoritari del Kremlin.

La història de tots tres ens ensenya moltes coses. La més transcendental, que els grans poders mundials, i en això malauradament hi ha ben poques diferències entre els Estats Units i la Xina, volen fer servir la tecnologia per a dominar la societat. Al preu que siga. Destruint la privadesa i els drets aconseguits durant segles. Considerant sospitosos tots els ciutadans. Si cal, violentant i manipulant la justícia d’estats com Suècia o el Regne Unit, si cal propiciant colps d’estat com el de l’Equador, si cal fent servir la tortura i l’empresonament contra persones honorables, compromeses amb la societat i amb la dignitat humana, com són Julian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden.

Però això que els passa a Assange, Manning i Snowden també ens ensenya que el compromís, el valor personal i la coherència continuen essent els grans instruments en la lluita contra l’opressió, contra qualsevol mena d’opressió, a qualsevol racó del món. A ells tres, personalment, els fan molt de mal, però també han fet un mal enorme a la conspiració bastida a l’esquena de la gent per governs presumptament democràtics, il·luminant les zones d’ombra més fosques del món on vivim. Fer-los costat, estar amb ells, és doncs estar per la llibertat de tots i defensar-la. I no us enganyeu sobre el volum i el perill de l’amenaça, perquè, com diu Snowden, ‘dir que no et preocupa la privadesa perquè no tens res a amagar és com dir que no et preocupa la llibertat d’expressió perquè no tens res a dir’.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb