05.10.2015 - 13:27
|
Actualització: 05.10.2015 - 23:30
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha publicat avui un article al diari britànic The Guardian titulat ‘El poble de Catalunya ha parlat. El govern d’Espanya l’escoltarà?’. I hi diu: ‘Administrarem la nostra victòria [del 27-S] amb un sentit de concòrdia envers Espanya, Europa i el món. Acceptarà ara Espanya la decisió del poble de Catalunya? O perseverarà en la intransigència.’ A l’article defineix el sentit plebiscitari dels comicis: ‘Aquestes eleccions van ser l’única manera possible de donar al poble de Catalunya la possibilitat llargament demanada de votar sobre el futur polític.’
Mas recorda com ha crescut l’independentisme: ‘El nostre moviment d’independència no és pas cap caprici momentani, no és cap somni d’un partit polític, ni res dominat per una única persona. És la gent que ha sortit, any rere any, cada Onze de Setembre als carrers de manera pacífica, manifestant-se amb un somriure, cantant, amb somriures i banderes demanant la independència, perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.’ I ho acaba de remarcar així: ‘Van ser els ciutadans que van convèncer els partits polítics.’
Explica també la coalició de Junts pel Sí. I recorda que la CUP ha triplicat el nombre de diputats: ‘Juntament amb ells tenim una majoria absoluta del Parlament de Catalunya’. I afegeix: ‘Això significa una robusta majoria absoluta de diputats en favor de la independència’.
També explica la tradició democràtica i parlamentària de Catalunya, fins a l’època actual, quan el 2010 hi hagué la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut català i el rebuig d’un pacte fiscal.
Destaca el potencial econòmic de Catalunya i el gran augment de la inversió estrangera al Principat.
Critica que el govern espanyol faci veure que no passa res i que es pensi que d’aquesta manera el problema català desapareixerà. ‘Allò que un dia va ser un afer intern d’Espanya ara ha agafat una perspectiva internacional, i parlaments estrangers i fins i tot governs es demanen per què, malgrat la nostra crida al diàleg, Madrid refusa d’asseure’s i parlar.’ I rebla: ‘La nostra mà és oberta, per més que el puny de Madrid continuï tancat.’
