‘Nosaltres proposem, per exemple, una presidència neutra, de consens, una persona no política. Es pot fer també una presidència rotatòria, es pot fer de manera compartida.’ Així resumeix el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, algunes de les idees que ha formulat la CUP per desencallar la discussió sobre si Mas ha de ser investit president de la Generalitat o no. Per ell, el nou temps del camí cap a la independència és massa complex per a reduir el debat a aquest aspecte, i per això s’estima més que la negociació amb Junts pel Sí i les altres entitats i formacions se centri en com començar a desobeir les lleis estatals i les decisions del Constitucional i com blindar les institucions catalanes dels atacs de l’estat espanyol. I hi insisteix: ‘Si hem arribat fins aquí, això no pot anar malament.’

—Dieu que ‘això acabarà bé’. Com podeu convèncer la gent que és veritat?
—Tenim una majoria independentista d’escons, amb un 48% de vots i un 11% més de gent que vol trencar l’status quo. I amb tot això l’endemà estem amoïnats. La Catalunya tribunera en estat pur. Fa anys que vam començar això a Arenys de Munt; no hi havia res, una acta de la fiscalia, uns de la Falange… I ara som un 48% d’independentistes al país. Comptats. Aquests anys ens fan veure que això és un procés històric, i això no es pot avortar ni aturar per misèries. És un procés més gran que Artur Mas, que jo i que els partits que hi participen; que interpel·la sobre moltes més coses que la independència: parlem de sobirania, de drets socials, de com articular estats i societats. Aquests processos comencen d’una manera però no s’acabaran pas per una bajanada. Això anirà bé. Això no pot anar malament.

—La perspectiva dóna optimisme. Però ara cal pensar com fer-ho. Què cal fer primer?
—Hem de començar a parlar amb tothom, no tan sols amb Junts pel Sí i no tan sols sobre la investidura de Mas. Vull dir amb sindicats, moviments socials, entitats, partits… Som en una segona fase. Aquests primers cinc anys han estat els de la recerca del mandat democràtic. I finalment ja el tenim. Ara hem de fer política, hem de construir la república. Hem de parlar de com construïm les estructures d’estat, com ens relacionem entre nosaltres, quin ritme hi donem, quina força pot tenir la desobediència de les lleis, tant les espanyoles com les de la troica i les de l’austeritat.

—Insistiu també en el pla de xoc…
—Sí, perquè podem començar un procés polític amb quatre-cents mil ciutadans que en quedin fora? No fora del procés polític, sinó fora de la societat, per una situació de pobresa extrema. Abans que el calendari ens obligui a constituir un parlament i a votar un govern volem aprofitar aquest temps per fer una reflexió més àmplia i més sòlida. No es tracta sols d’una suma aritmètica d’escons, sinó que, com que ja tenim el mandat democràtic, això no té aturador i hem de començar a construir un nou país.

—Com s’exercirà la desobediència?
—S’ha de declarar al parlament que això no té aturador, i alhora s’hauran de desobeir coses que ens lliguen a l’estat espanyol, com les sentències del Tribunal Constitucional, les decisions que aturen cautelarment qualsevol decisió del parlament català. Si el parlament català és sobirà no pot admetre ingerències d’un tribunal que no té res a veure amb la nostra sobirania. I posem l’exemple de la llei Wert o el decret de pobresa energètica suspès.

—No entraríeu en cap cas en un govern de concentració?
—No volem entrar en un govern perquè la nostra cultura política no és la de la política institucional, i menys la governamental. Som municipalistes i, tot i participar en el parlament, aquesta política no és la nostra i no ens hi trobem còmodes. Tampoc no volem que el nostre missatge i la nostra participació del procés quedi lligada a un repartiment de conselleries. No volem entrar en aquest joc. No volem res per a nosaltres, cap quota de poder. Desitgem, en canvi, donar suport a un govern que faci un pla de xoc ciutadà, una desobediència institucional i la construcció d’estructures d’estat republicanes. I, perquè quedi clar que el nostre missatge és net, diem des del principi que no entrem en el joc del repartiment de poder.

—Encara que sigui ara, en un moment excepcional?
—Donar suport al govern des de fora és tan vàlid com fer-ho des de dins. Això ja ho vam fer durant la legislatura passada, quan hi va haver lleis com les de consultes populars o la contrària a l’homofòbia, que els hem donat suport. Però per entrar dins del govern hi hauria d’haver una situació tan absolutament excepcional i insòlita que ara mateix no em ve al cap.

—Quines són les condicions irrenunciables que posareu al nou govern?
—Primer, que el govern que es constitueixi no tingui ni un corrupte i que no hagi participat en les polítiques de retallades d’aquests anys. Si hem de començar un estat català, que construeixi aquestes estructures d’estat, no podem aplicar la política anterior, que era mesella amb Madrid i amb els ‘lobbies’. I després volem aplicar el pla de xoc, que és la primera pauta que donem.

—Un pla de xoc per a fer què?
—Per a aturar els desnonaments i aturar els processos de privatització i d’externalització de serveis bàsics d’educació i sanitat. I si és possible començar-los a revertir. I corrupció zero. Ja sé que d’avui per demà no es pot fer, però sí que demanarem que hi hagi un treball molt ferm per aixecar totes les catifes abans de començar. Comença una nova etapa, la de construcció de l’estat republicà, i si ho fem amb tot el clientelisme i la corrupció anterior no té cap sentit. I el pla de xoc inclou mesures de rescat ciutadà perquè els tres àpats al dia tothom els tingui garantits… És una exigència de sentit comú.

—Quim Arrufat parlava ahir d’una situació extrema en què s’obligués a decidir la CUP entre fer president Mas o que el procés descarrilés. Què en penseu, de les declaracions que va fer?
—Nosaltres som aquí per ser el tensor, la molla, perquè això vagi més ràpid i no descarrili. Som l’esquerra independentista i durant dècades hem lluitat per arribar fins en aquest moment. I és evident que quan hi ha un 48% dels catalans independentistes i tenim una majoria de govern i de parlament independentista no ho esguerrarem tot i ho aturarem. No ho farem mai. Per això et deia que això ha de sortir bé. Sortirà bé perquè hi deixarem la pell, perquè farem tant com calgui perquè surti bé, perquè la construcció de l’estat republicà avanci, de manera inclusiva, oberta, i no tancada en un sol nom ni un sol partit.

—Entenc, pel que dieu, que evitaríeu de totes passades que hi hagués unes eleccions avançades el mes de març.
—L’única persona que ha parlat d’eleccions avançades és Inés Arrimadas.

—Però si no hi hagués un acord amb la qüestió del president hi acabaria havent eleccions.
—Però precisament qui ha dit que inevitablement haurem de fer noves eleccions? Ciutadans. I si aquesta opció és bona per a Ciutadans és dolentíssima per a nosaltres. Per a nosaltres queda moltíssim temps per a negociar moltes coses, no tan sols el nom del president del govern: el pla de xoc, les accions de desobediència, l’autodefensa d’aquest govern i les institucions catalanes dels atacs de l’estat espanyol… L’encausament de Mas és el principi d’un seguit d’atacs fortíssims que rebran totes les institucions catalanes. L’única persona que troba engrescador l’escenari de les eleccions avançades és Inés Arrimadas. I per la mateixa raó que ho troben bé ells, nosaltres ho trobem perillosíssim.

—Com es concretaria la proposta de presidència coral que va fer Anna Gabriel?
—En el temps que hi ha per a la negociació escoltareu propostes nostres, perquè tenim un esperit propositiu. I propostes que segurament portaran a renúncies nostres. En una negociació, com en el cas del 9-N i en lleis que s’han aprovat, ho hem fet. Només ens sentireu fer propostes, i no queixes. Tant això que ha dit en Quim Arrufat com això que ha dit l’Anna Gabriel van en aquest sentit, de començar a negociar i de començar a bastir una cosa en principi contradictòria, d’oferir solucions.

—No dieu no a Mas, sinó negociem quin paper ha de tenir?
—T’avances una mica…

—Però la proposta de presidència coral és això, no? Expliqueu-la una mica més. Anna Gabriel parla de tres o quatre persones, i reivindica el paper de les dones. Podrien ser, per exemple, Mas, Muriel Casals i un parell de persones més, de la CUP o independents?
—Ara rebem una pressió molt gran. Ens diuen que no pot ser que el procés descarrili per la CUP. Jo dic: no pot ser que s’aturi el procés per una sola persona, encara que sigui un actiu. Per al milió i mig de persones que han votat Junts pel Sí Mas és un actiu, és el líder. Però per a nosaltres no. És respectable. Nosaltres no volem el cap de Mas en una safata, com vol la caverna madrilenya. No volem sacrificar cap actiu. I per a molta gent, Mas i Junqueras són actius. Per a molta gent la CUP és un actiu. I tot això ho hem de tenir en compte. Tothom és necessari, i ningú és imprescindible. Nosaltres proposem, per exemple, una presidència neutra, de consens, una persona no política. Es pot fer també una presidència rotatòria, es pot fer de manera compartida. Hi insisteixo, es pot fer això per fer sensació de força contra els atacs de l’estat espanyol, que encausa i inhabilita el president Mas; es pot fer una defensa col·lectiva. Volem obrir el joc i les possibilitats. La col·lisió entre la figura d’Artur Mas i la CUP, no l’admetem. Perquè no volem col·lidir amb Mas. No ens agrada com a president ni el votarem com a president, però no és una col·lisió entre Mas i la CUP. Hem de jugar tots, de manera oberta i a moltes bandes.

—I la via Renzi de què parlava Vicent Partal? És a dir, que Mas tingui una presidència més simbòlica, amb unes competències específiques, però que hi hagi un conseller en cap o primer ministre que gestioni el govern del dia a dia?
—D’acord, mirem-ho. Entre les moltíssimes propostes que sortiran, la podem mirar. I que la miri el senyor Mas si li interessa. Ja ho trobarem. D’aquestes coses, n’haurem de parlar, no ho nego. Però hi ha més coses de què parlar; de l’atac de l’estat espanyol i l’encausament de figures per haver posat urnes, de la desobediència, el reconeixement internacional…

—Parlàveu de bastir una defensa institucional pels atacs que vindran de l’estat espanyol. Què voleu dir?
—Un atac com l’encausament de Mas, Rigau i Ortega per haver posat urnes mereix un blindatge i una defensa de les institucions catalanes. Aquesta mena d’atacs arribaran. Ara són tres encausats, però començaran a encausar quadres mitjans de l’administració i aniran minant aspectes de l’administració catalana perquè vagi caient… Centrem-nos, doncs. Les institucions que tenim, que són hereves de la Generalitat autonòmica, ja són la llavor de les institucions republicanes catalanes. Això que tenim ara formalment és autonòmic, però hem de pensar que ja no ho és. Ho hem de protegir perquè aquestes institucions agafin el tremp per a bastir la república.

—Per això convé que us poseu d’acord tots. I apel·leu també a la gent de Catalunya Sí que es Pot.
—Sí, a tothom.

—Però ells no comparteixen aquest procés de construcció de la república catalana. Com els fareu venir?
—Fa vint anys només hi havia el 15% d’independentistes. La gent que encara ara no és independentista o no treballa activament per la república sí que treballa per un procés constituent. Tota la gent de Catalunya Sí que es Pot vol un procés constituent, i això vol dir fer una constitució unilateral a Catalunya. Pràcticament són a un pas de nosaltres. Però hi ha coses, com el lideratge de Convergència del procés, que els fa malfiar. Però si fa vint anys m’haguéssiu demanat com vindria la gent castellanoparlant cap a l’independentisme hauria semblat impossible de respondre. I ara és una realitat. Doncs ara és infinitament més fàcil que la gent de Catalunya Sí que es Pot s’hi sumi; quan això comenci a funcionar i vegi que això té sentit. I més, quan vegin que l’estat espanyol no farà cap oferta i no hi haurà cap possibilitat de referèndum. Aquesta gent que vol canviar l’status quo dirà ‘és veritat’.

—Dieu que la DUI no es pot fer ara, perquè no hi ha hagut més del 50% dels vots independentistes. Però s’haurà de fer validació plebiscitària en algun moment?
—Sí, és clar.

—Com? En forma de referèndum sobre la independència?
—O sobre la constitució. Per nosaltres el 27-S era plebiscitari i constituent. El mandat democràtic per a la DUI no el vam tenir per molt poc. Això no ens deixa fer les coses més ràpides ni amb un aval absolut als ulls de la comunitat internacional, però un 48% del sí i la majoria absoluta parlamentària ens avala per començar el procés polític. Més endavant, per a sancionar la constitució catalana es podria fer la consulta referendària.

—El termini de divuit mesos per a la proclamació de la independència que proposa Junts pel Sí el veieu plausible?
—Per a algunes coses ens sembla massa temps. I per a unes altres potser és massa curt. La construcció d’una república és una obra de tota una vida. Hi ha coses, com la desobediència de lleis i sentències, que es podien haver fet des del minut u.

—Però hi ha coses més complexes com ara la construcció de la hisenda pròpia.
—Per això, que hi ha coses per a les quals divuit mesos potser es faran curts. I nosaltres no posarem calendaris.

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb