L’ús de la coma és força evident en molts casos. Per exemple, en les enumeracions:

—La flama també passarà per Formentera, Eivissa, Mallorca i Menorca.

O bé en els incisos:

—Gutiérrez, que és català, ha reaccionat amb sorpresa.

Molta gent es pensa que les comes corresponen a les pauses orals. Però això no passa pas sempre. Tot seguit veurem quatre casos en què no hem de fer servir la coma.

1. Entre el subjecte i el verb

El subjecte i el verb no van separats per cap coma:

La reunió de les candidatures [,] ha estat fructífera.

Si el subjecte és llarg però no hi ha impediments per a entendre on s’acaba, tampoc no hi posem coma:

El fet que l’aprovació del pressupost de la Generalitat resti condicionada a moviments previs del govern espanyol [,] posa de manifest una limitació claríssima del govern Illa.

2. Entre el verb i el complement directe 

Igualment, tampoc no hem de posar coma entre el verb i el complement directe. Compte, sobretot, en oracions introduïdes per la conjunció que:

El propietari va dir insistentment que [,] faria tant com pogués per resoldre el problema.

3. Abans de les conjuncions i, o, ni

En les oracions coordinades no solem posar coma abans de les conjuncions que fan de nexe, com ara i, o, ni.

Una cosa és una amenaça [,] i una altra cosa molt diferent és aquest advertiment preventiu.

4. En els complements especificatius

Com hem dit al començament, un incís s’ha d’aïllar entre comes. En l’oració següent, posem entre comes el nom de la presidenta, perquè el presentem com un incís explicatiu (de fet, en podríem prescindir):

La presidenta del govern, Marga Prohens, ha intervingut en el debat.

En canvi, un complement especificatiu no s’aïlla entre comes. En aquest cas, si hi poséssim comes voldríem dir que Raquel Sans és l’única diputada d’ERC.

La diputada d’ERC [,] Raquel Sans [,] ha defensat la proposta.

I ara vegem un cas en què sí que hem de fer servir coma.

5. Quan canviem de lloc elements de la frase

Si desplacem el subjecte o un complement del començament al final o a l’inrevés hi posem una coma:

Jo faig cara de saber-ho? → Faig cara de saber-ho, jo?

Tothom es va alçar en arribar el professor → En arribar el professor, tothom es va alçar