El país on Twitter no afavoreix la ultradreta

Segons un nou estudi, Alemanya és l'únic país en què els algorismes de Twitter no afavoreixen les fonts dretanes i ultradretanes

VilaWeb
Redacció
30.12.2021 - 20:51
Actualització: 30.12.2021 - 21:43

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

No hi ha dubte que molts dels pronòstics més arribistes sobre l’impacte de les xarxes socials en la nostra vida quotidiana s’han complert pràcticament fil per randa: eines com ara WhatsApp i Twitter no existien no fa ni dues dècades, però avui dia no sembla exagerat afirmar que a molts ens costaria imaginar el nostre dia a dia sense l’una o l’altra. Però si bé fins i tot als més tecnoescèptics els costaria de negar molts dels beneficis que ens han brindat aquestes plataformes, també val a dir que les xarxes socials han originat les seves pròpies problemàtiques, o bé n’han exacerbat d’existents. Un cas paradigmàtic és la tendència de portals com ara Facebook i Twitter a redirigir els usuaris –de manera més inadvertida o menys– cap a tota mena de continguts extremistes, amplificant així l’audiència de la ultradreta. És un efecte que, segons un nou estudi, sembla que afecta tots els països tret d’un: Alemanya.

Una llei pionera contra l’odi a les xarxes

L’any 1960, en resposta a una onada d’atacs antisemites en unes quantes ciutats de la República Federal Alemanya, les autoritats del país aprovaren un seguit de lleis contra la incitació a l’odi (volksverhetzung) amb l’objectiu de criminalitzar el negacionisme de l’holocaust; amb el temps, la legislació s’amplià fins a abastar els discursos d’odi contra les minories racials i ètniques, com ara els jueus. Si bé van ser concebudes per al món analògic, amb l’arribada d’internet es posà el focus d’acció en la lluita contra els discursos d’odi i s’han anat desplaçant cap al món digital, si més no en part. L’any 2012, per exemple, Twitter començà a censurar, a instàncies del govern alemany, els comptes que exhibien iconografia nazi, o bé havien publicat missatges denunciats per antisemitisme.

Però el veritable punt d’inflexió arribà el juliol del 2017 amb l’aprovació de la llei de compliment de les xarxes socials (netzwerkdurchsetzungsgesetz, més coneguda com a NetzDG), arran d’una nova onada –aquesta vegada virtual– d’incidents d’apologia del racisme i el feixisme. La legislació, sense pràcticament homòlegs en cap més país del món, obliga les plataformes amb més de dos milions d’usuaris a Alemanya (com ara Twitter, Facebook, YouTube i Instagram) a eliminar qualsevol contingut “clarament il·legal” en vint-i-quatre hores com a molt –en “casos complexos” en què la “il·legalitat” no és evident, la companyia té set dies, a tot estirar, per a investigar el contingut en qüestió i decidir si l’elimina. La clau de la reforma no raïa tant en el fet que imposés noves obligacions legals a aquestes plataformes –que, de fet, ja eren considerades legalment responsables d’eliminar aquesta mena de contingut– sinó en el fet que feia créixer dràsticament les sancions per incomplir la legislació contra la incitació a l’odi, amb penes monetàries que es poden enfilar a cinquanta milions d’euros. Per això, en els mesos anteriors a l’entrada en vigor de la llei, el primer d’octubre de 2017, les plataformes digitals van augmentar enormement la vigilància a la xarxa: Facebook, per exemple, va contractar centenars de treballadors per a reforçar les operacions de monitoratge en anticipació de la reforma.

Alemanya, l’única excepció

El resultat és que Alemanya és l’únic país en què les xarxes socials no magnifiquen els comptes i continguts d’ideologia dretana. Ho diu un nou estudi que ha analitzat l’activitat a Twitter de més de 3.600 representants electes de set països diferents, entre els quals hi ha l’estat espanyol i el francès. Una de les conclusions més interessants de l’estudi té a veure amb els algorismes de personalització, usats per la plataforma d’ençà del 2016 per a determinar el contingut que veuen els usuaris –originalment, a l’usuari solament li apareixien els continguts dels comptes que seguia, en ordre cronològicament descendent. D’aleshores ençà, aquests algorismes han estat objecte de grans polèmiques pel seu biaix aparent cap a continguts de fonts dretanes i ultradretanes –enguany, Twitter ha reconegut finalment l’existència d’aquest biaix, i ha promès que treballarà per corregir-lo. Segons els autors, els partits de dretes es beneficien almenys tant dels algorismes de personalització, i sovint substancialment més, que no pas els seus rivals d’esquerres en tots els països examinats amb l’excepció d’Alemanya, l’únic en què aquesta diferència estatísticament significant no s’aprecia. La comparació amb l’estat espanyol és particularment il·lustrativa: si bé el partit ultradretà Alternative für Deutschland (AfD), a Alemanya, i Vox, a l’estat espanyol, tenen una representació parlamentària si fa no fa equiparable, l’amplificació algorísmica del partit d’ultradreta espanyol és sensiblement superior a la d’AfD. Les conclusions de l’article sembla que confirmen l’experiència, a escala més anecdòtica, d’internautes com ara la periodista nord-americana Virginia Hefferman, que l’any 2018 va canviar la ubicació del seu perfil de Twitter dels Estats Units a Alemanya i instantàniament va deixar de rebre assetjament digital d’usuaris afins a la ultradreta.

La polèmica continua

Així i tot, no tothom ha rebut amb braços oberts la NetzDG, una de les propostes legislatives més controvertides d’aquests darrers anys a Alemanya. Alguns en critiquen allò que entenen com una intromissió injustificable –i possiblement inconstitucional– de l’estat en la llibertat d’expressió dels ciutadans. Les penes elevades per incompliment, diuen, fan que els administradors de les xarxes socials prefereixin pecar de precaució i esborrar qualsevol piulet polèmic, en lloc de mantenir-lo i enfrontar-se a una multa potencialment milionària: Twitter, per exemple, ha aixecat polseguera per haver censurat, unes quantes vegades, piulets que, si bé eren de mal gust, difícilment podien considerar-se objecte d’un delicte d’incitació a l’odi. Uns altres denuncien que el redactat tècnic de la llei és incoherent i confús, o lamenten que no prevegi vies per a facilitar l’ús dels canals de denúncia, que difereixen d’una plataforma a l’altra i sovint són notòriament difícils de fer servir per a l’usuari. A més, per bé que la llei sembla que ha tingut un cert impacte a Twitter, no és del tot clar que hagi estat tan efectiva en xarxes com ara Facebook, en què l’AfD continua tenint una sobrerepresentació important. La quantitat de propostes de derogació que se n’han tramitat al parlament alemany –fins ara sense èxit– és un bon baròmetre de l’oposició que, per un motiu o un altre, hi ha contra la llei.

És per això que, al juny, l’executiu de la presidenta d’aleshores, Angela Merkel, va decidir d’introduir-hi certes reformes. Entre més mesures, s’hi han afegit requeriments per a facilitar l’ús dels canals de denúncia, s’han augmentat les exigències de transparència sobre el procés d’eliminació de continguts i s’ha instaurat un mecanisme intern d’apel·lacions pel qual l’usuari pot recórrer contra les decisions dels administradors de la xarxa social en què estigui registrat si considera que els continguts han estat esborrats de manera injustificada. Aquestes modificacions potser mitigaran les objeccions de caràcter tècnic i pràctic, però difícilment faran canviar de parer aquells qui, per qüestió de principis, consideren la llei un acte reprovable de “censura a mans privades, imposada per l’estat”. Sigui com sigui, no hi ha dubte que la qüestió de la regulació de les xarxes continuarà suscitant debat dins de les fronteres germàniques i fora, i que Alemanya continuarà assentant un exemple a emular –o bé ignorar, segons a qui es demani– per a la resta de països.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies