Al setembre s’acabarà el cicle polític actual. Punt

«Si el resultat del referèndum és favorable a la independència, la proclamació de la república catalana serà automàtica, tal com s'ha dissenyat la llei de transitorietat. Al setembre. I si perdem farem marxa enrere»

Vicent Partal
22.03.2017 - 06:10
Actualització: 22.03.2017 - 07:10
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir la CUP va confirmar que dos dels seus diputats votarien a favor del projecte de pressupost presentat per Junts pel Sí. Després de mesos de debats, de tensions i d’acord, avui la Generalitat tindrà un pressupost marcat, sens dubte, pel referèndum. Per això no és estrany que ahir tots els grups polítics de la cambra hi fessen referència. Perquè aquest és el pressupost del referèndum: és clar que sí.

Ho és perquè aprovar el pressupost era una condició necessària per a fer el referèndum. Gairebé, de fet, la condició necessària per a fer-lo. La CUP digué ahir que això era un xantatge i és possible que ho vegen així. De la mateixa manera que m’imagine que, fa mesos, Junts pel Sí va viure amb un sentiment comparable l’exigència de fer el referèndum, quan la CUP va posar-lo sobre la taula. El referèndum, aleshores, era la condició necessària per a aprovar el pressupost.

Però, batalles de partit al marge, aquest és el pressupost del referèndum sobretot perquè al setembre s’acabarà el cicle polític actual convocant el referèndum i votant en referèndum. En això no hi ha pròrroga possible i té raó la CUP. Dilluns farà divuit mesos de les eleccions del 27-S. Al juny és quan, en realitat, farà divuit mesos des de la formació de govern, els famosos divuit mesos que ens van prometre que havien de servir per a crear les estructures d’estat imprescindibles. El referèndum serà al setembre i, doncs, els divuit mesos acabaran essent vint-i-un. Crec que poca gent discutirà que això és raonable. Però no hi ha temps per a res més. L’octubre ja és fora del mapa.

Per tot això, en el debat d’ahir al parlament no sé si era indignant o còmic veure com alguns partits no independentistes es queixaven del ‘processisme’ dels partits independentistes i intentaven fer-nos creure que, en l’últim segon, traurien un conill del barret per continuar fent, deien ells, la viu-viu. En seu parlamentària tot s’hi val, això és clar i cadascú aprofita les circumstàncies fins i tot per al lluïment personal. Però a mi em sembla profundament erroni, o malintencionat, creure que tot això que passa és una pantomima, repressió inclosa.

Al setembre hi haurà referèndum. Llevat que l’estat trobe una manera, d’impedir-ho –que no sé ni imaginar-me-la i que veig realment molt i molt difícil. Si el resultat del referèndum és favorable a la independència, la proclamació de la república catalana serà automàtica, tal com s’ha dissenyat la llei de transitorietat. I si perdem farem marxa enrere. En aquest context, insinuar que la proclamació de la independència és una trampa processista simplement desafia la intel·ligència.

I si la insinuació va pel camí de dir que en realitat la majoria independentista no vol convocar aquest referèndum i que sense necessitat de pressió exterior no es votarà, aleshores crec que qui diu això té un desconeixement profund de la realitat política del país i encara més de la realitat social. Pot passar que fem el referèndum. Puc admetre la probabilitat que l’estat espanyol trobe una manera violenta d’impedir-ho. Però allò que crec  absolutament impossible és que aquesta majoria parlamentària i aquest govern, voluntàriament, no facen el referèndum. No per les amenaces de la CUP. Simplement perquè l’onada d’indignació popular que s’aixecaria si passàs això acabaria de colp amb tota la generació de polítics independentistes que ara mateix hi ha al parlament i al govern. Cosa que ells, tots, saben.

 

[Bon dia] –Dia trist per a Irlanda. La mort de Martin McGuinness és la mort d’un gegant de la política irlandesa. Comandant de l’Exercit Republicà, líder del Sinn Féin i negociador de la pau, McGuinness ha marcat decennis de la història d’Irlanda, sense defallir ni un sol instant, en la pau i en la guerra. Us recomane que feu una ullada a l’Irish News, el diari republicà més important dels que s’editen al nord, i el Belfast News Letter, el principal diari unionista, que tanmateix ret homenatge també a qui anys enrere els britànics van considerar el líder terrorista més perillós.

–Molt interessant ahir el debat a Madrid entre Mas i Margallo. Va quedar clar que la posició espanyola és indefensable quan els treus de la faramalla legalista. L’ex-president de la Generalitat va fer caure de quatre potes un parell de voltes l’ex-ministre quan li parlava de condicions legals i Mas li responia que acceptaria les que fossen, en canvi de fer un referèndum acordat. Al final tot va quedar tan clar com al principi, però cal destacar que si els ultres intentaven agredir el president a l’entrada, després uns centenars de madrilenys escoltaven amb molt respecte el debat. Cosa que ja és una victòria.

–Jean-Luc Mélenchon, el candidat comunista a la presidència de França, ha expressat el suport a un referèndum d’independència a Catalunya i, alhora, a la unitat d’Espanya. Ho expliquen els col·legues d’Equinox, el mitjà en francès que emet des de Barcelona.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó Usó
Josep Usó Usó
21.03.2017  ·  22:21

Ja fa molt temps que va quedar clar que hi hauria referèndum. De fet, just quasi des del mateix moment en el què el president Puigdemont va prendre possessió del càrrec. Hi va haver molts debats, discussions i enfrontaments entre Junts pel Sí i la CUP; però al final, va quedar clar que hi hauria referèndum. I quan seria. Recordeu que, finalment es va decidir que seria abans del final del setembre d’enguany? Doncs cap allà que anem. Els unionistes, mancats d’altra mena d’arguments que les seues pròpies dèries, poden dir el que vulguen. No havia d’haver govern i n’hi ha. S’havia de trencar el pacte que sosté el govern i no s’ha trencat. No hi havia d’haver pressupost i n’hi ha. I referèndum n’hi haurà. Clar que sí. Per cert. A l’altra banda, allà a l’Altiplà, ni tenen pressupost ni sembla que el vagen a tindre molt aviat. A veure si el que els passa és que els unionistes estan molt espantats i ens volen fer creure que no. Falten 192 dies. Com a molt.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.03.2017  ·  01:09

Tinc tota la fe en Puigdemont i tot l’equip de Junts pel Sí. La CUP me la miro amb més distància pel sidral de fa un any, però els he de reconèixer que ja no estan en aquell punt que quasi ho va fer engegar tot a regar. En conjunt, doncs, això funciona. Jo mateix estic impacient per votar, i votar “Sí”. Pel que fa als partits unionistes, resulten més enervants que una altra cosa. Tot i que és trist saber notícies com l’intent d’atac a Artur Mas per part del que només puc qualificar d’impresentables. En fi, ben aviat tindrem un estat que no serà el nostre enemic públic número ú, i això m’alegra.

Ramon Perera
Ramon Perera
22.03.2017  ·  01:10

Segurament que en una situació tan especial com l’actual (acció d’independència) cal respondre a totes les opinions que es publiquen per repetitives o minusintel·ligents que siguin ja que el debat públic és una de les dimensions essencials de l’acció d’independència. En aquest sentit, em sembla evident que el govern i els diputats independentistes, amb la seva acció, han fet allò tan valorat en l’imaginari espanyol: cremar el vaixells. Qui pot pensar que després de desafiar les amenaces i els judicis espanyols, de passejar-se pel món explicant als governs i parlaments lo que Catalunya vol fer i assegurar que el referèndum es farà, etc. s’inventaran alguna excusa per no fer el referèndum? Seria, com a mínim, la seva mort política fulminant.
A nivell personal he fet un canvi en aquest aspecte: de pensar en la necessitat d’adelantar el referèndum degut a alguna atzagaiada del govern espanyol – i, per tant, dubtar de la data -, he passat a pensar en el referèndum de fet al setembre i només una molt petita probabilitat d’alguna acció desmesurada del govern espanyol.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
22.03.2017  ·  01:10

El referèndum es farà sí o sí. No sabem en quines condicions, perquè tampoc sabem què pensa fer el govern espanyol, que segur que farà algun gest agressiu com ara i seguirà esperant l’hora de la veritat, és a dir, més o menys com ha fet fins avui. De tota manera la iniciativa l’hem de prendre nosaltres i que el govern espanyol faci el que vulgui que ja sabem respondre. Ara, pensant que els catalans es venem per un pla de llenties, s’han empescat la decisió de fer moltes infraestructures pendents a Catalunya pensant que amb això hi haurà algun incaut que podria canviar de parer però resulta que totes aquestes obres ja s’haurien d’haver fet fa anys i panys. Per tant no és cap regal sinó un acte d’estricta justícia i encara caldria molt més esforç inversor.

Nosaltres a la nostra, i a seguir treballant pel sí a la independència des de les entitats que creuen en la llibertat de la nostra nació i des de tots els partits independentistes. També des del govern, cal fer un ampli esforç per sortir al carrer i defensar la nostra sobirania arreu i explicar detalladament com serà la nostra república amb pèls i senyals i des de tots els àmbits que coneguem. També caldrà anar a tots els actes i mítings que es faran en aquest sentit per defensar la nostra pàtria ja que ens ho estem jugant tot. Molta gent ha perdut la vida per aquest objectiu i no els podem decebre i encara hem de pensar en els nostres fills i filles que seran els receptors d’aquest nou país i que segur que agrairan l’esforç que estem fem els més grans.

Montse Milian
Montse Milian
22.03.2017  ·  01:11

Només puc repetir: i punt. I sento que així ho he de fer.

Kenneth Marsol
Kenneth Marsol
22.03.2017  ·  02:07

Certament​ Vicent, ja poden començar a córrer cap a la Jonquera​ (O Cadaqués, tant se val), si renuncien a la Independència, no trobaran cap lloc on amagar-se, el poble no els perdonarem mai.

Bona editorial i avís per als navegants cap a Ítaca, O arribar a port O naufragar, però recular no té perdó, hem arribat massa lluny com per renunciar a la Llibertat i el poble no paga traïdors.

Antoni Oller
Antoni Oller
22.03.2017  ·  07:37

No vull ser tiquis-miquis, no sóc fan dels terminis i menys del “processisme”, però, així en primera lectura, m’ha semblat com que el temps passat s’hagués encongit i m’he hagut de posar a comptar: 18 mesos del 27S els farà efectivament ja el proper dilluns (m’ha quedat cara de sorpresa, m’ha passat de pressa); ara bé, 18 mesos a partir de la formació de govern no és al juny, sinó el juliol (Puigdemont va ser investit el 10 de gener del 16 em sembla). Em puc imaginar que aquella CUP que va voler enviar Mas a la paperera de la història, avui haurien d’estar cridant com descerebrats exigint la DUI pel juliol; i si no ho fan i en canvi aprovaran avui mateix els pressupostos, em puc imaginar que és perquè han vist des de dins (el govern ha sigut molt transparent amb ells, malgrat tenir 10 diputats capaços d’engegar Catalunya en orris) les dificultats i la conveniència del rigor i la prudència en la creació de les estructures d’estat, en la preparació del Referèndum, en la internacionalització del procés, etc… m’ho puc imaginar perquè m’ho vull imaginar i confio plenament en el tàndem Puigdemont-Junqueras. Si ens envien l’exercit espanyol i/o la Guardia Civil i ens fan una carnisseria, puc entendre que no es pugui fer de cap manera el Referèndum, però si no és aquest el cas, i algú es fa enrere, se’n va directe a la deixalleria de la història, al container de “residus banals”.

Albert Miret
Albert Miret
22.03.2017  ·  08:02

Jo no en tinc absolutament cap dubte que el referèndum es farà, ni tampoc tinc cap dubte que aquest govern ens portarà a la independència. Ningú s’arrisca d’aquesta manera sense tenir la seguretat de l’èxit. Jo l’únic que dubto és en relació a la reacció del “gobierno” de cal veí així com dels botiflers desplaçats aquí, perquè d’aquesta gent se’n pot esperar qualsevol animalada. L’únic que em fa pensar que molt grossa no la faran no son pas ells i la seva inconsciència, sinó la impossibilitat que els imposen els organismes internacionals. Si la fan massa grossa, els fotran al carrer, i els que navegaran per l’espai sideral pels segles dels segles, seran ells. Nosaltres si hem sigut intel·ligents, no hem dubtat i no ens hem deixat doblegar, ja no hi serem en aquella nau amb destí al caos. Nosaltres estarem edificant el nostre nou país.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
22.03.2017  ·  08:21

O sigui, Vicent i companys, ja ras i curt: Al setembre, ‘caixa o faixa’. Anem preparant les ampliacions de neveres que ens caldrà per al cava que hi posarem per a refrescar-nos de l’esclat de calentor. Fem córrer la veu, nois i noies; sense parar, fem córrer la veu per tot arreu.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.03.2017  ·  08:29

Potser que ens deixessim d’obvietats de coses ja superades. Ara, pressuposots aprovats ( i segurament impugnats pel TC), properes promeses de Rajoy (que mai es compleixen) a quatre empresaris catalans, proper viatge de Puigdemont als EUA, proposta de l’ANC sobre estat d’alerta per ocupar espais públics davant de qualsevol atac de l’Estat… Ja som a la barricada. Situem-nos. Totes les forces sobiranistes a primera linia i esperem…

Pep Agulló
Pep Agulló
22.03.2017  ·  08:41

Osti en Jean Luc Mélenchon, “comunista” ell, igual que els esquerrans dels “comuns” volen veure i bufar alhora. Ens volen plantar la bleda al clatell. Tots sabem quina de les dues coses va a missa, l’altra no mata llops.

Jordi Zamora
Jordi Zamora
22.03.2017  ·  17:25

Ahir vaig comprar el llibre d’en Baños i vaig caure en un detall: fa uns anys comprava llibres que justificaven la independència (perquè), desprès comprava llibres que explicaven cóm arribar. I ara estem ja comprant-los sobre què farem el dia desprès de la proclamació de La República. A ningú se li passaria pel cap escriure avui, a Catalunya, un llibre que expliqués el perquè de la independència. Vist amb aquesta perspectiva, deu ni do cóm hem avançat en pocs anys.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes