13.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.04.2023 - 01:22
La Junta Electoral espanyola (JEC) va començar ahir el procediment per a retirar l’escó parlamentari de la presidenta Laura Borràs, malgrat que la sentència que la inhabilita no siga ferma. D’aquesta manera, fa cas de la petició de Vox, Ciutadans i el PP. No és cap sorpresa perquè, de fet, tots sabem que és cosa de dies que Borràs perda escó i càrrec, escudant-se en una discutida decisió judicial.
Però l’enrenou del cas ha estat molt notable i, com en la faula, ens ha fet mirar el dit allà on hauríem de mirar la lluna. És per aquest motiu que ahir, ací a VilaWeb, vam publicar aquest informe que fa recompte dels casos amb què les autoritats judicials espanyoles han alterat la voluntat popular: ha estat quinze ocasions d’ençà de la proclamació de la independència al mateix parlament, l’any 2017.
De fet, ja la van alterar, la voluntat de la cambra, dissolent-la a l’empara d’un article 155 que no preveia tal possibilitat. Però, deixant aquest gravíssim precedent de banda, el fet és que amb Borràs ja són quinze els diputats catalans que s’han trobat privats de la seua condició per òrgans externs al parlament, i n’hi ha dos en una llista d’espera. Cosa que significa que hi ha, en conseqüència també, milions de catalans a qui s’ha arrabassat la seua opció democràtica, la capacitat de la persona que ells havien elegit en l’acte de votar.
I el fet que el parlament no haja estat capaç de plantar-se contra aquest atropellament a la democràcia l’inutilitza. Ni el president Torrent ni la presidenta Borràs no van estar a l’altura d’allò que la situació requeria, permetent abusos i intromissions impossibles d’imaginar. Des de la no-investidura del president Puigdemont –de qui sembla que aviat sentirem coses– fins a la retirada de l’escó al president Quim Torra per una pancarta, o a Pau Juvillà per un cartell al seu despatx.
Evidentment, hi ha un detall que no passa desapercebut: tots els diputats anul·lats, del primer a l’últim, formen part d’això que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha batejat com a “grup objectivament identificable”, cosa que remarca el caràcter de persecució política de la maniobra –també en el cas Borràs, per més que alguns goi preferesquen aprofitar-se’n per les seues aspiracions de vol gallinaci.
Per a frenar o fer rebotar aquesta actuació, temps enrere es va posar sobre la taula la construcció d’un parlament lliure, mitjançant el Consell de la República, que és evident que no ha reeixit. I no tots els diputats han estat dòcils: hi ha hagut el cas de Josep Costa, que ha pogut demostrar que una reacció clara té marge de maniobra.
Entre l’un extrem i l’altre, doncs, cal cercar l’eixida a aquesta situació indigna que ja s’allarga massa, que deslegitima el parlament autonòmic i el converteix ara mateix en una trista paròdia d’allò que hauria de ser. Trobar-la i exercir-la és essencial, amb vista a la nova etapa política que comença a albirar-se després d’aquest cicle electoral que ens farà passar en pocs mesos per les eleccions municipals, per les espanyoles –segurament– i per les catalanes –segurament, també.
PS1. Nou capítol de La tertúlia proscrita: un acord de la claredat condemnat al fracàs i filtracions que amenacen. Que ho passeu bé i feu-la córrer.
PS2. En relació amb aquesta notícia sobre Teresa Forcades, VilaWeb vol fer pública la seua preocupació pel fet que una entrevista periodística siga utilitzada per sancionar una persona que respon a unes preguntes que se li fan. No es tracta del que diu o deixa de dir sinó de com es coarta la llibertat de premsa punint algú per les respostes a unes preguntes que se li formulen. La responsabilitat de fer una entrevista i publicar-la recau completament sobre el mitjà, en aquest cas sobre nosaltres, no pas sobre la persona entrevistada.
PS3. Hi ha gent, generalment molt interessada a controlar els mitjans tradicionals, que té un gran interès a descriure l’ús de Twitter com una bombolla política. Alexandre Solano n’ha analitzat les dades i respon, en aquest article, a la pregunta de si realment els usuaris de Twitter són, som, molt diferents de la resta.
PS4. Recordeu que dilluns comença la Lliga del Paraulògic. Als qui hi vulgueu participar –no és obligat–, us recomane que llegiu, en aquest article, la resposta a totes les preguntes que potser us feu.
Quan no es reacciona a temps, és freqüent que no es puga reaccionar quan es vol. Esperem que alguna vegada tornem a tindre un parlament de veritat i no una mala paròdia.