Al parlament, el dit i la lluna

  • Ja són quinze els diputats que no han pogut exercir el seu càrrec per les intromissions sistemàtiques del poder judicial. Tots són ‘goi’

Vicent Partal
13.04.2023 - 21:40
Actualització: 14.04.2023 - 01:22
VilaWeb

La Junta Electoral espanyola (JEC) va començar ahir el procediment per a retirar l’escó parlamentari de la presidenta Laura Borràs, malgrat que la sentència que la inhabilita no siga ferma. D’aquesta manera, fa cas de la petició de Vox, Ciutadans i el PP. No és cap sorpresa perquè, de fet, tots sabem que és cosa de dies que Borràs perda escó i càrrec, escudant-se en una discutida decisió judicial.

Però l’enrenou del cas ha estat molt notable i, com en la faula, ens ha fet mirar el dit allà on hauríem de mirar la lluna. És per aquest motiu que ahir, ací a VilaWeb, vam publicar aquest informe que fa recompte dels casos amb què les autoritats judicials espanyoles han alterat la voluntat popular: ha estat quinze ocasions d’ençà de la proclamació de la independència al mateix parlament, l’any 2017.

De fet, ja la van alterar, la voluntat de la cambra, dissolent-la a l’empara d’un article 155 que no preveia tal possibilitat. Però, deixant aquest gravíssim precedent de banda, el fet és que amb Borràs ja són quinze els diputats catalans que s’han trobat privats de la seua condició per òrgans externs al parlament, i n’hi ha dos en una llista d’espera. Cosa que significa que hi ha, en conseqüència també, milions de catalans a qui s’ha arrabassat la seua opció democràtica, la capacitat de la persona que ells havien elegit en l’acte de votar.

I el fet que el parlament no haja estat capaç de plantar-se contra aquest atropellament a la democràcia l’inutilitza. Ni el president Torrent ni la presidenta Borràs no van estar a l’altura d’allò que la situació requeria, permetent abusos i intromissions impossibles d’imaginar. Des de la no-investidura del president Puigdemont –de qui sembla que aviat sentirem coses– fins a la retirada de l’escó al president Quim Torra per una pancarta, o a Pau Juvillà per un cartell al seu despatx.

Evidentment, hi ha un detall que no passa desapercebut: tots els diputats anul·lats, del primer a l’últim, formen part d’això que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha batejat com a “grup objectivament identificable”, cosa que remarca el caràcter de persecució política de la maniobra –també en el cas Borràs, per més que alguns goi preferesquen aprofitar-se’n per les seues aspiracions de vol gallinaci.

Per a frenar o fer rebotar aquesta actuació, temps enrere es va posar sobre la taula la construcció d’un parlament lliure, mitjançant el Consell de la República, que és evident que no ha reeixit. I no tots els diputats han estat dòcils: hi ha hagut el cas de Josep Costa, que ha pogut demostrar que una reacció clara té marge de maniobra.

Entre l’un extrem i l’altre, doncs, cal cercar l’eixida a aquesta situació indigna que ja s’allarga massa, que deslegitima el parlament autonòmic i el converteix ara mateix en una trista paròdia d’allò que hauria de ser. Trobar-la i exercir-la és essencial, amb vista a la nova etapa política que comença a albirar-se després d’aquest cicle electoral que ens farà passar en pocs mesos per les eleccions municipals, per les espanyoles –segurament– i per les catalanes –segurament, també.

 

PS1. Nou capítol de La tertúlia proscrita: un acord de la claredat condemnat al fracàs i filtracions que amenacen. Que ho passeu bé i feu-la córrer.

PS2. En relació amb aquesta notícia sobre Teresa Forcades, VilaWeb vol fer pública la seua preocupació pel fet que una entrevista periodística siga utilitzada per sancionar una persona que respon a unes preguntes que se li fan. No es tracta del que diu o deixa de dir sinó de com es coarta la llibertat de premsa punint algú per les respostes a unes preguntes que se li formulen. La responsabilitat de fer una entrevista i publicar-la recau completament sobre el mitjà, en aquest cas sobre nosaltres, no pas sobre la persona entrevistada.

PS3. Hi ha gent, generalment molt interessada a controlar els mitjans tradicionals, que té un gran interès a descriure l’ús de Twitter com una bombolla política. Alexandre Solano n’ha analitzat les dades i respon, en aquest article, a la pregunta de si realment els usuaris de Twitter són, som, molt diferents de la resta.

PS4. Recordeu que dilluns comença la Lliga del Paraulògic. Als qui hi vulgueu participar –no és obligat–, us recomane que llegiu, en aquest article, la resposta a totes les preguntes que potser us feu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
13.04.2023  ·  21:49

Quan no es reacciona a temps, és freqüent que no es puga reaccionar quan es vol. Esperem que alguna vegada tornem a tindre un parlament de veritat i no una mala paròdia.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
13.04.2023  ·  22:44

O és clar que ara en són quinze els diputats que no han pogut exercir el seu càrrec per les intromissions sistemàtiques del poder judicial iu aviat en seran 20 i després 30…i anar fent.
El Parlament fa +5 anys que és en mans de les institucions polítiques espanyoles. Això ho veiem tots. Cada mig any ells diuen del que es pot debatre i del que no. Cada any es “puleixen” 1 o 2 escons independentistes. Les forces espanyoles dins el Parlament, són del tot cómplices d´aquesta anomalia democràtica. Ara també s´hi ha afegit amb entusiasme, Esquerra Republicana de Catalunya.
Estem ben fotuts i presoners d´aquest poder exercit des de les instàncies jurídiques i polítiques de l´estado español, davant l´atenta mirada de tots els partits del Congreso. Sí sí, tots…també els amics de Podemos, Comuns, Más País, Compromís i aquells que segons ERC són amics de Catalunya. Per cert, també els partits bascos i gallegs. Fa més de 5 anys que dura la broma i ningú no bada boca. Potser que ens plantem d´una punyetera vegada, aquells que entenem que sortir de sota l´administració espanyola, és l´única via possible. Per salut física i mental, INDEPENDÈNCIA!!!

Josep Manresa
Josep Manresa
13.04.2023  ·  22:45

Arreu hi ha Juntes Electorals, però enlloc les que “gaudim” en aquest país, que no són altre cosa que el Tribunal Inquisitorial (versió política) dels temps actuals.
El 15 de març hi van haver eleccions a la primera cambra neerlandesa, i malgrat que conec bé les funcions de la Junta Electoral de NL, (Kiesraad), molts simples i fàcils per altre banda, sense cap concessió a l’exageració, em permeten afirmar (a més de sentir veritable vergonya aliena), que fan absolutament de tot, menys el que han de fer, que és ocupar-se d’organitzar eleccions.
Les funcions de la JEC neerlandesa son tant simples com això:
1 – Comprovar i registrar els noms dels partits polítics que desitgen presentar-se a les Eleccions.
2 – Comprovar – i confirmar – les llistes dels candidats.
3 – Determinar els resultats oficials de les Eleccions.
Ni una sola cosa més, i no hi ha ni un sol jutge, només experts en el tema del que s’han d’ocupar, les eleccions. Sembla estrany oi ?
Hom sent veritable rauxa i frustració, davant tanta maldat, ignorància i inutilitat.
Ho podeu consultar a https://www.kiesraad.nl/, i si algú està interessat, li puc enviar traduït al català.

Roger Verdaguer
Roger Verdaguer
13.04.2023  ·  22:45

No crec que hi hagi d’haver eixida digna per al parlament autonòmic. Per ser autonòmic precisament se l’ha d’ajudar a deslegitimar-se envilir-se. En tot cas se l’ha de fer servir, en aquest cicle electoral, si algú té l’empenta, per liquidar-lo i executar la DI, i no per cap altra cosa.

A banda, la responsabilitat de com estem és de tots plegats, de cada petita inacció del nostre dia a dia, de cada cop que obeïm i no desobeïm i que reconeixem aquest sistema viciat i tutel-lat, . Fins que això no canviï, i fem el que s’ha de fer, cadascú posant-hi el que toca, com a societat tenim ben bé el que ens mereixem.

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
13.04.2023  ·  23:04

Sobre el tema de la Teresa Forcades, em sembla que, en aquest cas, la reacció de Vilaweb és exagerada. De fet, és un bon exemple del que en aquest mateix editorial se’n diu mirar el dit i no la lluna: la Sra. Forcades pot dir el que vulgui i on vulgui, evidentment. Però dir-ho en tant que metgessa implica legitimar el que diu amb la pràctica científica que òbviament segueix el Col·legi de Metges. No es tracta d’una sanció que comporti cap pena de cap tipus: simplement el Col·legi de Metges fa ben fet a a posar una línia vermella entre l’evidència centífica i les opinions que aquesta senyora emet. Si ho diu a Vilaweb o al Tot Sant Cugat és mirar el dit i no la lluna.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
13.04.2023  ·  23:31

Senyor Partal, no acabo d’entendre els usos lingüístics d’aquest diari.

Havia entès que feieu preferència dels mots genuïns enlloc dels dels importats del castellà com “vacuna”, i per sorpresa veig que heu alternat sense cap mena de mania entre “vaccí” i “vacuna” en els articles d’aquest diari. I ara veig que vós mateix feu servir el castellanisme “informe” en aquest article, i per contra en altres articles del diari fan servir el mot genuí “report”.

Quan us aclariu tots plegats amb el vostre propi llibre d’estil ens ho feu saber.

Marc Mateos
Marc Mateos
13.04.2023  ·  23:32

Les intromissions alienes al Parlament català, en concret madrilenyes, ja van començar amb l’Estatut. Allà va començar tota aquesta alenada de franquisme descarnat. S’hi van veure amb força i legitimitat, segons el seu parer, és clar; i és feina nostra de deixar clar que no poden pas fer tot això sense conseqüències.
Cal derrotar-los per sempre més, costi que costi, i dedicar els nostres esforços i pensaments a construir, implementar i millorar el país que somiem en comptes de perdre temps amb una gentussa que no mereix ni un segon de les nostres vides.
//*//

Joan Vinyeta
Joan Vinyeta
13.04.2023  ·  23:34

Després de 45 anys, els nostres partits polítics no han estat capaços de crear una llei electoral pròpia amb la corresponent junta electoral catalana. No ho han fet per raons purament partidistes. Tots (menys uns quants…) ens queixem ara. Però així
estan les coses, no ho oblidem.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
13.04.2023  ·  23:38

Alguns hem pogut comprovar el que vol dir “evidencia científica”,en veure que’ls vaccins utilitzats per combatre la Covid 19 no es van experimentar en humans amb la intensitat que’s fa en altres medicaments.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.04.2023  ·  23:53

FERMESA O NO FERMESA
Exemple de fermesa el vam fer més de dos milions de persones que l’1-O de 2017 vam portar les urnes i les paperetes als col·legis electorals superant tota la força repressiva de l’estat; vam establir un cens universal per superar tots els boicots i sabotajes informàtics rebuts fin a última hora des de l’estructura policial de l’estat; vam superar la violencia física dels cossos i forces de seguretat de l’estat contra la població; i vam votar i vam guanyar.
Ben a l’inrevès, l’exemple de no fermesa el van fer els polítics que es van deixar jutjar al Tribunal Suprem en castellà, per un tribunal no natural, amb qüestions previes tan importats que des del TJUE aviat faran invalidar el judici que ell van admetre, però encara tenim el pitjor exemple de no fermesa en el comportament injustificable del Parlament de Catalunya on s’ha permès la intromissió sistemàtica del poder judicial, sense fer una plantada total dels diputats.
Del govern en minoria de la Generalitat autonòmica i sempre intervinguda pel Tribunal Constitucional, ja no cal parlar, perquè amb el comportament de submissió extrema no ven ni fum, no ven res.
Que Catalunya pugui ser aviat un nou estat d’Europa independent del regne d’Espanya en forma de república, depèn de l’exemple de la gent i no de l’exemple dels polítics, la qüestió és doncs de fermesa o no fermesa.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
14.04.2023  ·  00:13

“ La Junta Electoral espanyola (JEC) va començar ahir el procediment per a retirar l’escó parlamentari de la presidenta Laura Borràs, malgrat que la sentència que la inhabilita no siga ferma. D’aquesta manera, fa cas de la petició de Vox, Ciutadans i el PP.”

I de la petició indirecta d’ERC, de la CUP i de part de JxC, que se’ls entén tot, de tan clar com parlen.

Fotent-nos trets al peu, no anirem enlloc.

Teresa Codina
Teresa Codina
14.04.2023  ·  00:15

Em sento molt estafada perquè a molta gent que he votat perquè em representessin com a ciutadana de Catalunya, els treuen l’escó i càrrec per futileses que no haurien ni de parlar-ne!!!!! Vull democràcia, no això! La llista ja és massa llarga… I ara, Alba Vergés, amb les ganes que li te a la Laura Borràs, ja sabem què farà! 😡😡😡😡

Ramon Perera
Ramon Perera
14.04.2023  ·  03:21

Potser l’error de Laura Borràs ha estat no haver defensat l’escó de Pau Juvillà plantant cara a l’estat espanyol. Si ho haguès fet ho tindria com a mèrit i la represió espanyola segurament no hauria estat pitjor que la que ara està patint.
Generalitzant, líders que entre altres coses no facin aquest tipus d’error són els que necessitem.

Pep Agulló
Pep Agulló
14.04.2023  ·  08:19

DUES COSES SOBRE L’EDITORIAL…

1/ De la persecució política de la Borràs i l’aprofitament de l’acte repressiu per part d’ERC i la CUP, l’editorial ho esbandeix amb: “per més que alguns goi preferesquen aprofitar-se’n per les seues aspiracions de vol gallinaci.”

Francament, això no és una picabaralla més. Això és alinear-se amb l’enemic contra una aliada. I veurem fins on arriba aquesta execrable maniobra política en el parlament.

2/ Es diu: “…es va posar sobre la taula la construcció d’un parlament lliure, mitjançant el Consell de la República, que és evident que no ha reeixit.”

Un parlament té partits, el Consell de la República té una assemblea de representants… ¿D’on ve la definició d’aquesta funció parlamentària que se li pretén atribuir al Consell ?

A banda dels matisos, que no ho són tant, estic d’acord amb la resta de l’editorial.

Carles Serra
Carles Serra
14.04.2023  ·  08:25

Apreciat Vicent, aquesta reprèssio fa més de 300 anys que la patim; com va dir aquell, por derechos de conquista.
Com també l’espoliació.
Malgrat aquesta realitat històrica, sembla que els “polítics” que ens diuen defensar i gestionant aquesta gestoria, mal anomenada govern, pactant i col.laboran amb el botxí.
El cas més desvergonyant és aquesta ER, malgrat que en front hi hagi un Judes i gran mentider que es fa dir historiador; no cal fer esment del nom eh!!! Vicent

PAU BOLDU
PAU BOLDU
14.04.2023  ·  08:32

La diputacion provincial del Araones de españa.una, no fa lleis ni res. Omplir les butxaques de la secta, i implantar el COMUNISME DE PODEMOS

Xavier Maier
Xavier Maier
14.04.2023  ·  09:32

Bon dia,
Com no ens plantegem entre nosaltres de fer fora TOTS els polítics que ens estan governant i que entri sang nova, no arribarem enlloc, enlloc.
Som presoners dels nostres vots!

Gerber van
Gerber van
14.04.2023  ·  10:04

Molt bon comentari de Josep Antoni Martínez. El comentari de Josep Manresa mostra com hauria de funcionar un consell electoral en una democràcia. Reflecteix una pau mental que no tenim aquí. En acceptar la ingerència del poder judicial, el Parlament català ha perdut la seva legitimitat com a representació democràtica del poble. Una Assemblea lliure com el Consell de la República és una necessitat urgent. Crec que Vicent Partal va dir una vegada en el passat que si votéssim massivament l’Assemblea de Representants en comptes del Parlament, es consideraria representativa de la voluntat popular als ulls de la comunitat internacional. Això l’hauríem d’explicar més clarament als qui volen la independència.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
14.04.2023  ·  10:44

Recordo la campanya electoral de na Laura, a les autonòmiques del 2021.
Va dir que, si guanyava proclamaria la DUI. Això no deixava de ser un brindis al sol. Junts no podia treure la majoria absoluta de diputats de tot el Parlament. Ella mateixa va dir després que, amb la composició del Parlament, no podia proclamar la DUI.
O sigui, una campanya de nivell molt simple que ofenia la intel·ligència dels seus votants.
Quan va ser nomenada MHP presidenta del Parlament va dir que, amb ella, la nostra Cambra seria sobirana. Un altra brindis al sol. Ella sabia que hi havia uns funcionaris amb unes obligacions. Si. Després del cas Juvilla va parlar de la por que havien passat tots ells.
Quins discursos més fàcils!!
Jo penso que els tribunals espanyols no tenen res en concret contra ella. L’han triada perquè els ha estat fàcil: na Laura té una personalitat indiscutible, té l’animadversió dels altres partits independentistes, té animadversions dins el propi partit…els hi va venir bé la investigació prospectiva que es van trobar al davant…
La finalitat de tot això és avisar a l’independentisme de tot el que es poden trobar si no frenen.
Aquí tenim un Trias intentant fer una campanya convergent a les municipals però sense que es noti.
Aquí tenim uns partits “independentistes” traient-se rivals de damunt, posant-se, inclús, al costat de la justícia espanyola i, fent veure que ignoren que és això dels GOI.

Josep Soler
Josep Soler
14.04.2023  ·  11:08

Amb la intervencio del Sr. Pep Agulló (tambe na Teresa Codina i d’altres) per a mi ja ho diuen tot.
Aquest Parlament Catala amb la extraordinaria col·laboració del seu President (ara te a mans el que li agrada de fer, que es “aclarir” amb aquest “Acord de claredat” el que es inaclarible per definició, però que amb certa voluntat, segur que ho acabarà d’espatllar, una mica mes).
Be esperarem assentats quina serà la próxima.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
14.04.2023  ·  11:19

Fa molta pena veure el Parlament tal com va ara. S´han comes molts errors i falta de valentia. Faltan liders amb més coratge per plantar cara a la marca ñ davant de una injusticia per la vida democràtica

Albert Ventura
Albert Ventura
14.04.2023  ·  13:00

Be, es que els catalans ens pensem que tenim drets quan el que tenim son privil.legis. Els drets son inherents pero els privil.legis son gracioses concessions que es poden retirar a voluntat. Fins que no entenguem aixo anirem malament.

Antoni Soler
Antoni Soler
14.04.2023  ·  13:53

Crec q l’única via possible és Europa i els seus tribunals ,fem recopilació de totes les vexacions,falsetats,injustícies etc.etc q Catalunya ha patit des de 1714, i fins i tot un cec,s’adonaria q som un GOI ,i q es inútil i estèril qualsevol altre camí.
Sr Partal ànimis a fer una recopilació bibliogràfica de tot lo exposat,i a banda de servirvd cara a Europa li garantits un èxit editorial.imagino q seria més voluminós q l’Espasa però esporgant ho veig factible

Roser Caminals
Roser Caminals
14.04.2023  ·  16:30

Roger Torrent no es va enfrontar a l’estat espanyol per ordre del seu partit i la resta no ho han fet perquè no tenen prou suport dins del Parlament. El Consell no ha reeixit perquè està minat des de dintre per autonomistes. El President Puigdemont tampoc té prou suport.
La independència es guanyarà des de fora de les institucions si la societat civil i uns quants polítics independentistes i independents sabem aprofitar les sentències europees.

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
14.04.2023  ·  17:50

Crec que ens aquests moments a l’editorial caldria destacar el cas del diputat Lluís Puig, membre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República i diputat al Parlament autonómic de la CAC, al qual les interferències del pode espanyol volen retirar la capacitat de votar i en conseqüència estan interfereint en el vot que li van donar els catalans. Torna a ser una situació gravíssima i antidemocràtica que el Parlament s’hauria de negar a obeir.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
14.04.2023  ·  19:15

Per bé que l’Europa que compartim no és la que molts esperàvem, jo també crec que només amb les decisions judicials que emeti i la voluntat sense fissures dels independentistes que quedem dempeus, podrem aconseguir superar la situació que vivim. Tenim els enemics de sempre i els de dintre, amb alguns dels quals no hi comptàvem. Molts diuen que pensar en la independència és fer volar coloms. Si això és així, pensar que, algun dia, amb governs més progressistes de la història o amb els predemocràtics disfressats de sempre , serem considerats ciutadans i no súbdits és fer volar àligues ben alimentades

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any