Al País Valencià hem de saber llegir l’aventura de Podemos a Catalunya

S’ha demostrat que l’eix Catalunya-Espanya no s’ha mogut. Sí que s’ha mogut la intensitat. El sobiranisme que encara tenia la porta oberta a una solució federalista i un encaix de Catalunya a Espanya amb el reconeixement d’una ‘realitat nacional’ s’ha fet clarament independentista davant de la inacció espanyola. Però l’eix s’ha mantingut on era.

I això vol dir que aquella cançó que no ha parat de repetir la premsa espanyola i determinades formacions catalanes que deia que un increment de participació donaria més representació als partits espanyolistes era mentida. La participació ha estat vora el 80%. Ha crescut molt i l’eix no s’ha mogut. Això cal constatar-ho.

Al País Valencià hem de fer una lectura molt clara d’això que ha passat amb les aventures de Podemos a Catalunya. Crec que és important veure com Podemos s’està desunflant i que era un fenomen electoral mediàtic que ja no aporta res a les formacions que ja existien, com Iniciativa. Ara han quedat amb menys vots i menys escons dels que tenien. Ha estat un pacte suïcida que ens avisa de què podria passar al País Valencià.

I el debat que es planteja ara és el de vots i escons. Serà el cavall de batalla dels grups unionistes. Ho sumaran tot, encara que Catalunya Sí que es Pot ha estat molt ambigua en aquest sentit. No sabem exactament quina serà la seua postura. I cal insistir que, com ha explicat sempre Ramon Tremosa, en unes eleccions parlamentàries allò que compta són els escons.

El resultat del 27-S fa més evident la necessitat d’un referèndum. És més necessari que mai. Si Espanya continua negant-se, lògicament la majoria absoluta del parlament català està absolutament legitimada per continuar amb el seu full de ruta.